IluroSport » Molts titols de color blaugrana tenen un toc mataroní

Molts titols de color blaugrana tenen un toc mataroní

El diumenge passat dia 16 de maig del 2021 va ser un dia important per al Barça i en concret per al futbol blaugrana, ja que el seu equip femení, va aconseguir la seva primera Champions i d’aquesta manera el Barça, trencant el domini de l’Olympique de Lió, es convertia en el primer club que l’aconseguia en homes i en dones.

El títol va tenir un cert sabor mataroní, ja que en l’equip blaugrana, com molts dels lectors sabran, hi havia dues jugadores nascudes a la nostra ciutat, la Marta Torrejón i la Leila Ouahabi, tot i que aquesta última jugadora sempre ha dit que va néixer a la nostra ciutat però que sempre ha viscut a Vilassar de Mar i se sent plenament vilassarenca. De tota manera li concedirem una miqueta de “mataronisme”. La participació de totes dues ha estat ben important. Des de fa uns anys ocupen els laterals de l’equip i una vegada més van ser a l’equip titular en el partit jugat a Goteborg, i en el qual l’equip blaugrana va derrotar el Chelsea per 4-0.

Aprofitant aquesta circumstància hem volgut repassar els títols de més nivell que s’han aconseguit en el FC Barcelona al llarg de la història en diferents esports, i que han tingut participació, més o menys important, d’esportistes mataronins. Esperem no deixar-nos a ningú…

Pere Estrems: un porter de l’època de Kubala

Pere Estrems un porter sortit de la Penya X / Foto: playersfcbarcelona.com

Començarem pel més antic. Si no ens fallen les dades va ser en Pere Estrems nascut a Mataró el 1932 i que va morir el 1986. Era un porter de futbol que, sortit de la Penya X de la nostra ciutat, va formar part de l’equip blaugrana des de la temporada 1956-57 fins a la 1958-59.  L’entrenador era Helenio Herrera i a l’equip hi jugaven jugadors emblemàtics com Kubala, Kocsis, Olivella, Biosca, Gensana, Segarra, Luís Suárez, Czibor, Evaristo o Eulogio Martínez i a la porteria hi havia un dels porters mítics de la història del Barça, l’Antoni Ramallets.

La plantilla amb el trofeu de la Lliga / 90min.com

L’Estrems va ser el seu suplent habitual, però va poder jugar alguns partits en cada temporada i en el seu palmarès hi figuren la Lliga de la temporada 1958-59, les Copes de 1956-57 i 1958-59, en la qual guanyada per 4-1 al Granada va ser titular. També el primer títol europeu del club, la Copa de Ferias, que es va jugar entre 1955 i 1958. El club considera seu el trofeu, tot i que mai va vestir la samarreta blaugrana, perquè jugava en representació de la selecció de Barcelona. A la final va derrotar la selecció de Londres, empatant a 2 a Stamford Bridge i guanyant per 6-0 al Nou Camp.

Estrems dret a la dreta va ser titular en la final de Copa del 1959 /mundodeportivo.com

Jordi Bonareu: tot un puntal de l’equip de bàsquet

Bonareu amb la samarreta del Barça / Foto: solobasquet.com

En la mateixa època Jordi Bonareu (nascut el 1934), un jugador format a la secció de bàsquet del CE Mataró, va ser puntal indiscutible de l’equip del Barça de bàsquet que la temporada 1958-59 va guanyar la Lliga i la Copa. Trencava així una supremacia del Real Madrid, que l’equip blanc recuperaria ràpidament la temporada següent. L’entrenador era Jaime Isal i a l’equip també destacaven Joan Canals, Nino Buscató i Alfonso Martínez, un jugador que anys més tard jugaria amb el CE Mataró.

Jordi Bonareu, primer jugador dret a l’esquerra amb l’equip guanyador de la Lliga / Foto: veteransbasquetfcb.com

Pepito Ramos: un lateral dret de llarg recorregut

Ramos / Foto: playersfcbarcelona.com

Ja avançant bastant en el temps hem d’anar fins exactament 42 anys enrere de la data del diumenge passat. El dia 16 de maig de 1979, el Barça va guanyar la primera Recopa, en aquella memorable final de Basilea, contra el Fortuna de Dusseldorf, superant-lo per 4-3. A la plantilla del Barça hi figurava el mataroní José Antonio “Pepito” Ramos, format al CE Mataró i que va arribar a l’equip blaugrana després de passar per l’Espanyol. No va jugar la final, però va poder afegir aquest títol al seu palmarès, en el qual ja hi havia la Copa de la temporada anterior.

