IluroSport » Amb el segon quart del segle XX neix la secció atlética del “Grup Excursionista Layetania” (1925)

Amb el segon quart del segle XX neix la secció atlética del “Grup Excursionista Layetania” (1925)

Records… núm 153

En els números anteriors hem parlat de la Societat Columbòfila —l’entitat esportiva més antiga existent a Mataró— i d’un altra entitat ben antiga com és la Mataronesa, i en aquest parlarem dels primers passos d’una altra entitat que ja s’acosta al segle de vida: el Centre Atlètic Laietània. Aquesta entitat es va vanagloriar durant un temps de ser l’entitat “genuïnament atlètica” més antiga d’Espanya, tot i que això potser no era cert del tot, ja que en els seus orígens, com veurem, l’entitat era excursionista. En tot cas, podria ser que ho fos quan la secció atlètica es va independitzar després de la guerra, ja que no era fàcil trobar clubs únicament dedicats a l’atletisme. De la seva història, que va començar en un llunyà 1925, Xavier Agustí i Jordi Buscà en van fer un magnífic llibre en ocasió del 75è Aniversari on es recullen alguns detalls importants dels orígens del club.

S’encén l’espurna laietanenca

Durant el primer quart del segle XX l’atletisme en l’àmbit competitiu encara estava naixent a casa nostra. La Federació Catalana s’havia creat l’any 1915, i els estadis atlètics es podien comptar amb els dits de la mà. A Mataró, com havíem vist en els Records-54, s’havien disputat proves atlètiques als festivals que s’organitzaven al Parc, i als anys vint l’Iluro SC, l’Iris i el Club Natació Mataró tenien seccions atlètiques, tot seguint els passos del FC Barcelona que va ser el primer club català en tenir-ne.

L’any 1917, sota l’impuls d’Antoni Romagosa, s’havia fundat el Grup Excursionista Layetania, que escrivien amb y i sense accent, tot i que la part inicial del nom, el grup, fos en català. Havien escollit aquest nom en honor a la regió que ocupaven els laietans, poble ibèric que es va establir sobre l’actual comarca del Maresme el segle III a J.C. Aquesta entitat donava cabuda a joves treballadors compromesos en defensar les idees catalanistes que la dictadura de Primo de Rivera intentava aixafar, i en les excursions trobaven un mitjà de posar-se en contacte amb altres persones del mateix tarannà.

Tanmateix, l’any 1923 la premsa parlava de la preparació dels Campionats Comarcals d’Atletisme i ho feia referint-se a les “potències esportives” de l’Iluro SC, del CN Mataró, de l’Stadium SC, del CD Iris i de l’Agrupació Científico-Excursionista, però no citava encara al Laietània.

L’any 1925 el club encara era presidit per Antoni Romagosa, i el dia 7 de juny per primera vegada apareixen atletes del Grup Excursionista Layetània en una classificació, en ocasió de la Cursa de l’Aplec d’Argentona, que guanyà Solé de la UE Sants, on Piferrer de l’Iris va quedar quart, i on els laietanencs Ferrer i Sirvent van acabar en vuitè i tretzè lloc. Aquell any també van participar en els Campionats de Catalunya de Cros que el Club Natació Mataró va organitzar a la nostra ciutat. Per aquests motius es considera l’any 1925, com el de fundació de la secció atlètica del Laietània.

Aquesta secció d’atletisme era presidida per Joan Zaragoza (que en els butlletins del club aparexia com a Zaragossa), i a poc a poc va anir agafant predomini sobre l’excursionisme. Al seu costat tenia a Joan Roldós (secretari), Josep M. Ibern (tresorer), Pere Llivina (comptador), Josep Bonany, Francesc Oller, Salvador Rigual i Timoteu Mas (vocals). Tots ells eren joves atletes.

La primera junta amb (d’esquerre a dreta) Timoteu Mas, Salvador Rigual, Pere Llivina, Joan Zaragoza, Joan Roldós, Josep M. Ibern, Josep Bonany i Francesc Oller / Foto: Butlletí CA Laietània

L’any 1926 el domini atlètic a la ciutat encara era per a la secció del Club Natació Mataró, que aquell any va establir els seus primers rècords socials, recaient l’honor en Joaquim Castellsaguer en triple (10,67), pes (8,36) i alçada (1,40), en J. Goñi en perxa (2,10) i en Emili Viladevall en llargada (5,08). També van celebrar el seu campionat de cros amb victòries de Salvador Soler l’any 1926 i de Jesús Quadrada l’any 1927.

Primers campionats socials

El mes de març del 1927 Isidre Julià va passar a ser el president de la secció d’atletisme, d’un club que encara presidia Antoni Romagosa, amb Pasqual Zaragoza de vicepresident.

