IluroSport » Joaquim Fernández Corredor

Joaquim Fernández Corredor

En Joaquim Fernández és l’esportista masculí que ha estat proclamat més vegades com a millor esportista absolut de la nostra ciutat, i té una altra fita inèdita a la nostra ciutat, ja que durant uns dies va tenir en el seu poder una millor marca mundial absoluta en piscina de 25 m.

En Joaquim Fernández Corredor va néixer a Mataró el dia 22 de gener del 1971, i amb 10 anys ja destacava al Centre Natació Mataró, guanyant dos títols al Campionat de Catalunya d’Hivern per edats i tres més a l’estiu. L’any 1983 ja va anar amb la selecció espanyola a Ginebra en els Campionats Internacionals per a nedadors de 12 anys, quedant 4t en 100 m braça amb 1:27.25.

L’any 1985 a Sallent va aconseguir el seu primer títol català en la categoria infantil en els 200 m braça, que a partir d’allà ja seria la seva prova. A més amb només 14 anys va batre el seu primer rècord de Mataró absolut amb 2:35.90.

A finals d’aquell any va aconseguir el seu primer títol estatal infantil a Palma de Mallorca, també en 200 m braça amb 2:34.30, millorant el seu rècord. I l’any següent va batre també els de 100 m braça amb 1:10.8, de 200 m estils amb 2:24.67 i de 400 m estils amb 4:59.59.

Joaquim Fernández l’any 1985 / Foto: El Tot Esport

Els títols i les medalles en categories de base van anar caient tots els campionats catalans i estatals, i l’any 1986 ja va disputar el seu primer campionat d’Europa, en la categoria júnior, a Berlín, acabant en 9è lloc amb 2:30.16.

Des del 1984 fins al 1987, amb els mèrits corresponents a l’any anterior, va ser proclamat el millor esportista de Mataró en categoria infantil.

L’estiu de l’any 1987, quan ja havia deixat els rècords mataronins en 1:05.92, 2:19.01, 2:15.13 i 4:43.24, que ja eren marques d’alt nivell estatal, va marxar al CN Sant Andreu. Seguia el camí de la seva entrenadora Dolors Jané, que era qui l’havia dirigit en aquest progrés, de Sílvia Parera i d’altres destacats nedadors del CN Mataró.

Joaquim Fernández amb Dolors Jané i Sílvia Parera

L’any 1988, ja amb el club andreuenc, va obtenir el seu primer títol estatal absolut d’hivern en els 200 m braça a Madrid guanyant amb 2:15.17 i després va repetir en els d’estiu amb 2:20.10.

Aquell mateix any ja va anar per primera vegada a uns Jocs Olímpics, a Seul, quedant el 24è en 200 m braça i el 32è en els 100 m braça.

En aquells Jocs el barceloní Sergi López va guanyar la medalla de bronze en els 200 metres braça i a partir d’allà la trajectòria esportiva d’en Joaquim vindria marcada pels duels amb el nedador barceloní.

Joaquim Fernández amb Sergi López / Foto: El Mundo Deportivo

L’any 1989 a Bonn va ser per primera vegada finalista en els campionats d’Europa absoluts en els 200 m braça, la “seva prova”, quedant 8è amb 2:18.06. L’any 1990 va aconseguir la medalla de plata a la Copa Internacional de Roma amb un temps de 2:15.46, que amb la 9a marca ja el situava en el TOP-10 mundial de l’any.

Joaquim Fernández amb la plata de Roma / Foto: nadandoconchampi.com

A l’inici de l’any 1991 al Mundial de Perth a Austràlia, fou quart en 200 m braça, amb 2:13.42, a només tres dècimes justes de la medalla de bronze que aconseguí el britànic Gillingham. Per davant només quedaren l’estatunidenc Barrowman, guanyador amb 2:11.23 i l’hongarès Rosza. Estava en l’elit mundial de l’especialitat de braça.

