IluroSport » El salt amb perxa una especialitat difícil que ha donat molts èxits a la nostra ciutat

El salt amb perxa una especialitat difícil que ha donat molts èxits a la nostra ciutat

Article publicat el dia 11 de juny del 2022

No és fàcil trobar una especialitat esportiva que, comptant les diferents categories d’homes i de dones, hagi portat a la nostra ciutat més de cent títols en l’àmbit català, 15 d’ells absoluts, i més de cent medalles de nivell estatal, 18 d’ells d’or en les diferents categories. Hi ha hagut internacionals, i fins i tot un rècord estatal absolut. Tanmateix, en tenim una: és el salt amb perxa. Una de les especialitats més espectaculars del món de l’esport i possiblement la que més en el món de l’atletisme, i que no ha parat de donar èxits a l’esport mataroní.

Introducció

Com explica l’exentrenador del CA Laietània Tomàs Barris en la seva web barris.org, aquesta especialitat possiblement té els seus orígens molt remots en la utilització d’una barra cilíndrica utilitzada per travessar petits rius o torrents, o per salvar desnivells de terreny. Al segle XVIII a Espanya a les curses de braus hi havia un apartat dedicat a saltar per sobre del toro amb l’ajut d’una perxa, en l’anomenat “salto de garrocha”, nom amb el qual encara es coneix a Sud-amèrica el salt amb perxa. Tanmateix, va ser al segle XIX a Anglaterra que van començar les competicions esportives pròpiament dites, sobretot en forma d’exhibicions o en festes populars. Primer eren salts de llargada amb l’ajuda del pal, i després van ser verticals, salvant obstacles. El primer registre oficiós de salt vertical és de l’any 1864, quan l’atleta professional David Johnstone va saltar 3,27 m.

Evidentment, no es practicava aquesta especialitat encara als Jocs Olímpics de l’Era Antiga, no obstant això, sí que ja va formar part del calendari en els primers jocs de l’Era Moderna a Atenes 1896. El primer campió va ser William Hoyt, dels Estats Units, amb 3,30 m.

Imatge dels Jocs Olímpics del 1904 / Foto: viquipèdia

Curiosament, el tercer campió olímpic, també estatunidenc, es deia Charles Dvorak, amb el mateix cognom que Antonín, el compositor musical bohemi del romanticisme… i també que la Gàlia, la destacada jugadora de tennis taula mataronina. Va guanyar saltant 3,50 m a Sant Louis 1904.

La primera vegada que es va saltar per sobre dels 4 metres va ser l’any 1912 quan l’estatunidenc Marc Wright va saltar 4,02 m, en la que va ser la primera plusmarca oficial reconeguda per la IAAF, arran de la creació d’aquest organisme.

Està clar que en utilitzar un instrument complementari les marques d’aquesta especialitat han anat millorant de forma molt ràpida, quan els materials utilitzats han anat evolucionant de la fusta rígida inicial fins a l’actual fibra de carboni, passant pel bambú, l’acer, l’alumini o la fibra de vidre. Ja amb perxa de fibra, un altre atleta dels Estats Units, Brian Sternberg, va ser el primer de superar els 5 metres justos. Això va succeir l’any 1963.

Stenberg el primer atleta que va superar els 5 metres

Durant uns anys el domini va ser dels estatunidencs, destacant sobretot John Pennel, Steve Smith i Bob Seagren. No obstant això, durany els anys setanta el domini va anar passant a Europa, amb grans saltadors com el grec Papanikolau, l’alemany Nordwig, el suec Isaksson, el polonès Kozakiewicz i els francesos Quinon, Houvion i Vigneron, que van anar millorant el rècord mundial, fins que aquest últim va saltar 5,83 m l’any 1983.

A partir de l’any 1984, el gran dominador de l’especialitat durant molts anys va ser l’ucraïnès Sergey Bubka, que fou sis vegades campió del món, però, això sí, només una vegada campió olímpic. Ell va ser el primer que va saltar els 6 metres justos l’any 1985. Després va anar millorant el rècord mundial fins als 6,14 m a l’aire lliure, l’any 1994, i fins als 6,15 m en pista coberta, l’any 1993. Aquest rècord va tardar 21 anys a ser superat. Va ser el francès Renaud Lavillenie, que l’any 2014 va saltar en pista coberta per sobre del 6,16 m.