El 27 de setembre es van celebrar al camp de l’Stàdium els primers campionats de la secció atlètica del Grup Excursionista Layetania, que en els primers anys d’activitat eren el gran esdeveniment de la temporada. Van produir una boníssima impressió els campions que foren: Pere Bombardó en perxa (2,80 m), disc (22,05 m), llargada (5,50 m) i triple (10,90 m), Joan Zaragoza en 60 m. (8 segons justos), Salvador Rigual en 400 m. (1:05.0), Pere Llivina en 1.500 m. (4:58.0) i Isidre Julià en alçada (1,48 m) i pes (9,38 m).

Joan Zaragoza, que va ser el primer president de la secció atlètica del Laietpania, imposant-se en els 60 metres a Pere Bombardó / Foto: Butlletí CAL

Al setmanari “Mataró i Comarca” es deia: “La petita, avui, secció atlètica ha llançat a l’afecció mataronina el primer crit; envers ella girem els ulls plens de confiança. Podrem veure algun jorn a la nostra volguda entitat lluitant noblement i amb igualtat, amb les potents entitats atlètiques de Catalunya?”. La nota de premsa citava que Isidre Julià, el president de la secció, amb el seu constant entusiasme, feia pujar a poc a poc l’entitat amb la seguretat que aviat esdevindrien dies de joia i prosperitat, i curiosament s’acomiadava amb un: No defalliu laietans!

El jovent amb poc temps per practicar esport, ho havia de fer en condicions molt precàries tant pel que fa a les instal·lacions com al material, però la seva il·lusió no tenia límit i a poc a poc el club aniria creixent.

Primera foto d’equip del Laietània (encara Grup Excursionista Layetània) on veiem d’esquerra a dreta a Francesc Rigual, Isidre Julià, Timoteu Mas, Josep M. Ibern, Pere Bombardó, Narcís Farinyes, Lluís Valbuena, Salvador Rigual, Joan Zaragoza, Pere Llivina, Joan Roldós, Narcís Camp i Ramon Puerto / Foto: Butlletí CAL

Els atletes ja lluïen els colors blanc i negre, que eren els mateixos de la selecció alemanya, i el motiu no era altra que en una ocasió en què havien d’anar a competir a Terrassa i buscant un uniforme en uns magatzems de Barcelona, Antoni Pi, que era l’encarregat de la compra, va trobar vuit samarretes blanques amb la ratlla negra al mig, que era una resta de sèrie procedent de l’equipació de la selecció alemanya que havia estat a Barcelona uns dies abans. Inicialment, no van agradar als seus companys, que volien els colors vermell i blanc, però Joan Roldós va dir: “que eren adequats perquè igual que el blanc i el negre van bé amb tot, també al Laietània li anava bé tothom fos quina fos la seva manera de pensar”.

La secció atlética es federa l’any 1928

L’any 1928 l’entitat “mare” encara la presidia Antoni Romagosa. Timoteu Mas era un dels “ideòlegs” i el vicepresident. La secció d’atletisme, presidida per Joan Zaragoza, es va federar aquell any sota el nom de “Centre Excursionista Layetania”, com es pot veure en comparar la foto inferior amb la de més amunt, on ha canviat la G de la samarreta per una C, mantenint-se la E i la L. Com a detall curiós cal dir que també es va crear una secció de ciclisme dintre de l’entitat.

Cot, Bombardó, Farinyes i Montells, quatre destacats laietanencs. Al fons a l’esquerre es veu un ciclista a les pistes de l’Stàdium i uns vestidors que perdurarien fins a la seva demolició a finals del segle XX / Foto: Butlletí CAL

El dia 1 d’abril d’aquell any es va celebrar el primer campionat social de cros sobre una distància de 8 km amb triomf de Pere Llivina, i durant el mes d’octubre es van celebrar els segons campionats socials en pista. Alguns dels campions revalidaren títols, tot i que en alguns casos canviant de prova: Bombardó en 60 m. (7.2), triple (10,60), javelina (38,35) i alçada (1,55), Julià en llargada (4,70), Rigual en perxa (2,90) i Llivina en pes (8,62). Però també van aparèixer noms nous com Grau Cot que guanya els 1.500 m. (4:55.0) i els 800 m. (2:23.0), Lleonart que ho fa en 400 m. (1:04.4) i Narcís Farinyes que s’emporta el títol en martell (26 m) i en disc (27,90 m). Alguns d’aquests havien arribat al club de la mà de Joan Baptista Parés i procedien de la Penya Surell. A la premsa es deia que la majoria dels atletes havien deixat paleses les seves facultats encara que evidenciessin un complet desentrenament, tot i els esforços de Bombardó que feia la tasca de delegat i d’entrenador.

A finals d’any Grau Cot va guanyar el primer campionat de Mataró de marxa lliure per muntanya que va organitzar l’Agrupació Científic Excursionista, amb un temps de 1 h. 12 minuts i 2 segons, i també es va participar per primera vegada la Jean Bouin, que complia la seva desena edició, quedant en sisena posició per equips en neòfits.

