IluroSport » Dels festivals al Pati dels Lluïsos acaba naixent un nou club atlètic (1961)

Dels festivals al Pati dels Lluïsos acaba naixent un nou club atlètic (1961)

Records… núm 133

“Els Lluïsos”, era el nom tradicional de la Congregació Mariana dedicada a Sant Lluís Gonçaga, i inicialment la seva tasca era de caràcter formatiu en la faceta religiosa. Seguint el camí iniciat a altres poblacions com Gràcia o Taradell, van ser fundats a Mataró pel rector de Santa Maria, doctor Pablo Costas, allà per l’any 1900. L’any 1904 es va instituir, com a Patronat seu, el Foment Mataroní que seria una de les moltes societats recreatives i culturals sorgides a la nostra ciutat a finals del segle XIX i principis del XX. Els “Lluïsos” disposaven d’un pati, vinculat a la Parròquia de Santa Maria, que durant molt de temps seria un indret on es trobarien joves mataronins per practicar esport..

Juventus AC amb secció d’atletisme

El Foment Mataroní ja abans de la guerra va significar-se en aspectes culturals i recreatius i a poc a poc també van començar a interesar-se per l’esport, i allà hi va néixer el Joventut AC (sigles d’Acció Catòlica) l’any 1935, com a club atlètic, amb seccions a més de futbol, bàsquet, excursionisme i tennis taula. Després de la guerra seria Juventus AC.

En el pati dels “Lluïsos” situat al costat del convent de les Caputxines, a l’actual carrer de l’Esplanada, tenien lloc les activitats més diverses i, després de la guerra, junt amb el camp del Mataró i el de la Mataronina, va ser un dels camps d’entrenament de joves que practicaven l’atletisme, sobretot pel fet que el camp de Mossèn Plandolit havia quedat inutilitzat després del conflicte bèl·lic, i fins a l’any 1950 no estaria en bones condicions.

L’any 1943 es va celebrar el primer campionat social de la Congregació Mariana de Sant Lluís, i l’any 1945 es va fer un equip format per Ovejero, Fradera, Vilaseca, Roselló, Sivilla, Bonamusa, Barrera i Parés, que va competir a Calella contra el FFJJ d’aquella població, guanyant l’encontre per 33,5 a 42,5. Alguns d’ells eren laietanencs, però aprofitaven per participar en aquesta competició amistosa reforçant l’equip “lluïssenc”, i altres, com Joan Ovejero, aviat ho serien, perquè de moment a ningú li passava pel cap fer un equip federat a la nostra ciutat que pogués competir amb un equip laietanenc que era dels millors de Catalunya (veure “Records-55”). Això sí, en els Campionats de Mataró de categories inferiors i en campionats comarcals participaven amb el nom de Juventus.

Aquell mateix any 1945, el 23 de juny, Juventus AC va organitzar un festival atlètic, en un Pati dels Lluïsos tot engalanat i amb moltíssim públic, com es pot veure a la foto de portada d’aquest article. Els guanyadors de les proves van ser: Fradera en 60 m amb 7.2, per davant d’Ovejero i Vilaseca; Ovejero en alçada (1,45 m) i perxa (2,70 m), Rubio en pes (9,10 m.) i Vilaseca en 600 m (1.48.0). També va haver-hi exhibició gimnàstica.

La presidència del festival amb el Rector Vancell, Mossén Andreu, Ernest Pons i Joan Baptista Parés / Foto: arxiu JGC

A part de les proves, es va viure una exhibició del gran saltador mataroní Ernest Pons, aleshores recordista espanyol amb 1,91 metres, i que el mes de setembre següent retornaria al Centre Atlètic Laietània, el club que l’havia vist néixer com a atleta. També va haver-hi una exhibició de gimnàstica ornamental, pel Grup Gimnàstic “Els Lluïsos” que creat aquell mateix any començava a desenvolupar les seves activitats allà en aquell pati, sota la direcció d’Antoni Lladó.

