IluroSport » Diamants mataronins lliscant per l’aigua

Diamants mataronins lliscant per l’aigua

Records… núm. 13

Si en l’anterior número parlàvem de la primera prova de trial celebrada a la muntanya de Mataró allà per les Festes de Les Santes de 1967, un dia abans, el dia 28 de juliol, a la platja s’havia celebrat la primera prova de motonàutica, una Gimcana Motonàutica, que constava d’una prova d’habilitat i d’una d’esquí nàutic.

Feia poc més d’un any que havia nascut un club que donava cabuda a les diverses activitats que es realitzaven en aigües marines: el Club Nàutic Mataró. En la seva primera època el presidia Joan Fàbregas de Palau. La Junta Directiva tenia grans ambicions i la primera, que era la d’aconseguir un local social al costat de la platja, es va fer realitat ben aviat, ja que el mes d’agost, es van inaugurar les instal·lacions, inicialment molt modestes, però que aleshores, quan feia poc que s’havia construït l’espigó de protecció de la platja, eren suficients per donar impuls a les activitats esportives nàutiques.

Un dels vicepresidents d’aquella primera junta del Club Nàutic Mataró, i que més tard en seria president, era Josep Maria Diamant. Ell va ser, formant parella amb Josep Maria Coll, el guanyador d’aquella primera prova motonàutica celebrada a Mataró, el I Trofeu de Les Santes.

Joaquim Diamant campió d’Espanya de motonàutica

Un dels fills de Josep M. Diamant, era en Joaquim. Ell, seguint la “inèrcia” començà a pilotar les motores només complir l’edat reglamentària. I en plenes Festes de Les Santes de l’any 1968, a la nostra ciutat es va celebrar una prova puntuable per als Campionats de Catalunya de Motonàutica en mar oberta. Amb gran ambient a la platja i a l’espigó per seguir la prova, el pilot mataroní va aconseguir el segon lloc en la categoria ETS. I al final del campionat va guanyar el títol de Campió de Catalunya, per davant de Fernando Tafalla, també de CN Mataró.

Joaquim Diamant / Foto: Ilurosport

Posteriorment en Joaquim guanyaria la “I Hora Motonàutica de Caspe” veient-se imatges per TVE, i Tafalla guanyaria el “Gran Premi del Pilar” a Saragossa. Aquestes dues proves evidentment disputades en aigües de l’Ebre. L’any següent revalidaria el títol de campió de Catalunya, guanyant pràcticament totes les proves disputades en aigües catalanes.

L’any 1970 va pujar de nivell i va quedar campió d’Espanya en la categoria de 1500 cc, a part de guanyar en quasi totes les competicions de nivell estatal. Va ser seleccionat per anar a les “100 Milles del Llac de Como” i a les “6 Hores de París”, dues de les proves de més prestigi internacional, quedant classificat en tercera i sisena plaça, respectivament de la seva categoria, sent premiat a Como per haver donat la volta més ràpida. Finalment en el Campionat d’Europa celebrat a Portugal es va classificar en 10a plaça.

Joaquim Diamant en competició

L’any 1971 va continuar amb el seu domini en l’àmbit estatal, quedant campió d’Espanya en la classe “ON” després de guanyar les tres proves celebrades a Ceuta, La Corunya i Palma de Mallorca. Va quedar novament 3r al llac de Como i en el Campionat d’Europa va quedar 11è. Aquell any va ser escollit com a “Més destacat esportista de Mataró”.

L’any 1972 va ser el darrer important de la seva activitat esportiva, ja que la seva carrera professional a la Marina, li va impedir continuar posteriorment.

Però en l’any del comiat va mantenir la seva línia; fou campió d’Espanya per tercer any consecutiu, guanyà el “Trofeu Saló Nàutic” a Barcelona, i també guanyà a Màlaga, València i Saragossa. Va quedar segon en un Espanya – Itàlia i en una prova de tres hores en mar oberta a Portugal i culminà la temporada amb un setè lloc en els Campionats d’Europa celebrats a Àustria.

Curiosament el seu pare Josep Maria no va voler ser menys, i l’any 1974 va guanyar el “Trofeu Ciutat de Barcelona” puntuable per al Campionat d’Espanya de motonàutica en la modalitat “offshore” (grans llanxes a motor a mar obert) i gràcies a aquest triomf es va proclamar Campió d’Espanya d’aquesta modalitat. Amb aquesta mateixa motora conduiria a un altre fill seu cap a un altre títol en un Campionat d’Espanya.

Janot Diamant destaca en esquí nàutic

En efecte el germà petit de Joaquim, era en Joan Diamant, conegut per tothom per Janot. Destacava en l’equip infantil d’hoquei patins d’Esport Ciclista Mataró, però del seu pare li venia també la passió per les activitats nàutiques i es va posar damunt dels esquís, darrere de la llanxa motora del seu pare. L’estiu de 1967 a la badia de Tossa de Mar ca donar la gran sorpresa guanyant la Marató d’Esquí Nàutic de gran prestigi. En Janot ple de decisió, força i seguretat es va imposar, tot i la seva edat infantil, a consumats especialistes, i això li pronosticava un magnífic futur en l’especialitat.

