IluroSport » El Municipal del Centenari, la seu del futbol groc-i-negre

El Municipal del Centenari, la seu del futbol groc-i-negre

L’any 1911 el Foment Mataroní tenia un terreny tocant a la part de dalt del convent de les Caputxines. Ja feia una anys que s’estava jugant a futbol, o football, com s’en deia aleshores, a la nostra ciutat, i un dels clubs, el FC Mataró, va rebre la cessió d’aquest terreny en ser secció de l’entitat propietària. El camp de futbol es va inaugurar el dia 1 de gener del 1912, amb un partit entre el FC Barcelona i el Català, també de la capital, que acabà amb 8-0 a favor de l’equip blaugrana que es va emportar la “Copa Mataró”. Després allà van començar a jugar-se els primers partits de futbol una mica seriosos a la nostra ciutat.

Aquesta, amb algunes modificacions d’estructura i de situació, ha estat, durant més d’un segle, la seu principal del futbol mataroní, almenys de l’equip que ha lluït els colors groc i negre, i ha acabat rebent el nom de Municipal del Centenari. És, sense cap mena de dubte, la instal·lació esportiva de la ciutat per la que han passat més practicants i espectadors al llarg de la història.

El camp del FC Mataró passa a ser el camp de l’Iluro SC

A la dreta veiem part del camp del Foment, tocant a les Caputxines i a la Llar Cabanelles

També en aquells primers anys del segle XX, l’Sport Mataronès, havia creat una secció de tir, un altre esport dels més antics de la ciutat, i havia inaugurat un camp per a la seva pràctica, situat als afores de la petita ciutat que era Mataró en aquells temps amb només 20.000 habitants. Allà en un camp situat sota l’actual Avinguda d’Amèrica al costat del Passeig Rocafonda, també va començar a jugar-s’hi a futbol, i va fer-hi els seus primers passos l’Iluro Sport Club, precedent del CE Mataró.

El primer camp on va jugar l’Iluro SC, al costat del Passeig Rocafonda

Podem veure la situació aproximada dels dos camps en aquest plànol:

Gràfic del llibre “Història de l’Iluro Sport Club”

Però l’any 1916, amb la desaparició del Mataró FC, els directius de l’Iluro van veure l’oportunitat d’acostar-se a la ciutat, ja que el camp on jugaven, en aquells temps, es veia molt llunyà. Van sotsarrendar el terreny de joc on havia jugat el Mataró FC, situat, com ja hem dit abans, a tocar del convent de les Caputxines.

La inauguració com a camp de l’Iluro es va celebrar el 8 de juliol de l’any 1917 va tenir un partit de luxe: Iluro SC- FC Barcelona, al qual va assistir-hi Joan Gamper, i que va acabar amb 0-1 per a l’equip blaugrana.

El camp amb la Llar Cabanelles, o Germantes dels Pobres, com en deia quasi tothom, al fons
Una imatge amb el cementiri al fons / Foto: Arxiu JGC

Una ampliació del terreny de joc, mou una mica la seva situació

Durant l’estiu del 1924 es va produir una ampliació per fer-lo més llarg i més ample, però mantenint-se a tocar de les Caputxines, tot i que allunyant-se una mica del Passeig Cabanelles. El camp passava de tenir unes dimensions de 91 m de llarg per 55 m d’ample, a unes de noves de 102 m per 64 m. També s’hi van construir unes grades a la banda nord, on hi havia unes llotges, amb sis seients, que costaven 125 pessetes. L’abonament a graderia costava 18 pessetes. També es va construir un bar que va regentar Joan Graupera, propietari del “Bar Canaletas”.

Podem apreciar els canvis en aquest plànol:

El plànol amb el canvi de situació del camp de l’Iluro

Era una època gloriosa del club, que va obtenir dos títols de campions provincials i subcampionats regionals de 2a categoria, l’últim dels quals li havia permès ascendir a la 1a Catalana B. La inauguració també va ser esplendorosa amb el debut de l’Iluro a la nova categoria, en uns temps en què per sobre només hi havia la 1a Categoria A on jugaven el Barça i l’Espanyol, junt amb sis equips catalans més, quan encara no hi havia lliga estatal.
Va ser el dia 26 d’octubre del 1924, amb una gentada mai vista en un partit de futbol a Mataró, i l’Iluro va guanyar per 6 a 1 el Reus, l’equip que havia privat del títol català de 2a en les dues anteriors temporades, i amb el qual havien aconseguir l’ascens.

En aquestes fotos es pot apreciar el trasllat del camp. A la primera (del 1922) la porteria està molt més a prop de l’absis del convent de les Caputxines, que no pas a la segona del 1924 / Fotos: Arxiu JGC

En aquella època, en aquell camp que encara era de sorra, també s’hi va jugar a hoquei, el que ara seria hoquei herba. L’equip de l’Iluro SC va participar dues temporades, a la segona meitat dels anys vint, en competició oficial del Campionat de Catalunya.

