IluroSport » El Palau d’Esports Josep Mora, el coliseu del bàsquet mataroní

El Palau d’Esports Josep Mora, el coliseu del bàsquet mataroní

Mataró ha estat i és, amb els equips jugant a un nivell més o menys alt, una ciutat de bàsquet. Són moltes les pistes i pavellons on s’ha jugat a aquest esport. Però sense cap mena de dubte el centre d’aquest esport a la nostra ciutat ha estat el Palau Josep Mora, que en el moment de la seva construcció va ser la “joia esportiva de la ciutat” i un dels millors pavellons de Catalunya.

La pista vella, sobre la que es construiria el Palau, es va demolir l’estiu del 1966 / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

El Palau d’Esports va ser un projecte aprovat inicialment el 1965 per l’Ajuntament, de promoció privada a càrrec del CD Mataró, amb finançament i mecenatge de prohoms com Josep Mora, president de la secció de basquetbol del club. Fins aquell moment es jugaven els partits al descobert, amb totes les incidències que això propiciava, i la construcció d’un palau o pavelló era vista com un pas necessari per a un club que estava a la màxima categoria del bàsquet estatal, tant en la categoria masculina com en la femenina. A l’estiu de l’any 1966 es va demolir la pista vella on s’havien viscut grans moments de bàsquet i durant dues temporades els equips del CE Mataró van haver de jugar a la pista coberta del Velòdrom.

Les obres van durar dos anys

El finançament va ser un escull important, ja que, després d’aprovar-se la construcció en Ple de l’Ajuntament, faltaven diners per cobrir tot el pressupost, motiu pel qual Josep Mora i Juli Cusachs, el vicepresident, van “rascar-se” la butxaca perquè el projecte prosperés. Però finalment van començar les obres…

Josep Mora i Juli Cusachs els dos principals impulsors de la instal·lació, junt amb Josep Gomà Carol / Foto: Santi Carreras

Les obres es van arribar a aturar per diversos problemes. Amb les Festes de Les Santes de l’any 1967 va arribar una bona notícia: la Delegación Nacional de Deportes, que presidia Joan Antoni Samaranch, va concedir una important subvenció per acabar les obres. Però els diners oficials no arribarien fins el mes de desembre i el Palau hauria d’esperar una temporada més.

Les grades prenent forma / Foto: Santi Carreras
La impaciència de jugadors i tècnics (aquí hi veiem a Antoni Serra i Artur Auladell) els portà a ajudar a pintar les ratlles poder començar-hi a entrenar/ Foto: Santi Carreras

El Palau d’Esports Josep Mora s’inaugura el dia 9 de novembre de 1968.

El dissabte 9 de novembre a les 7 de la tarda el Palau va obrir per primera vegada les seves portes al públic. La sessió inaugural, va ser un acte de gran implicació ciutadana, perquè la ciutat esperava amb delit tenir un recinte esportiu com aquell.

Les autoritats en el dia de la inauguració / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Amb unes grades absolutament plenes, va presidir l’acte l’alcalde Sr. Pedro Crespo, acompanyat del Sr. Joaquim Spà president de CD Mataró i del Sr. Josep Mora, president de la secció de bàsquet. En ella, a part de la benedicció de les instal·lacions, els parlaments i lliuraments de records, es va efectuar una exhibició de gimnàstica artística a càrrec del grup del Gimnàs Frediani, amb Pepita Sànchez i el jove Jordi Fábregas al capdavant, i posteriorment una altra de judo, com a mostra que la nova instal·lació estava oberta a qualsevol altre manifestació esportiva. De tota manera el més important aquell dia no era el que s’hi feia, sinó el Palau en sí mateix i unes instal.lacions que en aquells moments eren del millor que hi havia a Catalunya.

Àngel Burillo davant Cliffrod Luyck en un partit contra el Real Madrid, amb les grades, com es pot veure, plenes a vessar / Foto: Santi Carreras

El dissabte següent, dia 16 de novembre, i amb la presència a la llotja presidencial, del “Delegado Nacional d’Educación Física i Deportes” Sr. Juan Antonio Samaranch, es va procedir a l’estrena de l’esport per al qual s’havia gairebé construït el Palau: el bàsquet. I per aquesta inauguració basquetbolística es va portar l’equip amb millor cartell en aquells moments, el Real Madrid dels Emiliano, Brabender, Aiken, Luyck, Sevillano, Vicente Ramos, etc…  Al seu davant el Mataró li va donar bona rèplica i després d’una gran primera part va anar al descans amb avantatge de 42-39. Al final s’imposà la lògica i guanyaren els madrilenys per 76-82, però s’havia vist un gran espectacle. Els protagonistes mataronins del primer partit foren Joan Martínez (14), “Ché” González (21), Tarruella (9), Burillo (16), Ramon (14), Cabanés (2) i Rojas.
L’endemà el Mataró Molfort’s es va enfrontar al FC Barcelona, on destacaven Aito García Reneses, Quimet Costa i Grant, però que poc va poder fer per frenar un equip local molt motivat per oferir la primera victòria a la seva afecció. I així va ser: 73-65.

