IluroSport » El bàsquet mataroní sobreviu a la postguerra i retorna la rivalitat entre CE Mataró i Esportiva (1945)

El bàsquet mataroní sobreviu a la postguerra i retorna la rivalitat entre CE Mataró i Esportiva (1945)

Records… núm 137

El dia 3 d’octubre de 1950 la secció de bàsquet del CE Mataró que presidia el Sr. Isidre Gay, va retre un homenatge a dos jugadors que havien tingut una llarga trajectòria dins d’aquella secció durant els anys quaranta. Així, com podem veure a la foto de portada de l’arxiu de la família Gudayol, Manuel Robirosa i Joan Gudayol, després de jugar un partit de veterans, i abans del Mataró-Granollers de primers equips, van rebre des del mig de la pista, en la qual havien jugat durant un bon grapat d’anys, un aplaudiment per part dels afeccionats i companys, i també una sèrie d’obsequis ben merescuts. En aquest número recordarem la trajectòria del CE Mataró en els temps en què aquests dos jugadors foren puntals de l’equip i com va renéixer la rivalitat local amb l’Esportiva.

El Frente de Juventudes salva el bàsquet groc-i-negre

En els Records-31 havíem parlat del període anterior i posterior a la guerra civil, i la postguerra no seria gens fàcil en cap aspecte i tampoc en el món de l’esport.

La temporada 1941-42 va començar amb el CE Mataró a la 1a Categoria Catalana. Una ampliació va evitar la promoció que havia de jugar l’equip groc-i-negre, que encara es nodria de jugadors com Cordon, Raimí, Mauri, Arenas o Junqueras, que havien estat puntals de l’equip que amb el nom d’Iluro Sport Club havia quedat campió de Catalunya abans de la guerra i que havia jugat el primer campionat d’Espanya. L’ambient del bàsquet, sempre una mica a l’ombra del futbol, passava per alts i baixos sense que aquelles expectatives generades per aquell gran equip s’haguessin pogut mantenir, sobretot degut a la guerra. Passada aquesta es va iniciar una renovació de l’equip, que no va ser fàcil.

El campionat, que era el màxim nivell al que es podia aspirar en aquells temps, amb Espanyol, Barcelona, Hospitalet, Ripollet, CC Hospitalet, Joventut de Badalona, Sabadell, Laietà i Manresa com a rivals, no es preveia fàcil. En acabar la primera volta una forta crisi dintre de la secció va provocar la retirada de la competició. Per sort, va sorgir el Frente de Juventudes que, tenint en compte la gran tradició del bàsquet a Mataró, es va fer càrrec de l’equip. El Sr. Ximenes era el delegat de la secció i el Sr. Mauri l’entrenador. L’equip va acabar el campionat deixant per sota el CC Hospitalet i el Ripollet, salvant la categoria. En el primer equip formaven Montasell, Esperalba, Sauri, Cordon, Julià, Junqueras i Mauri, amb incursions de joves com Gudayol, Rovirosa, Camats i Duran.

El CE Mataró “recupera” la secció… però baixa a 2a

El mes d’agost el club groc-i-negre, després d’un partit de “velles glòries”, que possiblement va remoure els sentiments, va reconsiderar la seva decisió anterior. En una reunió en què hi estigueren presents els senyors Ricard Navarro, del FFJJ, Francesc Cuní, d’Educación y Descanso, i Ferran Ferrer, secretari del CE Mataró, es va decidir que el club groc-i-negre recuperava la secció de bàsquet. L’equip de futbol no anava massa bé i potser el bàsquet podia fer una mica de “paraigües”. El Sr. Jaume Mas es va fer càrrec de la secció, però en uns moments en què l’entitat, que presidia el Sr. Manuel Cabot, passava per una forta crisi econòmica, el bàsquet ho tenia difícil a la màxima categoria catalana, al costat dels mateixos equips de la temporada anterior, amb BIM i Sants de Barcelona reemplaçant els que havien baixat.