Uns dies després i aprofitant el seu magnífic estat de forma, el 24 de gener del 1991 i en el decurs del Campionat de Catalunya disputat a Sabadell va establir la millor marca mundial de tots els temps en piscina de 25 m en els 200 m barça (2:08.62), que evidentment també va ser rècord estatal. El rècord oficiós (encara no es consideraven oficials) li durà poc, ja que només 4 dies després el britànic Nick Gillingham va registrar 2:08.15. Però l’estatal li va durar 17 anys, fins el 2008 quan el va batre Sergio Garcia. A part d’aquest rècord, el dia 27, també va batre el rècord estatal en piscina curta en els 200 m estils amb 2:03.23.

Joaquim Fernández va establir una mollr marca mundial / Hemeroteca de El Mundo Deportivo

Aquell any 1991 va guanyar la medalla de bronze en els Jocs del Mediterrani celebrats a Atenes en 200 m braça amb 2:17.01, tot i que va semblar poc, ja que era el gran favorit, després d’haver fregat la medalla al mundial. En la mateixa capital grega, pocs dies després, va quedar en 5è lloc en els Europeus amb 2:14.40.

L’any 1992 hi havia la gran cita dels Jocs Olímpics de Barcelona on es va haver de conformar amb el 10è lloc final, quan s’esperava que es pogués haver estat a la final junt amb Sergi López. A les sèries va marcar 2:14.93 quedant-se a només 25 centèsimes del tall que marcà precisament Sergi López, que després seria 4t a la final. En Joaquim, força desanimat,  va quedar 2n en la final B amb 2:15.52. També participà en els 200 m estils, acabant en el 23è lloc.

Joaquim Fernández en els Jocs

L’any 1993 va quedar 6è en els Europeus de Sheffield amb 2:15.86, en aquells campionats on Sílvia Parera, de qui evidentment ja tindrem ocasió de fer la biografia, va aconseguir la primera medalla de la història de la natació espanyola femenina en una competició d’alt nivell. A finals d’any a Palma de Mallorca, en Joaquim va repetir el quart lloc en el Mundial, ara en piscina curta, amb un temps de 2:09.52 en prova guanyada pel britànic Gillingham (2:07.91)

L’any 1994 hi havia cita mundial a Roma i va tornar a ficar-se a la final, acabant en un magnífic 6è lloc amb 2:14.83. L’any 1995 va mantenir el seu nivell estatal guanyant els dos títols en la seva prova, però als Europeus de Viena només va poder ser 14è.

Joaquim Fernández en acció

L’any 1996 en la seva última participació olímpica a Atlanta va quedar 12è en 200 m braça amb 2:16.05. I als Europeus en piscina curta celebrats a Rostok va fregar altra vegada la medalla europea, quedant 4t amb 2:12.09.

L’any 1997 la seva estrella ja anava declinant, però encara va quedar 7è en els Mundials de piscina curta de Goteborg amb 2:11.64, i 10è als Europeus de Sevilla 2:16.36. Es va retirar al final d’aquell l’any 1997 amb el seu últim títol de campió d’Espanya dels 200 metres braça, dels quals n’havia acumulat set (1988, 1991, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997), més un en 100 m braça (1993), i un altre en 400 estils (1990, en els campionats celebrats a Mataró). També va guanyar 7 vegades el títol d’hivern en piscina curta en 200 m braça (88, 89, 90, 91, 92, 95, 97), més 3 en 200 estils (90, 91, 92) i 1 en 400 estils (89).

Joaquim Fernández rebent de l’alcalde Manuel Mas el seu últim guardó de millor esportista / Foto: Llibre 50 Anys de la Nit de l’Esport

En “Humphrey”, com se’l coneixia en els ambients de la natació, deixava l’esport d’alt nivell, amb un parell d’espinetes clavades: la de no haver pogut batre mai un rècord estatal en piscina de 50 m. I la de no haver pogut pujar a un gran podi europeu, mundial o olímpic. Però tota la seva gran trajectòria li va servir, com hem dit a la introducció, per ser l’esportista masculí de la nostra ciutat que ha estat proclamat més vegades com el millor esportista absolut de Mataró. Això va ser els anys 1990, 1992, 1995 i 1997, amb els mèrits dels anys anteriors.