Sergey Bubka

Ara el rècord mundial el té el suec Armand Duplantis, que ja ha saltat aquest any 2022, també en pista coberta, per sobre dels 6,20 m. El suec també va batre l’any 2020 el rècord a l’aire lliure amb 6,15 m.

Duplantis, actual recordista mundial

En l’àmbit femení la prova de salt amb perxa és relativament nova. El primer rècord mundial reconegut és el de la xinesa Zhang Chunzhen, amb 4,05 m de l’any 1991. Més endavant un dels noms més destacats va ser el de l’australiana Emma George que, sense que ningú s’hi fiqués pel mig, va portar el rècord des dels 4,25 fins als 4,60 m.

La prova femenina no es va incorporar al calendari olímpic fins als Jocs Olímpics de l’any 2000 a Sidney, i el triomf va ser per a l’estatunidenca Stacy Dragila amb 4,60 m, una atleta que després va fer pujar el rècord mundial fins als 4,81 m.

L’any 2003 va aparèixer Yelena Isinbaieva, que va saltar 4,82 m i dominaria la prova durant un bon grapat d’anys, amb tres títols mundials i dos olímpics. L’any 2005, va ser la primera atleta en saltar per sobre dels 5 metres, amb 5,01 m, i encara ostenta el rècord mundial des de l’any 2009, amb 5,06 m.

Yelena Isinbaieva / Foto: EFE/Dominic Favre

Ara sembla que la cosa va pel camí d’haver d’esperar un bon temps fins que aquesta marca sigui batuda, tal com va passar amb la de Sergey Bubka. De moment ja han passat 13 anys i només tres noies més han saltat per sobre dels 5 metres i cap ho ha fet des de fa sis anys.

És curiós veure com en l’àmbit masculí per passar dels 4 metres als 5 metres van transcórrer 51 anys, i, en canvi, les dones van saltar d’una barrera a l’altra en només 14 anys. Degut, és clar, al fet que les noies no han hagut d’esperar en la millora dels materials, perquè ja van començar amb perxes de fibra.


El salt amb perxa a Mataró

La primera constància que trobem d’un saltador amb perxa a Mataró és de l’any 1926, quan el Club Natació Mataró, precedent de l’actual Centre Natació Mataró, que tenia secció d’atletisme, celebra els seus campionats socials i J. Goñi salta 2,10 m.

Bombardó en un salt a l’Stàdium / Foto: Butlletí CAL

El primer rècord mataroní oficial el va establir Pere Bombardó, un atleta que seria el primer campió d’Espanya de l’atletisme mataroní, però en la prova de salt d’alçada. En el salt amb perxa, ell va saltar 2,80 m l’any 1927, en els primers passos del CA Laietània com a club federat, i també va ser el primer a saltar per sobre de la tanca dels 3 metres, dos anys més tard.

El primer guardonat en un campionat d’un cert nivell va ser l’atleta laietanenc Salvador Rigual, que va guanyar la medalla de bronze en el campionat júnior provincial amb un salt de 2,85 l’any 1932. L’any 1935 va saltar 3,33 m, marca que durant 10 anys seria rècord social i local.

Rigual i Bombardó / Foto: Butlletí CA Laietània

Ja després de la guerra, que ho havia aturat tot, va començar a destacar l’Antoni Bonamusa, als 18 anys, amb una medalla de plata al campionat de Catalunya júnior del 1943 amb 2,65 m i després amb títol de campió, en la mateixa categoria, l’any següent amb 2,90 m.

Els atletes laietanencs, segons explicà Antoni Bonamusa en la conferència que va pronunciar al Laietània l’any 2005 i recollida en un llibret “Vivències i anècdotes del CA Laietània”, anaven a buscar les canyes de bambú al paratge de Dones d’Aigua a Vallgorguina. Per assecar-les les lligaven a uns taulons a fi que no agafessin mals gests i que romanguessin rectes.
Durant una època Joan Baptista Parés, el descobridor d’aquell viver, va organitzar uns tornejos de salt a baix a mar davant de Can Maitanquis i que eren seguits amb entusiasme pels pescadors i mariners.

