IluroSport » Pistes de l’Stàdium, de Mossèn Plandolit o del CA Laietània

Pistes de l’Stàdium, de Mossèn Plandolit o del CA Laietània

Actualment al Parc Central hi ha una bona extensió on hi havia hagut unes pistes d’atletisme, com ho recorda una placa, en la qual diu que des del 1925 fins al 1998 van ser utilitzades pel Centre Atlètic Laietània. Anem a veure la història d’aquesta instal·lació esportiva, però on va passar una gran quantitat de jovent de la nostra ciutat a practicar diferents esports.

Mossèn Plandolit i l’Stàdium

Ben a prop d’allà, a l’actual Parc Central, també hi ha el Passeig de Mossèn Plandolit i Riera, a qui se cita com promotor de l’esport juvenil i responsable de l’Stàdium. Havia nascut el 1884 a Mataró i va morir a Sabadell el 1978, després de ser rector de la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres a la ciutat vallesana des de l’any 1942 fins a la seva mort.

L’any 1916 va ser el principal impulsor de la primera representació dels Pastorets al Cafè del Círcol Catòlic, però també ho era de l’equip de futbol de l’Stàdium, que jugava en un camp que hi havia al Passeig de la Geganta, on ara hi ha el Parc Central.

Equip de futbol de l’Stàdium en un partit al seu camp de l’any 1926 / Foto: Arxiu Josep Gomà (cedida per JC Maltas)

Aquest equip estava vinculat al Círcol Catòlic d’Obrers del Patronat de Sant Josep. No van arribar a jugar cap campionat oficial, però van jugar amistosos (alguns contra l’Iluro SC i contra el Mataró FC), i en algunes ocasions aprofitaven viatges de la Secció Dramàtica per fer també partits de futbol fora de Mataró.

L’equip va anar perdent força, davant la que tenia l’Iluro SC, i més quan va aparèixer l’equip de bàsquet de l’Associació Esportiva, que va passar a ser l’esport predilecte del jovent d’aquella entitat.

L’activitat atlètica arriba a les pistes de l’Stàdium

Atletes del Club Natació Mataró en una prova l’any 1922 / Foto: Butlletí CA Laietània

En aquell camp van començar a practicar-hi l’atletisme joves mataronins de diverses entitats, que tenien secció atlètica, com el Club Natació Mataró, i aviat s’hi afegirien els atletes del Grup Excursionista Laietània (club que acabaria sent l’actual Centre Atlètic Laietània), fundat el 1925. Compartien el terreny amb l’equip de futbol del Patronat de Sant Josep, que aleshores ja depenia de l’Associació Esportiva creada l’any 1927. En el llibre d’actes d’aquesta entitat es pot llegir que s’havia de comprar un pany i cadena per tancar el camp, repartint costos amb el Laietània.

Està clar que el Laietània, com diuen Xavier Agustí i Jordi Buscà en el llibre Història del Centre Atlètic Laietània (1925-2000), disposava de les pistes gràcies a la generositat del Patronat de Sant Josep del Círcol Catòlic d’Obrers i del seu consiliari Mossèn Plandolit.

La prova dels 60 metres en els primers campionats socials del Laietània / Foto: Butlletí CA Laietània

El mes de setembre de l’any 1927 en aquelles pistes s’hi van disputar els primers campionats socials del Laietània. Aviat van començar els encontres contra equips de fora de Mataró, i l’any 1933 van rebre els Primers Campionats del Maresme.

Amb tot això que hem vist, tenim que aquell camp va ser nomenat sovint com el camp de l’Stàdium, i després també va ser batejat com camp de Mossèn Plandolit, gràcies a l’impuls que ell donava a l’esport dintre del Cercle Catòlic.

Ben aviat el Centre Atlètic Laietània va anar convertint-se en el principal usuari del camp i en els seus butlletins (quan encara era Centre Excursionista Laietània) ja se citava el camp com “les nostres pistes”. Mai les citaven com a pistes de l’Stàdium.

