IluroSport » CD Verdiblanca, campió de 1a Regional, i CE Mataró pugen de categoria (1992)

CD Verdiblanca, campió de 1a Regional, i CE Mataró pugen de categoria (1992)

Records… núm. 40

En portes l’any olímpic del 1992, el CE Mataró havia anat acumulant decepció rere decepció i l’afecció ja començava a veure “fantasmes” i veia convertit el seu club en una comparsa en l’àmbit del futbol mataroní i maresmenc, ja que Cerdanyola, Vilassar, Premià, Calella i Malgrat, els cinc equips que li havien barrat el pas en les cinc darreres temporades, més el Masnou, continuaven en categories superiors. El club groc-i-negre encara es trobava a 1a Regional en companyia del Cirera, i ara també de la Verdiblanca, que havia pujat de 2a regional, i de clubs de molt poc prestigi de la zona de Badalona i Santa Coloma i el Vallès. Els rivals en el sisè intent de “sortir del pou”, a part dels dos equips mataronins, serien els següents: Llefià, Bufalà, Obreros, Singuerlín, Estrella La Salud, Costeres, Fuertebesós, Sanroque, Fliselina, Montcada, Lliçà d’Amunt, Sant Celoni, Parets, Mollet i Centelles.

1991-92: Novament tres equips de Mataró a 1a Regional

Per segona temporada consecutiva la ciutat de Mataró comptava amb tres equips en aquesta categoria. El CE Mataró continuava presidit per Tomàs Pallarès i l’entrenador seria Juan Moscoso, que tornava al club ara ja únicament amb la tasca d’entrenador. Ell havia fet bons finals de temporada fent de jugador-entrenador unes temporades abans i es confiava en ell per treure l’equip d’aquesta categoria. Només es mantenien sis jugadors de la temporada anterior (Juárez, Moisés, Expósito, Nacho, Roland i Ramos) i es donava confiança a gent jove de la casa procedent de la selecció juvenil de Mataró que la temporada anterior havia assolit l’ascens a preferent (Colorado, Juanma, Llamas, Guerrero, Morato) i d’altres equips de Mataró (Andreu, Agustí, Galcerán, Canals, Fermí Mataró). Fitxatges de fora pocs, però que acabarien donant bon resultat, com el porter d’Orrius Esteve Moner, el defensa Albert Cámara, els migcampistes Sancho i Alonso i el davanter Ricky.

Per la seva part la UD Cirera, fidel a la seva “política” d’anar fent amb la gent de la casa, conservava pràcticament tot el seu bloc, amb excepció del porter Masferrer, que seria reemplaçat per Pavón, també procedent de la selecció juvenil de Mataró, i per Salva (Mataró). Continuaven els Sanz, Rafa, Luís, Villa, Alba, Biri, Teruel, David, Leiva, Marcos i Cristóbal, i s’incorpora-ven jugadors que serien importants com Xaudaró, Guañes, Juanfra o Gorreta. El president era Francisco Melero i l’entrenador Paco Cortés.

Lolo Flores portaria la Verdiblanca a Preferent / Foto: El Tot Esport

El CD Verdiblanca, per tothom la Verdiblanca, presidit per Aniceto Torrejón arribava amb força a la categoria. Aprofitant que el seu veí de camp, la UD Cerdanyola, tenia “desitjos de grandesa”, havia adquirit els serveis de l’entrenador Lolo Flores i de diversos jugadors d’aquell equip que havia pujat a Preferent (Manolo, Beltrán, García, Juanito, Pereira i Fran), així com un parell de jugadors arribats del Mataró (Alfa i Mármol).

Començà la Lliga 91-92, i per al C.E. Mataró tornaren els “fantasmes” ja en la primera jornada. Al camp del Fuertebesós l’equip groc-i-negre va caure en un parany molt important. L’equip local va fer jugar el partit en un camp de reduïdes dimensions, com d’infantils, quan al costat hi havia un camp “normal” on no hi jugava ningú. A més hi havia molta sorra i en alguns llocs herbes molt altes que impedien que es pogués fer futbol. Al final, derrota mataronina per 3-0. En canvi la Verdiblanca, guanyant al camp de La Salud i Cirera empatant a Sant Celoni començaven bé… Però tot canvià a la segona i mentre el Mataró golejà a La Salud (5-0), la Verdiblanca perdia a casa contra el sant Celoni i el Cirera també empatava a casa contra el Singuerlín.

Els equips mataronins estaven fent una temporada irregular, quan arribaren els tres derbis de forma consecutiva: en la novena jornada Cirera – Verdiblanca 0-0, en la desena Mataró – Cirera 0-2 (amb dos gols de penal transformats per Gorreta) i en l’onzena Verdiblanca – Mataró 0-0. Poc futbol s’havia vist, molts nervis i en el lideratge figurava aquell Fuertebesós que havia “enganyat” al Mataró en el primer partit…

En el darrer partit de la primera volta, el Fuertebesós venia al Camí del Mig i Aguilera va marcar l’1-0 faltant 13 minuts per al final. Els seguidors visitants van organitzar una “tangana” impressionant i l’àrbitre va suspendre el partit, que posteriorment seria donat per guanyat a l’equip mataroní, que amb aquesta victòria acabà la primera volta de líder, amb només 9 gols encaixats en els 17 partits. El Mataró que ensopegava davant del Lliçà per 1-3 baixava al quart lloc a 5 punts del líder i el Cirera era cinquè un punt més endarrere. Per la irregularitat de la primera volta no es podia demanar més.

