IluroSport » El bàsquet femení arrela fort i puja esglaons en l’escala estatal (1965-1968)

El bàsquet femení arrela fort i puja esglaons en l’escala estatal (1965-1968)

Records… núm 66

Era el mes de juny de 1965 i un bon grupet de noies s’havien unit sota el nom d’Agrupació Femenina de Bàsquet, amb ganes de fer un equip femení d’aquest esport que, en l’apartat femení, ja havia tingut altres intents a Mataró, que no havien acabat de quallar. En el primer partit que van jugar van perdre a Vilassar per 25-18, però hi havia temps per millorar…

Les ensinistrava tècnicament Bonaventura Riera, i la primera alineació estava formada per C. Roig, R.M. Font, R.M. Codina, R. Ros, J. Cot, N. Camp, M. Genisans, M. Font, M. Pera, M.D. Jané, A.M. Fortuny i M. Estrader. En el seu segon partit jugat a Premià de Dalt, a finals de juliol, ja va arribar la primera victòria (10-20).

L’equip dels Molfort’s Argentona ve quasi en bloc cap a Mataró

Aquell mateix estiu, en uns moments en què el bàsquet masculí estava a la cresta de l’ona i ben a punt de guanyar al grandíssim Real Madrid, es van donar les circumstàncies ideals per fer també un gran equip femení a Mataró… A Argentona feia uns anys que havia sorgit un equip, que havia començat com a C.I.C. (Col·legi Immaculada Concepció), i la temporada 64-65 havia actuat com a Moltfort’s Argentona assolint l’ascens a Lliga Nacional, jugant alguns partits a la pista del Mataró.

L’equip del Molfort’s Argentona va jugar alguns partits a la pista del Mataró. A la foto veiem a Genisans, Forns, Casarramona, Sierra, Estrader (dretes) Güell, Famadas, Nolasco, Cot i Camp (ajupides) / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

A Argentona la pista no era l’adequada, sembla que els faltava ambient i que havia quedat reduït el nombre de jugadores. Moltfort’s era també l’espònsor de la secció de bàsquet de CD Mataró, el primer equip del qual estava jugant a la màxima categoria estatal, i possiblement això, i el fet de saber que a Mataró hi havia noies joves que començaven, va facilitar el salt de tot l’equip en bloc cap a Mataró.

D’aquesta manera arribaren les argentonines Carme Famadas, Rosa Güell, Ma Rosa Forns i Ma Carme Casarramona, la premianenca Marisa Nolasco, i la mataronina Rosa Ma Sierra, que ja feia dos anys que jugava amb elles. Bonaventura Riera va ser el seu entrenador en aquella primera temporada, igual que també ho va ser de l’equip que formaren la resta i que tenia l’esponsorització de “Rubricatus”.

Debut a la Lliga Nacional femenina

L’equip finalment es va poder inscriure a la Lliga Nacional, i el seu debut es va produir el diumenge dia 5 de desembre a les quatre de la tarda, un horari poc habitual actualment, però cal tenir en compte que la pista encara era descoberta i en aquelles dates evidentment feia força fred. El primer rival de l’equip mataroní va ser el Medina de Madrid, i el debut no va poder ser més esplèndid. A les jugadores que ja havíem citat s’havien afegit Anna Ma Gallemí, que es reincorporava després de llarga absència, “Chiti” Cruañes i Núria Isant.

Aquesta foto és del primer partit oficial de l’equip femení del CE Mataró Molfort’s / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Ben aviat els aficionats mataronins varen gaudir del joc d’aquest equip que dirigia magistralment a la pista Carme Famadas. Bona defensora, rapidíssima en les seves penetracions a cistella, amb magnífiques passades llargues i amb bon llançament exterior, va portar l’equip cap a la primera victòria per 36-13.

Havien anotat en aquest debut a categoria nacional: Famadas (13), Gallemí (4), Casarramona (4), Estrader (1), Cruañes (10) i Güell (4). Completaven l’equip Isant, Forns, Nolasco i Sierra, que no va poder jugar per lesió.

Carme Famadas en aquest primer partit / Foto: Ilurosport

El primer desplaçament va fer tocar de peus a terra i va demostrar que no seria tot tan fàcil i es va perdre per 51-23 davant l’Alhamar de Granada. Però en el primer gran duel català, jugant amb gran punt d’honor davant un rival de més qualitat, es va derrotar per 43-41 el Picadero Damm, després d’una pròrroga.

S’anaren encadenant les victòries, inclosa una per 14-46 a la pista del Medina de Madrid, partit en el qual molts catalans, que feien el servei militar a la capital, van animar les jugadores mataronines, i en acabar es van fotografiar amb elles.

Les jugadores del CE Mataró i els seus “fans” després de guanyar a Madrid / Foto: Arxiu JGC

Les derrotes patides a Granada, i a la pista del Picadero en el tram final, no varen impedir que al final de la primera fase el Mataró Moltfort’s acabés en segon lloc del grup, només per darrere de les granadines. D’aquesta manera es classificaven per a la fase final, junt amb els dos primers de l’altre grup.

En alguna ocasió les mateixes jugadores van haver de treure l’aigua de la pista: feia falta la teulada! / Foto: Santi Carreras

En la fase final es va començar amb una gran victòria per 28-23 sobre el Granada, però després ja es varen encadenar cinc derrotes bastant previsibles, acabant en un quart lloc, que era impensable a l’inici del campionat.

La classificació de la fase final de la lliga 1965-66 va ser aquesta : Medina La Corunya 10; Creff Madrid 10; Alhamar Granada 9; CE MATARÓ 7.

Un sol grup a tot Espanya… i es puja al tercer lloc

L’estiu del 66 va portar novetats, ja que es va destruir la pista descoberta, per començar a construir allà mateix el tan necessari Palau d’Esports, i la lliga 66-67 portava un nou sistema de competició amb un sol grup a tot Espanya.

Bonaventura Riera, continuava com a entrenador, però no només era això, ja que cuidava de tota l’organització de la part femenina del club, amb l’ajut del delegat Rafel Alum. En la plantilla quedaven Güell, Famadas, Isant, Gallemí, Forns, Sierra i Nolasco i s’hi incorporaven les joves Joaquima Cot, Montserrat Pera i Margarida Genisans, del filial Rubricatus, i també Ma Teresa Rosell, que procedia d’un equip de Barcelona.

L’equip no tenia pista fixa, i el debut es va produir en el Velòdrom, contra el Picadero, el dissabte 19 de novembre a 2/4 de deu de la nit, en un horari força intempestiu… i encara després va jugar l’equip masculí també contra el Picadero! Però aquella pista on havia anat a recalar el bàsquet groc-i-negre, era la casa dels equips d’hoquei patins i d’handbol d’Esport Ciclista Mataró i això no facilitava poder trobar bons horaris per jugar.

Novament el debut va ser positiu amb una victòria per 50-39 va demostrar que el Mataró Molfort’s era el millor equip català del moment, però la cosa va quedar en dubte quan la setmana següent es va perdre a Badalona davant del Joventut.

Imatge d’un partit del femení del CE Mataró a la pista del Velòdrom / Foto: Ilurosport

En el tercer partit, jugat a la pista de l’OJE (actual Casal de Joves), va caure l’imbatible Creff de Madrid, per un resultat que demostra el domini de les defenses i la incapacitat dels atacs: 22-15. Per les mataronines en aquest destacat partit, en el qual es va derrotar per primera vegada el “gegant madrileny”, van jugar: Famadas (5), Sierra (8), Güell (3), Gallemí (6), Cot, Isant i Pera.

S’havien fet mèrits i la victòria mataronina en la penúltima jornada davant l’Stàndard de Madrid per 51-30 els va donar la tercera posició al final del campionat, millorant així en un lloc l’aconseguida la temporada anterior, mentre que el Creff de Madrid recuperava el títol.

La classificació final de la temporada 1966-67 va ser aquesta: Creff Madrid 30; Medina La Cornuya 30; CE MATARÓ 24; Joventut Badalona 24; Stàndard Madrid 23; Estudiantes Vigo 22; Picadero Barcelona 22; Atlètico San Sebastian 21; Dimar València 20.

L’equip filial del CE Mataró / Foto: Ilurosport

Per la seva part l’equip “filial” del Rubricatus havia començat la seva activitat oficial la temporada 66-67 i va guanyar la Copa de l’OAR. Destacaven a l’equip Glòria Parés i Rosa Maria Mas, al costat de Ponte, Montse Ferrer, Montasell, Mola, Vicky i Paquita. Feia d’entrenador un jove Josep Maria Solà. L’equip la temporada següent va estar a punt de desaparèixer, però va trobar el patrocini de “Pastas Mas” i va poder continuar amb la seva activitat.

Es puja un altre esglaó més fins al subcampionat estatal

La temporada 67-68, quan s’estava esperant el nou Palau, que havia quedat aturat, el Mataró Molfort’s femení va continuar jugant al Velòdrom. La Lliga Nacional continuava amb la mateixa estructura d’un grup a tot Espanya i si la temporada anterior hi havia hagut retirades durant la competició, en aquesta el Picadero ja ni va començar.

L’equip mataroní presentava la novetat del jove Josep Ma Solà com a entrenador, i de Glòria Parés i Rosa Maria Mas que pujaven del filial. Es mantenien Carme Famadas, Rosa M. Sierra, Quima Cot, Margarida Genisans, Rosa M. Forns, Rosa Güell, Anna M. Gallemí, Montserrat Pera i M. Teresa Rosell.

L’equip de la temporada 1967-68, subcampió de Lliga, ja amb Josep M. Solà d’entrenador / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

De bon inici de campionat es va veure un equip encara més compacte, i amb cinc victòries consecutives, la cinquena davant del Medina de La Corunya, l’equip es va col·locar líder al costat del Creff de Madrid. La derrota a Badalona davant el Joventut, i la derrota a casa davant el Creff, va deixar entreveure que mataronines, badalonines i corunyeses haurien de lluitar pel segon lloc. A falta de quatre partits es va perdre a La Corunya, i en el següent el Joventut va visitar el Velòdrom i va caure per 44-30. Amb aquest triomf es va aconseguir el segon lloc. Ja s’havia pujat un esglaó més!!

La classificació final de la temporada 1967-68, va quedar així: Creff Madrid 32; CE MATARÓ i Medina La Corunya 27; Dimar València 25, Joventut Badalona 24, Estudiantes Vigo 23; Stàndard Madrid 21; Atlético San Sebastián 19; Median Madrid 18.

Si aquells anys el Mataró Molfort’s femení havia escrit una magnífica pàgina esportiva en la màxima categoria estatal, en aquella mateixa pista on havia jugat l’equip femení de bàsquet en diverses ocasions, un altre equip feia pujar també el seu esport a la màxima categoria, com veurem en el pròxim número.