IluroSport » Dues exitoses 24 Hores de Montjuïc com a preludi de dos títols estatals de ral·lis (1974-1985)

Dues exitoses 24 Hores de Montjuïc com a preludi de dos títols estatals de ral·lis (1974-1985)

Records… núm 161

Durant els anys setanta del segle XX, mentre Moto Club Mataró s’anava extingint, Escuderia Mataró anava agafant més adeptes. Fins i tot en algun moment la Junta Directiva del puixant club va oferir a la que era l’entitat més veterana del motor existent al nostre país la possibilitat de fusionar-se, però les converses no van arribar a bon port i Moto Club Mataró va acabar desapareixent l’any 1977, després de quasi mig segle de vida. El món del motor a Mataró en totes les seves branques quedava en mans d’Escuderia Mataró, tot i que no tardarien a aparèixer nous clubs, com Moto Club Iluro i Moto Club Maresme.

Campions d’Espanya de resistència en les 24 Hores de Montjuïc

El bon paper realitzat per Miquel Perajoan l’any 1973 a les “24 Hores de Montjuïc” (veure Records-160) va fer pensar en la possibilitat de fer un equip d’Escuderia Mataró i gairebé dedicar tot l’any següent a la preparació d’aquell esdeveniment esportiu, amb un equip tècnic que dirigia Jordi Boquet pare.

El treball va tenir la seva recompensa. A les 8 de la tarda del 7 de juliol de 1974 es va viure un gran èxit, quan Jordi Lluís Boquet i Miquel Perajoan, van completar 665 voltes al circuit de les 24 Hores de Montjuïc, registre que significava un nou rècord de la cilindrada, que estava en dues voltes menys, i que a més els va donar el títol de campions d’Espanya de resistència.

L’equip de Jordi Lluís Boquet i Miquel Perajoan al complet, amb el president Joan Bou (2n davant per l’esquerra) i el president del Patronat d’Esports Carles Mons (al centre) entre els dos pilots / Foto: Ilurosport

Exactament un dia abans amb la seva Montesa 250 cc, els dos pilots d’Escuderia Mataró, havien iniciat aquella dura cursa de resistència en la qual van tenir una actuació sensacional, acabant en 14a plaça absoluta, entre potentíssimes màquines com eren les Kawasaki 900, Laverda 1000 o Norton 850. Tot l’equip va funcionar a la perfecció per cobrir 2.523 km a una mitjana de 105 km/h.

Jordi Lluís Boquet durant una cursa / Foto: Ilurosport

Gràcies a aquests mèrits els dos motoristes van ser proclamats els més destacats esportistes de la ciutat de l’any 1974, sent la primera vegada que el guardó de millor esportista de la ciutat era atorgat a dos esportistes conjuntament.

Jordi Lluis Boquet i Miquel Perajoan van ser proclamats els més destacats esportites de Mataró de l’any 1974. En la foto junt amb Pere Robert, Maria Luisa Novo i Margarida Abella, guanyadors en altres categories / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Va ser un gran any aquell 1974, que van completar altres corredors del club amb altres triomfs destacats, com Raimond Viver, guanyador a La Línea en 125 cc. o José Sieiro guanyador a Saragossa en 250 cc. en júniors.

Dos anys després es repeteix l’èxit a Montjuïc

L’any 1975 no va ser igual. En primer lloc ja no es va poder celebrar la tercera edició del Trofeu de Velocitat del Maresme, del que havíem parlat en el número anterior d’aquests Records. Després a les “24 Hores de Montjuïc”, que l’equip de Boquet i Perajoan havia preparat millor que l’any anterior, van sorgir les fatídiques avaries una darrere l’altra i en una d’elles una aturada de quasi tres hores els va deixar fora de la lluita pel títol estatal de resistència que es disputaven com sempre les motos de 250 cc. Al final la parella d’Escuderia Mataró va aconseguir acabar en la darrera plaça, però, això sí, conservant el rècord de la prova per a la seva cilindrada i entre una gran ovació del públic que sabia de les adversitats que havien patit.

Escuderia Mataró va quedar frustrada amb aquella actuació a Montjuïc, però no es va rendir, i l’any 1976 va decidir presentar dos equips, un amb Jordi Lluís Boquet i José Coronilla, i l’altre amb Miquel Perajoan i Eduard Carol, amb José Sieiro de suplent, tot buscant el campionat d’Espanya de clubs, però aquest segon equip no va poder participar per malaltia del primer i lesió del segon.

Semblava com si l’infortuni volgués tornar a espatllar l’actuació dels mataronins, però no va ser així perquè Boquet i Coronilla van rendir a un altíssim nivell, tancant les 24 Hores amb 663 voltes, a només dues del rècord establert dos anys abans per mateix Boquet i Perajoan. Van acabar en la dotzena plaça absoluta i primera de 250 cc. i van obtenir el títol de campions d’Espanya de resistència un cop més. Es recuperava així un títol important…

L’equip de Boquet i Coronilla en la celebració de l’èxit de l’any 1976 / Foto: Ilurosport

“Neix” un altre Boquet

La saga Boquet s’ampliaria l’any 1976 que va portar el “baptisme” dins del món del motor d’un altre Boquet que va ser la revelació de l’any: Daniel el tercer dels fills de Jordi Boquet, amb 18 anys, va debutar damunt de la seva Montesa 250 cc., amb un cinquè lloc a Castelló, i a final d’any ja es va proclamar Campió de Catalunya júnior i va quedar tercer en el Campionat d’Espanya de la mateixa categoria.