Janot Diamant encara infantil / Foto: Ilurosport

Els anys següents va tenir actuacions destacades en l’àmbit català. Però l’hoquei patins també tirava molt i arribà a jugar a Divisió d’Honor amb l’equip d’Esport Ciclista Mataró les temporades 1971-72 i 1972-73. Això va fer que la seva projecció en l’esquí nàutic tardés a disparar-se. L’any 1972 quedà campió social i guanyà la prova Arenys – Mataró- Arenys. Aquell mateix any un esportista molt polifacètic com Jordi Beltran, que també era un destacat nedador, es proclamà subcampió d’Espanya en la categoria de fins a 120 CV i també va quedar 10è absolut en el I Campionat d’Espanya de resistència.

L’any 1973 en Janot ja dedicat plenament a la modalitat d’esquí de fons en mar lliure, va guanyar la “Marató de Castelldefels” i les “2 Hores del Balís” i posteriorment en els Campionats d’Espanya celebrat a Benidorm va quedar subcampió d’Espanya per darrere del local Jaime Orozco.

Com ja hem dit competia amb el seu pare Josep M. com a pilot i amb Antonio Romanos com observador i va ser seleccionat per anar als Campionats d’Europa celebrat a Itàlia on va quedar en el 18è lloc absolut.

Als Campionats d’Espanya un altre valor mataroní, Joan Camp, va quedar en 14è lloc, i la joveníssima Anna Lloret, també del CN Mataró, va ser l’única competidora femenina en acabar els 60 km de la duríssima prova.

Anna Lloret, una de les primers competidores en esquí nàutic / Foto: Ilurosport

Janot es proclama campió d’Espanya a Mataró

L’any 1974 la Federació Espanyola va concedir l’organització dels Campionats d’Espanya al Club Nàutic Mataró i es van disputar el dia 6 d’octubre. Aquell any Janot Diamant havia guanyat totes les proves en l’àmbit català i havia estat 10è en una prova celebrada a Benidorm en un concurs internacional. Era un dels favorits al títol i abans del campionat el seu pare i pilot, declarà que en una prova feta a Calella uns dies abans la seva motora havia arribat a superar els 100 km/h.

Janot en competició

Poden imaginar per tant a Janot damunt de l’esquí (aleshores ja una planxa única de poc més de 20 cm d’amplada), agafat al “palonier” (triangle on s’agafa l’esquiador) i unit a la llanxa per un cable de quaranta metres de llargada, i amb els braços tremendament inflats a causa de la força que s’ha de fer per aguantar allà al darrere durant quasi una hora. Al final l’esforç va valer la pena perquè Janot Diamant es va proclamar campió d’Espanya en recórrer els 75 km del recorregut en un temps de 53:55, superant en quasi dos minuts a Tarrida (Castelldefels) i als seus companys Pere Barbena i Joan Camp, que així aconseguien també un lloc entre els millors d’Espanya.A la tarda a les instal·lacions del nou edifici del Club Nàutic, que ja quasi estava acabat, i que seria inaugurat l’any següent, va tenir lloc el repartiment de premis que va ser tota una festa per al club mataroní.

Foto de família després del campionat amb Josep Maria Diamant (2n per l’esquerra), Janot (3r per l’esquerra), Joan Camp (4t per l’esquerre) i Pere Barbena (5è per la dreta) / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Revalida el títol i fa la travessa Mallorca – Barcelona

L’any següent, el 1975, Janot Diamant va revalidar el seu títol de campió d’Espanya al Pantà d’Entrepeñas a Madrid. El seu domini va ser clar i va superar el seu immediat perseguidor en més d’un minut.

Extraordinària també va ser l’actuació de la jove del Club Nàutic Mataró, Alba Mauri, resident a Sant Cugat i que amb 14 anys va ser la vuitena classificada absoluta i va ser la campiona femenina.

Janot Diamant

Però la proesa més destacada d’aquell any 1975 de Janot Diamant va ser la travessa Mallorca – Barcelona, que van protagonitzar rellevant-se sobre la marxa amb el barceloní Víctor Muntané i que era la més llarga que s’havia fet en aquells moments a Europa. Foren 180 km amb més de 5 hores de lluitar durament contra les onades.

No es va utilitzar una llanxa tan ràpida com la que es feia servir habitualment i en arribar en Janot declarà que amb una de més ràpida es veia capaç de fer la travessia ell sol.

L’any següent fou el darrer important per a Janot Diamant, ja que es va proclamar subcampió d’Espanya a Sant Carles de la Ràpita, superant per Weirich (CN Arenys Mar). Alba Mauri va ser la primera infantil i Joan Camp va quedar en tercer lloc en la categoria de menys de 135 HP.

Abans havia participat en proves del Campionat d’Europa, quedant 6è a Vichy (França) com a millor resultat. Joan Camp també va quedar 8è al Masnou en prova del campionat d’Europa. Fent tàndem van guanyar les “Dues hores d’esquí nàutic de relleus” organitzades pels clubs CN El Balís i CN Arenys de Mar, després de recórrer 108 km. I així acabà la seva història esportiva…

Allà a les aigües on els Diamant destacaven, molts anys abans havia nascut a Mataró un esport que anys més tard aniria donant moltes alegries…