L’equip d’hoquei de l’Iluro / Foto: Llibre “Història de l’Iluro Sport Club”

L’obertura de les Rondes obliga a moure el camp

El 10 d’agost de l’any 1935 en ple de l’Ajuntament es va aprovar l’obertura de les Rondes que havien de passar pel lloc on estava situat el camp de l’Iluro SC. Era alcalde de la ciutat Josep Maria Fradera Pujol, que havia estat uns anys abans president de l’Iluro, i va tenir ben en compte que no es podia deixar el club, que era tot un emblema de la ciutat, sense camp.

Es va aprovar un conveni, amb el Sr. Francesc Mantilla, propietari dels terrenys on estava situat el camp, de manera que aquest els cedia per poder procedir a l’obertura de les Rondes. A canvi el propietari es va comprometre a construir un nou camp en un altre indret de la seva finca, i en ell l’Ajuntament hi va fer vestidors, graderies i llotges, una esplanada per un camp de bàsquet (que fins aquell moment havia jugat dins del camp de futbol) i va tancar el camp.

La cosa va anar ràpida. El 6 d’octubre de 1935 es va jugar l’últim partit al camp vell guanyant davant del Manresa per 3 a 2 en partit de 2a Preferent. Per Nadal ja es va inaugurar el nou camp, amb un partit amistós contra el Badalona, que va guanyar l’equip visitant per 1 a 4.

D’aquesta manera el camp de futbol anava a parar on està situat ara, tot i que eren altres temps ja que, degut a l’absència de blocs de pisos, des de la grada principal es podia veure el mar, i des de l’altre costat es veia perfectament el cementiri.

Des del camp, ara ja més allunyat de les Caputxines, es podia veure el mar

Tant Esport Ciclista Mataró com el Centre Atlètic Laietània van lluitar perquè si fes al voltant una pista per a curses, però finalment això no va succeir. De tota manera durant un temps, sobretot després de la guerra, en el camp de futbol s’hi van celebrar proves atlètiques, quan les pistes de l’Stàdium estaven impracticables.

Entrada del camp l’any 1945
Una imatge d’un partit encara en el camp de sorra

Després de la guerra civil, l’ambient va anar creixent i ja amb el nom de Club Deportivo Mataró es va començar a buscar l’ascens a la 3a Divisió Estatal creada feia poc i es va anar pensant en la millora de les instal·lacions.
L’any 1948, sota la presidència de Joan Matons, després d’obtenir el títol de lliga de 1a Catalana, el 17 de maig, es va fer el comiat del camp de sorra. Va ser durant la Fira i amb visita del SD Huesca de 2a Divisió, que va guanyar per 1 a 3.

La nova graderia i la gespa recent plantada. Al fons, on ara hi ha el Palau Josep Mora, hi havia la pista de bàsquet /Foto: Arxiu JGC

De seguida es va sembrar la gespa, que era una catifa, es va instal·lar el sistema de rec, es van millorar les grades i fins i tot es va fer un túnel soterrani perquè els jugadors sortissin al camp sense haver de travessar pel mig del públic. El camp, que era el centre de la ciutat el diumenge a la tarda, i l’afició, que l’omplia a vessar, amb més de 5.000 persones quan la ciutat en tenia 30.000, eren l’orgull del club i de la ciutat. A “El Mundo Deportivo” en ocasió de la inauguració de les obres amb visita del primer equip de l’Espanyol (que va guanyar 0 a 5), es deia que hi havia equips de 1a que no tenien unes instal·lacions com les que disposava el CE Mataró. Durant molts anys l’equip groc-i-negre va ser un equip fix a la 3a Divisió i les grades s’omplien cada diumenge.

Un dels plens habituals que registraven les grades del camp mataroní als anys quaranta i cinquanta / Foto: Arxiu JGC

Ja amb camp de gespa l’any 1949, en el camp s’hi van fer partits d’exhibició d’handbol a onze i també de rugby, amb encontres entre equips de Barcelona capital.

Altres equips de la ciutat també juguen en aquest camp

Una foto de la Penya X dels anys cinquanta en el camp del Mataró, actual Municipal del Centenari / Foto: Arxiu JGC

En les dècades dels anys cinquanta i seixanta el camp del Mataró era l’únic de la ciutat, a part dels de Valldemia i Salesians, i això va fer que també Penya X, UD Mataronesa i Juventus AC, els altres equips històrics de la ciutat, utilitzessin en algunes etapes el camp en els seus partits com a locals.