Antoni Bonamusa / Foto: Llibre “Vivències i Anècdotes del CA Laietània”

L’Antoni Bonamusa l’any 1945 va proclamar-se campió provincial absolut amb 3,16 m, i aquell any també va quedar campió d’Espanya júnior a Avilés amb 3,15 m, i va batre el rècord de Rigual situant-lo en 3,34 m. L’any 1951 va ser el primer mataroní campió català absolut en aquesta prova saltant 3,25 m a l’Estadi de Montjuïc, i l’any 1952 va ser el primer a pujar a un podi estatal absolut pel seu 3r lloc a Avilés amb 3,20 m, que l’any 1956 va millorar quedant 2n a Oviedo amb 3,40 m. Al llarg de la seva carrera va pujar al podi català absolut 7 vegades, i va acabar portant el rècord laietanenc i local fins als 3,51 m.

En aquella època i durant un bon grapat d’anys el Centre Atlètic Laietània va organitzar a final de cada temporada el Trofeu Clausura (veure Records 55) i mai hi va fallar l’especialitat del salt amb perxa. En la primera edició del 1945, celebrada encara al camp de futbol del CE Mataró, ja que les pistes de mossén Plandolit estaven inutilitzades després de la guerra, el guanyador va ser Antoni Bonamusa amb 3,20 m.

Bonamusa en el Trofeu Clausura al camp del Mataró / Foto: Butlletí CA Laietània

L’any 1950 el trofeu ja es va celebrar a les pistes de l’Stàdium. Després amb el pas dels anys el Trofeu va anar agafant més prestigi i portava a la nostra ciutat els millors atletes catalans i entre ells venien també saltadors de perxa. Com que el material que hi havia a les pistes mataronines era força rudimentari, fins i tot portaven matalassos adequats per a les alçades que ells saltaven. Un dels més destacats va ser el barceloní Miquel Consegal que l’any 1964 ja va meravellar tothom saltant per sobre dels 4,25 m. Si ell va ser el primer atleta forà que va saltar per sobre dels 4 metres a Mataró, uns anys més tard el seu germà seria un dels principals revulsius perquè l’especialitat que havia quedat una mica estancada, tingués una bona revifalla.

Miquel Consegal en el Trofeu Clausura a les pistes de l’Stàdium / Foto: Ilurosport

En Xavier Consegal va arribar a Mataró com entrenador del CA Laietània a finals de l’any 1974, amb 25 anys, i després d’una experiència com entrenador al GEiEG de Girona i d’haver fer bona part de la seva vida esportiva al Gimnàstic Barcelonès.
Quan va arribar a la nostra ciutat, a part de fer d’entrenador, durant els primers anys, també va competir en la seva especialitat del salt amb perxa. Va ser el primer atleta del Laietània que va superar els 4 metres l’any 1975, i després va pujar el rècord local fins als 4,50 m l’any 1976. Va quedar campió català de pista coberta a Sabadell el 1975 amb 4,20 m, repetint el 1976 amb 4,30 m. Però el més important és que va despertar les ganes de practicar aquesta especialitat entre molts joves laietanencs.

Xavier Consegal quan va arribar al Laietània / Foto: Ilurosport

En aquells temps ja havien millorat bastant els materials, i les perxes de bambú, acer i alumini ja estaven quedant desfasades. De fet, als Jocs de Roma del 1960 el saltador portorriqueny Rolando Cruz ja va saltar amb perxa flexible, però a Mataró no havien arribat aquests materials, que tenien un cost massa elevat.

No obstant això el progrés havia d’arribar aquí, i a poc a poc van començar a veure’s les perxes Skypole, americanes, de color marró, i les Lerc, franceses, que tenien dos models, les de competició, que eren blaves i les d’iniciació, de color negre i més primes, i que van ser les primeres que de la mà de Xavier Consegal van començar a utilitzar els atletes mataronins. Un d’ells, Joan Ventura, va ser el primer mataroní que va superar la marca que havia fet Antoni Bonamusa.

El primer atleta nascut a Mataró que va superar els 4 metres, va ser Jordi Vilà, que en aquells moments, era el saltador més complet de l’estat espanyol, tenint en compte els quatre salts (llargada, triple, alçada i perxa). En un decatló l’any 1977 a Granollers va saltar els 4 metres justos, i aquell mateix any ja va saltar 4,30 m. Més endavant, Manolín Garcia l’any 1981 va quedar subcampió català absolut amb una marca de 4,41 m.

