IluroSport » Amb la Copa Parlophon neix una gran rivalitat entre Iluro i Esportiva (1930)

Amb la Copa Parlophon neix una gran rivalitat entre Iluro i Esportiva (1930)

Records… núm 62

En el número anterior havíem deixat el bàsquet mataroní en un moment esplendorós quan només tenia un any de vida… i el creixement continuaria imparable. A part dels intercanvis amb equips d’altres poblacions, també les noies feien els seus primers intents en el nou esport.

El primer partit femení

Anglas, Maria Spà, Montserrat Spà, Vicens i Clavell pioneres del bàsquet / Foto: Arxiu JGC

Cal ressaltar que el dia 30 de maig de 1930 es va jugar el primer partit femení a la nostra ciutat, al camp de l’Iluro. Aquest partit femení es va disputar entre el Club Femení de Basquetbol de Mataró i el Vilassar, amb victòria visitant per 5 a 8. Les pioneres femenines foren: Mercè Anglas, Mercè Clavell, Assumpció Vicens i les germanes Maria i Montserrat Spà, després també Torres i les germanes Fors. També l’Iris formà un equip femení, però de tota manera aquest intent no va fructificar, potser perquè no hi havia massa competència. Sí que es progressaria, i de quina manera, en l’àmbit masculí…

Una altra foto de les primers “valentes” que van jugar a bàsquet amb Bonifacio Martínez l’entrenador/ Foto: Butlletí 25 Anys Bàsquet a Mataró

Debuta l’Iluro

Per ordre governativa el Premilitar, el primer equip de la nostra ciutat, no podia competir i els seus jugadors es repartiren entre l’Iluro, on Jaume Mas havia creat la secció de bàsquet, i l’Iris, on el bàsquet anava agafant cada vegada més força i que jugava a un camp situat a la Ronda Alfons XII, en uns solars de la família Viada.

Precisament el debut de l’Iluro es va produir en un enfrontament el dia 27 de juny de 1930, diada de Corpus, amb un partit contra l’Iris, que segons sembla no va tenir res d’amistós, i va tenir molts incidents. El resultat final va ser de 28-12 favorable a l’Iluro i jugaren Canal, Roig, Cordón, Raimí i Costa per l’Iluro i Bonamusa, Nogueras, Sixto Samper, Borràs i Junqueras per l’Iris.

La Copa Parlophon desperta passions

A l’estiu d’aquell any 1930, es va disputar un altre torneig important: la Copa Parlophon, en el qual va néixer una nova rivalitat mataronina entre l’Esportiva i l’Iluro. Participaren deu equips repartits en dos grups de cinc: Iluro, Amateurs, Penya Jazz, Catalònia i Estètic al grup A i Esportiva, Penya Llevant, Frogs, S.U.Z. i Ateneu al grup B.

Gran ambient a la final disputada al camp de futbol de l’Iluro / Foto: Butlletí 25 anys del bàsquet a Mataró

Iluro i Esportiva es varen mostrar molt superiors guanyant els vuit partits i plantant-se a la final imbatuts. Aquesta es va jugar el 31 d’agost al camp de l’Iluro, amb unes grades pleníssimes, i també va tenir molts incidents. Faltant deu minuts el col·legiat Sr. Medina va donar per acabat el partit amb el resultat de 19-15 favorable a l’Esportiva, quan un jugador ilurenc va abandonar la pista per anar a discutir amb el públic. Segons sembla després d’això el col·legiat va ser agredit per una fanàtica de l’Iluro. Per l’Esportiva havien jugat Montasell, Ginesta, Berga, Llinés i Xivillé i per l’Iluro ho havien fet Jesús Canal, Gaspar Canal, Cordón, Raimí i Costa.

Un equip de l’Esportiva amb Ginesta, Montasell, Llinés, Xivillé, Berga, Cuní (“seleccionador”), Comas i Pujadas / Foto: Butlletí 75 Anys de l’Esportiva

L’U.S.A. ha de plegar

El mes d’octubre l’Esportiva i l’Universitari foren convidats a Saragossa per fer una exhibició, convidats pel Congrés de Joventuts Catòliques, i jugaren al camp de l’Iberia amb victòria de l’Esportiva per 22-12. Aquest possiblement va ser el darrer partit de l’Universitari, que es va desfer, ja que els seus components havien de cursar estudis fora de Mataró. Una nota al diari de Mataró parlava d’aquells nois que ens havien emocionat amb el seu joc ràpid i precís ara havien assolit un altre triomf esclatant en obtenir el grau de Batxillerat Universitari.

