IluroSport » Club Tennis Mataró al màxim nivell estatal (1991)

Club Tennis Mataró al màxim nivell estatal (1991)

Records… núm. 33

De vegades la vida esportiva va tan de pressa, que coses ben destacades, que han passat no fa pas molts anys, ja han caigut en l’oblit, i entitats que havien estat punteres dins l’àmbit català o estatal cauen gairebé en picat, i així gestes aconseguides en un passat ben proper, semblen molt allunyades en el temps, contemplades des d’un present de vegades complicat i difícil. És el cas que es va viure en el Club Tennis Mataró on als anys noranta del segle XX, i sota la presidència d’Antoni Arnau es varen viure uns grans moments d’esplendor esportiu, però que uns pocs anys després passaria per una greu crisi econòmica…

Moments d’eufòria

L’any 1989 havia acabat amb gran eufòria a Club Tennis Mataró, ja que l’equip del club havia assolit l’ascens a la màxima categoria estatal en la competició per equips. Jesús Sànchez, un jove tècnic provinent del CT Barcino, ja feia un any que ocupava el càrrec de director tècnic del club, i Fernando Luna havia obert un Centre d’Alta Competició a CT Mataró, i el treball a la base anava donant fruits molt importants des de feia temps. Ja en el mes de febrer es va saber que l’entitat mataronina organitzaria els Campionats de Catalunya per equips i el club es va marcar l’objectiu d’estar entre els millors.

David de Miguel era el jugador més destacat del club / Foto: Arxiu JGC

David de Miguel era en aquells moments la gran figura tennística mataronina i estava situat entre els cent primers del rànquing mundial, havent arribat l’any 1987 a la seva millor posició, que va ser la 81a. Aquell any 1990, una vegada acabat el servei militar, guanyà els tornejos “Costa Càlida” a Múrcia, “Copa Faul-combridge” a València, Torneig Nabisco a Lleida i Copa Artiach a Vic, fou finalista a Sant Sebastià, perdent davant Emilio Sánchez Vicario, i entrà en el quadre al Comte de Godó de Barcelona.

Però per darrere seu començaven a pujar molts joves que es volien fer un lloc entre els millors: Jordi Burillo, era semifinalista del Campionat d’Espanya júnior i a final d’any ja aniria a Miami a jugar l’Orange Bowl, oficiós campionat del món júnior, caient eliminat als setzens de final per l’americà McKey; Gustavo López i Gonzalo López, feien bons papers en tornejos sèniors, i Ignacio Carrasco aconseguia el subcampionat de Catalunya cadet i era semifinalista als d’Espanya i junt amb Oriol Molina es va proclamar campió d’Espanya cadet en dobles.

CT Mataró campió de Catalunya per equips

Tot apuntava de tota manera cap al gran objectiu de l’any 1990 que no era altre que el Campionat de Catalunya de clubs, però abans Club Tennis Mataró va anar a Múrcia el mes d’octubre per disputar el Campionat d’Espanya de Primera categoria amb un equip format per Fernando Luna, David de Miguel, Nicolàs Romero, Jordi Burillo, Gonzalo López, Mariano López i Ignacio Carrasco. Allà es va derrotar el R.C. Polo per 4-1 en quarts de final, salvant ja la categoria, per perdre en semifinals contra el RCT Barcelona (equip on figuraven noms molt destacats com Sergio Casal, Javier Sánchez Vicario, Tomàs Carbonell, el cabrerenc format al Club Tennis Mataró, Carles Costa i Alberto Berasategui) per 1-5, destacant en aquest enfrontament la victòria de Jordi Burillo sobre Sergio Casal per 6-3, 6-0. En el partit pel tercer i quart lloc el C.T. Mataró va perdre davant del C.T. La Salut per 4-5, obtenint així el quart lloc estatal absolut per equips.

L’equip de Club tennis Mataró del 1990 / Foto: CT Mataró, publicada al Tot Mataró

Ja al mes de desembre es disputà a les instal·lacions del club mataroní el Campionat de Catalunya. En quarts de final CT Mataró derrotà el Barcino per 5-0, en semifinals al CT La Salut per 4-3, amb l’anècdota destacada de la victòria de Jordi Burillo sobre un jove Àlex Corretja, que aleshores era el subcampió d’Europa cadet, i finalment en la final va caure el RCT Barcelona que va venir a Mataró sense les seves figures a les quals el seu contracte “no obligava a jugar aquest campionat català” i va sucumbir per un clar 4-1. Luna, de Miguel, Burillo, Romero i Gonzalo López s’havien proclamat Campions de Catalunya per equips.

I s’ha de dir que les noies no es quedaven endarrere perquè l’equip infantil femení del club format per Marina Hortelano, Ingrid Van Boven i Anna Cris Sans (aquesta en edat aleví, categoria de la qual quedà subcampiona catalana) aconseguien el subcampionat de Catalunya per equips, perdent només davant l’Hospitalet, que era com una selecció de la Federació Catalana, i l’equip sènior format per Vicky Baldovinos, una veterana jugadora que havia vingut al club com a entrenadora, Natàlia Ferrer, Mònica Viñas i Àngels Burillo guanyaven el Campionat de Catalunya de 3a derrotant el Laietà en la final.