Jordi Vilà, saltador complet / Foto: Ilurosport

Quant al material, posteriorment anirien arribant les Berg, alemanyes, les Pacer i les Spirit UCS (que encara és la que utilitza Armand Duplantis, l’actual recordista mundial), americanes, i els rècords van pujar ràpidament. Ja en els anys noranta, Xavier Consegal, havia deixat de ser entrenador laietanenc, i li va agafar el relleu com entrenador d’aquesta difícil especialitat en Norbert de Haro, que com atleta havia arribat als 3,90 m i que seria fonamental en la consecució dels èxits posteriors. Va assolir un gran prestigi com a tècnic a escala estatal… i també a casa nostra, ja que va ser guardonat com a millor tècnic de la ciutat els anys en les Nits de l’Esport dels anys 1997 i 2012.

Gaby Martínez / Foto: Butlletí CA Laietània

L’any 1993, un jove saltador de 16 anys, Gabriel “Gaby” Martínez, amb un registre de 4,52 m va ser el primer a superar el rècord que havia establert Xavier Consegal disset anys abans. Aquell any en Gaby Martínez ja es va proclamar campió estatal. Va ser en la categoria cadet, primer a València en pista coberta amb 4,30 m, i després a Màlaga a l’aire lliure saltant 4,70 m. L’any següent ja va guanyar en categoria júnior, i posteriorment va participar en l’Europeu Júnior del 1995 a Hongria quedant 10è, i en el Mundial Júnior del 1996 a Sidney quedant 18è. Va ser el primer atleta local en superar els 5 metres, quan va saltar 5,10 m a Sant Cugat el 28 de gener del 1995.

Dues imatges del dia que Gaby Martínez va saltar 5,40 m / Fotos: El Tot Mataró

El clímax que es vivia al Trofeu Clausura a l’Stàdium, quasi mig segle abans, s’havia traspassat a final del segle XX a l’Estadi Municipal, en ocasió d’uns mítings “Ciutat de Mataró” d’un altíssim nivell en aquesta prova. En un d’ells, el 12 de juliol del 1995, Gaby Martínez va anar millorant el rècord local, primer amb 5,20 m, després amb 5,30 m i finalment amb els 5,40 m que encara estan a les taules. El guanyador de la prova va ser Javier García Chico, medallista de bronze a Barcelona-92, que va saltar 5,70 m.

Garcia Chico, ja entrada la nit va saltar 5,70 m l’any 1995 / Foto: El Tot Mataró

Quatre anys més tard, en la 6a edició del Míting celebrada l’any 1999, es va viure un dels moments més destacats, amb l’enfrontament entre el mateix Garcia Chico i el rus Tradenkov, tot un “sis metres” que havia estat medalla de plata a Barcelona. Dos atletes que havien estat al mateix podi olímpic es trobaven a Mataró. Després les marques de tots dos (5,32 m) van quedar per sota de l’esperat.

Tradenkov un “sis metres” i plata olímpic va actuar a Mataró / Foto: El Tot Mataró

Només un atleta, en Robert Villà (nascut el 1981), ha pogut igualar els 5,40 m d’en Gaby Martínez. Va ser el 23 de juny del 2001, i ho va fer en un Gran Bretanya- Espanya celebrat a Liverpool. A més, en Robert Villà, tal com ja havia fet en Gaby, també es va proclamar campió d’Espanya en tres categories (cadet, juvenil i júnior) i va actuar en el Mundial Júnior del 2000 a Santiago de Xile, quedant 15è. En aquella època en Villà ja havia fitxat pel València Terra i Mar, un dels equips més potents de l’estat, i després també competiria pel Jerez.

Robert Villà / Foto: El Tot Mataró

El nivell està clar que era molt alt, però ningú havia aconseguit encara proclamar-se campió d’Espanya absolut. Aquest fet es va produir l’any 2013. El protagonista va ser Joan Planas, procedent d’una família ben esportiva, ja que el pare Ramon Planas havia estat futbolista del CE Mataró, la mare, Maite Illas, atleta del CA Laietània, i la germana Alba Planas una destacadíssima gimnasta i millor esportista de Mataró de l’any 2001. En Joan Planas, que l’any 2012 havia quedat campió de Catalunya absolut, i que tenia un millor registre de 5,35 m, va guanyar el títol estatal en pista coberta a Sabadell. En va tenir prou amb saltar 5,15 m.

