IluroSport » El bàsquet femení viatja a Europa i guanya la lliga (1972)

El bàsquet femení viatja a Europa i guanya la lliga (1972)

Records… núm. 25

La secció de bàsquet del C.E. Mataró havia portat el bàsquet mataroní al màxim nivell estatal, amb títols estatals juvenils i després amb magnífiques actuacions durant els anys seixanta a la Lliga de 1a Divisió Estatal, arribant a un tercer lloc. Però a poc a poc l’equip femení, que havia començat la seva activitat la temporada 65-66 (veure Records 66), també es va situar entre els millors equips estatals, plantant cara al CREFF de Madrid, que era gairebé el campió vitalici, i situant-se diversos anys seguits en la fase final estatal. Ja tindrem oportunitat de parlar d’aquests primers anys, però ara ens centrarem en què va passar la temporada 1971-72.

L’estiu de 1971 porta dues alegries i una preocupació

La magnífica temporada 1970-71, en la qual el CD Mataró, aleshores patrocinat per Ignis, s’havia proclamat subcampió d’Espanya, després de perdre en la finalíssima contra l’intocable Creff de Madrid, va acabar amb un parell de bones notícies sorgides a l’Assemblea de la Federació Espanyola: l’equip mataroní participaria en la Recopa europea femenina, i la capitana i “motor” de l’equip mataroní, l’argentonina Carme Famadas, havia estat escollida com la millor jugadora de la temporada anterior per davant de les madrilenyes del Creff, Esperanza Bernáldez i Pepa Senante. Aquestes dues bones notícies venien acompanyades per una d’una mica més preocupant, sobretot pel que feia al pressupost del club, ja que la Lliga Estatal femenina es jugaria en un sol grup de 12 clubs, augmentant notablement el cost de la competició, ja que en els últims anys s’havia jugat per grups sectorials i amb una fase final centralitzada.

Josep Maria Solà, el jove entrenador mataroní, es reincorporava del tot a l’equip, després d’una temporada trencada pel servei militar, i a les seves ordres l’equip tenia pràcticament la mateixa plantilla de la temporada anterior: Carme Famadas, Olga Martínez, Joaquima Cot, Rosa Maria Sierra, Montserrat Genisans, Maria Teresa Planas, Teresa Fradera, Teresa Riera, Glòria Parés i Rosa Maria Mas, que s’anava recuperant d’una forta lesió. A elles s’unien la jove pivot Assutzena Llobet i un nou fitxatge, la premianenca Carme Brugué, que procedia del Joventut de Badalona i que estava casada amb el mataroní Alfred Mallabrera, jugador d’handbol del Joventut Mataró.

L’equip de la triomfal temporada 1971-72, amb Llobet, Sierra, Mas, Cot, Planas, Martínez, Parés, Riera, Genisans, Fradera, Famadas i Brugué, l’entrenador Solà, el delegat Alum i el massatgista Martínez / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

El moment del bàsquet femení local era esplèndid, ja que a més hi havia un equip “B” jugant a provincial, junt amb el de l’Esportiva, i també s’havia creat un nou equip de la Ninis, que jugava a l’O.A.R.
La temporada començà de forma esplendorosa amb victòria sobre l’Aguilas de Bilbao per 56-16 i va continuar de la mateixa manera, caient successivament Medina de la Corunya (80-28) i Dimar de València (36-50), abans del primer compromís europeu davant de l’equip portuguès de l’Acadèmica de Coimbra.