El 28 d’octubre de 1930 ja es va celebrar un homenatge al Pare Millan al camp de l’Esportiva del Cercle Catòlic en el qual queda palesa l’altura a què havia arribat el bàsquet a la nostra ciutat, tot i que els dos principals equips de Mataró varen perdre contra una selecció catalana.

Per primera vegada s’entra en competició oficial

Aquell mateix any, quatre equips de Mataró (Esportiva, Iluro, Iris i Llevant) foren inscrits en el Campionat de Catalunya de 2a Divisió de la temporada 30-31.

En la primera jornada es registraren aquests resultats, que són els primers de confrontacions oficials jugats per equips de Mataró: Iluro- Ebre 29-5; Esportiva- J.Valenciana w.o; Llevant- Hospitalet 21-16; Iris- Ateneu Montserrat 23-18. Quatre victòries per començar no estava malament!

L’Esportiva va dominar el grup A, guanyant tots els partits davant d’Ateneu Montserrat, J.Valenciana, Tennis Horta, Gimnàstic Badalona, Hospitalet i Iris. L’Iluro també va ser el primer del grup B imbatut, superant Unió Joves Cristians, Ebre, Penya Coratge, CC Hospitalet, Arenys i Llevant.

L’Iluro campió de 2a Catalana i guanya la promoció a 1a

Per tant es plantaven els dos equips mataronins en una altra final: la de 2a Divisió Catalana. Fins aquell moment l’Esportiva havia guanyat sempre en els enfrontaments que havien tingut. Jugaren els mateixos jugadors que a la final de la Copa Parlophon, però amb resultat ben diferent, ja que la victòria va somriure als ilurencs: 13-26 a la pista de l’Esportiva i 24-19 al camp de l’Iluro.

Equip de l’Iluro SC de la temporada 1930-31, amb Cordon, Raimí, Costa, Gaspar Canal, Jesús Canal, Bonet i Laguía / Foto: Arxiu JGC

Abans de jugar la promoció d’ascens contra el Martinenc, l’Iluro va rebre l’Espanyol que havia estat el campió de 1a categoria, i demostrant la seva fortalesa en aquells moments, l’Iluro va empatar amb els blanc-i-blaus. Semblava clar que el Martinenc, el cuer de la 1a Divisió, no hauria de ser rival, i així va ser. A Mataró, al camp neutral de l’Iris, guanyà l’Iluro per 38-13. En el segon, al camp de l’Europa, la superioritat encara va ser més aclaparadora guanyant per 6-57. L’Iluro a més de campió de 2a aconseguia pujar a 1a Catalana, on jugaria la temporada 31-32.

L’Esportiva també assoleix l’ascens

Abans de començar la temporada següent es donaren tres notícies importants:
– Finalment l’Esportiva, i també la Gimnàstica de Badalona, van aconseguir l’ascens, ja que l’Europa i el Gràcia, van renunciar a la 1a Divisió, i d’aquesta manera la rivalitat mataronina es mantindria a la màxima categoria catalana.
– Es varen fusionar Iris i Llevant, agafant el nom del primer equip i per tal de tenir un equip més potent a la 2a Categoria.
– En el festival de repartiment de premis de la temporada anterior es va donar un nou empat a 15 entre Iluro i Espanyol. La premsa barcelonina remarcava l’actuació de l’equip ilurenc i sobretot la defensa feta pels germans Canal sobre les figures espanyolistes.

Temporada moguda a la màxima categoria

La temporada 31-32 va començar amb un altre enrenou, quan els dos clubs mataronins varen presentar la fitxa de Xivillé i el jugador no va poder jugar amb cap dels dos equips. En el primer partit de campionat el dia 12 de desembre, l’Iluro no va tenir compassió de l’Esportiva i va guanyar per 31-8. Cordón amb 17 punts va ser la gran figura del partit, i en les files ilurenques debutaren Arenas, procedent de l’Arenys, i Ginesta, de l’Esportiva. Completaren l’equip Costa i Gaspar Canal. Amb el segon equip, que també guanyà per 18-10, jugaren Bonet, Nogueras, Raimí, Duch i Junqueras.