Amb la guerra civil les pistes queden molt deteriorades

Les pistes després de la guerra civil

Però va arribar la guerra civil i quan va acabar el club, que ja era Centro Atlético Layetania, amb nom castellanitzat, es va trobar el camp de l’Stàdium de Mossèn Plandolit ocupat per una caserna de soldats dels voluntaris italians de la División Littorio. I després el va ocupar l’exèrcit espanyol instal·lant-hi uns barracons amb paviment. No les van abandonar fins a l’any 1944, i les van deixar en una situació lamentable sense dutxes ni vestidors, i amb les pistes presentant l’aspecte d’autèntiques muntanyes russes.

Els festivals atlètics s’havien d’organitzar en altres indrets, al parc, al camp de futbol del Mataró, o al camp de la Mataronina.

Quan l’any 1945 va començar la construcció del Velòdrom, es va pensar en la possibilitat d’encabir-hi unes pistes d’atletisme, però això no va arribar a bon port i els atletes van anar temporalment a entrenar i a competir al camp de futbol del CE Mataró.

Es recuperen les pistes per a l’atletisme

Imatge d’un partit de bàsquet al camp de l’Stàdium l’any 1951 / Foto: Butlletí 75 anys de l’Esportiva

L’any 1949 el Centre Atlètic Laietània va arribar a un acord amb l’Associació Esportiva. Aquesta entitat era l’usufructuària del camp de Mossèn Plandolit, i hi havia construït una pista de bàsquet. Però amb l’acord van tornar-hi també les competicions atlètiques. Durant les Festes de Les Santes de 1949 es va inaugurar la pista de bàsquet de l’Esportiva amb un partit contra l’Stade Bordeaux (guanyat per l’Esportiva per 35-25) i el programa ja presentava unes proves atlètiques.

A finals d’aquell any ja va acollir el IV Trofeu Clausura, una competició que havia començat disputant-se al camp del Mataró i que durant molts anys, quasi sempre en el dia de Tots Sants, portaria destacadíssimes figures, catalanes i estatals, a aquelles pistes. Era la cloenda de la temporada atlètica i hi assistia molt de públic

Les pistes de l’Stàdium amb la pista de bàsquet, en un trofeu Clausura (any 1950)

Però la pista encara tenia molt de pendent. De cara a la celebració dels encontres del Campionat de Catalunya es va haver de fer una anivellació, que va ser possible gràcies a la col·laboració d’atletes i directius. Les pistes, amb els seus 200 metres de corda, van quedar en perfectes condicions a principis de l’any 1950, i passaren a ser de les millors de Catalunya. El dia 4 de març ja s’hi va disputar un encontre entre el Laietània i el FC Barcelona corresponent al Campionat de Catalunya per equips.

Un dels esdeveniments amb més impacte que es van celebrar en aquesta instal·lació va ser una exhibició que el gran gimnasta Joaquim Blume hi va efectuar l’any 1953, junt amb el suís Fritz Lehman, amb una assistència de públic impressionant.

El gimnasta Joaquim Blume va fer una exhibició a les pistes de l’Stàdium / Foto: Butlletí Laietània

El bàsquet de l’Esportiva ja havia abandonat les pistes i jugava a la nova pista del Centre Catòlic des del 1953 i el Laietània n’era l’únic usuari. Però els problemes van tornar l’any 1954, quan el propietari del terreny, el Sr. Antoni Coll, va voler signar un contracte que lligués millor la utilització dels seus terrenys per part del Laietània. L’entitat atlètica passava a ser l’únic usufructuari i a part de pagar el lloguer (que el primer any era de 800 pessetes mensuals) havia de cuidar de la conservació de les instal·lacions. Després es va anar prorrogant el contracte.