El camp va rebent millores al final del segle XX i l’inici del segle XXI

Amb el pas del temps va començar a ser problemàtic començar els partits a les tres de la tarda com havia passat a ple hivern fins aquell moment, i el mes de maig de 1970 es va inaugurar la llum elèctrica amb una visita del FC Barcelona.

La nit de la inauguració de la llum artificial / Foto: Ilurosport

Durant els anys vuitanta va arribar una forta crisi del club. El camp es va anar deteriorant, la gespa va desaparèixer, i l’any 1984 el CE Mataró en forta crisi econòmica ja no podia pagar el conserge i es va veure obligat a cedir totalment els drets del camp a l’Ajuntament, acabant així l’usdefruit que n’havia tingut el club groc-i-negre. L’estiu de 1986 l’Ajuntament va procedir a reformar els vestidors, però la gespa ja havia desaparegut i el camp era de sorra.

Els vestidors remodelats l’any 1987 / Foto: El Tot Esport
Celebració de l’ascens a Preferent l’any 1992 / Foto: El Tot Esport

Poc a poc el Mataró va anar recuperant el seu prestigi i la categoria perduda. L’any 1996, quan el CE Mataró ja havia tornat a 3a Divisió es va instal·lar la nova gespa artificial, que es va remodelar deu anys més tard, quan ja havia quedat aparcat el projecte de construcció d’un nou camp a la part alta de la ciutat, al costat de l’hospital, fugint del centre.

Instal·lació de la gespa artificial / Foto: El Tot Esport

L’any 2013, quan es va celebrar el centenari del club groc-i-negre, el president del club Albert Gibert va fer la petició de canviar el nom del camp i el Ple Municipal ho va aprovar. D’aquesta manera el que havia estat camp del Foment, del Mataró FC, de l’Iluro SC, del CE Mataró i Municipal d’Esports, va passar a denominar-se Municipal del Centenari. La mort sobtada del president, precisament el mateix dia en què s’havia d’estrenar el nom, va ajornar aquesta estrena, que es va fer el dia 12 de gener del 2014 en un derbi de lliga contra el Cirera, que va guanyar l’equip visitant per 0 a 3.

La temporada 2015-16, quan l’equip havia pujat a 1a Catalana es van remodelar les grades i també les tanques de separació del terreny de joc en tot el seu perímetre i la instal·lació elèctrica. Les obres es van allargar i això va fer que l’ambient en els partits fos molt fred i l’equip va baixar a 2a altra vegada. La inauguració no es va produir fins al mes de setembre del 2016.

El camp sense grades, quan el CE Mataró va baixar de 1a Catalana / Foto: El Tot Esport
Les noves graderies en el partit de promoció d’ascens contra el Valls l’any 2017 /Foto: El Tot Esport

I finalment durant la temporada 2018-19 es va tornar a canviar la gespa artificial i el sistema de rec. Durant uns quants partits de lliga el CE Mataró va haver de jugar com a local al Camí del Mig, però això no va impedir l’ascens a 1a Catalana.

Una panoràmica del camp actual / Foto: JGN

Un “quinze” del Municipal del Centenari

1) 17 setembre 1922 : Ofrena de la bandera per part de la Revista Galanies

La revista “Galianes”, dedicada a les lletres, va oferir al club una bandera. Es va fer el lliurament en ocasió d’un partit entre l’Iluro SC i el Catalunya de Badalona. A la foto de dalt veiem el capità Joan Lleonart després de rebre la bandera de mans de Jaume Colomer. A sota Lola Casas i Busquets, redactora de la revista, i que diuen que va  ser la primera dona en fer una sacada d’honor en un camp de futbol. A Mataró segur.

Fotos: Llibre “Història del Iluro Sport Club”
2) 20 i 21 maig de 1923 : Partits internacionals contra un equip txec

Després d’haver quedat per primera vegada Campions Provincials l’Iluro SC va jugar els primers partits internacionals seriosos de la seva història rebent el Moràvia de Brunn txec. Els resultats van ser de 3-5 i de 4-0.

Un equip de l’Iluro SC de l’època amb unes jaquetes regalades per la Sastreria Escudero / Foto: Llibre “Història de l’Iluro Sport Club”
3) 31 d’agost 1930 : Copa Parlophon de bàsquet entre Iluro SC i Esportiva

Va ser el primer derbi del bàsquet mataroní, de moment en una competició no oficial i que es va jugar al camp de futbol. Va guanyar l’Esportiva per 19-15.