Festival de gimnàstica ornamental al Pati dels Lluïsos, amb Francisco Frediani, al mig a baix, i els germans Soriano als extrems / Foto: El Tot Mataró (foto antiga)

En l’àmbit local es començava a demanar amb insistència un Estadi Atlètic, i es va dir que al camp del Mataró s’hi farien pistes, però res de res… Es va haver d’esperar fins a l’any 1950 en què les pistes de l’Stadium van tornar a l’activitat, deixant aleshores l’activitat al Pati dels Lluïsos centrada sobretot en la gimnàstica. Aquell any 1950 va fer-se càrrec de l’assessorament tècnic del Grup Gimnàstic Lluïsos el professor Francisco Frediani, reconegut internacionalment com un dels millors coneixedors de l’especialitat i que venia a donar suport a la tasca que desplegava Antoni Lladó.

Grup de gimnastes de Lluïsos l’any 1951, amb Frediani i Lladó, al mig a la part de darrere i davant de l’escut / Foto: arxiu JGC

Neix la secció atlètica de Lluïsos

Van passar els anys, amb l’atletisme local dominat pel Centre Atlètic Laietània… Salvador Esquerra era l’atleta més veterà del club laietanenc i va rebre un homenatge per tal motiu l’any 1958, i dos anys més tard compliria les noces de plata com a atleta en actiu guanyant els socials laietanencs en la prova de barra. No obstant això i de forma una mica sorprenent, junt amb Joaquim Codolà, un altre ex-atleta laietanenc, anirien a donar suport als atletes que practicaven al pati dels Lluïsos, on de tota manera Esquerra tornava a les seves arrels, ja que els seus primers contactes amb l’atletisme havien estat allà abans de la guerra.

Codolà i Esquerra amb la samarreta del Laietània uns anys abans / Foto: Butlletí CAL

El mes de juny de 1961 es va convocar una reunió on es va presentar la nova orientació del club, que, a part de la gimnàstica, ampliaria la seva oferta esportiva a l’atletisme i també a l’aixecament de pesos. El president era Joaquim Planet, i el delegat de la secció atlètica era Joan Puyó, però el “triumvirat” supervisor de les activitats el formaven Lladó, Esquerra i Codolà, trobant ben aviat l’ajut de Salvador Cruañes, que seria l’ànima de la nova secció d’atletisme lluïsenca. Així neixia un club que encara manté la seva activitat en els nostres dies, i a poc a poc naixeria també la rivalitat amb l’altre club local, el Centre Atlètic Laietània.

Les primeres actuacions ja s’havien produït, en tornejos locals, on també intervenien equips de penyes i empreses, i també a finals del 1960 en el “Trofeu Hogares Mundet” celebrat a Barcelona i on Lluïsos va quedar sisè per equips.

L’any 1961, l’equip de Lluïsos va obtenir el tercer lloc en la primera cursa de torxes per relleus que se celebrava al centre de la ciutat el dia de la VII Festa de l’Esport, i aquell mateix any en una competició per a debutants anomenada “Mi primera actuación” que se celebrava a Barcelona, Joan Parera va assolir el primer èxit del club fora de Mataró, quan va ser segon en els 1000 m per a infantils amb un temps de 2:57.8. Altres destacats foren els juvenils Nicolás García (5è en 1000 m) i Jeroni Escoda (6è en pes).

L’any 1962 va deixar d’actuar el grup de gimnàstica i aleshores la secció atlètica del Grup Gimnàstic Lluïsos va ser la que va fer viure el club, amb intensa activitat sobretot en proves de cros, de fons i de marxa. El següent èxit important va ser per a Víctor Ligos que l’any 1963, corrent sota la neu, va quedar 5è en debutants a la prestigiosa “Jean Bouin” de Barcelona.