Ramos, primer per la dreta de sota, en la final de Copa del 1981 al costat de Quini / Foto: equiposdefutbol2.blogsport.com

A poc a poc va anar agafant més protagonisme en l’equip i la temporada 1980-81 va jugar la final de la Copa del Rei guanyada pel Barça  i va completar el pòquer de trofeus amb una altra Recopa, la de la temporada 1981-82, en la qual tampoc va jugar la final contra Standard de Lieja (2-1), però sí els dos partits de semifinals contra el Tottenham.
Com a lateral dret en aquest període va jugar al costat de jugadors com Urruti, Artola, Alexanko, Migueli, Olmo, Schuster, Simonsen, Carrasco, Quini o Víctor. A la banqueta hi passaren Rifé, Helenio Herrera i Udo Lattek.

Paco Clos: un davanter centre potent

Paco Clos / Foto: platersfcbarcelona.com

La temporada següent a l’últim títol, la 1982-83, Ramos va deixar l’equip, però coincidint amb el fitxatge de Maradona, va entrar-hi un altre mataroní en Francisco Javier “Paco” Clos, jugador format al Juventus AC de la nostra ciutat. Al final d’aquella primera temporada, el Barça va guanyar la Copa, però sense participació del mataroní.

Paco Clos, segon de sota a la dreta, amb l’equip campió de lliga el 1984-85 / Foto: equiposdefutbol2.blogspot.com

La temporada 1984-85 amb Terry Venables d’entrenador va aconseguir el títol de Lliga, al costat d’uns quants dels jugadors que havien jugat amb Ramos com Urruti, Migueli, Carrasco, Schuster o Alexanko i altres nous com Marcos, Archiblad, Calderé, Julio Alberto o Rojo. En Clos va marcar sis gols i un d’ells va obrir el marcador en el partit de Valladolid en el qual Puyal va deixar anar el seu “Urruti t’estimo” i on el Barça va obtenir el títol guanyant per 1-2. Al seu palmarès s’afegiria una altra Copa del Rei de l’any 1988, tot i que no participà en la final. També va participar en la Copa de la lliga del 1986 en la qual el Barça va derrotar el Real Madrid. Però no va poder afegir la Copa d’Europa 1985-86, en la qual havia tingut una bona nit amb dos gols al camp de l’Sparta de Praga en un 1-2 per al Barça. Però els penals de la trista final de Sevilla contra l’Steaua de Bucarest, en la que Clos no va ser convocat, van impedir guanyar el títol

Antoni Serra: un gran entrenador de bàsquet

Antoni Serra

També als anys vuitanta, de la mà de Jordi Bonareu, que era el director tècnic de la secció, va arribar al Barça el mataroní Antoni Serra (nascut el 1939). Ell no jugava però, dirigint l’equip de bàsquet des de la banqueta, va ser peça clau perquè l’equip blaugrana, la temporada 1980-81, tornés a guanyar una lliga des de la que havia guanyat el propi Bonareu 22 anys enrere. Eren els primers anys d’Epi, Sibilio i Solozábal, amb De la Cruz, Philips, Ansa i Flores entre altres.

Antoni Serra al mig de l’equip que va guanyar la lliga 1982-83 / Foto: veteransbasquetfcb.com

Després amb Antoni Serra d’entrenador el Barça va guanyar una altra lliga (1982-83) i quatre Copes consecutives (des de 1979-80 fins 1982-83). També va estar ben a punt d’obtenir el primer títol europeu en la Recopa del 1980-81 i en la Copa d’Europa del 1982-83, però va topar amb el Cantú i el Banco di Roma.