El Palau d’Esports passa a ser el Palau Josep Mora

Josep Mora va col·laborar de forma decisiva en la construcció del Palau d’Esports amb prop de 24 milions de pessetes.
Pocs dies abans de la seva mort, que es va produir el 16 de maig de l’any 1978, el ple de l’Ajuntament va decidir que el Palau d’Esports seria el Palau Josep Mora.

Durant un temps la gestió va ser a càrrec del Club Esportiu Mataró, fins que l’any 1991 va passar a dependre totalment de l’Ajuntament a través del seu Patronat Municipal d’Esports.

En aquesta instal·lació s’hi han disputat diversos esports, però sobretot ha estat el centre neuràlgic del bàsquet mataroní, des de fa anys convertit en l’únic esport que s’hi practica. Primer va ser el Club Esportiu Mataró, després el Club Bàsquet Mataró i finalment la Unió Esportiva Mataró, els clubs que han estat els seus usufructuaris, i moltíssims jugadors i jugadores hi han gaudit del seu esport.

En aquesta instal·lació s’hi ha viscut molts moments de glòria i també de tristesa esportiva i que en el Tot Mataró en ocasió dels 50 anys de la instal·lació es van destacar amb…

UN “QUINZE” DEL PALAU

1.-   Maig 1969:   Preuropeu de Bàsquet

El Palau, mig any després de la inauguració, entre el 14 i el 18 de maig de 1969, va acollir un gran torneig internacional, el més prestigiós que ha rebut mai: el Preuropeu de bàsquet, amb participació de les seleccions d’Espanya, Suïssa, Bulgària, Bèlgica i Egipte.

La selecció espanyola amb Joan Martínez (segon ajupit per la dreta) i el doctor Ignacio Cardenal (segon dret per l’esquerra) / Foto: Ilurosport

A la selecció espanyola, que dirigia Antonio Díaz- Miguel, hi era el mataroní Joan Martínez, al costat de jugadors mítics com Emiliano, Buscató, Brabender, Luyck, Enric Margall, Vicente Ramos o Alfonso Martínez. Espanya va guanyar els quatre partits classificant-se per a l’Europeu de Nàpols.

2.-   Març del 1970: El Mataró Molfort’s apallissa el Barça
L’equip entrenat per l’argentí Cavallero de la temporada 1969-70 / Foto: Santi Carreras

Uns anys enrere, encara a la pista vella descoberta, el Mataró Molfort’s havia arribat al tercer lloc de la Lliga Nacional. Quan es va inaugurar el Palau l’equip ja no estava entre els primers, per manca d’estrangers.  La temporada 1969-70 es lluitava per la permanència i el 14 de març es va assolir després d’un memorable partit contra el FC Barcelona, derrotant-lo per 84-58.

3.-   Setembre del 1971: Europeu júnior voleibol
Imatge d’un partit de voleibol que va omplir el Palau / Foto: Ilurosport

El voleibol va ser un dels primers esports, a part del bàsquet, en “ocupar” la pista de parquet. Entre el 2 i l’11 de setembre va ser una de les seus del Campionat d’Europa Júnior que es disputava a  Barcelona. El vòlei va entusiasmar als aficionats, que van omplir les grades, sobretot per veure la URSS, que seria el campió, contra Bulgària. També va jugar aquí Espanya, que va derrotar Dinamarca i França.

4.-   Març 1972:  Primer títol de lliga estatal femenina
Josep Maria Solà passejat a les espatlles de les jugadores després d’obtenir el títol / Foto: Santi Carreras

L’equip femení de l’Ignis Mataró lluitava pel títol estatal amb el Picadero de Barcelona i el Creff de Madrid. En el partit contra el Picadero al Palau l’equip mataroní va guanyar per 48-36. Però en acabar unes jugadores de l’equip barceloní es van intoxicar al vestidor, segons elles per una fuita de gas. Van presentar una reclamació i la Federació va obligar a repetir el partit. Es va jugar el 23 de març enmig d’un ambient impressionant, amb les grades absolutament plenes. Va haver-hi molts nervis i alta tensió i l’equip local va guanyar per 28-23 i es va fer amb el primer títol femení estatal a nivell absolut en un esport d’equip.