Joan Planas el dia que va obtenir el títol estatal a Sabadell / Fotos: El Tot Mataró

RESUM EN CATEGORIA MASCULINA, AMB ALTRES DESTACATS

CAMPIONS ESTATALS: Antoni Bonamusa en júnior (1943,1944, 1945), Jordi Bonamusa en júnior (1949, 1950), Gabriel Martínez en cadet (1993 pc i all), júnior (1994 pc, 1996 pc) i promesa (1999 pc), Robert Villà en cadet (1997 pc), juvenil (1998 pc i all) i júnior (2000 all); Víctor Zardoya júnior (2001 pc), Adrià Puig cadet (2006 all) i Joan Planas absolut (2013 pc).
ALTRES ATLETES AMB PODIS ESTATALS (posem la seva millor classificació): Alfredo Rodríguez 3r infantil (1968), Manolín García 2n juvenil (1979), Gabriel Méndez 2n juvenil (1996); Pau Gómez 2n cadet (2000); Biel Tenias 2n juvenil (2018).

CAMPIONS CATALANS ABSOLUTS: Antoni Bonamusa (1951), Xavier Consegal (1975 pc i 1976 pc), Robert Villà (Jerez) (2002 pc i 2003 pc), Joan Planas (Jerez) (2005, 2006 i 2012).
CAMPIONS CATALANS EN CATEGORIES DE BASE: Antoni Bonamusa (júnior 1944 i 1945), Ricard Marqués (cadet 1948), Jordi Bonamusa (júnior 1949), Joan Ovejero (juvenil 1950), Josep Prat (juvenil 1978), Manolín García (juvenil 1979) i (júnior 1981), Gabriel Martínez (cadet 1992 i 1993, júnior 1995 i 1996 pc), Gabriel Méndez (infantil 1993 i juvenil 1996 pc), Lluís Miquel Barba (infantil 1995), Robert Villà (cadet 1997 pc, juvenil 1998 pc i all i  promesa 2002 pc), Víctor Zardoya (júnior 2001 pc, 2002 pc i all), Joan Planas (promesa (2001); Joan Gambín (Lluïsos) júnior (2005), Adrià Puig cadet (2006 pc), Juvenil (2007), Júnior (2009), promesa (2012 i 2013), Biel Tenias cadet (2017 pc i all, 2018 pc); Biel Estruch infantil (2021).
ALTRES ATLETES, NO CITATS ABANS, AMB MEDALLES EN CAMPIONATS DE CATALUNYA: Salvador Rigual (1932), Alexandre Rovira (1943), Miquel Vidal (1958), Tomàs Calleja (1965), Baldomero Cabanillas (1970), Jordi Vilà (1975), Ernest Carretero (1981-84), Marc Miravet (1989), Basilio Garrido (1993), Dani Rodrigo (1993), Joan Nogueras (1993), David Matas (Lluïsos) (1996), Daniel Simó (1997), Miquel Espriu (1997), Oriol Gómez (1998), Pol Almar (1999), Pepe Fernàndez (Lluïsos) (2001), Gonzalo Garcia (Lluïsos) (2004), Jaume Martí (AA Catalunya) (2005), Marti Floriach (2005), Bernat Tarragó (2010-19), Aleix Agustí (2013), Martí Varela (2018), Marc Padró (2021).

MILLORS ESPORTISTES DE MATARÓ (any els mèrits): Antoni Bonamusa (sènior 1956); Robert Villà (sènior 2000, juvenil 1998, cadet 1997); Gabriel Martínez (juvenil 1993 i 1995); Biel Tenias (cadet 2018 i 2019); Lluís Miquel Barba (infantil 1995).
Si no cita el club, són atletes laietanencs.


Pel que fa a les dones, la primera competició que va tenir lloc a Catalunya i a l’estat espanyol, que organitzava el Club Atletisme Nou Barris, va ser el 2 de gener del 1994 a Can Dragó a Barcelona. Allà va ser-hi present la laietanenca Belén Dopazo, que es pot dir que va ser la pionera entre els dones d’aquesta especialitat a Mataró, superant el llistó a 2,10 m i quedant tercera d’una competició, que va guanyar la sabadellenca Sílvia Delgado amb 2,80 m.

Belén Dopazo pionera mataronina dels salt amb perxa / Foto: Butlletí CAL

Els primers podi en l’àmbit català van ser per a la infantil Mireia Comas i per a la cadet Laura Garcia que el mes de juny de l’any 1994 es van proclamar campiones de Catalunya de les seves categories amb salts de 2,00 m i de 2,40 m. En un fet demostratiu que l’especialitat encara estava a les beceroles, la Laura Garcia, sent cadet, va pujar al podi català absolut, quedant tercera amb 2,68 m. Va progressar ràpidament i el 6 de maig del 1995 va ser la primera a saltar per sobre dels 3 m justos. Més endavant l’any 1998 ja va obtenir el títol absolut català amb 3,55 m.