Debut a la Recopa: per primera vegada un equip femení mataroní competeix a Europa

El primer partit de la Recopa, disputat un divendres 5 de novembre del 1971 a la universitària ciutat de Coimbra, va ser tot un èxit, ja que el CE Mataró va guanyar per 39-46. Inicialment l’equip va sortir una mica espantat, ja que 2.000 espectadors animaven a les seves jugadores, però a mesura que avançaven els minuts es va anar imposant la qualitat mataronina, que després quedaria clarament manifestada en el partit de volta a Mataró amb victòria per 70-37. Com a dada important citem les jugadores que intervingueren en aquest primer compromís oficial europeu, que foren: Famadas (13), Brugué (11), Cot (6), Sierra (10), Olga (6), Mas, Planas, Llobet i Fradera. A totes ells les veiem, en la foto de Santi Carreras que és portada de l’article, en el moment de sortir del Palau Mora per aquest primer desplaçament europeu, junt amb el president Josep Mora, el directiu Andreu Cabot, el delegat Rafel Alum i l’entrenador Josep Maria Solà.

El salt inicial del primer partit de competició europea femenina jugat a Mataró, on es pot veure a les jugadors mataronines jugant encara amb faldilles / Foto: Ilurosport

Continuà la Lliga amb passeig triomfal, i van anar caient Almudena de Madrid (60-31), Medina de Madrid (41-60), Girona (88-35) i també el Picadero Damm a la seva pista per 45-55, després d’un partit molt intens en què la defensa individual de les mataronines, es va imposar sobre la zona local que permetia que les mataronines es lluïssin en el tir exterior.

Després d’aquest partit arriba la segona eliminatòria de la Recopa en la qual l’Ignis Mataró s’enfrontà al Le Gerbe de Montceau Les Mines, diverses vegades campió de França. El dia 1 de desembre el Palau va rebre un esdeveniment, que en aquells moments només es podia comparar a la nostra ciutat amb les eliminatòries viscudes de la Copa d’Europa d’hoquei patins. En els entrenaments les franceses havien meravellat i es veia molt difícil un triomf, però les jugadores locals varen fer un grandíssim partit i van guanyar per 53-52.
La victòria mínima ja es preveia que seria insuficient per a la tornada i en efecte a la localitat francesa el C.E. Mataró va caure eliminat en perdre clarament per 74-47 davant d’un equip que superava clarament el mataroní en altura. S’ha de dir que aquest partit va figurar en primera pàgina al prestigiós diari esportiu francès L’Équipe.

Primera victòria a la pista del Creff de Madrid

Aquesta derrota no va influir en la trajectòria a la lliga estatal i l’Ignis Mataró acabà l’any 71 derrotant al Tabaquero a la Corunya per 74-78 i a l’Stàndard de Madrid per 49-32, i començà l’any 72 guanyant l’intocable Creff de Madrid a la seva pista per 45-47. Així les mataronines acabaven la primera volta amb 4 punts d’avantatge sobre el segon. A Madrid les mataronines varen començar amb el “complex Creff” i al descans perdien per 32-22, però a la segona part amb una defensa individual gairebé perfecta només deixaren anotar 15 punts a les madrilenyes. Tot i caure Carme Famadas en la cinquena personal a 10 minuts del final, l’equip va aixecar un partit que faltant cinc minuts quasi tenia perdut amb 44-34 al marcador. Madrid s’havia conquerit!!

Però quan menys s’esperava arribà la primera derrota a Bilbao a la pista de l’Aguilas, per un mínim 54-53. I el Picadero es col.locava a només dos punts… L’equip reaccionà ràpidament i caieren Medina de la Corunya (37-57), Dimar de València (56-39), Almudena de Madrid (42-61), Medina de Madrid (81-28), Creff Girona (48-49) abans de rebre al Palau d’Esports el Picadero Damm en el duel decisiu per al títol, ja que les barcelonines continuaven a dos punts de les nostres.

