IluroSport » Club Tennis Mataró amplia els seus horitzons, i aviat les noves instal·lacions es fan petites (1965-1970)

Club Tennis Mataró amplia els seus horitzons, i aviat les noves instal·lacions es fan petites (1965-1970)

Records… núm 171

Els anys seixanta del segle XX van significar el “boom” del tennis a Espanya, amb els èxits de Manolo Santana i de l’equip de Copa Davis. Aquí a la nostra ciutat Club Tennis Mataró s’anava expansionant a les seves pistes del Camí de la Geganta inaugurades l’any 1950 (veure Records 8), en el mateix any en què havia nascut el club sota la presidència de Jaume de Torres. Després el reemplaçaria a la presidència Agustí Pera i l’any 1965 l’ocuparia Lluís Montasell. Hi havia eufòria al club, la joventut feia força i estava a punt de començar una nova època.

Les pistes del Camí de la Geganta són insuficients

Els temps en què el tennis era un esport minoritari havien quedat enrere i les dues pistes del Camí de la Geganta s’anaven quedant petites. A Club Tennis Mataró s’havia instaurat la competició dels “retos” que permetia establir permanentment el rànquing social. Era ben fàcil, per pujar un lloc s’havia de guanyar al que tenies just per damunt.

Aquell any 1965 el rànquing ja tenia 40 noms en categoria masculina i 17 en la femenina, i al davant hi eren Antoni Campoy, Josep Campoy i Josep Montasell en homes, i Mercè Vallmajor, Encarnació Vallmajor i M.A. Martínez en dones. També es van celebrar els campionats socials guanyats per Antoni Campoy i Maria Socorro Cot, i la Copa Nadal, guanyada per Josep Campoy i Mercè Vallmajor.

L’ambient creixia i es començava a parlar de la possibilitat de crear un club més gran amb unes instal·lacions als afores de la ciutat. L’entusiasme del nou president Lluís Montasell es va contagiar i durant els anys següents l’obsessió del club es va centrar gairebé més en l’ampliació del Club que no pas en jugar a tennis, tot i que Antoni Campoy, el que era la primera raqueta del club, va obtenir l’any 1966 un triomf de prestigi al Trofeu Arumí de Vic superant a Alfredo Vilar del Barcino i situant-se així entre els millors jugadors de 3a categoria de Catalunya.

Compra dels terrenys

El dia 24 de setembre de 1966 enmig de gran expectació es va signar la compra dels terrenys situats a Can Quirze, al veïnat de Mata. A la foto inferior, que deixa constància d’aquell moment important, veiem asseguts a Manuel Ramos, delegat local d’Educación Física y Deportes, Ramon Agulló venedor dels terrenys, Agustí Pera expresident, Rafael Borràs notari, Pedro Crespo alcalde de la ciutat, Raul Rance secretari provincial d’EF y D, Lluís Montasell president del club i Jaume de Torres primer president del club, i drets a Julià, Crespo, Campoy, Montasell, Viñals, Roca, Calvet i Casals, directius, socis i col·laboradors de l’entitat, que no es van voler perdre aquell pas endavant de Club Tennis Mataró.

Imatge del dia de la signatura de la compra dels terrenys / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

A mitjan 1967 van començar les obres de les noves instal·lacions i ben aviat les pistes prendrien forma. La il·lusió es va transmetre a molts sectors de la ciutadania i l’allau de peticions va fer que el projecte inicial aviat es quedés curt i s’hagués d’ampliar.

Retall del butlletí del 25 Aniversari del CT Mataró

Antoni Campoy en bon moment

En veure que el projecte tirava endavant, a poc a poc es va recuperar la marxa esportiva de l’entitat, naturalment jugant encara al Camí de la Geganta. Allà, l’any 1967, l’equip sènior va obtenir una brillant victòria davant del Pompeya de Barcelona per 5-4 en encontre del Campionat de Catalunya de 3a categoria, amb el fet destacable que a les files barcelonines hi va jugar Estanislau Basora, el que havia sigut extrem del Barça i de la selecció espanyola uns anys abans -de la davantera “Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón” de la cançó de Joan Manuel Serrat-, que va guanyar a Josep Campoy després de tres hores de joc. L’equip mataroní el formaren Antoni i Josep Campoy, Montasell, Crespo, Ferrer (que va aconseguir el punt decisiu), i Mercè i Encarnació Vallmajor.

Basora amb Josep Campoy / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

Després caurien davant del Barcino per 8-1, això sí amb una gran victòria d’Antoni Campoy sobre Xavier Muntañola, el número 1 de l’equip rival. El bon moment d’Antoni Campoy va quedar ratificat en el Torneig Egara de Terrassa, on va aconseguir el títol guanyant a Utzet, revalidant el títol en el Trofeu Arumí de Vic, i també en l’Internacional de Sabadell, on va arribar a semifinals. Ja a finals de temporada va arribar a semifinals del Campionat de Catalunya de 3a categoria, però no les va poder jugar per un lamentable succés familiar.

