IluroSport » El camp del Camí del Mig vital per al barri de Cerdanyola (1969- 1977)

El camp del Camí del Mig vital per al barri de Cerdanyola (1969- 1977)

Records… núm 57

Si en el número anterior parlàvem de la inauguració del Velòdrom que va servir per rellançar l’afecció pel ciclisme a Mataró, en aquest parlarem de la inauguració del camp del Camí del Mig, que tant va significar per al futbol mataroní en general i per al barri de Cerdanyola en particular. Un fet curiós és que si en el primer projecte del Velòdrom es deia que hi havia d’haver pistes d’atletisme, també els terrenys del Camí del Mig, inicialment, s’havien de dedicar a un estadi atlètic.

El projecte inicial d’un estadi atlètic no prospera

Les obres de l’estadi en aquells terrenys van iniciar-se a principis de la dècada dels seixanta, però van quedar ràpidament aturades, perquè es va veure que no hi havia l’espai suficient per encabir-hi unes pistes de 400 metres, que ja eren necessàries als anys seixanta, tot i que encara n’hi havia moltes de 300 m. La gent del barri de Cerdanyola, que en aquells temps la majoria de gent coneixia com Poble Sec, va aprofitar els terrenys per col·locar-hi unes porteries i començar a jugar de forma informal des de l’any 1962.

Partits informals a l’inici de la dècada dels seixanta

D’aquesta manera van començar a augmentar les veus demanant un camp de futbol. Hi havia molts equips de Mataró que havien d’anar a jugar als pobles de la rodalia i altres històrics, com la Mataronesa, Juventus o Penya X, ja no cabien al camp del Mataró. Això va fer que es canviés el destí d’aquells terrenys, buscant una solució alternativa per a l’estadi, que, com és ben sabut, acabaria a la part alta de Cirera.

El terreny tancat per iniciar les obres l’any 1966 / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Més endavant començaren les obres, i a finals de 1967 el terreny ja s’havia esplanat i començaven les obres dels vestidors. A finals de 1968 el camp ja va començar a funcionar.

El primer derbi del barri de Cerdanyola

Feia tres anys que s’havia fundat la UD Cerdanyola, sota la presidència de Julio Fernàndez, però sense entrar en competició federada fins a la temporada 68-69, quan va poder assegurar un camp de joc, i es va inscriure en el Torneig Primavera de la Categoria d’Aficionats. El mes de febrer de 1969 ja s’hi va jugar un partit de rivalitat de barri, contra el CCDS (Centro Cultural Deportivo Salesianos) Cerdanyola, equip que jugava al camp del col·legi Salesians.

Els equips del CCD Salesians i UD Cerdanyola que van jugar el primer derbi / Fotos: Santi Carreras, Ilurosport

En aquest primer enfrontament entre dos equips del barri en competició oficial celebrat al Camí del Mig, va haver-hi molt de públic i la victòria va ser per als visitants del CCDS per 1-3. Per la UD Cerdanyola jugaren Vila, Benítez, Vicedo, Rico, Del Pozo, Flores, Martín, Francisco, Martínez, Braza i Luís, i pel CCDS Cerdanyola ho feren Tabares, Palma, Lorenzo, Sacri, López, Vega, Nando, Pinós, Góngora, Molina i Diego Luís. Ja entrat l’estiu va acabar aquell Torneig Primavera, amb títol per al CCD Salesianos.

La inauguració oficial per Les Santes del 1969

El camp del Camí del Mig poc abans de la seva inauguració / Foto: Ilurosport

La del Camí del Mig, a les sis de la tarda, va ser la primera d’una sèrie d’inauguracions que les autoritats d’aquella època franquista varen realitzar el dia 28 de juliol de 1969, festivitat de Les Santes. El governador civil Tomàs Garicano Goñi, i el delegat nacional d’esports Juan Antonio Samaranch, acompanyats de l’alcalde Pedro Crespo Gil, després de tallar la cinta corresponent, varen veure uns minuts del partit entre la UD Cerdanyola i l’Atlètico Mataró (que guanyarien els visitants per 1-3), però ràpidament varen continuar el seu recorregut d’inauguracions d’aquella data, que va incloure l’Institut Alexandre Satorras, l’escola Germanes Bertomeu i la Piscina Municipal.

