IluroSport » Apareix una estrella fugaç i l’equip femení del Laietània puja a 1a (1984)

Apareix una estrella fugaç i l’equip femení del Laietània puja a 1a (1984)

Records… núm 76

En el número anterior veiem com en els anys 1983 i 1984, atlèticament parlant, van destacar sobretot els èxits de Joan Tolrà i Jordi Vilà, però en aquells anys va explotar també una atleta, que en els primers anys de la dècada ja havia deixat entreveure unes grans condicions, i que semblava cridada a ser la successora de Teresa Ma Roca, l’atleta més completa que fins a aquell moment havia tingut l’atletisme mataroní. En efecte, les destacades actuacions d’Esther Boix ja havien portat el jurat qualificador de la Festa de l’Esport a proclamar-la per tres anys consecutius la millor esportista infantil de la nostra ciutat, cosa que cap esportista havia aconseguit en cap categoria fins aquell moment. L’any 1983 afrontava el seu primer any en la categoria juvenil, i ella, tot i la seva joventut, va capitanejar un important ressorgiment de l’atletisme femení laietanenc.

Any 1983: Primer títol estatal per a Esther Boix

Ja al mes de març de 1983 en el Campionat d’Espanya juvenil en pista coberta, i en el seva primera competició en aquesta categoria, Esther Boix va ser subcampiona en salt d’alçada amb 1,62 m i quarta en llargada amb 5,28 m. Després al mes de juny en la primera competició rellevant a l’aire lliure va demostrar la seva polivalència en diferents proves, aconseguint el títol de campiona d’Espanya juvenil d’hexatló batent el rècord d’Espanya de la categoria amb 3.904 punts.

Esther Boix amb una de les seves medalles / Foto: Butlletí CA Laietània

En els Campionats de Catalunya de la seva categoria també va ser campiona en hexatló, i amb nou rècord estatal juvenil de 4.176 punts, també va ser subcampiona en llargada i javelina, i tercera en alçada i 100 m tanques. Poc abans havia assolit el segon lloc en el campionat de Catalunya absolut d’heptatló amb 4.296 punts, però actuant fora de concurs pel fet de ser juvenil. En els Campionats de Catalunya absoluts també va quedar cinquena en alçada i llargada.

Any 1984: Esther Boix iguala a Teresa Ma Roca

En la temporada de pista coberta Esther Boix es va classificar en tercer lloc en alçada en els campionats catalans absoluts, i en els campionats d’Espanya juvenils va obtenir el tercer lloc en salt d’alçada (amb 1,64 m), i el segon lloc en salt de llargada (amb 5,43 m), prova en la qual uns dies abans havia millorat el rècord local amb 5,47 m, el mateix dia en què també va establir el de javelina en 33,30 m. Evidentment era una atleta ben completa…

Esther Boix era una atleta molt completa / Foto: Llibre Història del CAL en imatges

Naturalment ho havia de demostrar en els campionats de proves combinades, i així ho va fer proclamant-se campiona d’Espanya juvenil en hexatló amb 4.345 punts. Però un dels grans moments de la temporada el va tenir en la prova de salt d’alçada d’aquests campionats estatals juvenils, en la qual es va proclamar també campiona amb un salt de 1,70 m, amb el qual igualava la marca que Teresa Ma Roca havia establert dotze anys abans com a rècord local, i que en aquells moments havia estat rècord estatal absolut. La marca d’Esther Boix significava el rècord català juvenil i després va intentar els 1,73 m que haurien estat rècord estatal juvenil però sense èxit.

El seu gran nivell dins l’àmbit català juvenil es va demostrar també en les proves “soltes” amb els títols de campiona provincial en llargada, alçada i javelina, acompanyats de subcampionats catalans en javelina, 100 m tanques i salt d’alçada. La llàstima va ser que en acabar aquesta temporada va deixar l’atletisme… i fins quatre anys més tard no va tornar a la pràctica activa…

Gran progressió de l’atletisme femení: el Laietània puja a 1a

Algunes joves d’aquella generació com Margarida González, Olga Martín i Imma Oranies, sorgides de l’Escola d’Atletisme del club laietanenc, demostraven també bones condicions, però quedaven una mica eclipsades per la figura d’Esther Boix.