Es va començar malament, encaixant un “humiliant” 81-17 a la pista del Laietà, històric equip barceloní, on destacava Kucharski que va anotar 40 punts ell sol. Una victòria sobre el Sants i una altra sobre el Sabadell, ja a la segona volta, van escalfar l’ambient per a la visita del Laietà, al qual se li tenien moltes ganes, per treure’s l’espina d’aquell desastrós partit a Barcelona. Segons deia la premsa “jugant com en els vells temps”, el Mataró va superar el Laietà, on Kucharski va decebre, per 26-19. Havien jugat Canal (un altre recuperat), Esperalba, Julià, Cordon i Mauri. Però tot i aquest triomf honorífic l’equip groc-i-negre va acabar baixant a 2a Catalana.

Llum elèctrica i renovació a l’equip

Tot i el descens no va baixar l’ambient. Això no obstant, semblava que havia arribat l’hora de la renovació. Es va posar llum elèctrica al camp de bàsquet, que va ser inaugurada el 17 de juliol de 1943 amb un partit contra l’Esportiva, que va aixafar la festa als groc-i-negres guanyant-los per 13-28, en un partit al qual va acudir una gran gentada. Era el preludi d’uns temps on retornaria la rivalitat local…

Les velles glòries van rebre un homenatge el mes de novembre, i així Cordón, Mauri, Raimí i Canal, que havien estat campions de Catalunya deu anys abans, rebien així el reconeixement dels aficionats. Encara van jugar un partit, on els joves els van “repassar” per 12-31, demostrant que s’havia de donar pas a les noves generacions. I així es va fer en la temporada 1943-44 en la qual el CE Mataró havia de jugar a 2a Catalana.

A la pretemporada el Mataró va jugar el “Trofeu General Orgaz”, amb nom militar com molts tornejos esportius d’aquella època. Va eliminar el Joventut de Badalona en vuitens de final (20-24 a Badalona i 22-23 aquí), i l’Hospitalet, que era el subcampió d’Espanya, en quarts (25-27 allà i 18-17 aquí). En semifinals es va caure davant del FC Barcelona, però els Gudayol, Rovirosa, Puig, Julià, Fernàndez, Durán i Esteve havien donat mostres del que podien fer.

Forta crisi en el club, així i tot el bàsquet retorna a dalt

Al costat de la crisi interna del club, amb canvis de president (en poc temps ocuparen el càrrec Manuel Cabot, Enric Badia i Antoni Santfeliu) i amb una forta crisi econòmica, el bàsquet mostrava una força inesperada. El CE Mataró va acabar en tercer lloc a 2a Catalana per darrere de Calella i CC Badalona, però amb dret a jugar la promoció d’ascens que es va disputar al camp del Laietà el dia 11 de juny, amb el Sants com a rival. El Mataró es va imposar per 33-39, amb Gudayol (2), Robirosa, que actuaven de defenses, Julià (15), que era mig, Puig (2), Fernàndez (12) i Cordón (8), que havia retornat amb gran entusiasme. Completaven l’equip Fernàndez, Bajona i Abril.

L’equip que va pujar a 1a Categoria amb Julià, Fernàndez, Prat (massatgista), Cordón, Abril, Bajona Gudayol, Puig i Robirosa / Foto: Butlletí 25 Anys de Bàsquet a Mataró

Però l’alegria no va durar massa, ja que la 1a Categoria era molt forta i la temporada 1944-45 el CE Mataró –només amb la incorporació de gent jove com Majó, Espiell i Soler i amb moltes baixes de jugadors que van anar al servei militar- va acabar cuer, amb només dos partits guanyats dels 22 jugats. El campionat va estar dominat pel FC Barcelona, per davant de Laietà, i dos equips maresmencs, com el Montgat i el Calella, que estaven a l’elit catalana. Per tant es va baixar novament a segona, però aquell any es va començar a disputar un campionat local juvenil que a poc a poc donaria els seus fruits.