Emocionant segona volta

El Mataró va començar la segona volta amb cinc mínimes victòries, contra Fuertebesós, Sant Celoni i Parets a casa i La Salud i Singuerlín a fora. La gent començava a adonar-se que no feia falta un joc brillant per guanyar els partits i sumar punts era el més important. La Verdiblanca continuava líder amb 35 punts i el Mataró era segon a tres punts. I arribaren novament els derbis: Verdiblanca – Cirera 3-0 (amb 2 gols de Fontdegloria i un de Mario), Cirera – Mataró 0-0 i Mataró – Verdiblanca 0-2 (amb gols d’Aguilera i l’exmataroní Bernat). Els verd-i-blancs donaven un fort cop a les aspiracions groc-i-negres posant cinc punts de diferència després d’aquest partit en el qual la fortalesa defensiva visitant es va fer palesa una vegada més demostrant un bloc molt compacte.

La Verdiblanca obté el títol

Un equip de la Verdiblanca d’aquella temporada / Foto: El Tot Esport, cedida pel club

El Mataró va quedar tocat seriosament. Va perdre per 2-0 al camp del Llefià i a falta de 5 jornades per al final la Verdiblanca amb 7 punts d’avantatge ja tenia el títol a la mà, mentre que el Mataró veia amenaçat el seu lloc de promoció. Després el Mataró encara va empatar a zero davant del Sanroque a casa quan faltaven tres jornades i en l’avant-penúltima va perdre a Mollet davant del Fliselina per 2-1. Gran decepció, mentre la Verdiblanca celebrava el seu ascens guanyant per 1-6 a Montcada. Per sort els perseguidors ho feien tan malament com el Mataró i la decisió quedà per a la darrera jornada. Ja amb la Verdiblanca campió, el Mataró era segon amb 43 punts i per darrere Lliçà d’Amunt i Cirera amb 41. Però en la darrera jornada del campionat el Mataró havia de jugar a Lliçà… i l’equip rival havia guanyat a Mataró per 1-3 a la primera volta.
A la localitat vallesana el Mataró, que en tenia prou amb un empat, va tenir la sort de marcar molt aviat en aprofitar Ramos el refús del porter després d’un xut de falta de Càmara. Els locals empataren de penal, però en la segona part i també de penal, Càmara va posar l’1-2 que donà tranquil·litat, tot i que el Lliçà encara empatà en el temps afegit.
La classificació final fou aquesta: Verdiblanca 50; Mataró 44; Cirera 43: Lliçà d’Amunt 42; Obreros 41; Sant Celoni 40… Els tres equips de Mataró copaven les tres primeres posicions. La Verdiblanca obtenia el premi de l’ascens, el CE Mataró el de la promoció i la UD Cirera es quedava sense premi, però amb l’orgull d’haver fet la millor campanya de la seva història.

L’equip bàsic del campió havia estat aquest: Manolo, Campos, Ortuño, Beltrán, Juanito, Joaquín, Aguilera, Pereira, Alfa, Susi i Fontdegloria. El jugador que havia intervingut en més partits havia estat Campos amb 32 i el màxim golejador va ser Aguilera amb 16 gols, però està clar que la seva força havia estat la defensa amb només 23 gols encaixats en 34 partits (Manolo només havia encaixat 20 gols en 30 partits).
En el CE Mataró l’equip base fou aquest: Moner, Moisès, Càmara, Expósito, Ramos, Sancho, Agustí, Galcerán, Nacho, Andreu i Roland. El que jugà més partits va ser Cámara, que no es va perdre ni un minut i el màxim golejador Nacho amb 12 gols.

La plantilla de la UD Cirera / Foto: UD Cirera

En la UD Cirera l’equip base va ser: Pavón, Sanz, Rafa, Guañes, Villa, David, Marcos, Juanfra, Alba, Gorreta i Xaudaró. Rafa i Gorreta foren els més utilitzats amb 33 partits jugats i Xaudaró amb 11 gols va ser el màxim golejador.

L’anhelat ascens arriba en la promoció

Però al Mataró encara li quedava la promoció… Quan es va conèixer el rival que corresponia en la promoció, per a molta gent el primer pas va ser saber on estava situada la petita localitat de Térmens (de només 1.500 habitants) per anar a animar el Mataró en aquell transcendental partit. I cap a La Noguera van anar-hi molts seguidors groc-i-negres que per fi veien la possibilitat de l’ascens una mica a prop. Allà el Mataró es va trobar un equip apanyat, que, a més, es va avançar al marcador. Per sort va sortir el “canó” de Càmara i de falta directa va empatar el partit, proporcionant una esperançadora tornada en el llarg viatge de retorn.

I el diumenge següent s’havia de materialitzar la teòrica superioritat. Van jugar Moner, Juárez, Expósito, Moisès, Càmara, Ramos, Morato (Garcia), Alonso, Andreu, Galceran (Manté) i Roland (Nacho).

L’últim gol del CE Mataró en una llarga etapa a la 1a Regional / Foto: El Tot Esport

Galceran als deu minuts donà tranquil·litat amb el primer gol, i després Morató als 24′ i Alonso de falta directa als 87′ posaren un 3-0, que va convertir el final en una festa groc-i-negra. Era el dia 14 de juny de 1992 i el Mataró havia sortit de les “tenebres” i començava a veure la llum, en un any en què els afeccionats blaugranes acabaven de celebrar el primer títol en la Champions i gaudien amb el futbol del Dream Team de Johan Cruyff, i tot l’esport català estava de festa perquè s’acostaven els Jocs Olímpics de Barcelona.

L’equip després de guanyar la promoció d’ascens, amb el president Tomàs Pallarès al mig / Foto: Arxiu JGC

Si Moscoso havia tornat a Mataró després de la seva etapa com a jugador per portar l’equip a l’ascens, també aquella mateixa temporada un destacat esportista mataroní va tornar per fer tasca d’entrenador ben a prop del Camp Municipal, i també amb força èxit, i ho veurem en el pròxim número.