5.-  18 novembre 1972: Primer partit de Copa d’Europa femenina
La capitana Carme Famadas va rebre el guardó de millor jugadora de la lliga espanyola de la temporada anterior i altres obsequis/ Foto: Santi Carreras

El títol estatal va donar el dret a jugar la Copa d’Europa per primera vegada. En la primera eliminatòria l’Ignis Mataró va treure un empat, vàlid aleshores, a Portugal davant l’Acadèmica de Coimbra. En el primer partit de la màxima competició europea jugat al Palau, televisat en directe per TVE-2,  l’Ignis es va imposar per 71-34 passant a quarts de final on caurien davant el campió hongarès. Formaven l’equip Carme Famadas, millor jugadora espanyola de la temporada anterior, Sierra, Cot, Olga Martínez, Llobet, Fradera, Mas, Planas, Brugué i Rosell. L’entrenador era Josep Maria Solà.

6.-   Desembre del 1976:  Primer combat professional d’Antoni Rubio
Rubio en el seu debut professional al Palau, amb el famós manàger Renzo Casadei a la dreta / Foto: Arxiu JGC

El Velòdrom era el focus de la boxa a Mataró, un esport que despertava autèntica passió a casa nostra en aquells temps. Però el 27 desembre de l’any 1976 al Palau, amb possibilitat d’acollir molt més públic, es va produir debut d’Antonio Rubio com a professional. El boxejador mataroní, que havia estat un parell de vegades olímpic a Munic-72 i a Montreal-76, va obtenir la victòria sobre l’aragonès Gascó.

7.-  Desembre 1976: Record anotador de Jack i cap a la 1a Divisió

L’equip del CE Mataró havia baixat a 2a dues temporades abans i la temporada 1976-77 va fer un gran equip amb el retorn de Josep M. Soler, i amb Jack Schraeder el jugador d’Iowa, que es va fer un lloc en el cor de tots els aficionats. Amb Angel Burillo d’entrenador es va guanyar el títol de campió pujant a 1a. En un partit contra el Miraflores de Màlaga, el Mataró va guanyar per 132-85, rècord d’anotació de l’equip, i Jack va establir l’individual amb 55 punts.

8.- Maig de 1979: Tercer lloc estatal juvenil

De la mà de Josep Maria Solà l’equip juvenil, es va classificar per a la fase final del Campionat d’Espanya que es va disputar al Palau, amb unes grades plenes com mai. El Mataró va derrotar el Joventut amb Villacampa (81-65), i el Real Madrid (73-71). A la semifinal es va perdre amb el Barça, que seria el campió, i el Mataró va quedar tercer en superar l’Estudiantes de Fernando Martín, per 74-73.

9.-  Juny del 1980:  L’handbol passa pel Palau i viu una gran remuntada
Imatge d’un partit del Joventut Handbol Mataró al Palau / Foto: Ilurosport

L’handbol també va passar pel Palau durant un temps. El Joventut Mataró disputava la Copa Federació. En l’anada de les semifinals havia perdut per 27-19 a Reus. La tornada es va jugar al Palau el dia 1 de juny, que era dissabte de Fira. Amb un ambient sensacional, potser el millor que s’havia viscut fins aquell moment en aquest esport a Mataró, es va remuntar guanyant a la pròrroga per 29-20. Va ser el pas previ a guanyar el títol a Lleida davant l’Universitari de categoria estatal.

10.- Setembre 1986: Visita de l’Interviu i Divisió d’Honor de Futbol Sala
Els equips de FS Mataró Tiritas i d’Interviu Lloyd’s en l’homenatge a José Pulido / Foto: Tot Esport

A l’inici de la dècada dels vuitanta el Mataró Tiritas havia anat pujant dintre de les categories catalanes, i el mes de juny de 1984 el seu primer equip va ingressar a la Federación Espanyola de Futbol Sala. Va competir a la Divisió d’Honor estatal.
S’havia de jugar al Pavelló de Pla d’en Boet, però aquella instal·lació no s’inauguraria fins el març següent, i  es va començar jugant al Palau Mora. En el primer partit a casa, es va jugar contra el FS Toledo, equip molt potent amb un parell de brasilenys, amb derrota per 3-7. Una mica més endavant en l’emotiu homenatge a José Pulido va venir el potentíssim Interviu Lloyd’s, que aleshores era l’equip més potent d’Espanya i que va guanyar per 1-8..