Imatge del primer derbi local de bàsquet / Foto: Butlletí “XXV Aniversari del bàsquet a Mataró”
4) 7 d’abril de 1946 : El CA Laietània guanya un festival atlètic superant el FC Barcelona

Es va celebrar en el camp de futbol un festival atlètic del Trofeu Primavera guanyat pel Laietània, amb FC Barcelona, Espanyol, Hispano Francès, GEiEG i Vic com a rivals, i que va ser portada de “El Mundo Deportivo”

5) 4 d’abril de 1948 : Memorable victòria sobre el Tàrrega

El CE Mataró guanya el Tàrrega per 4 a 1, amb un camp ple a vessar, i aconsegueix el títol de campió de Catalunya de 1a.

L’equip groc-i-negre en aquell partit / Foto: Arxiu JGC
6) 11 setembre de 1949 : Primer partit a 3a Divisió amb minut de silenci emocionant

Abans del partit, que significava l’esperat debut a casa en partit de 3a Divisió, es va viure un emocionant minut de silenci per la mort del jugador Joan Roura Altimira, esdevinguda uns dies abans arran d’una entrada que va patir en el primer partit jugat a Manacor. Aquest primer partit a casa acabà amb victòria local per 4 a 2 sobre el Martinenc.

El record a Joan Roura en el calendari de la temporada 1949-50, que editava Publicidad Clarín
7) 28 juny 1953 : Golejada sobre la Cultural Leonesa en la promoció a 2a Divisió

El CE Mataró va tancar la participació en la promoció amb una descomunal victòria davant la Cultural Leonesa per 7-2. Abans s’havia derrotat Torrelavega (3-1), Salamanca (1-0) i Sestao (3-1). Tot i això no es puja perquè en l’últim partit es va perdre a Salamanca, igual que s’havien perdut els altres partits com a visitants.

Foto humorística després del partit contra la Cultural Leonesa, replicant a comentaris de la premsa barcelonina on s’havia dit que el Mataró era un equip d’avis / Foto: Caballé, arxiu JGC
8) 25 Agost 1963 : Partit de Noces d’Or amb visita del Barça

Per tancar les Noces d’Or del club es va rebre la visita del primer equip del Barça, que va venir al complet i va guanyar per 0-9. A la foto veiem als capitans Zaldua i Pons abans del partit.

Els dos capitans després de l’intercanvi de banderins / Foto: Santi Carreras
9) 9 novembre de 1969 : Espectacular remuntada contra el Girona

En partit de 3a Divisió el Girona guanyava per 0-3 als 20 minuts, però el Mataró va remuntar per guanyar per 4-3, amb dos gols d’Ollé, un de Zamora i un quart de Rodón.

Ollé va marcar dos gols en la remuntada / Foto: Santi Carreras, Ilurosport
10) 26 desembre de 1969 : El primer partit de futbol femení

El dia de Sant Esteve de l’any 1969 es va jugar, sota una intensa pluja, el primer partit de futbol femení al camp del Mataró. El van disputar una selecció de Barcelona G.E. i l’equip dels Laboratoris TESA UNITEX de Mataró.

Imatge del partit, jugat sota forta pluja… i amb equipacions molt semblants / Foto: Santi Carreras
11) 4 de maig 1980 : S’aconsegueix el retorn a 3a guanyant a casa

El CE Mataró va aconseguir el retorn a 3a guanyant a casa contra el campió, l’Hospitalet, amb un gol de Farnés des del mig del camp, que va fer embogir l’afició local.

Imatge del partit, amb Farnés l’autor del gol / Foto: El Mundo Deportivo
12) 26 juliol de 1987 : Súper-Motocros de Les Santes

Un dels esdeveniments més poc habituals que s’han viscut en aquest camp va ser el motorcros organitzat per Moto Club Iluro en les Festes de Les Santes dels anys 1986 i 1987.

El camp de futbol va ser ocupat per les motos / Foto: Tot Mataró
13) 24 febrer 2000 : El Mataró elimina l’Espanyol de la Copa Catalunya

En la semifinal de Copa Catalunya jugada contra l’Espanyol, Marcial va avançar el Mataró, ja cap al final va empatar l’Espanyol, però en els penals l’equip groc-i-negre va eliminar l’equip blanc-i-blau. Posteriorment es va jugar la final a Terrassa perdent davant el Barça.

Imatge del partit contra l’Espanyol / Foto: Àlex Gomà
14) 18 maig 2003 : Victòria en el límit per assolir la permanència a 2a B

Un gol de Robert de cap quan ja s’acabava el partit dvanat del Castelló va donar la permanència a la 2a Divisió B.

El gol de Robert que va donar la permanència / Foto: Àlex Gomà
15) 27 d’abril 2005 : Campions de la Copa Federació de la RFEF

Després d’haver perdut a Benidorm per 2-1 en l’anada, el camp es va omplir per viure el primer títol de nivell estatal del futbol mataroní. Un gol d’Àngel López va derrotar l’equip alacantí i va donar el títol.

Portada del Tot Esport amb els jugadors aixecant la Copa RFEF