L’Esportiva recupera el seu nivell

Mentre tot això passava, al bàndol groc-i-morat, el de l’Associació Esportiva, també es va anar treballant. La temporada 1941-42, l’Esportiva, pels orígens catòlics de l’entitat va passar a jugar el Campionat Diocesà de la JACE. Tanmateix, la temporada 1942-43 va tornar a la Federació Catalana, jugant novament a 3a Categoria. Hi havia ambició per enfrontar-se al rival local i així es va fer en alguns amistosos, en unes memorables “nocturnes” a la pista del Bosque, davant de l’actual Monumental. Allà l’Esportiva en en una ocasió van derrotar el Mataró per 26-23, amb un equip format per Roca, Jesús Canal, Mora, Riera, Rodón i Solé. Destaca la presència de Josep Mora, que molts anys després seria president del CE Mataró de bàsquet.

Un equip de l’Esportiva 1943-44, amb Riera, Àlvarez, Batlle, Saurí, Mora, Xivillé, Falguera i Canal, a la pista de davant de l’actual Monumental / Foto: Butlletí 75 Anys de l’Esportiva

La temporada 1943-44, va arribar Xivillé –que havia estat jugador del Mataró abans de la guerra– i junt amb els citats abans, i Falguera, Álvarez, Batlle, Gual i Saurí, l’Esportiva va aconseguir el títol de campió del grup de 3a Catalana, retornant així a la 2a Catalana, una categoria que demanava el prestigi de l’entitat, i que s’havia perdut després de la guerra. La temporada va ser sensacional i l’Esportiva va acabar imbatuda, superant els equips del Roser, Arenys i Horta entre altres.

La temporada 1944-45 va jugar a 2a Catalana, amb un equip format per Xivillé, Mora, Riera, Salvà, Prat i Falguera.

Torna la rivalitat i els dos equips pugen

La temporada 1945-46 es va produir l’esperada retrobada dels dos equips locals, jugant a 2a Categoria. Amb l’intercanvi de dos jugadors com Xivillé i “Cipri” Puig, que van canviar de club, els dos derbis van ser per a l’Esportiva (16-22 i 17-10), que en la classificació final va acabar en sisena plaça mentre que el Mataró era novè.

Equip del CE Mataró de la temporada 1945-46 amb (d’esquerra a dret i de dalt a baix): Julià, Cantó, Abril, Rovirosa, Cabot, Espiell, Soler, Gudayol, Pruna i Valls / Foto:

Després d’una altra temporada de transició a la categoria de 2a Catalana, es va viure una exitosa temporada 1947-48. L’Esportiva, on Francesc Cuní havia substituït Josep Prats a la presidència, va quedar campió d’un dels grups aconseguint l’ascens a la recentment creada 1a categoria “B”, amb un equip format per Puig, Salvà, Morera, Canal, Esteban, Moreno, Álvarez, Falguera, Madrid, Ribas i Mora.

L’equip de l’Esportiva que va pujar a 1a B amb Salvà, Puig, Mora, Canal, Riera, Ribas, Esteban i Morera / Foto: Butlletí 25 Anys de Bàsquet a Mataró

El CE Mataró, després de quedar segon per darrere del Sabadell, va superar en la promoció el Reus Ploms per 31-16 a Mataró i 26-36 a Reus, i coincidint amb el famós partit contra el Tàrrega, que donava el títol de campió de 1a Catalana en futbol, va arribar l’ascens de l’equip de bàsquet. Formaren l’equip: Robirosa, Gudayol, Majó, Soler, Abril, Cantó, Cabot, Real i Pruna.

El president de la secció era el Sr. Mauri. El mes d’agost d’aquell 1948 i en la inauguració de les reformes del camp de futbol, el Mataró va guanyar l’Espanyol, equip de 1a Categoria, per 26-20.

Un equip “titular” del CE Mataró amb Soler, Majó, Gudayol, Abril i Robirosa / Arxiu Família Robirosa

A part del campionat juvenil, guanyat per l’Esportiva, es disputava el primer campionat d’empreses. El bàsquet es vivia amb gran intensitat a la nostra ciutat!

Hem parlat d’alguns partits jugats en horari nocturn, novetat en aquells temps, i és que la gent tenia ganes de sortir els vespres a veure espectacles esportius. Durant aquells anys també un altre esport, que quasi sempre es disputa a les nits, va viure uns grans moments a la nostra ciutat, i ho veurem en els pròxims números.