Imatge d’un partit Iluro- Esportiva / Foto: llibre “Més de Cent d’Anys d’Esport a Mataró” Arxiu J. Cordon

Per part esportivista havien jugat: Montasell, Saurí, Berga, Llinés i Calvo, en el primer equips, i Jané, Martí, Pujadas, Montasell i Solé, en el segon.

Va ser un campionat molt conflictiu i els incidents ja començaren en el segon partit quan l’Iluro va rebre la visita de l’Espanyol i va perdre per 17-23, motivant el tancament del camp. Després el Laietà, sancionat per altres fets, no es va presentar a jugar a Mataró. Finalment l’Esportiva també sancionada per un partit no acabat contra l’Espanyol, va decidir retirar-se de la competició, cosa que va fer que no es jugués el segon derbi. O sigui tot un caos que va deixar la classificació així: Espanyol 26; Juventus 25; Laietà 20; Patrie 16; ILURO 11; Barcelona 10; Badalona 4 i Esportiva 2.

Equip de l’Iluro SC de la temporada 1931-32, amb el delegat Sr. Ledesma, Ginesta, Gaspar Canal, Costa, Cordón i Raimí / Foto: Llibre “Història de l’Iluro SC”

El potencial mataroní va quedar demostrat en un partit jugat a la “Diada de l’Iluro” el mes de juliol en el qual la selecció catalana les va passar morades per derrotar per 27-24 la selecció de Mataró formada pels germans Canal, Berga, Cordón, Xivillé i Raimí. Els jugadors mataronins començaven a agafar renom, i Gaspar Canal i Cordón van ser seleccionats per jugar amb la selecció catalana.

Memorable temporada 32-33, amb subcampionat per a l’Iluro

L’Esportiva inicialment semblava que baixaria, però finalment va haver-hi una ampliació i es va mantenir a la màxima categoria. L’Iluro havia format una plantilla potentíssima amb Jesús Canal (que malhauradament moriria el mes de gener), Gaspar Canal, Cordón, Costa, Raimí, Ginesta, Arenas, Mauri (vingut de l’Iris), Oltra, Bonet, Roig, Duch, Junqueras, Pérez, Roldós, Brunet, Comas i García, per als seus dos equips. L’Esportiva tenia a Montasell, Sauri, Jané, Bras, Martí, Xivillé, Llinés, Berga, de Doria, Serra, Josep Mora (que anys després seria president de la secció de bàsquet del CE Mataró), Pujadas, Esquerra i Soler.

Els equips de l’Iluro i de la Penya Coratge de Barcelona, en un partit guanyat pels mataronins per 31-12 / Foto: Arxiu JGC

La temporada va ser sensacional per a l’Iluro que va tenir al lideratge durant diverses jornades, però el va perdre a la pista de l’Espanyol. Tres victòries, contra Laietà, Patrie i Barcelona, li donaren al final el subcampionat en igualtat amb l’Espanyol.

La classificació del campionat de Catalunya de la màxima categoria quedà així: Juventus Sabadell 32, Iluro i Espanyol 28, Laietà 23, Patrie 22, Barcelona 16, Coratge 14, Hospitalet 9, Esportiva 6 i Badalona 2.

En els derbis la superioritat ilurenca havia estat total amb victòries per 14-41 i 44-12. Cal destacar també que en segons equips, que jugaven sempre abans dels primers, el títol va ser per a l’Iluro, per davant del Barcelona.

L’equip de l’Iluro SC de la temporada 1932-33 al complet: Sr. Mas (president secció), Arenas, Ginesta, Cordon, Mauri, Raimí, Oltra, Bonet, Sr. Ramón, Duc, Costa, Sr. Ledesma, Roldós i Canal. / Foto: Llibre “Història de l’Iluro SC”

L’empat amb l’Espanyol va obligar a jugar un partit de desempat, que se celebrà a Badalona. Gran quantitat de seguidors acompanyaven a l’equip i l’Iluro es va imposar per 19-15, amb un equip format per Canal, Ginesta, Arenas (3), Cordon (2) i Raimí (14).

Aquest triomf va donar la possibilitat de jugar el primer campionat d’Espanya de bàsquet, del qual ja n’havíem parlat en el Records núm 2.

Durant la temporada també es jugà el primer partit internacional amistós, amb la vinguda del Bourse de París, que va caure derrotat per 42-12. Tot plegat proporcionava un gran ambient al bàsquet mataroní, només dos anys després del seu naixement, mentre altres esports ben diferents també donaven els seus primers passos com veurem en el pròxim número.