La secció atlètica era una “filla ben aimada”

L’any 1929 a l’Editorial del butlletí de maig – juny del centre es deia així: “Sortint al pas de comentaris que diuen que es fa molt d’atletisme i poc excursionisme, hem de dir que quan les curses de muntanya estaven en tota la seva esplendor es creà una secció atlètica confiadament creguts que així interpretàvem fidelment un deure. Ara hem d’aclarir que el Layetània serà sempre excursionista, però veurà amb goig el seu nom al costat d’una prova atlètica, car aquesta secció és quelcom propi, és com una filla ben aimada”.

L’11 de setembre de 1929 se celebren els tercers campionats socials on participen atletes del Badalona, de l’Europa i del Barcelona convidats, que fora de concurs s’exhibeixen davant dels novells atletes mataronins. A escala social Bombardó guanya en 60 m (7.2), 80 (9.2), llargada (5,59), triple (11,10), alçada (1,58) i perxa (2,80), Lleonart en 800 m. (2:22.0) i 1.500 (4:50.0) i Farinyes en pes (9,59), disc (27,43) i martell (27,71), i apareixen nous campions com Rovira en 200 m. (28.0), Plana en 400 m. (1:04.8), Ibern en marxa i Montells en javelina (35,24).

Ventura, Llivina, Mas i Ibern amb un dels primers trofeus guanyats pel Centre / Foto: Butlletí CAL

Aquell any 1929 alguns atletes del Centre participen en els Campionats Provincials de 2a, 3a i neòfits, on Bombardó guanya en javelina (37,80) i queda segon en alçada (1,55), Farinyes queda primer en disc (30,90) i martell (23,40) i Montells queda segon en javelina (36,00).

Grau Cot seria un destacat atleta laietanenc durant molt de temps / Foto: Butlletí CAL

L’any 1930 el Laietània, que tornava a presidiir Joan Zaragoza en la secció atlètica, ja celebrava encontres interclubs, com un disputat contra la Unió Deportiva Sant Andreu, guanyat per un equip laietanenc que anava progressant ràpidament. També es va estendre el campionat social a l’àmbit de Mataró i el Laietània en va ser el guanyador per equips. Es destacava com a valors amb més futur a Pere Bombardó i Narcís Farinyes. Del primer deia que amb menys condicions tenia més voluntat i constància i tenacitat, però el segon també era digne de compartir la supremacia del primer lloc. Com a tercer citava al saltador de perxa Rigual, i després al migfondista Cot, al velocista Girabal i a Ibern en marxa.

Peidró, Luchetti, Maregali (aquests tres atletes del Sant Andreu), Farinyes, Puerto, Ibern, Berga, i el president Joan Zaragoza (drets); Cot, Rigual, Xivillé, Bombardó, Josep i Montells (ajupits) / Foto: Butlletí CA Laietània

L’any 1930 Bombardó obté la primera medalla d’àmbit estatal

Aquell mateix any en Pere Bombardó ja va obtenir el tercer lloc al Campionat de Catalunya (salt d’1,68 m) i també al d’Espanya (amb 1,60 m), celebrats tots dos a l’Estadi de Montjuïc, inaugurat l’any anterior en ocasió de l’Exposició Internacional. D’aquesta manera en Pere Bombardó va assolir la primera medalla d’àmbit estatal de l’atletisme mataroní. Farinyes va quedar també tercer al campionat de Catalunya en disc amb 30,38 m.

Bombardó saltant al recent inaugurat Estadi de Montjuïc / Foto: Butlletí CAL

Aquell any les Festes de Les Santes van introduir com a novetat la celebració d’un festival atlètic al camp de l’Iluro SC i on van participar Badalona, Joventut de Sabadell, Penya Aire Lliure, Espanyol, Barcelona, Mola de Terrassa i Reus Esportiu. Després d’aquest festival es demanava que l’Iluro protegís al CE Laietània i en ocasió de la Diada del Club al camp de l’Iluro es van celebrar proves atlètiques.

Cap a finals de l’any 1930 els atletes, que ja s’anaven especialitzant, van millorar molts records com en el cas dels 26.3 de Ricard Girabal en 200 m, els 4:40.0 de Grau Cot en 1.500 m, els 10.19.0 de Lleonart en 3.000 m, els 27:26.4 d’Ibern en 5 km marxa; els 1,68 m en alçada i els 5,71 m en llargada de Bombardó, i els 10,30 m en pes i els 33,36 m en disc de Farinyes.

El mes de gener de 1931 el Laietània ja disposa d’un escut dibuixat per Narcís Farinyes i on hi apareix un discòbol emmarcat en un triangle i la seva història va continuar de manera brillant, fins que va esclatar la guerra civil, com es pot llegir el els Records-77, Records-78 i Records 29. Eren els primers anys d’una entitat que molt més endavant, quan s’acostaven les seves Noces d’Or, decidiria fer un pas endavant cap al futur com veurem en el pròxim número.