Un encontre de lliga de l’any 1960 / Foto: Butlletí CA Laietània

Durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX, gràcies al format amb què es disputava la lliga catalana de clubs, semblant a la dels altres esports, amb enfrontaments directes entre només dos clubs, les pistes van viure interessants encontres. També s’hi van disputar un parell d’atractius encontres internacionals amistosos, el juliol de 1961 contra el Helsingborg suec i l’agost de 1964 contra l’ASUP de Perpinyà francès, que va tornar a venir l’any 1972.

Arribada dels 100 metres en l’encontre contra l’Helsinborg suec / Foto: Butlletí CA Laietània

També durant els anys seixanta va haver-hi molta afició pel voleibol, i a primers dels anys setanta el CA Laietània primer va organitzar un torneig local, i després durant dues temporades, va tenir un equip federat, que la primera temporada també va jugar en aquestes pistes. En la segona temporada va passar a jugar al Palau d’Esports.

L’any 1971 es va celebrar un torneig local de voleibol / Foto: SANTI CARRERAS, Ilurosport

També es va anar disputant el ja citat Trofeu Clausura d’atletisme, organitzat pel CA Laietània, fins a l’any 1974. Ja en el tram final la competició era força nostàlgica, en unes pistes que ja eren tota una relíquia, al costat dels estadis de 400 m que anaven proliferant a tota Catalunya… però que continuava portant grans figures. Aquí en els 400 m tanques s’havien de donar dues voltes a la pista… però a més, a causa de la distància entre tanques, s’havien de moure les tanques de lloc una vegada havien passat els atletes perquè les trobessin bé a la segona volta; els 100 metres es corrien en corba, i els 200 metres amb dues tancades corbes, on atletes forans de gran categoria passaven moltes dificultats per girar-les, quan en aquells moments a l’estadi de Montjuïc, abans de ser olímpic, es podien córrer els 200 metres en recta.. I feia por veure les javelines, els martells o els discs, travessar les pistes d’un costat a l’altre, amb el perill que significava per al públic o per als atletes que estaven corrent. I no parlem del material rudimentari per als salts d’alçada i perxa…

Salt en perxa en el Trofeu Clausura (anys seixanta), amb caiguda sobre uns matalassos molt rudimentaris / Foto: SANTI CARRERAS, Ilurosport

El 14 de setembre del 1975 s’hi va disputar un festival de Cloenda, que es va tancar amb un gran registre en salt d’altura a càrrec del barceloní Martí Perarnau, que es va aixecar per damunt dels 2,05 m.
Dues setmanes després (el 28 de setembre) es va inaugurar oficialment l’Estadi d’Atletisme a la part alta de Cirera. A l’Estadi ja s’havien disputat competicions l’any 1972, entre elles el Trofeu Sant Jordi, però després va quedar abandonat, ja que la superfície d’una mena de terra batuda era desastrosa per a l’atletisme. Posteriorment, tot i la inauguració de l’estadi, les pistes del Laietània es van continuar utilitzant per a l’Escola d’Atletisme.

Les pistes en el festival de Cloenda l’any 1975 / Foto: Ilurosport, SANTI CARRERAS

L’any 1984 va morir el propietari del terreny, i els hereus van demanar que es deixés lliure el camp, però això no va succeir, sobretot perquè l’Ajuntament va començar a pensar en la construcció del nou Parc Central, que es va aprovar l’any 1998.

Els vestidors i la gàbia per als llançaments, ja en desús el gener de 1998 / Foto: Empar Tomàs

El mateix mes d’octubre del 1998 es van demolir les pistes “velles” del Centre Atlètic Laietània, o del camp de l’Stàdium o de Mossèn Plandolit, com es vulgui, però sempre quedaran vius els records de tots aquells esportistes que durant més de vuitanta anys hi van fer esport i amistats.

La porta d’entrada de les pistes del CA Laietània, poc abans de la demolició / Foto: Empar Tomàs

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *