IluroSport » El CA Laietània sobreviu a la postguerra i promou el Trofeu Clausura (1945)

El CA Laietània sobreviu a la postguerra i promou el Trofeu Clausura (1945)

Records… núm 55

Dèiem en el número anterior que l’any 1925 va néixer l’entitat que portaria l’atletisme mataroní a un nivell més alt: el Centre Atlètic Laietània, nascut com a Grup Excursionista Laietània, i dels primers anys del qual ja tindrem ocasió de parlar-ne. Però ara volem fer un petit salt en la història i anar fins als difícils anys de la postguerra, en els quals lluitant contra totes les dificultats, l’entusiasme dels dirigents i practicants d’aquesta entitat va fer reviure la il·lusió per l’atletisme, i el va recuperar com a gran esdeveniment social, com ho havia estat en els primers anys de la seva pràctica, amb els festivals al Parc i a l’Stàdium.

El camp de l’Stàdium l’any 1944 /Foto: “Llibre 75 anys del CA Laietània”

No va ser fins a l’any 1944 que els voluntaris italians de la Divisió Littorio, abandonarien les pistes de l’Stàdium, al camp de Mossén Plandolit. Les havien ocupat des del final de la guerra civil feia ja cinc anys, i les van deixar en un estat horrorós per a la pràctica esportiva. No va ser fàcil recuperar aquell recinte per a l’atletisme, i durant uns quants anys més els atletes s’hagueren d’entrenar als camps de futbol de la Mataronina i del CD Mataró i al Velòdrom, i les competicions les havien d’anar a disputar fora de Mataró.

Gran assistència de públic en un festival al camp de la Mataronina / Foto: Llibre “75 anys d’història del Laietània”

Però l’entusiasme del Centre Atlètic Laietània, que presidia el Sr. Ramon Garangou, era tal, que varen voler organitzar una competició important, fent reviure l’interès per l’atletisme dintre de l’ambient ciutadà, i així va néixer el Trofeu Clausura.
Abans parlarem d’aquell any 1945 que va ser molt important per al Centre Atlètic Laietània i en ell podrem recordar uns noms que han passat a la història de l’atletisme de la nostra ciutat.

Fernàndez continua a un gran nivell en “cross-country”

Un dels puntals laietanencs de l’època d’abans de la guerra havia estat el fondista Jaume Fernàndez, que va ostentar el rècord català dels 10.000 metres i va participar a l’Olimpiada Popular d’Anvers de l’any 1937. Deu anys després encara mantenia un bon nivell, i en el campionat català de cros va quedar en tercer lloc, per darrere de dos mites de l’atletisme català com eren Constantino Miranda i Gregorio Rojo, que pràcticament durant tota la prova varen anar a roda de l’atleta mataroní per superar-lo al final. En aquest cros, un altre atleta laietanenc que seria un puntal del club, Moisès Llopart, va acabar en onzè lloc. Més endavant deixaria la nostra ciutat, però sempre portant el Laietània al cor, i un fill seu, el gran marxador Jordi Llopart, seria campió d’Europa l’any 1978 a Praga i també seria el primer medallista olímpic de l’atletisme espanyol a Moscou 80.

El Laietània disputa la final del Torneig Primavera

L’atletisme vivia un gran moment tot i les dificultats que tenien els atletes per entrenar de forma adient, i el CA Laietània va participar en el Torneig Primavera (que venia a ser un campionat de Catalunya de clubs) amb els millors clubs catalans i oferint uns gran festivals al camp del CD Mataró. Superant Manresa i Vic es va arribar a la final que es va disputar a l’Estadi de Montjuïc contra el FC Barcelona i l’Espanyol. En aquesta Fernàndez va obtenir l’única victòria mataronina en els 3.000 metres amb 9:14, però el fet d’haver arribat a la final, amb un equip on hi havia molta joventut ja fou tot un èxit.

L’equip del Laietània amb Parés, Brunet, Esquerra, Fariñas, Borràs, Roca, Codolà (drets) i Rigual, Bonamusa, Fernàndez, Llopart i Nogueras (ajupits) / Foto: Butlletí CA Laietània

Antoni Bonamusa rècord en perxa

Un dels atletes que començava a destacar era Antoni Bonamusa en salt amb perxa. A Madrid amb un salt de 3.34 m va batre el rècord d’Espanya del SEU (Sindicato Español Universitario) i també el rècord local que tenia des de feia deu anys Salvador Rigual amb un centímetre menys. És una marca que ara sembla poc valuosa, però s’ha de tenir en compte quin era el material que s’utilitzava tant pel que fa a la perxa com al matalàs de caiguda, moltes vegades inexistent. El seu bon nivell el portà al títol de campió d’Espanya júnior a Avilés (3,15 m), de campió provincial absolut (3.16 m), i al tercer lloc al campionat català (3,10 m). En aquests campionats va destacar també Bonaventura Brunet, un magnífic migfondista, que també va quedar en tercer lloc tant en els 800 metres, com en els 1.500 metres, amb rècords locals de 2:02.7 i 4:19.2. Salvador Esquerra també va quedar 3r en alçada (1,66 m).