Lluita entre Mataró i Picadero pel lideratge… i forta polèmica

Aquest duel va ser ben polèmic… No a la pista, ja que les mataronines, tot i tenir l’absència per lesió de la seva pivot titular Rosa M. Sierra, greument lesionada a Girona i que no tornaria a jugar en tot el campionat, van dominar gràcies a un parcial de 12 a 0 en començar la segona part. El bloc mataroní pesava més que la individualitat de Neus Bartran, de qui depenia molt l’equip barceloní i que fou anul·lada per Olga Martínez. Al final un 48-36 ben explícit. Però en acabar el partit algunes jugadores visitants s’intoxicaren al vestidor, segons la premsa barcelonina per una fuita de gas, però que segons el club local foren marejos deguts a la falta d’oxigen, provocat pel fet que totes les finestres havien estat tancades. I com que tot havia succeït en acabar el partit tothom aquí va lamentar l’incident però el va donar per tancat. Però l’equip barceloní va presentar una reclamació a la Federació, i el Comitè de Competició els va donar la raó i obligà a repetir el partit. No cal dir que la decisió federativa va caure fatal a Mataró i es va preparar un ambient impressionant per a la repetició del partit.
Abans però el Mataró guanyava a Vigo contra el Celta (33-43), després aquí al Tabaquero (65-44) i a Madrid a l’Stàndard per 33-53. Quedava una jornada per al final, però durant la setmana s’havia de jugar aquesta repetició del Mataró – Picadero, que era decisiu perquè els dos equips continuaven separats per dos punts i una victòria de les barcelonines per més de 10 punts aquí els hauria donat el títol…

Tensió al límit en la repetició del Mataró- Picadero… i campiones!

El dijous dia 23 de març el Palau d’Esports va presentar un aspecte impressionant amb les grades pràcticament plenes d’un públic que va rebre les jugadores visitants, que varen entrar a la pista directament des de l’autocar sense passar pel vestidor, amb la xiulada possiblement més estrepitosa que s’hagi sentit mai en aquesta instal·lació. I el partit va tenir molts nervis i molt poc joc. Amb dir que al descans el marcador estava en 16-9 està tot dit!! A la segona part, Josep Maria Solà ordenà atacs llargs esgotant les possessions i així es va arribar al final amb un raquític 28-23, però amb el títol de lliga per a l’Ignis CE Mataró.

Les jugadores passejant a les espatlles a Josep M. Solà després del triomf / Foto: Ilurosport

Al final hi hagué celebració pel primer títol femení estatal a escala absoluta a la nostra ciutat en un esport d’equip… i un altre “numeret” de les jugadores del Picadero que es posaren els xandalls, assegudes al centre de la pista i marxaren sense anar als vestidors.
El diumenge contra l’excampió, el Creff de Madrid, es va poder celebrar sense crispacions, i amb una altra magnífica exhibició de l’equip local que va guanyar per 57-45.

La classificació final va ser aquesta: Ignis Mataró 42 (només una derrota i mínima), Picadero 38; Tabaquero 30; Creff Madrid 28; Celta i Aguilas 22; Creff Girona 20; Dimar 18; Medina Madrid 14; Stàndard 11; Almudena 10 i Medina la Corunya 9. L’equip mataroní representaria a Espanya a la Copa d’Europa de la temporada 72-73. Però això ja és una altra història…

L’equip de bàsquet femení va ser homenatjat en el camp de futbol del CE Mataró / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

Carme Famadas, l’ànima de l’equip, millor jugadora espanyola

Carme Famadas era l’autèntica líder d’aquell equip i l’opinió pública li va reconèixer la seva qualitat nomenant-la com la millor jugadora espanyola de la temporada 71-72, igual que ho havia estat de la temporada anterior. De tota manera sota la seva direcció des de la posició de base, va trobar un bon acompanyament amb aquell equip ideal que tan “bona música” va produir i que formaren amb Carme Brugué, com escolta, Olga Martínez i Joaquima Cot com ales, i Rosa Maria Sierra com a pivot.

Carme Famades amb el trofeu de millor jugadora espanyola 1971-72 / Foto: Ilurosport

El el pròxim número canviarem d’esport per recordar la història d’una esportista mataronina que aquell any 1972 també arribava a la glòria, participant en uns Jocs Olímpics.