IluroSport » Jordi Bonareu i Bussot

Jordi Bonareu i Bussot

Nascut a Mataró el 16 de setembre del 1934, Jordi Bonareu va ser tot un revulsiu per a l’esport de la cistella a casa nostra i va tenir l’honor de ser escollit com el més destacat esportista de la ciutat de l’any 1954, en la primera elecció que es feia a la nostra ciutat, va ser un dels millors jugadors del bàsquet català i durant 34 anys va tenir el rècord d’anotació de la selecció espanyola.

Jugador autodidacta, amb un llançament sensacional

En Jordi, que tenia una altura de 1,92 m, considerable per aquella època, es va forjar gairebé de manera autodidacta, ja que quan era ben jovenet el seu pare li havia instal·lat un tauler al jardí de casa seva i allà havia practicat hores i hores el seu llançament que s’aniria convertint en gairebé infal·lible. Jugava a la posició de pivot i era quasi infal·lible en els tirs lliures. Malgrat que només va jugar sis anys a bàsquet, ha passat a la història com un dels millors jugadors de bàsquet catalans.

L’any 1951 va jugar en el segon equip del Club Esportiu Mataró, que jugava a la pista descoberta que hi havia al costat del camp de futbol, on actualment hi ha el Palau Josep Mora. Però de seguida va pujar al primer equip que aleshores militava a la 1a Catalana B, que era la segona categoria catalana, quan encara no hi havia lliga estatal. Tant la temporada 1952-53 com la 1953-54 l’equip groc-i-negre va jugar la promoció d’ascens, però caient davant del Manresa i davant del Laietà de Barcelona.
Simultàniament l’equip mataroní disputava la Lliga Price, que es disputava en aquest local barceloní, un dels pocs que permetia jugar a cobert. Allà es va començar a enfrontar a les figures del bàsquet català. I el seu prestigi va començar a pujar com l’escuma i va ser escollit el millor jugador del torneig. 

Debuta amb les seleccions catalana i espanyola

L’any 1954 ja va debutar amb la selecció catalana en un partit contra la U.S. Army i va anotar 36 punts. En el “Mundo Deportivo” es destacava la superba actuació del mataroní i ja deia que estava cridat a ser una figura del bàsquet. Aquell mateix any va debutar també amb la selecció espanyola en un partit contra França, guanyat per 42-35.

El mes de juny del 1954 a la Pista del Velòdrom ben adecentada per a l’ocasió es va viure un gran torneig del XXV Aniversari del bàsquet a la nostra ciutat i el CE Mataró va disputar la final contra la Virtus de Bolonya, un dels millors equips d’Europa. L’equip groc-i-negre, amb Bonareu com estrella i reforçat amb el montgatenc Dalmau i amb Kucharski, va plantar cara i es va viure un espectacle que es recordaria durant molt de temps, amb un bàsquet modern i ràpid que no s’havia vist mai a Mataró.

L’equip del CE Mataró de la temporada 1953-54, amb Jordi Bonareu el primer dret per l’esquerra / Foto: Butlletí 25 Anys de Bàsquet a Mataró

Aquell estiu va arribar la bona notícia que el CE Mataró era ascendit a la màxima categoria i podria tornar a jugar contra els millors equips, cosa que ja havia passat abans de la guerra civil, en els temps de l’Iluro Sport Club, que havia quedat campió de Catalunya i va jugar el primer campionat d’Espanya l’any 1934. Després el bàsquet groc-i-negre va anar cap avall, havia passat uns mal moments i durant uns anys va quedar per sota de l’Esportiva, el rival ciutadà.

La figura de Jordi Bonareu va ser tot un revulsiu i semblava que el bàsquet, que es vivia plenament a la ciutat, fins i tot es posava a l’altura del futbol. En Bonareu era tot un ídol de l’afició i el mes de gener de l’any 1955 va ser proclamat el “Més destacat esportista de Mataró” en la primera edició de la Festa de l’Esport.

Jordi Bonareu va dedicar aquesta foto a Josep Gomà i Carol en ocasió de ser proclamat el millor esportista de Mataró en la primera edició de la Nit de l’Esport de 1955 / Foto: Arxiu JGC

La campanya del Mataró a la màxima categoria va ser magnífica quedant en 3r lloc del grup i jugant la fase final, en la qual, tot i no ocupar llocs d’honor, va aconseguir una victòria de prestigi en derrotar el FC Barcelona, que era el campió, amb una gran actuació de Bonareu que va anotar 40 punts. El seu prestigi anava en augment i a més la seva implicació era màxima com ho demostra que fos l’entrenador del primer equip juvenil que va formar el club.

