IluroSport » Entrenadors resistents i fidels, que han deixat empremta en els clubs

Entrenadors resistents i fidels, que han deixat empremta en els clubs

Fa poc s’ha sabut que l’Albert “Beto” Fernàndez no continuarà la temporada vinent dirigint l’equip masculí del Quadis CN Mataró, i també que l’Albert Sabaté deixa el Futsal Mataró després d’una llarga etapa en el club. En tots dos casos hi ha hagut una resistència i fidelitat a un club, molt difícil de trobar en el món de l’esport d’equips d’alt nivell.
Aprofitant la circumstància del comiat d’ells dos, hem fet una anàlisi dels casos més destacats que hem tingut a la nostra ciutat, centrant-nos en els tècnics d’equips de categoria estatal, vaja dels que tenen una competició de lliga llarga durant la temporada. Com veurem tots ells han deixat una profunda empremta en les entitats on han desenvolupat la seva tasca.

Waterpolo

En Beto Fernàndez, des de la temporada 2010-11 fins ara, ha estat 11 temporades com a primer entrenador del Quadis CN Mataró, i unes quantes més abans com a segon d’Ernest Gil… i també havia estat el primer entrenador de l’equip femení a començaments del segle XXI.
Centrant-nos en l’etapa d’entrenador del primer equip, la trajectòria de l’equip que ha dirigit ha estat magnífica, mantenint-se durant tot aquest període dins l’elit estatal, mentre feia pujar a molts jugadors de la base del mateix Centre.
Només cal observar com en aquestes 11 temporades l’equip mataroní ha quedat 8 vegades entre els cinc millors equips estatals, arribant en tres ocasions a semifinals del “play-off” de la lliga. A part d’aconseguir també ser finalista de la Copa del Rey la temporada 2014-15 i tres vegades més arribar a semifinals. I en l’àmbit europeu va arribar a quarts de final de la Copa LEN (2012-13) i de l’Eurocup (2019-20).

ALBERT “BETO” FERNÀNDEZ

El ja citat Ernest Gil també va tenir una llarga trajectòria. Ell va ser l’entrenador durant 8 temporades a la Divisió d’Honor, però en dues etapes, primer del 1993 fins a 1997 i després del 2007 fins a 2010, quan el va rellevar en Beto Fernàndez. En l’última temporada va aconseguir la seva millor classificació amb el 4t lloc de la fase regular i també arribant a quarts de final de la Copa LEN.

ERNEST GIL

Dintre del waterpolo cal destacar també a en Vicenç Tarrés, que va ser l’entrenador de l’equip femení del CN Mataró, des que va substituir a Beto Fernàndez l’any 2001 fins a la temporada 2012-13, que va ser la primera en la qual l’equip va jugar l’Eurolliga. O sigui 12 temporades al davant de l’equip, en les quals l’equip femení del Centre va fer una progressió espectacular. La temporada 2004-05 va aconseguir l’ascens a la Divisió d’Honor i en les seves tres últimes temporades a l’equip ja va assolir el segon lloc de la fase regular. La 2011-12 es va aconseguir el subcampionat sense “play-off” i en la 2012-13 arribant a la final en el “play-off”. El 2009-10 va jugar per primera vegada els quarts de final de la Copa LEN i va ser finalista de la Copa Reina.

VICENÇ TARRÉS

Futbol Sala

L’Albert Sabaté del Futsal, deixa el club després de 15 temporades, sent en 8 d’ells l’entrenador del primer equip, En aquests vuit anys ha aconseguit dos ascensos, primer a 3a Estatal la temporada 2012-13 i després a 2a B la temporada 2016-17. A la 2a B, la temporada 2019-20 va aconseguir el 2n lloc i va jugar el “play-off” d’ascens a 2a Divisió i aquesta última temporada ha acabat en tercer lloc. També ha jugat la Copa del Rey superant dues rondes i caient a 1/16 de final.

ALBERT SABATÉ

Ell havia rellevat a David Rivera, que havia portat el primer equip durant 7 temporades, des del 2004 fins al 2011, primer a la 1a Estatal B i en les dues últimes a la 1a Estatal A.

DAVID RIVERA

Bàsquet

En el món del bàsquet masculí cal destacar el nom d’Antoni Serra, que va dirigir el primer equip del CE Mataró durant nou temporades consecutives, des de la temporada 1961-62 fins a la 1969-70. La temporada 1962-63 va aconseguir el títol de la 2a Estatal i l’ascens a la màxima categoria, on va arribar a un 3r lloc la temporada 1965-66, en la qual l’equip groc-i-negre no va perdre cap partit a casa. Després va tornar-hi la temporada 1985-86 a la 1a Divisió B, quedant en 9è lloc, però fent que el Palau Mora es tornés a omplir a vessar.

ANTONI SERRA

Més cap aquí, hem de citar a Quique Spà, que va ser entrenador del primer equip de la Unió Esportiva Mataró durant 8 temporades en dues etapes (1994 fins al 1999 i 2010 fins al 2013). La temporada 1995-96 va aconseguir l’ascens a Lliga EBA, la temporada següent va arribar a la semifinal estatal. La temporada 2009-10 la UEM va obtenir el primer lloc de grup, caient en vuitens de final.