Laura Garcia, primer podi català absolut femení / Foto: Bulletí CA Laietània

Però una companya seva se li havia avançat en ser la primera a assolir aquest títol català absolut. Va ser Mònica Delgado, que l’any 1996 ja havia estat la primera atleta mataronina a aconseguir un títol estatal en aquesta prova, quan a València va guanyar amb 3,20 m en la categoria juvenil. L’any 1997 va quedar campiona catalana absoluta amb un salt de 3,40 m. També aquell mateix any 1997 Mònica Delgado va saltar 3,51 m (la marca que durant molts anys va tenir Antoni Bonamusa com a rècord de Mataró absolut) per establir el rècord de Catalunya i d’Espanya absolut. Això va succeir en el Critèrium Josep Campmany a l’Estadi Joan Serrahima. Batia la marca que havia fet la sabadellenca Sílvia Delgado al Míting de Mataró una setmana abans amb 3,50 m.

Mònica Delgado al Míting Ciutat de Mataró / Foto: Butlletí CA Laietània

Això sí, va ser un rècord de curta durada, ja que una setmana més tard Naira Larrea va saltar 3,55 m. El rècord estatal anava pujant com l’escuma i l’any següent al Míting Ciutat de Mataró, celebrat el dia 1 de juliol 1998, es va tornar a batre a càrrec de la malaguenya Dana Cervantes, que va saltar 3,93 m, en una gran competició, on la Mònica Delgado va batre el rècord català tres vegades portant-lo fins a 3,71 m. Aquell any Mònica Delgado també va obtenir el primer podi estatal absolut femení a Salamanca quedant en segon lloc amb 3,50 m.

Mònica Delgado va batre el rècord català en el Míting Ciutat de Mataró / Foto: Butlletí CA Laietània

Cal dir que en el primer títol català de la Mònica, va haver doblet laietanenc, ja que Juliana Esperalba va quedar segona amb la mateixa marca. Aquesta atleta, encara estava en edat cadet, categoria en la qual es va proclamar campiona d’Espanya a Màlaga, i establint un rècord estatal de la categoria amb 3,41 m.

Juliana Esperalba va ostentar el recòrd estatal cadet / Foto: Butlletí CA Laietània

La primera atleta mataronina en superar la tanca dels 4 metres va ser Marta Cot. La seva primera etapa de formació i consolidació la va fer com atleta del Laietània, amb el primer títol català absolut de l’any 2004. Després va competir unes temporades per l’Alacant i el Benicantil. No obstant això, el seu primer salt per sobre dels quatre metres justos es va produir quan ja havia tornat al seu club d’origen. Va ser en el campionat de Catalunya de clubs celebrat a l’Estadi de Mataró el 23 de maig del 2010 i on l’equip mataroní va acabar en el quart lloc català. En aquella competició Ana Pinero de l’AA Catalunya va establir un nou rècord català amb 4,22 m.

Marta Cot / Foto: El Tot Mataró

L’any següent, el dia 11 d’agost del 2011 a Saragossa, va saltar per damunt dels 4,05 m, que és l’actual rècord local. Va pujar al podi estatal absolut dues vegades per recollir el bronze (2008 i 2011) i va obtenir cinc títols catalans absoluts. Més endavant, i ja en categoria màster, quan competia per l’Elx, va obtenir el títol europeu W35 l’any 2018 a Madrid, amb un salt de 3,80 m. I el mateix any va quedar campiona del món màster a Màlaga, aixó sí, saltant menys (3,54 m).

Marta Cot amb Norbert de Haro després de superar per segona vegada els 4 metres / Foto: El Tot Mataró

A part de la Marta Cot dues atletes laietanenques més han superat ja la marca que Mònica Delgado havia situat com a rècord català: Laia Tomàs (nascuda el 2001) amb 3,82 m el 2021 a València i Laia Boixet (nascuda el 2002) amb 3,75 el 2022 a Sabadell, totes dues en pista coberta. També ho va fer la llavanerenca Mireia Bonjoch, formada als Lluïsos i que quan ja estava al Barça va saltar 3,95 m.