Jordi Soler: un virtuós jugador de bàsquet

Jordi Soler / Foto: feb.es

A finals d’aquella dècada un altre mataroní va formar part de la plantilla del Barça de bàsquet, en Jordi Soler (1969), fill del mític Josep Maria Soler, que als anys seixanta feia vibrar l’afició mataronina a la vella pista on després es va construir el Palau Mora.

Jordi Soler, primer jugador assegut per l’esquerra, amb l’equip de la temporada 1987-88 / Foto: veteransbasquetfcb.com

El pare també havia estat al Barça, però en una època de sequera de títols. El fill va jugar en un equip memorable que dirigia Aito García Reneses i que comptava amb jugadors com Epi, Sibilio, Solozàbal, Quimet Costa, Andrés Jiménez, Norris, Trumbo, Mark Smith o Ferran Martínez. Eren uns temps en què no hi havia rotacions com ara i sobretot en les dues primeres temporades (1985-86, amb títol de Recopa) i 1986-87 (amb títol de Copa Korac, de Lliga i de Copa) va tenir poc protagonisme, ja que acabava de sortir de l’etapa júnior. Després en va tenir més en els títols de Lliga de 1987-88 i 1988-89 i de Copa del 1987-88.

Joan Fèlix Martínez: una muralla a la porteria d’handbol

Joan Fèlix Martínez / Foto: veteranshandbolfcb.cat

Continuant en els anys vuitanta hem de citar el porter d’handbol Joan Fèlix Martínez (1956) qu sortit del planter del Joventut Handbol Mataró, va recalar al Barça després d’haver passat pel Granollers. Era el començament de l’etapa de Valero Rivera com entrenador i en el seu palmarès hi figuren els dos primers títols europeus de la secció d’handbol del Barça.

Joan Fèlix, primer a sota per la dreta, amb l’equip de la Recopa del 1984 / Foto: veteranshandbolfcb.cat

Van ser les Recopes de la temporada 1983-84, guanyada a partit únic al Blaugrana contra el Sloja Doboj iugoslau (24-21) i de la temporada 1984-85, guanyada a doble partit contra el CSKA de Moscou, tot i que en aquesta ocasió en Joan Fèlix no va estar a la convocatòria. En el seu palmarès quatre títols més: la Lliga 1981-82 i tres Copes consecutives, entre 1982-82 i 1984-85. Com a companys destacats tenia a De Miguel, Wunderlich, Papitu, Sagalés, Serrano, Castellví, Uría, Melo, Fejzula i Cabanas.

Siquier, Tolrà i Vilà: dos velocistes i un saltador per a l’atletisme blaugrana

Siquier, Tolrà i Vilà / Foto: Arxiu JG

També en aquells anys vuitanta, i en un esport més individual, com és l’atletisme, però que també disputa la Divisió d’Honor estatal per equips, tres atletes mataronins van poder aconseguir el títol, en un època de total domini blaugrana. Van ser tres atletes formats al CA Laietània: Santi Siquier (1959), que va participar-hi els anys 1981 fins al 1984, Joan Tolrà (1961) que va ser-hi els anys 1981 i 1982, i Jordi Vilà (1955) que va formar part de l’equip els anys 1984, 1985 i 1986. Des d’aquella última data el Barça no ha pogut tornar a guanyar aquesta màxima competició estatal per equips.

Ani García Carrión: present en el primer títol del futbol femení

Ani García Carrión a la cantonada de baix a la dreta amb la Copa

La primera esportista femenina mataronina en guanyar un títol amb l’equip blaugrana, va ser la futbolista Ani García Carrión (1969) i això va passar l’any 1994. Ella formava part de l’equip del Barça que en aquells temps encara portava el nom de Club Femenino Barcelona i tardaria vuit anys més en ser secció de ple dret del Barça.

La plantilla de la temporada 1993-94, on Ani Garcia és la primera jugadora de blaugrana, al costat de la portera / Foto: fcbarcelona.cat

Aquest equip, que entrenava Luís de la Peña, va guanyar la 12a edició de la Copa de la Reina corresponent a la temporada 1993-94. En la final, disputada a Las Rozas, van derrotar l’Oroquieta Villaverde de Madrid per 2-1. L’Ani va ser titular jugant de lateral dret.

