IluroSport » Antoni Bonamusa Saurí

Antoni Bonamusa Saurí

Nascut el 16 de febrer de 1925 a Mataró, l’Antoni Bonamusa Saurí va ser el primer atleta que va ser proclamat com a millor esportista de la nostra ciutat, gràcies a les seves grans actuacions en el salt amb perxa. Va ser un dels pioners en aquesta difícil especialitat en la qual, amb posterioritat, tantes figures destacades han sorgit a la nostra ciutat.

Després va ser president del Centre Atlètic Laietània, protagonitzant un fet inèdit, ja que és l’únic “millor esportista de la ciutat” que després ha presidit el seu club.

L’Antoni Bonamusa, al mig de la fila de davant, en una foto de l’any 1936, amb l’equip del CA Laietània / Foto: Llibre “Vivències i anècdotes del CA Laietània”

Des de ben petit ja se’l veia per les pistes de Mossèn Plandolit i als 11 anys ja apareix en una foto amb la samarreta del CA Laietània. Però després, amb la guerra civil i la dura postguerra, van venir temps difícils per a l’esport en general i per a l’atletisme en particular. Els atletes laietanencs amb les pistes destrossades, havien d’entrenar i competir als camps de futbol de l’Iluro o de la Mataronina. Però l’esperit competitiu de l’Antoni no va decaure i ben aviat va començar a destacar en proves de nivell, que es disputaven quasi sempre a l’estadi de Montjuïc.

A Montjuïc, l’any 1943, va obtenir el seu primer podi en els campionats de Catalunya júniors, quedant 2n en la que seria la seva prova, el salt amb perxa, amb 2,65 m. I l’any següent ja va quedar campió amb 2,90 m. Aquests anys 1943 i 1944 i també el 1945, va guanyar el títol de campió d’Espanya Júnior (que en aquell temps portava el nom de Campeonato del Frente de Juventudes) superant ja la tanca dels 3 metres, amb marques de 3,00 m, 3,13 m i 3,15 m.

Antoni Bonamusa saltant a l’Estadi de Montjuïc / Foto: Llibre “Vivències i anècdotes del CA Laietània”

Aquestes marques ara poden semblar quasi ridícules, però s’han de valorar molt. Com ell mateix explicava en la xerrada que va fer en un homenatge que li va dedicar el CA Laietània, les perxes amb que saltaven eren canyes de bambú que anaven a buscar al paratge de Dones d’Aigua de Vallgorguina. La caiguda era a la mateixa sorra, no en matalassos com ara. No era fàcil trobar una estona per entrenar i la majoria només podien fer-ho el diumenge i en les competicions els mateixos atletes ho havien de fer quasi tot…

L’any 1945 ja es va proclamar campió provincial absolut amb 3,16 m, i tercer de Catalunya amb 3,10 m. Aquell any havia obtingut el rècord d’Espanya universitari amb 3,34 m i per primera vegada havia batut el rècord local que tenia Salvador Rigual, un gran saltador dels anys trenta, amb un centímetre menys.

Després durant uns anys els estudis i el servei militar li van trencar una mica l’activitat esportiva “normal”, tot i que es va proclamar campió d’Espanya militar i també va actuar amb la selecció espanyola universitària a París i a Merano (Itàlia).

Un salt de l’Antoni Bonamusa / Foto: Llibre “Vivències i anècdotes del CA Laietània”

L’any 1949 ja va pujar al podi del Campionat d’Espanya absolut quedant segon amb 3,30 m en la prova disputat a Montjuïc, amb el detall rellevant que el tercer classificat va ser el seu germà Jordi amb la mateixa marca. Així protagonitzaren un fet bastant insòlit, amb dos germans en el mateix podi en un campionat d’Espanya. Fins aquell moment només s’havia donat en tres ocasions, i en tota la història dels Campionats d’Espanya no s’ha donat en cap altra ocasió en la prova de salt amb perxa.

Durant els anys següents va anar pujant repetidament als podis dels campionats de Catalunya absoluts (acumulant en total 7 medalles) i també als provincials, uns campionats que ara ja no se celebren però que en aquella època tenien força prestigi. L’any 1951 va obtenir els dos títols amb marques de 3,25 m i 3,41 m.

L’equip del Laietània del 1952, amb Antoni Bonamusa, el primer de baix per la dreta / Foto: Arxiu JGC

L’any 1952 també va obtenir el bronze estatal amb 3,20 m a Avilés, i l’any 1956 va tornar a obtenir el subcampionat estatal en el campionat d’Espanya celebrat a Oviedo amb 3,40 m. A part aquell any va pujar el seu rècord de Mataró fins als 3,51 m, una marca que resistiria durant 19 anys, fins que la va batre Xavier Consegal. Tot plegat li valdria per ser proclamat el millor esportista de Mataró d’aquell any en la Festa de l’Esport del 1957.

Bonamusa amb el guardó de millor esportista de Mataró del 1956

A partir d’allà, per les obligacions laborals, ja va baixar la seva dedicació, però sempre va ser “home de club” i va continuar participant en les competicions de lliga amb el primer equip del Laietània, col·laborant en l’obtenció del títol de 2a Catalana, amb ascens a 1a, aconseguit l’any 1967, amb l’equip que es pot veure en la foto d’aquí sota.

L’equip del CA Laietània del 1967 amb el seu president i atleta (setè a dalt per l’esquerra) / Foto: Ilurosport

Com ja hem dit, va ser president del Centre Atlètic Laietània entre 1961 i 1970. En el seu mandat es va produir un fet important en la història del club, com va ser el fitxatge com entrenador de Tomàs Barris, el que havia estat el millor migfondista de l’estat. L’Antoni, fins i tot en l’època de president, encara competia en els encontres de lliga amb l’equip del club. L’any 1971 també va formar part del primer equip de voleibol federat que va haver-hi a la nostra ciutat.

Bonamusa i Barris en la presentació d’aquest últim com entrenador del Laietània / Foto: Ilurosport

Després de quasi un quart de segle de competir amb la samarreta laietanenca va rebre la Medalla de la Constància com a esportista en actiu en la Festa de l’Esport de l’any 1967, i uns anys més tard la Generalitat de Catalunya també li va atorgar la Medalla de Forjador de l’Esport Català.

En la Festa de l’Esport de l’any 1967 va rebre la Medalla a la Constància / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

El seu altre esport preferit, era el de la muntanya, i va crear la secció d’aquesta activitat en el CA Laietània. Va coronar molts cims dels Pirineus i dels Alps, entre ells el Breithorn i el Weissmies, dos quatre mils… amb el fet destacat que ho va fer quan ja tenia vuitanta anys!

Antoni Bonamusa, amb Carles Llivina, als Alps Suïssos, l’any 2005 / Foto: Llibre “Vivències i anècdotes del CA Laietània”

AGRAÏMENTS a Guillem Pera i Jordi Bonamusa per la seva col·laboració en la millora d’aquest article.