Heroi en els Jocs del Mediterrani de Barcelona (1955)

La temporada 1955-56 va començar amb un plat fort, ja que a Barcelona se celebraren els Jocs del Mediterrani que van despertar una gran expectació a tot Catalunya. A Mataró es varen seguir amb entusiasme i foren molts els afeccionats a l’esport que van anar a Barcelona per presenciar-ho en directe.
En la semifinal contra l’equip més temut, el d’Itàlia, es va forjar la “llegenda Bonareu” ja que el mataroní va anotar 42 punts, rècord absolut en un matx de la selecció, portant l’equip a la victòria amb un resultat de 101-89 insospitat en aquella època.
Però per si no n’hi havia prou, en el partit que decidia el títol (no era final perquè es jugava en format de lligueta) jugat contra Grècia al Palau d’Esports de Barcelona del carrer Lleida, Bonareu va tenir l’oportunitat de donar el títol a la selecció espanyola. Va forçar una personal en el darrer segon amb el marcador favorable per un punt als hel·lens, i amb gran serenitat i confiança va anotar els dos punts i Espanya va obtenir el títol. 

Bonareu, com quasi sempre el primer a dalt a l’esquerra, amb la selecció espanyola que va guanyar els Jocs del Mediterrani 1955 a Barcelona / Foto: feb.es

Amb el gran ambient provocat pels Jocs del Mediterrani l’equip del CE Mataró iniciava la nova temporada a la màxima categoria catalana. L’equip mataroní va acabar tercer del grup, classificant-se novament per a la fase final, on va acabar en sisè lloc en un campionat guanyat per l’Aismalíbar de Montcada.

L’estrella del bàsquet mataroní era indiscutible a la selecció espanyola, on acabaria jugant 17 partits, i la seva fama ja s’escampava fora de les fronteres. En un partit contra Bèlgica va establir novament el rècord d’anotació en partit internacional amb 45 punts, que va durar 34 anys fins que l’any 1990 el va superar Jordi Villacampa.

El CE Mataró no el pot retenir i fitxa pel Barça, on guanya Lliga i Copa

El seu prestigi havia crescut tant que el prestigiós tècnic francès Robert Busnel el va col·locar en el seu “equip ideal europeu”. El Mataró no el va poder retenir i el mes de juny va fitxar pel F.C. Barcelona amb només 21 anys.

Jordi Bonareu amb la samarreta del Barça /Foto: veteransbasquetfcb.com

Però en Jordi Bonareu va tenir una carrera curta. Va jugar la temporada 56-57 al FC Barcelona i va ser el quart màxim anotador de la lliga. Després, quan semblava que anava a fitxar pel Real Madrid, assumptes personals el van retenir a Catalunya i va fitxar per l’Orillo Verde de Sabadell, on va jugar la temporada 1957-58, sent el segon màxim encistellador de la 1a Divisió.

La temporada 58-59 va tornar a l’equip blaugrana i va aconseguir el títol en la que era la tercera edició de la Lliga Estatal i també va guanyar la Copa. A l’equip hi destacaven també Nino Buscató, Alfonso Martínez, un jugador que cap al final de la seva carrera jugaria en el CE Mataró, José Luís Martínez. i Canals.

L’equip del Barça que va quedar campió de Lliga la temporada 1958-59, amb Bonareu primer jugador dret per l’esquerra / Foto: veteransbasquetfcb.com

El títol va donar dret a l’equip blaugrana a disputar per primera vegada a la Copa d’Europa, en ella el Barça va caure en quarts de final contra el Polònia Varsòvia… però Jordi Bonareu ja no hi era. En acabar la temporada havia deixat el bàsquet per dedicar-se als negocis familiars. Ell mateix manifestaria anys després, que mentre va poder jugar al seu aire tot va anar molt bé, però quan van començar a voler-lo encabir dins d’uns sistemes va deixar de ser l’autèntic Bonareu.
Vint anys després, el 1979, va tornar al Barça com a màxim responsable de la secció de bàsquet. També va tenir un pas fugaç, però va tenir temps de fitxar a l’entrenador mataroní Antoni Serra, que després de molts anys tornaria a portar l’equip blaugrana fins al títols de Lliga Estatal.