Els primers anys del futbol “oficial” a Cerdanyola

S’acabava d’inaugurar el camp del Camí del Mig i ja estava desbordat perquè, a part de la UD Cerdanyola, hi passaren a jugar la UD Mataronesa, la Penya X i l’Atlético Mataró. La temporada 69-70 els dos equips de Cerdanyola, es varen inscriure al campionat d’Aficionats, en el qual la temporada anterior havia participat per primera vegada el CCD Salesianos, quedant enquadrats en el mateix grup junt amb dos equips més de Mataró, el Molinos i l’Atlètico Mataró. El CCDS quedà en segon lloc per darrere del Palafolls, i va aconseguir l’ascens a 2a regional, mentre que la UD Cerdanyola va quedar en tercer lloc.

El CCD Salesianos, després CD Turó, era el segon equip de Mataró

Hem de dir que el CCD Salesianos va debutar la temporada 70-71 a 2a Regional, en una categoria on també hi figuraven la Mataronesa i el segon equip del Mataró. Es mantindria durant 13 temporades consecutives en aquesta categoria, utilitzant a partir de la 72-73 el nom de CD Turó, fins la temporada 82-83 en què va baixar, poc abans de desaparèixer.

El debut de CCD Salesianos a 2a Regional va ser el dia 6 de setembre de 1970 empatant contra l’Inbesa a 1 gol. L’equip fou aquest: Cacho, Manzano, Lorenzo (Palma), Saico (Plumed), Mariano, Andrés, Pinós II (Riera), Pinós I, Pipo (Tabares). El primer gol a la nova categoria el va marcar Andrés. Després l’equip es reforçaria amb Devena, Chinchilla, Pirri i Fortí entre altres i acabaria en el lloc 15è de 20 equips. El Mataró B acabà 6è i la Mataronesa 12a.

Equip del CD Turó de la temporada 1974-75 / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Després, la millor classificació del CD Turó seria a la temporada 74-75, quan de la mà de l’entrenador Cíller, va quedar en tercer lloc per darrere de l’Espanyol “B” i el Cros de Badalona. La plantilla estava formada per Calvo i Zamora; Juani, Lucio, Aparicio, Teo, Chaco, Santi, Andrés, Agustín, Ballesta, Gòngora, Cabanillas, Lara, Daniel, Moreno, Eladio i Iglesias.

Primer ascens de la UD Cerdanyola

Per la seva part la UD Cerdanyola va continuar jugant a la categoria d’aficionats i la temporada 71-72, quan el president era el Sr. José López, va pujar a 2a Regional, proclamant-se campió d’aficionats derrotant per 2-1 el CD Cirera en un partit de desempat jugat a Sant Adrià i amb un equip format per: Cámara, Martín, Robles (Benítez), Rico, Flores, Chacho, Carmelo, Lara, Joya, González (Vicedo) i Reverter. Els gols els marcaren Lara i Carmelo. Després l’equip es va proclamar campió del Torneig de Primavera.

L’equip de la temporada 1971-72 que va quedar campió d’aficionats pujant a 2a Regional

1972-73: Per primera vegada quatre equips mataronins a 2a Regional

El primer partit de la UD Cerdanyola a 2a Regional va ser el dia 3 de setembre de 1972 i va ser tota una festa, que no podia anar millor, ja que la Cerdanyola va derrotar l’Hostalric per 5-1. L’equip fou aquest: Cámara, Benítez, Palmero, Romero, Delgado, Moraleda, Carmelo, Lara, Joya, Palanco i Campos. El primer gol a la nova categoria el va marcar Palanco.

Com a nota curiosa cal dir que la sacada d’honor la fer la nena Purita Angoña, veïna del barri, que havia estat premiada en un Concurs de Dibuix Esportiu convocat a Alemanya amb motiu dels Jocs Olímpics que se celebraren aquell any a Munic.

Purita Angoña va fer la sacada d’honor del primer partit de la UD Cerdanyola a 2a Regional / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

En aquella temporada a 2a Regional per primera vegada va haver-hi quatre equips de la nostra ciutat. la UD Cerdanyola acabà en novena posició amb 33 punts, un lloc per sota del Turó, el rival del barri, que a més li va guanyar els dos derbis, per 1-0 a Salesians i per 0-2 al Camí del Mig. En els dos llocs següents quedaren el Mataró “B” (10è) i la Mataronesa (11è).

Turó, Cerdanyola, Mataró B i Mataronesa van quedar de forma consecutiva a la classificació de 2a Regional / Fotos: Ilurosport

Després d’un descens, la UD Cerdanyola es refà la situació

Però la temporada 73-74 va començar fatal, amb 11 derrotes seguides i allò ja no es va poder aixecar. La UD Cerdanyola acabà penúltim i va baixar a la recent creada 3a Regional. El club no s’havia consolidat i hi havia molts problemes tan dintre com fora del camp. Començava una època de crisi per al club, però que serviria per donar-li més força, quan va agafar la presidència Antonio Jiménez que, amb un bon equip al seu costat, va anar construint un gran club.

La junta de la UD Cerdanyola presidida per Antonio Jiménez / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Després d’una temporada 74-75 de transició, la temporada 75-76 la UD Cerdanyola va quedar campió de 3a regional amb 57 punts. De la mà de l’entrenador Ildefonso Mármol l’equip va fer una gran campanya i va aconseguir el títol amb 8 punts d’avantatge sobre el segon. La plantilla la formaren: Miguel Cámara, Manuel Sierra, Manuel Caballero (porters), Fernando Gómez, Francisco Lara, Juan Calero, Alfonso Redondo, Fernando Delgado, Fernando Gallardo, Ángel Vicedo, Antonio Ramírez, José Sojo, Fernando Vaquerizo,  J.Manuel Franco, Manuel Redondo, Antonio Cebrero, Félix Román i Juan Cantarero. I no s’acabaria tot aquí…

L’equip que va retornar a 2a Regional la temporada 1975-76 / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

1976-77: Una temporada apassionant amb ascens a Primera Regional

La temporada del retorn a 2a Regional, va ser apassionant altra vegada amb quatre equips de Mataró en competició. La Mataronesa va arrencar amb força amb quatre victòries, però el Turó li va prendre el lideratge en el derbi que guanyà per 0-1. Fins i tot la Penya X va començar bé per davant de la UD Cerdanyola. Però aquest equip reaccionà i amb una victòria al camp del Lloreda per 3-7 va escalar al primer lloc, que ja no abandonaria fins al final, proclamant-se campió amb 52 punts, per davant de Besonense (51), Poble Sec (50), Turó (44) i Mataronesa (40). La Penya X va acabar en 16è lloc amb 30 punts.

L’equip de la UD Cerdanyola que va pujar a 1a Regional / Foto: fb UDC

La plantilla dels campions, que continuava sent dirigida per Ildefonso Mármol, era aquesta: Cámara i Cortés, porters; Sojo, Delgado, Redondo, Gómez, Campoy i Nandy, defenses, Vicedo, Ramírez, Reyes, Fortí, mitjos, Antonio, Vaquerizo, Franco, Isidro, Rafa, Saico, Campos, Iglesias, davanters.

El camp del Camí del Mig s’omplia a vessar / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

El camp del Camí del Mig s’omplia a vessar. La UD Cerdanyola ja havia deixat de ser un club modest i arribava al nivell del CE Mataró, l’equip que durant tants i tants anys havia portat el nom de la ciutat arreu de Catalunya. A partir de la temporada següent, com veurem en el pròxim número, es viurien uns partits de la màxima rivalitat que despertarien grandíssima expectació.