XX Aniversari: Mataró- Montserrat per relleus

L’any 1965, per celebrar el XX Aniversari de l’entitat, es va fer el trajecte Mataró- Montserrat per relleus. El primer va sortir a tres quarts de cinc de la matinada, per arribar sis hores més tard als peus de la “Moreneta”. A la tarda el grup de gimnàstica ornamental va fer una exhibició en un dels patis de la comunitat benedictina. Va ser un dia inoblidable…

Esl atletes dels Lluïsos que van fer el trajecte Mataró – Montserrat per relleus / Foto: Ilurosport

Aquell mateix any els Lluïsos van començar a mostrar la seva capacitat organitzadora, que després, amb el pas dels anys, es faria habitual. Havia sorgit de la mà de Joan Cabrera un bon grup de marxadors i aprofitant aquest moment van organitzar la primera competició, que va ser el “I Gran Premi Fires de Marxa”, que varen guanyar Pla (Montjuïc) en juvenils i Caminal (FCB) en sèniors.

Aquell mateix any Manel Cabrera donaria el primer títol oficial als Lluïsos en quedar campió provincial juvenil en 5 km amb 25:25.4. El seu progrés va ser ràpid guanyant diverses proves i assenyalant a finals de temporada un temps de 14:21.8 en els 3 km, que era la millor marca juvenil feta mai a Espanya. Al seu costat destacaren, entre altres, Simarro, Viladevall, Clavé i Gonzàlez. Però aquella seria l’única temporada dels marxadors al club, ja que la temporada següent pràcticament en bloc, junt amb el seu entrenador, passarien al Laietània, on continuarien el seu progrés.

L’equip de marxa del GG Lluïsos (any 1965) que dirigien Joan Cabrera (1r a dalt a la dreta) i Antoni Lladó (1r a baix a la dreta). Manel Cabrera és el segon a baix per l’esquerra / Foto: Ilurosport

Un bon grup d’atletes femenines

La tasca de promoció atlètica es va ampliar a les noies i així l’any 1966 la jove Maria Rosa Pinsach va obtenir el triomf en el cros de Manlleu en categoria femenina per a debutants, iniciant una temporada exitosa que culminaria amb el triomf en el Trofeu Mariano Cugueró de proves combinades. En els Campionats Provincials, Dolors Pinsach, la seva germana petita, va aconseguir el subcampionat en els 800 metres amb un temps de 2:45.6, una marca que ara ens sembla ben modesta, però que aleshores era de les millors de Catalunya.

L’equip femení de Lluïsos va demostrar el seu potencial derrotant per 44 a 40 a les seves pistes “poligonals” de 145 m de corda del Pati dels Lluïsos, a tot un Club Natació Barcelona. Assoliren triomfs Mercè Boixet, una atleta que també passaria al Laietània la temporada següent, en els 50 m. (7.2), M. Rosa Pinsach en els 150 m (24.2), Lluïsina Sabater en els 300 m (54.2) i l’equip de 4×100 format per Boixet, les germanes Pinsanch i Pepi Bada (1:03.2). Completaven el grup Mercè Escoda i Carme Maltas.

Lamentem no tenir fotos d’aquesta primera època de l’atletisme femení als Lluïsos. Si algú ens les pot fer arribar per mail a mataro@ilurosport.cat ho agrairem molt.

En l’apartat masculí, la temporada 1967 l’equip del GG Lluïsos va participar per primera vegada a la Lliga Catalana, entrant a la 5a categoria. Eren els temps en què els clubs s’enfrontaven directament un contra l’altre i la primera victòria va arribar en un encontre contra el Vic B (42-45). Cal citar a A. Puig en 400 m tanques (1:03.4), Llinàs en els 100 m (12.1) i els llançadors Cuenca, Roura, Barba i Oms.

El Grup Gimnàstic Lluïsos ja es preparava per a la seva consolidació com a club atlètic, que arribaria l’any 70, coincidint amb el seu XXV Aniversari, gràcies a una gran organització, de la qual en parlarem més endavant. Però en el pròxim número, i fent un incís en l’atletisme, glossarem els èxits d’un dels esportistes que van col·laborar en portar la torxa a Montserrat, i que és el l’últim ajupit a la dreta a la foto de Montserrat. Tanmateix, no destacaria en atletisme, sinó en una altra modalitat que ben poc s’ha practicat de manera oficial a Mataró.