El Laietània campió de Catalunya Júnior

L’estadi de Montjuïc va ser la seu del Campionat de Catalunya Júnior el mes de maig i allà els atletes mataronins varen poder demostrar el seu potencial. Codolà (dos títols en velocitat), Esquerra (bones marques, 1.64 m i 5.74 m en els salts d’alçada i llargada, que li donaren dos subcampionats), Bonamusa (campió en perxa) i Nogueras (campió en 5.000 m.), foren els elements més destacats que portaren al CA Laietània al títol de campió de Catalunya per equips en categoria júnior, superant l’Espanyol, el Club Natació Barcelona i el FC Barcelona. La repercussió va ser tan gran que un parell de setmanes després es va celebrar un festival d’homenatge al camp del CD Mataró.

Torna Ernest Pons

Mentrestant el mataroní Ernest Pons, com atleta del FC Barcelona, continuava omplint d’èxits el seu palmarès. L’any 1945 s’havia proclamat campió de Catalunya d’alçada (1,80 m) i havia guanyat aquesta prova en un encontre Portugal – Espanya disputat a Lisboa (1,85 m). L’any 1946 es va proclamar campió d’Espanya (1,84 m) i de Catalunya (1,86 m) en alçada i també de Catalunya en disc (36,46 m), i havia estat internacional en un altre Portugal- Espanya a Montjuïc, quedant 2n amb 1,84 m.

Ernest Pons en l’encontre contra Portugal /Foto: Llibre “75 anys del CA Laietània”

Aquest atleta, uns dels millors que ha donat l’atletisme mataroní en tota la història, va ser present en el festival d’homenatge a l’equip júnior del Laietània, i possiblement es començà a forjar el retorn al club que l’havia vist néixer com atleta. Així el mes de setembre el gran saltador fitxava novament pel Laietània, i ben aviat va batre el rècord de salt de llargada amb 6.47 m i va ser puntal decisiu en el triomf del CA Laietània en el Trofeu Tardor, superant GEEG, Club Natació Barcelona, Vic, Espanyol i FC Barcelona.

Ernest Pons (segon per l’esquerra), tornà al Laietània i aquí el veiem, a l’Estadi de Montjuïc, junt amb Esquerra, Bonamusa, Nogueras i Codolà / Foto: Butlletí CA Laietània

El Primer Trofeu Clausura es disputa al camp del Mataró

El club mataroní ja era dels punters de l’atletisme català i va tenir la idea d’organitzar un festival atlètic que servís com a cloenda de la temporada, una iniciativa que va ser ben acollida per la Federació Catalana que va donar tot el seu suport, tot i que alguns clubs no col·laboressin en aquella primera edició, en part degut a la pluja que va fer acte de presència aquell dia 5 de novembre. Junt amb el C.A. Laietània, hi participaren atletes de l’Espanyol, del Vic, de la Samboyana, del Calella i de l’Hispano Francès.

Bonamusa saltant en un festival Clausura al Camp del Mataró / Foto: Butlletí CA Laietània

Sí que va ser present al camp del CD Mataró, que va acollir la competició, el Sr. Joan Corominas, president de la Federació, que va manifestar la seva agradable sorpresa per la gran assistència de públic i pel seu entusiasme. Quan el president del C.A. Laietània, que ja era Josep M. Serrahima, li va lliurar una fotografia de l’equip, va testimoniar la seva satisfacció per la labor que feia el club mataroní en pro de l’atletisme. L’organització va ser perfecta i va col·laborar-hi la instal·lació d’altaveus a través dels quals el públic podia seguir millor el desenvolupament de les proves.

Els guanyadors d’aquest Primer Trofeu Clausura, foren tots ells atletes del C.A. Laietània: Codolà en els 100 metres amb 11.7, Pons en pes, disc i alçada, amb marques de 11.79 m, 36.70 m i 1.85 m (tots tres rècords locals), Viñals en 2.000 metres amb 6:17.0, Bonamusa en perxa amb 3,20 m, i el relleu 4×100 amb l’equip format per Esquerra, Bonamusa, Pons i Codolà amb 50.1.
Aquesta havia estat la primera edició d’un trofeu que a poc a poc guanyaria importància i es convertiria en una competició tradicional en el calendari atlètic català durant quasi quaranta anys.

Se celebraven també festivals al pati dels “Lluïsos”, tot i que aquesta entitat encara tardaria uns anys a tenir secció atlètica, i també es va celebrar un campionat de debutants amb la participació d’atletes de Cristalleries, Penya Surell, Maresma i Juventus, destacant sobretot Joan Ovejero, que després destacaria a les files del Laietània.