Una foto de l’equip femení del CA Laietània del 1983 / Foto: Butlletí CA Laietània

D’entre les atletes sènior destacava Liliana Ral que va fer seu el rècord local dels 800 metres amb 2:22.5. Però l’equip femení del club, molt jove encara, l’any 1983 es va limitar a mantenir-se en la 2a categoria catalana. El títol més precoç de l’any va ser per a Sandra Riu, campiona de Catalunya infantil en pes.

L’any 1984 van arribar les masnovines Mònica Espinàs i Beatriz Delgado. Elles vingueren al CA Laietània junt amb el seu entrenador Jordi Dolz, que treballaria al costat de Xavier Consegal i Rafael Ródenas. Amb aquests reforços i el progrés de les altres atletes, l’equip femení laietanenc va fer una pujada de nivell que es notaria en la Lliga Catalana, on va aconseguir pujar a 1a Categoria Catalana amb el subcampionat de 2a Catalana, per darrere només d’un equip que començava la seva escalada fins al més alt de l’atletisme català com era l’Agrupació Atlètica Catalunya i que va ser l’ùnic que va batre l’equip laietanenc. En els altres encontres es va batre el GEiEG, Sabadell, Figueres, Igualada, Granollers, Canaletes i Universitari.

Van intervenir en el campionat per assolir l’ascens: Esther Boix, Olga Martín, Liliana Ral, Àngels Campuzano, Montse Vila, Imma Oranias, Beatriz Delgado, Mònica Espinàs, Montse Ferrer, Anna Rodrigo, Margarida González, Isabel Martínez, M. Carmen Garcia, Marta Pi, Roser Cot, Teresa Navarro, M. Antònia Torán, Núria Claveria, Josefa Fernández, Elena Coronado, Marta Lluch, Mònica Yoldi, Magda Isarn, Sílvia Rodrigo i Conxita Rodrigo.

Foto de tota la plantilla del CA Laietània de l’any 1984, amb els seus equips masculí i femení, amb el seu president Joaquim Sibina al centre i l’engtrenador Xavier Consegal al seu costat / Foto: Butlletí CA Laietània

El mig fons i la velocitat llarga en l’àmbit femení va experimentar un gran progrés demostrat en els Campionats de Catalunya júnior amb tres medalles per Mònica Espinàs (2a en 3.000 m), Bea Delgado (3a en 400 m) i per a l’atleta de Lluïsos Encarna Serrano (3a en 1.500 m amb rècord de 4:44.2).

En categoria juvenil al costat d’Esther Boix va destacar especialment Àngels Campuzano, campiona provincial en 100 metres i en 100 m tanques, subcampiona de Catalunya en les mateixes proves i subcampiona estatal en tanques i quarta en llisos. I en cadets ja obtingueren títols catalans Eva Coll en 80 m, Mireia Lluch en 300 m i Sílvia Mas en disc.

Bea Delgado, Olga Martín, Mònica Espinàs i Imma Oranies gran quartet de 4×400 m / Foto: Llibre 75 Anys d’història del CA Laietània

La gran progressió va quedar també palesa amb els rècords de relleus establerts per Oranies, Delgado, Martín i Espinàs en 4×400 amb 4:06.0, que els donà el títol de campiones de Catalunya júniors, i per Boix, Campuzano, Isarn i Claveria en 4×100 amb 50.5 que els donà el subcampionat juvenil català.

Bon moment de l’equip laietanenc masculí

En la competició de clubs, la Lliga Catalana de l’any 1983, el CA Laietània va demostrar el seu bon moment i va mantenir el seu lloc en la 1a Categoria Catalana, acabant en el setè lloc d’entre 12 equips, superant en l’encontre decisiu a Reus Ploms, Vic, Granollers, GEiEG i Reus Esportiu. A la final A havien entrat FC Barcelona, CN Barcelona, Sabadell, Antorxa de Lleida, Gimnàstic Barcelonès i Montjuïc.

La superioritat en l’encontre final, celebrat a Granollers, va ser clara amb bones marques i a part de les victòries de Jordi Vilà i Joan Tolrà, que comentàrem la setmana passada en els “Records núm 76”, també les van obtenir José Antonio Estivill en pes i disc, Guillem Martín en javelina, Joan Mola en 3.000 m obstacles i Carmel Comerón en llargada. Formaven en un equip molt complet, acompanyats per atletes com David Vilert, Florenci Bistuer, Josep Ma Larraz, Joan Pi, Manolín García, Rafael Ródenas, David Pérez, Jordi Puntes, Norbert de Haro, Jordi Pérez, Ernest Carretero o el mateix Joaquim Torres, que competia encara tot i ser el delegat de la secció.