Tres destacades tennistes: Anna Cris Sans, Natàlia Ferrer i Marina Hortelano / Foto: CT Mataró

Subcampionat d’Espanya per equips en el campionat celebrat a Mataró

L’eufòria continuà i augmentà l’any següent. Antoni Arnau havia estat reelegit president, superant en les eleccions a Josep Canals, i poc després s’aconseguia l’esponsorització de “Perrier” per al primer equip, que havia de tornar a jugar el Campionat d’Espanya de clubs del 1991.

Antoni Arnau era el president de Club Tennis Mataró / Foto: El Tot Esport

Els joves anaven progressant i el segon equip format pels joves Souto, Molina, Carrasco, Alonso, Ledesma i Gramàtica aconseguien el Campionat de Catalunya per equips de 3a categoria, mentre que l’equip femení en aquesta ocasió s’hagué de conformar a ser semifinalista.

I si l’any anterior s’havia organitzat el campionat de Catalunya, el club, amb Jordi Rovira presidint la seva comissió esportiva, va fer un pas més endavant i va organitzar del 9 al 12 d’octubre el Campionat d’Espanya de clubs, amb la presència a les pistes mataronines de 23 dels 25 millors tennistes espanyols del moment.

En aquesta competició l’equip mataroní va protagonitzar una de les més grans gestes de l’esport local fins aquell moment. Es podia esperar que jugant en el propi ambient es pogués millorar l’actuació de l’any anterior, però no era fàcil perquè hi havia equips de gran potencial i l’equip que dirigia Jesús Sánchez estava format per quatre jugadors sorgits de la mateixa pedrera, David de Miguel, Jordi Burillo, Gonzalo López i Ignacio Carrasco, al costat de Mariano López i del veterà Fernando Luna, que era el número 1 de l’equip i número 10 estatal, i que havia estat el primer tennista espanyol en guanyar un torneig Challenger.

Fernando Luna era el número 1 de l’equip / Foto: marca.com

En quarts de final el CT Mataró derrotà el CT Barcino. L’equip barceloní, gran favorit per arribar a la final va venir faltat de Sergi Bruguera, número 2 del rànquin espanyol, però amb jugadors de gran nivell com Arrese, Colàs i Osta, que eren el 4, 15 i 16 del rànquing. Els mataronins van guanyar per 5 a 4, amb victòries en individuals de Gonzalo López, Burillo i Carrasco i en els dobles de Burillo- De Miguel i Mariano López- Carrasco.

Després el moment culminant, i que va permetre superar l’actuació de l’any anterior, es va viure en semifinals, quan l’equip mataroní superà el Chamartín de Madrid, per 5 a 4 i amb altes dosis de suspens. En efecte, els madrilenys on figurava com a jugador més destacat Pato Clavet, es varen avançar per 2-4 en els individuals, ja que només Burillo i De Miguel assoliren la victòria per part local. Gairebé semblava tot “dat i beneït”… però va sorgir la casta dels jugadors mataronins, que obtingueren la victòria en els tres encontres de dobles, donant la volta al marcador, i plantant-se així en al final del Campionat d’Espanya contra el RCT Barcelona.

El més important ja estava fet. En la final, els barcelonins es varen treure l’espina del darrer campionat de Catalunya perdut a Mataró i en aquesta ocasió, amb els germans Emilio i Javier Sánchez Vicario, Tomàs Carbonell (cabrerenc format a CT Mataró), German López, Carles Costa i Francis Roig, tots sis entre els 12 millors d’Espanya, guanyaren per 0 a 6. Per veure el potencial barceloní només cal dir que els números 7 i 8 de l’equip, que no van jugar, eren Sergio Casal i Alberto Berasategui.

L’equip de Club Tennis Mataró, que es va proclamar subcampió d’Espanya a les seves pròpies pistes, amb l’entrenador Jesús Sánchez al mig / Foto: CT Mataró

Encara abans d’acabar l’any es disputaren els Campionats d’Espanya individuals on David de Miguel i Jordi Burillo caieren en 1/8 de final davant Bruguera i Costa, que serien els dos finalistes. En dobles Burillo- de Miguel foren semifinalistes perdent davant Clavet- Costa.

I tancà l’any la celebració del Campionat de Catalunya en el que, després de derrotar per 4-1 el CT Andrés Gimeno i per 4-3 el CT La Salut, que era l’equip organitzador, el C.T. Mataró es tornà a plantar en la final. Es va repetir la final del Campionat d’Espanya i també es repetí el guanyador, ja que el RCT Barcelona (que en aquesta ocasió comptà amb Casal, Costa i Roig, per evitar la derrota de l’any anterior) superà per 4-3 l’equip mataroní, tot i que Fernando Luna hauria pogut girar el marcador, ja que disposà de set “match-balls”, no aprofitats, contra Francis Roig.

No sabem si fou aquesta desgràcia o no, però el fet és que Fernando Luna va decidir deixar l’alta competició en acabar aquella temporada i CT Mataró fitxà una jove promesa com Joan Carles Báguena, procedent del CT La Salut, per tal de mantenir el nivell assolit amb el subcampionat en els estatals, amb el qual, a més, Club Tennis Mataró havia obtingut el dret a participar en el campionat d’Europa, ja que el RCT Barcelona era l’actual campió europeu. Però abans de participar en aquests campionats explotaria una “bomba” dintre del món tennístic…