L’any 2015, i en les categories de base, es va produir un altre fet destacat quan tres atletes laietanenques van fer un triplet en el campionat de Catalunya cadet: Alba Rodríguez (3,35 m), Laia Martín (3,20 m) i Mariona Gaspar (3,15 m).

Laia Martín, Alba Rodríguez i Mariona Gaspar / Foto: El Tot Mataró, cedida pel CAL

Aquest any 2015 també cal remarcar el fet que es va disputar per primera vegada la “Perxa Urbana de Mataró”, que portà aquesta espectacular especialitat fins a la Rambla, on moltíssims espectadors van poder gaudir-la de ben a prop.

Marta Cot en una de les edicions de la “Perxa Urbana” / Foto: El Tot Mataró

I els guardons més recents han estat el títol de campiona d’Espanya cadet i el tercer lloc en el campionat de Catalunya absolut, aconseguits per Noa Martínez, que competeix per l’Agrupació Atlètica Catalunya de Barcelona, i és filla de Gabriel Martínez, que és ara un dels entrenadors de les perxistes locals.

RESUM EN CATEGORIA FEMENINA, AMB ALTRES DESTACADES

CAMPIONES ESTATALS: Laura Garcia (cadet 1995 pc); Mònica Delgado (juvenil 1996 pc); Juliana Esperalba (cadet 1996, juvenil 1997 pc); Irene Garcia (juvenil 1999 pc i all); Gisela Reina (Integra2) (juvenil 2001); Isabel Bartra (cadet 2006 pc); Mireia Bonjoch (Lluïsos) (cadet 2006); Alba Rodríguez (cadet 2015 pc); Laia Martín (cadet 2015); Mariona Gaspar (cadet 2016 pc i all), Noa Martínez (cadet 2022 pc).
ALTRES ATLETES AMB PODIS ESTATALS (posem la seva millor classificació): Anna Palou  3a júnior 2005 pc i all; Marta Cot 3r absolut 2008 i 2011; Marta Teruel 2a cadet 2011; Aina Rabadan 2a cadet 2016; Laia Tomàs 3a promesa pc i all 2021; Arlet Sust 3a juvenil 2022.

CAMPIONES CATALANES ABSOLUTES: Mònica Delgado (1997); Laura Garcia (1998), Marta Cot (2004 pc, 2005, 2006 pc, 2008 pc, 2009).
CAMPIONES CATALANES EN ALTRES CATEGORIES:  Laura Garcia (cadet 1994); Mireia Comas (infantil 1194); Mònica Delgado (juvenil 1996 pc i all, júnior 1997), Juliana Esperalba (cadet 1996, juvenil 1997 pc i all), Marta Cot (juvenil 1998, júnior 1999); Gisela Reina (infantil 1998, cadet 2000 pc, juvenil 2001 pc i all); Irene Garcia (juvenil 1999, júnior 2000), Berta Saborido (infantil 1999, cadet 2000), Mireia Bonjoch (Lluïsos) (infantil 2004 pc i all, cadet 2005 pc i all i 2006), Isabel Bartra (juvenil 2008 pc), Mariona Gaspar (infantil 2014, cadet 2016 pc i all), Alba Rodríguez (cadet 2015 pc i all, juvenil 2017 pc), Carla Vilà (infantil 2016 pc i all), Helena Torres (juvenil 2018 pc i all, júnior 2019 pc i all), Noa Martínez (AA Catalunya) (infantil 2020 pc, cadet 2021 i 2022 pc), Maria Pujol (cadet 2020 pc), Laia Tomàs (júnior 2020 pc, promesa 2021), Arlet Sust (cadet 2021, juvenil 2022 pc i all), Laia Boixet (promesa, 2022)
ALTRES ATLETES, NO CITADES ABANS, AMB MEDALLES EN CAMPIONATS DE CATALUNYA: Anna Blàzquez (1994-96), Belén Dopazo (1995), Georgina Reina (2000), Cristina Pujol (2007), Iria Deirós (2009), Marta Teruel (2011), Cèlia Gaspar (2014), Adriana de Haro (2019).

MILLORS ESPORTISTES DE MATARÓ (any els mèrits): Mònica Delgado (sènior 1997, juvenil 1996); Juliana Esperalba (juvenil 1997, cadet 1996); Laura Garcia (cadet 1995); Alba Rodríguez (cadet 2015).
Si no cita el club, són atletes laietanenques.