Antoni Campoy

S’ha de dir que Antoni Campoy uns anys abans havia destacat en l’esport del waterpolo, que també havia practicat el seu germà Josep, i com podeu llegir en els Records-16, va formar part de l’equip del Centre Natació Mataró que va quedar tercer d’Espanya l’any 1960.

Exhibicions al Velòdrom i al Palau d’Esports amb l’equip de Copa Davis

El 26 d’octubre d’aquell 1967 va venir a Mataró l’equip espanyol de Copa Davis que tot preparant una confrontació sobre ciment, va fer una exhibició al Pavelló del Velòdrom. Els aficionats van tenir l’ocasió de veure de prop a Santana, Orantes, Gisbert i Arilla, i el seu gran tennis.

Arilla, Gisbert, Orantes i Santana, l’equip mític de la Copa Davis va passar per Mataró/ Foto: Santi Carreras, Ilurosport

També a finals de l’any següent i amb la col·laboració de Club Tennis Mataró, es va disputar, al Palau d’Esports inaugurat de poc, una exhibició a càrrec de Santana, Gisbert, Arilla, l’holandès Okker i el danès Ulrich. El públic va gaudir de l’espectacle, sobretot en el partit que va enfrontar a dos dels millors tennistes mundials del moment, i en el qual Santana va guanyar a Tom Okker.

El nivell va pujant i es fa el baptisme de les noves instal·lacions

Durant l’any 1968 en l’àmbit local va tornar a destacar Antoni Campoy, que va guanyar novament els Trofeus Egara i Arumí, i a més el Trofeu Maresme a Calella. Per equips el CT Mataró va caure en primera ronda del Campionat de Catalunya de 3a davant de l’Hispano Francès, però després en la consolació va quedar campió de grup.

Les primeres quatre pistes es posaren en funcionament l’any 1969 / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

A primers de l’any 1969 es van posar en funcionament les quatre primeres pistes de les noves instal·lacions, i el mes d’agost van rebre el baptisme internacional amb l’encontre disputat entre el Club de Tennis Mataró i el Lierse belga. Les victòries locals les van obtenir el jove Eduard Cot i la parella de dobles formada per Montasell i Ferrer.

El Lierse belga, el primer equip estranger de tennis que va jugar a Mataró, amb Lluís Montasell (a l’esquerra del tot) el president de CT Mataró/ Foto: Ilurosport

A escala individual Antoni Campoy va tornar a guanyar el Trofeu Arumí de Vic, però en els campionats de Catalunya de 3a categoria el que va tenir una millor actuació va ser Josep Montasell, que va perdre en vuitens de final en un disputat partit davant de Moreno, que posteriorment seria el campió del campionat.

Els primers campions socials de les noves pistes van ser els “forasters” Mariano Bordas i la seva esposa Maria Mon, i és que entre els nous associats n’hi havia de molta qualitat… A les finals van derrotar a Antoni Campoy i Carme Jodar.

L’any 1969 es van disputar els primers Campionats Socials a les noves pistes / Foto: Ilurosport

Noves organitzacions

El club anava creixent a tots els nivells i sobretot ho feia en l’aspecte organitzatiu, i així l’any 1970 van començar el seu camí el Trofeu Fires i el Trofeu de Les Santes, guanyats tots dos per Josep Montasell i Mercè Vallmajor. Aquell any en l’àmbit individual Josep Montasell va començar a agafar el relleu a Antoni Campoy i, a part dels triomfs citats, els aconseguits al Trofeu Egara i al Trofeu de Caldetes així ho van acreditar.

Josep Montasell, Montse Sanllehí, Mercè Vallmajor i Antoni Campoy / Foto: Ilurosport

L’any 1971 començaria a disputar-se el Trofeu Mata per a categories de base amb triomfs locals per Albert Nieto en cadets i per Guzman Ramos en júniors. Cal dir que aquest últim és el pare d’Albert Ramos, el destacat tennista que s’ha situat en el TOP-50 del rànquing mundial ja en el segle XXI. Els de Ramos i Nieto, així com els d’Eduard Cot, Santi i Nico Guanyabens, Montse Sanllehí, eren noms nous que s’obrien pas entre els ja més veterans, en un club que anava creixent quan s’apropaven les Noces d’Argent.

L’any 1970 s’havien comprat uns nous terrenys i a poc a poc s’anirien afegint pistes, un frontó, la piscina, el local social i finalment s’inauguraria la pista de concursos amb un gran esdeveniment, del que parlarem en el pròxim número.