Joan Ovejero guanya una prova al pati de Lluïsos l’any 1945, amb una quantitat de públic impressionant / Foto: Butlletí CA Laietània

Després d’un gran resultat s’obre una època de certa crisi

L’any 1946 seria el penúltim de pràctica activa d’Ernest Pons, que encara va quedar campió de Catalunya en disc amb 36,45 m i en la seva prova d’alçada, igualant el seu rècord de Mataró d’1,86 m. Al seu costat, brillaren especialment Joan Nogueras campió de Catalunya en 3.000 m obstacles amb 10:07.0, Bonaventura Brunet, 3r en els Campionats de Catalunya en 800 m i nou rècord en 1.500 m amb 4:12.0 i Antoni Bonamusa que seria campió d’Espanya militar, i Joseop M. Casterlenas, campió català júnior en 3000 m obstacles i 400 m tanques.

El Laietània era portada de “El Mundo Deportivo” / Foto: Hemeroteca EMD

El Laietània com equip va guanyar un festival del Trofeu Primavera celebrat al camp del Mataró superant a Hispano Francès, FC Barcelona, Espanyol, GEiEG i Vic. Després va quedar en tercer lloc a la final celebrada a l’Estadi de Montjuïc amb 169 punts només per darrere de FC Barcelona (211) i CN Barcelona (174), superant l’Espanyol (161), l’Hispano Francès (149) i el Vic (65). L’únic guanyador laietanenc va ser Ernest Pons en disc amb 35,62 m, fent doblet amb Lluís Pratmarsó (33,63 m), i Francisco Villalba va ser 2n en alçada amb 1,75 m. L’equip de relleus olímpics, bastant de moda en aquell temps amb quatre atletes fent distàncies diferents, i format per Brunet (800 m), Pratmarsó (400 m), Codolà (200 m) i Esquerra (100 m) també va quedar segon amb un temps de 3:35.2 a només 7 dècimes del Barça.

Els atletes tenien molt d’entusiasme i qualitat, però la manca de pistes adequades per entrenar va anar minant la seva capacitat de sacrifici i a més alguns patien llargs períodes de servei militar. Els anys 46 i 47 s’havien celebrat dues edicions més del Trofeu Clausura, ja amb participació de destacats atletes del FC Barcelona i del CN Barcelona i amb la novetat de comptar en el darrer any amb proves femenines. Però l’any 1948 les complicacions augmentaren. S’havia començat a sembrar gespa al camp del CD Mataró i el Trofeu Clausura no es va poder celebrar aquell any.

En el Trofeu Clausura del 1947 va haver-hi proves femenines

L’equip del Laietània, força afeblit, no va poder entrar a la final del Trofeu Primavera ni l’any 1947, ni el 1948. A nivell individual l’any 1947 només Ernest Pons va pujar al podi català, obtenint el títol de campió en llançament de disc amb 36.10, que també aconseguiria l’any 1948 quan havia anat a residir a Barcelona i havia fitxat per l’Espanyol.

A partir de l’any 1949 l’Ernest Pons ja deixà l’activitat atlètica per centrar-se en la seva carrera de tècnic, obtenint el títol a la “Escuela de Educació Física de Toledo”. Va ser professor universitari, entrenador de la selecció espanyola d’hoquei patins, de diversos clubs d’atletisme, i va acabar en el món del futbol sent entrenador, entre altres equips, del Celta, Depor, Sabadell, Espanyol, Màlaga i Betis i coordinador durant una dècada a la UD Las Palmas, en una època molt brillant del club canari.

Ernest Pons va acabar fent una llarga carrera com entrenador de futbol a 1a Divisió / Foto: manquepierda.com

En categories de base l’any 1947 va brillar Jordi Bonamusa, el germà de l’Antoni, que quedà subcampió català en perxa (2,84 m) i alçada (1,63 m), i l’any 1948 va començar a destacar un velocista, en Vicenç López, que va ser campió de Catalunya cadet en 150 m (17.8), i aquell mateix any ja va marcar 11.3 en els 100 metres. Ricard Marqués també quedà campió català cadet en perxa (2,90 m).

En marxa atlètica Josep M. Ibern va establir un nou rècord en el Circuit de Llevant (Mataró-Argentona- Vilassar-Mataró, en total 16.5 km) amb 1h 26:50, millorant el que tenia Joan Pi en dotze minuts.

L’any 1948 va acabar amb una celebració a la qual el CA Laietània no va voler faltar. Ens referim a la del “Centenari del Primer Tren Barcelona- Mataró” i els atletes mataronins varen fer una cursa de relleus portant una torxa fins a Barcelona. També abans d’acabar l’any, el Centre Atlètic Laietània arribava a un acord amb l’Associació Esportiva, que era l’usufructuari del camp de mossèn Plandolit, per tal de poder utilitzar-lo, però per això calien molts arranjaments i tothom va haver de col·laborar-hi.

Llopart i Bonamusa en un relleu / Foto: Llibre “75 anys del CA Laietània)

Se’n van sortir, com ja veurem més endavant, però de moment en el pròxim número, veurem com aquell mateix any es va inaugurar una altra instal·lació que seria molt important per donar pas a uns anys d’autèntica febre en un esport molt arrelat a la ciutat…