Daniel Boquet

L’any següent va ser el seu gran any. Va guanyar en proves júnior a Santa Fe del Montseny, Pineda, Logroño i segons llocs a Castelló i Benidorm, que li van donar el títol de campió júnior de 250 cc. en el Trofeu Nacional de la RFEM, a part d’aconseguir el subcampionat a la Copa Nacional “Ossa”.

En el món de la velocitat dintre d’Escuderia Mataró va continuar brillant també Raimond Viver, que va tenir bones actuacions acabant en sisena posició en el Campionat d’Espanya de velocitat de 125 cc.

Forta tendència cap als ral·lis

L’any 1975 Jordi Boquet i Jordi Lluís Boquet van aconseguir el segon lloc a la Volta a Catalunya que organitzava el Reial Moto Club de Catalunya. El pare i fill s’havien sortit amb la seva aconseguint un destacat èxit formant equip, i amb aquest bon resultat van començar a decantar els seus interessos cap a l’especialitat dels ral·lis. A la Volta Motociclista a Catalunya 1977, Jordi Lluís Boquet va formar equip amb Antoni Casas, que era el president de l’entitat, i van acabar a la tercera plaça.

L’any 1978 va tornar la presència a les “24 Hores de Montjuïc” amb una parella formada pels germans Jordi Lluís i Daniel Boquet, amb una 3a posició en 250 cc. i 28a de la general. L’any següent van repetir, però una avaria els va deixar fora i, en canvi, Jordi Lluís formant parella amb un altre dels seus germans, en Xavier, va quedar tercer a la Volta Catalunya.

Obrint del tot la porta als ral·lis, l’any 1980 Jordi Lluís Boquet, amb Daniel, van guanyar el Ral·li de les Guilleries, Xavier Boquet i Molist van quedar segons i fins i tot el més petit de la família, Toni Boquet, junt amb Garcia van ser segons en júniors.
Aleshores el motorisme mataroní ja estava sota la disciplina del nou club motorista de la ciutat, Moto Club Iluro, que havia nascut aquell any sota la presidència de Jordi Bisbe. El club uns anys més tard absorbiria a Escuderia Mataró dins de les seves files.

I dins del nou club Jordi Lluís Boquet va continuar afegint èxits al seu ja llarg historial: amb Miquel Perajoan va guanyar la Volta a Catalunya i l’any següent ho va fer acompanyat del seu germà Daniel, i l’any 1982 va guanyar la prova de regularitat del Penedès.

Els germans Boquet campions d’Espanya de ral·lis dos anys seguits

Daniel va patir una greu caiguda l’any 1983 en la pujada a Can Bordoi que organitzava Moto Club Iluro, i a partir d’aquell moment gairebé sempre van formar parella Jordi Lluís i Xavier, i a finals de l’any 1983 van obtenir el títol de campions de Catalunya de Ral·lis gràcies a les seves bones classificacions obtingudes durant l’any, entre elles victòries al Ral·li d’Hivern i al Ral·li d’Igualada. Aquell any un altre equip del club format per Sergio Pérez i Alonso Rodríguez va tenir bones actuacions com la victòria al ral·li de Lleida.

L’any 1984 Jordi Lluís i Xavier, van guanyar el Ral·li de Lleida, el de “La Ceba” i van aconseguir un segon lloc a la Volta a Catalunya, que junt amb altres bones col·locacions els va donar el títol de Campions d’Espanya, de Catalunya i guanyadors de la Challenge BMW. L’any 1985 amb victòries a la Volta a Tarragona, al Rallye de “La Ceba” i amb diversos segons llocs van revalidar tots els seus títols. Era la culminació d’una dilatada trajectòria en el món de les motos.

Xavier i Jordi Lluís Boquet / Foto: El Tot Esport

El món del motor mataroní va continuar amb uns anys de certa convulsió, ja que —com havíem parlat en els Records-10— un campionat d’Espanya de “Supercros”, organitzat al Camp Municipal d’Esports, va acabar amb Moto Club Iluro, tot i que el club havia rebut el títol de millor club català de l’any 1987. Aquell mateix any va néixer Moto Club Maresme, del qual ja tindrem ocasió de parlar-ne en un altre moment.

Però estava clar que per damunt dels clubs, la saga Boquet havia escrit pàgines molt importants per al motociclisme mataroní. En el pròxim número parlarem d’una altra parella de germans mataronins, pertanyents a una destacada saga esportiva, que també serien importants en el no sempre fàcil camí d’un altre esport a la nostra ciutat.