QUIQUE SPÀ

En l’àmbit femení el nom més destacat és el de Josep M. Solà, que va entrenar el CE Mataró durant 9 temporades en dues etapes (1967 fins al 1974 i 1975 fins al 1977). Sota la seva direcció l’equip del CE Mataró va aconseguir tres títols de campió de la lliga espanyola de 1a Divisió de forma consecutiva (72-73, 73-74 i 74-75), jugant la Copa d’Europa arribant sempre a vuitens de final, com també hi havia arribat la temporada anterior en la Recopa en la primera participació europea d’un equip femení de la nostra ciutat. Després va agafar les regnes del Club Bàsquet Mataró les temporades 1991-92 i 1992-93 a la 1a Divisió B amb un 4t lloc en la 2a temporada.

JOSEP MARIA SOLÀ

Futbol

En futbol, tot i ser l’esport amb més llarga trajectòria, ja se sap que els entrenadors salten de manera més fàcil i costa que un tècnic allargui la seva estada, tot i que n’hi ha hagut que han vingut, han marxat i han tornat. És el cas de Jaume Creixell en el CE Mataró, al qual va entrenar 7 temporades i no sempre completes, ja que solia arribar a mitja temporada per arreglar situacions complicades. Això va ser dins d’un període de més de trenta anys, ja que va venir per primera vegada la temporada 1976-77 i el seu últim curs va ser el 2007-08. Solia venir a “salvar” l’equip, cosa que va aconseguir la temporada 1996-97 a 3a i a més ficant-lo a semifinals de la Copa Catalunya, en les quals va jugar contra Barça i Nàstic, en un triangular disputat a Tarragona. També la temporada 2000-01 en la primera temporada de l’equip a 2a Divisió B, va obtenir una difícil permanència per a l’equip. Després en la temporada 2004-05 va obtenir el títol de la Copa RFEF, l’únic títol de nivell estatal que té l’entitat en futbol, i també el subcampionat de 3a, jugant el “play-off” d’ascens on va caure davant l’Águilas.

JAUME CREIXELL

Molts anys abans Jaume Hospital havia estat en situació semblant amb 7 temporades aïllades, i tampoc sempre completes, que anaven entre 1943-44 i 1964-65. El seu primer gran èxit van ser el títol de la 1a Catalana la temporada 1947-48, amb un memorable partit contra el Tàrrega, en uns temps en els quals el camp s’omplia amb més de 5.000 espectadors. Després la temporada 1952-53 va aconseguir el subcampionat d’una duríssima 3a Divisió en un grup català- aragonès, quan no hi havia 2a B, i que va permetre jugar la promoció a 2a Divisió contra equips d’altíssim nivell. Per aquí van passar Salamanca, Sestao, Cultural Leonesa i Torrelavega… i tots van caure derrotats, però tot i això no es va poder pujar.

JAUME HOSPITAL

Hoquei sobre patins

En hoquei sobre patins l’entrenador que va tenir una temporada més llarga sense interrupció en el Club Hoquei Mataró va ser Joan Carles Vadillo, amb 7 temporades entre 2009-10 i 2015-16. La temporada 2013-14 va assolir l’ascens a OK Lliga, on només hi van poder estar una temporada.

JOAN CARLES VADILLO

Un altre entrenador del CH Mataró, Ivan Sanz, l’iguala, si tenim en compte les dues etapes primer una amb l’equip femení, que comença el 2001-02 i una altra amb el masculí, que acabà la 2008-09. En el seu cas, cal destacar el títol de la 1a Estatal de la temporada 2005-06 amb ascens a OK Lliga, on la temporada 2007-08 va aconseguir un 9è lloc i sobretot el títol de la Copa CERS de la temporada 2008-09 malauradament acompanyat del descens a 1a Estatal

IVAN SANZ

Handbol

En l’handbol tenim a Josep M. Guiteras que va estar 8 temporades en dues etapes (2000-01 fins a la 2003-04 i 2006-07 fins a la 2009-10) entrenant l’equip masculí del Joventut Mataró, aconseguint els dos ascensos de l’equip groc-i-negre a la 1a Estatal els anys 2003 i 2009, categoria en la qual va dirigir l’equip només en la primera temporada després de l’ascens, en totes dues ocasions.

JOSEP MARIA GUITERAS

Tennis Taula

I acabem amb un cas ben destacat, com és el de Flora Khassanova. Ella va ser l’entrenadora de l’equip femení del CN Mataró que va jugar a la Superdivisió Estatal des de la temporada 2000-01 fins a la 2015-16, o sigui 16 temporades al peu del canó. Dos títols de la Superdivisió Estatal i tres de la Copa de la Reina donen valor a la gran tasca que va fer la preparadora ucraïnesa al davant de l’equip femení. I després la fidelitat al club s’ha demostrat en dirigir també l’equip masculí fins a l’actualitat, aconseguint l’any 2012 l’ascens a la Superdivisió, on es va mantenir quatre temporades.

FLORA KHASSANOVA

Fins aquí aquest recull de tècnics que han deixat empremta. De ben segur hi ha entrenadors que, amb estades més curtes, han assolit èxits importants. O altres que en clubs més modestos, en les categories de bases, o en esports de caire més individual, han marcat tota una època en els seus clubs. Però els que hem citat són els que han tingut estades més llargues en esports d’equip i en categories estatals a la nostra ciutat. D’aquests altres, ja tindrem ocasió d’anar-ne parlant, en aquesta o en altres seccions de la nostra web.