Núria Martínez: els inicis d’una gran base

Núria Martínez de blaugrana/ Foto: totmataro.cat

Saltant ja fins al segle XXI, tenim a Núria Martínez (1984), la jugadora de bàsquet que havia començat els seus passos a la UE Mataró. És filla de Joan Fèlix, el porter d’handbol que hem citat abans. Ella, tot i que sigui una mica de resquitllada, també va obtenir un títol de color blaugrana. Va ser quan començava i jugava a l’Universitari de Barcelona, i aquest equip va passar a ser secció del FC Barcelona i se’l coneixia com a UB Barça.

Núria a baix a la dreta, després de guanyar la lliga 2002-03 /Foto: lesportiudecatalunya.cat

La temporada 2002-03 amb aquell equip, que entrenava Carme Lluveras i on destacaven Laia Palau, Isabel Sánchez, Congraves i Brcaninovic, la Núria va obtenir el seu primer títol de lliga. L’any següent ja començaria el seu periple per altres equips de l’estat i d’Europa.

Sergio Rodríguez “Rodri”: un defensa en l’època de Rijkaard

Rodri / Foto: playersfcbarcelona.com

Una mica més endavant trobem a Sergio Rodríguez “Rodri” (1984), jugador format a Pla d’en Boet i que tot i formar part de la plantilla del Barça B, va poder jugar alguns partits amb el primer equip de futbol les temporades 2004-05 i 2005-06 i per tant va tenir una mica de participació en les dues lligues aconseguides aquelles dues temporades, jugant en la defensa de l’equip que dirigia Rijkaard. Fins i tot la temporada 2004-05 va debutar a la Champions en el mateix partit en què ho va fer Leo Messi, al camp del Shakhtar Donetsk. Després els camins dels dos jugadors divergirien ràpidament.

Carles Aleñà: un migcampista de qualitat

Aleñà amb la samarreta blaugrana / Foto: fcbarcelona.es

Ja ens acostem al final. L’últim jugador mataroní que ha figurat a la plantilla del Barça de futbol i que ha pogut assaborir algun títol ha estat Carles Aleñà (1998). De petit ja jugava a la base del FCB i el comparaven amb Maradona i va arribar al primer equip blaugrana, però no s’hi ha acabat de consolidar. De tota manera compta en el seu palmarès amb la Copa del Rei 2016-17 i la Lliga de la temporada 2018-19. No cal recordar massa al costat de quins jugadors ha jugat.

Aleñà just darrere Messi en la celebració del títol de lliga de la temporada 2018-19/Foto: Pau Barrena / AFP

Àlex Lluch: un altre porter, aquest de futbol sala

Àlex Lluch / Foto: LNFS

Encara la temporada passada, tan trencada per la pandèmia, el Barça de futbol sala va poder assolir el títol de la Champions, i en la fase prèvia va debutar l’Àlex Lluch (nascut el 1999), porter mataroní format al Futsal, que d’aquesta manera, tot i la seva petita contribució, pot dir que té una Champions al seu palmarès.

Marta Torrejón i Leila Ouahabi: les laterals del femení

Marta Torrejón i Leila Ouahabi / Foto: fcbarcelona.cat

I per acabar, les protagonistes del diumenge, que han guanyat altres títols importants amb el Barça. La Marta Torrejón (nascuda el 1990), que va començar a Salesians, d’on va passar a l’Espanyol, per acabar al Barça, amb el que ha aconseguit guanyar quatre lligues (temporades 2013-14, 2014-15, 2019-20 i 2020-21) i quatre Copes (2013-14, 2016-17, 2017-18 i 2019-20). La Leila Ouahabi (nascuda el 1993), formada a Vilassar de Mar, ha guanyat les dues últimes lligues i les tres últimes Copes.

Marta Torrejón, segon de baix per l’esquerra, Leila Ouahabi, primera de baix per la dreta / Foto: fcbarcelona.cat

Com es pot veure els esportistes de la nostra ciutat han donat un toc mataroní a molts títols blaugranes, i això ha fet que el nom de Mataró sortís sovint en els mitjans de comunicació de la capital catalana i també estatals.

AGRAÏMENTS

Guillem Pera
Eloi Sivilla
David Rivera
David Casas