Equip masculí del CA Laietània, amb algunes de les components de l’equip femení / Foto: Butlletí CA Laietània

En els Campionats Provincials, va haver-hi un altre títol per Guillem Martín en javelina amb 59,68 m, i a més David Pérez va ser subcampió en els 100 m amb 10.9. D’aquell any no es pot passar per alt un rècord important com l’establert per Florenci Bistuer en els 5.000 metres, sent el primer atleta mataroní en baixar dels 15 minuts, amb un temps de 14:54.6. A nivell de base Albert Saurí va aconseguir el títol de campió de Catalunya juvenil d’octatló, i Eloi Cot la va obtenir en pes en categoria infantil.

Joan Mola i Florenci Bistuer / Foto: Butlletí CA Laietània

Del Grup Gimnàstic Lluïsos el més destacat va ser la bona temporada de cros dels seus cadets, amb Carlos Adalid campió de Catalunya, Dario Pallarolas campió provincial i amb triomf català per equips. A l’aire lliure va destacar sobretot la temporada de Francisco Chaves, que va ser 6è en els campionats provincials en 3.000 obstacles amb rècord local i 8è en els catalans en 5.000 metres.

Es deixa de celebrar el Trofeu Clausura

Aquell any 1984 va ser el primer en el qual no es va celebrar el tradicional Trofeu Clausura del CA Laietània, que l’any anterior havia celebrat la seva 35a edició. Això era en part a causa del mal estat de les pistes de l’Estadi, i per altra part a què començava a baixar molt la participació, en aquesta competició que se celebrava a final de temporada i ja deixava de motivar als atletes.

Sí que continuava el Cross Ciutat de Mataró que, organitzat pel GG Lluïsos, se solia celebrar el mes de desembre i que va ser guanyat pel mallorquí Domínguez en masculins i per la masnovina Mònica Espinàs, que acabava de fitxar pel CA Laietània, destacant també el triomf de Justiniano García, del club organitzador, en la categoria júnior.

L’equip masculí del CA Laietània acusa les baixes i baixa a 2a

En els Campionats provincials de 1984 Carmel Comerón va ser campió en llargada amb 6,74 m i Guillem Martín en javelina amb 55,60, i en els Campionats de Catalunya van pujar al podi Ernest Carretero, subcampió en perxa amb 4,01 m i Martín que fou 3r en javelina amb 57,54 m.

Carmel Comerón, que anys més tardcseria president del CA Laietània, es va proclamar campió provincial de salt de llargada / Foto: Butlletí CA Laietània

Però com a equip aquell any el Centre Atlètic Laietània acusà la baixa de Vilà i també la lesió de Tolrà i altres absències, i va perdre la categoria, baixant a 2a Catalana, contrastant amb l’ascens de l’equip femení del què hem parlat més amunt. Es va acabar en 8è lloc entre 9 equips a la màxima categoria catalana, superant només l’Antorxa de Lleida. Per davant quedaren FC Barcelona, CN Barcelona, Gimnàstic Barcelonès, Montjuïc, Sabadell, Reus Ploms i Vilanova.

Als Lluïsos destaca un gran fondista

En l’altre club mataroní, el Grup Gimnàstic Lluïsos, va destacar Justiniano García, que va tenir una esplèndida temporada de cros, formant part de l’equip català que va guanyar el campionat d’Espanya en categoria júnior. A l’aire lliure va batre el rècord local dels 5.000 m amb 14:32.26, superant el què havíem citat abans de Bistuer, i que li proporcionarien el cinquè lloc als campionats de Catalunya absoluts, en els quals el seu company Francisco Chaves va ser sisè en 3.000 obstacles amb 9:15.0.

Justi Garcia gran fondista dels Lluïsos / Foto: cedida per Jordi Martí

Posteriorment, a Sant Sebastià, “Justi” guanyaria la medalla de bronze en els Campionats estatals júniors en 3.000 m. (8:36.8) i acabaria la temporada amb el tercer lloc absolut en el Cros Ciutat de Mataró, guanyat per Lupiànez del Mediterráneo. Chaves seria el guanyador d’una Mataró- Argentona- Mataró organitzat pel seu club i que va tenir un gran èxit de participació.

Vaja que l’atletisme mataroní en general i laietanenc en particular estava molt viu, mantenint un caliu que ja existia mig segle enrere, com veurem en el pròxim número.