11.-  Setembre del 1985:  El retorn de Serra torna a fer vibrar el Palau

El CE Mataró, amb el patrocini de Procesàtor, acabava de pujar a la 1a Divisió “B. El president  Manel Dalmau va aconseguir el retorn d’Antoni Serra  a la banqueta mataronina després d’haver passat per les de Barça i la Penya. Es va reforçar l’equip el Palau va tornar a omplir les grades per veure bàsquet d’alt nivell. El primer rival va ser el Canoe de Madrid que va caure derrotat per 79-64. En el “play-off” d’ascens el Mataró va guanyar aquí el Caja de Ronda (actual Unicaja) per 84-75, però després, enmig d’una “encerrona” total, va perdre els dos partits a Màlaga.

12.- 29 setembre 1991: Primer partit del Club Bàsquet Mataró

El mes de gener de 1991, per problemes econòmics, la gestió del Palau va passar a ser totalment municipal. El president del CE Mataró, Tomàs Pallarès, va convocar assemblea extraordinària, en la qual es va aprovar l’escissió de la secció de bàsquet, que va haver de formar un nou club, que portaria per nom Club Bàsquet Mataró. El president era Manel Dalmau, l’entrenador era Joan Martínez i jugava a la 2a Estatal, tot i que a final de temporada pujaria a la 1a Divisió B. El seu primer partit al Palau va ser el 29 de setembre del 1991. El CB Mataró NH va derrotar el Montcada per 115-89. En l’equip hi formaven Ribas, Rovira, Toni Homs, David Homs, Bosch, Gibert, Lluch, Claus, Gallemí i Triola.

13.-   Setembre de 1998:   Gasol i Navarro pateixen per guanyar al Palau
Gasol i Navarro en una imatge dels seus inicis al primer equip del Barça / Foto: veteransbasquetfcb.com

La temporada 1998-99 la Unió Esportiva Mataró, que ja era l’usufructuari principal de la instal·lació, jugava a la Lliga EBA, i en el primer partit de lliga va visitar el Palau el Barça B, amb dos jugadors que després han marcat una època del bàsquet: Pau Gasol i Joan Carles Navarro. L’equip mataroní va començar guanyat per 26-9, però l’equip blaugrana es va emportar el triomf per 76-82, amb 33 punts de Navarro i 20 de Gasol.

14.-  Juny 2004 Ascens a Lliga Femenina-2
Portada d’El Tot Esport /Foto: JGR

El 6 de juny del 2004 l’equip femení de la UE Mataró va aconseguir un anhelat ascens a Lliga Femenina-2, guanyant el Calvià per 86-41. L’equip el dirigia Dani Poza i jugaven Maymí, Chacón, Sala, Argemí, Santos, Bruna, Monzó, Navarro, Vicente, Cuquet, Guillén.

15.-  17 d’abril del 2010: Títol de grup de la Lliga EBA
L’equip de la UEM campió 2009-10 / Foto: UEM

El 17 d’abril del 2010 l’equip del Platges UE Mataró va guanyar per 78-62 el Granollers i va aconseguir el títol de campió del grup de la Lliga EBA. Ha estat el darrer gran títol aconseguit en aquesta instal·lació. En l’equip que entrenava Joan Gonzàlez jugaven Jordi Ventura, Juan Antonio Jobacho, Llorens Mons, Alfons Albert, Remon Van de Hare, Paco Hernàndez, Jan Kalina, Jaume Solé, Ignasi Ariño i Jaume Solans.

L’anècdota més curiosa

L’equip de l’Ignis Mataró jugava a la Lliga de 1a Divisió Nacional i el dia 23 de novembre del 1974 va rebre el Manresa, entrenat per Antoni Serra i on jugaven Joan Martínez i Tarruella. En aquest partit es va viure un de les anècdotes més curioses viscudes en aquesta instal·lació. Un anys abans ja s’havia hagut de suspendre un partit davant el Pineda per una gotera, i en aquest partit, que ja havia començat amb retard per un tall en el subministrament elèctric, en va tornar a aparèixer una. Aleshores va aparèixer Emilio, el conserge del Palau, personatge emblemàtic de la instal·lació, que jugant-se el físic va penjar una galleda amb una corda de les bigues del Palau i va impedir que l’aigua arribés al parquet. La gran ovació de la nit, va ser per a ell, ja que el partit el va guanyar el Manresa per 82-88.

El popular conserge Emilio solucionant el problema d’una goteras / Foto: Santi Carreras, Ilurosport