IluroSport » El carrer Prat de la Riba bressol de la Penya X, que l’any 1956 és el segon club de la ciutat

El carrer Prat de la Riba bressol de la Penya X, que l’any 1956 és el segon club de la ciutat

Records… núm 127

Els anys trenta foren els anys de les “penyes” a la nostra ciutat. Possiblement, ho provocava el fet que els clubs no dedicaven tants esforços com ara a la promoció de l’esport de base, però el que està clar és que a Mataró en varen aparèixer moltíssimes, sorgint fins i tot una Federació Local de Penyes on s’integraven les penyes següents: Soler, Oratam, Rossi, Marina, Quintana, Iñesta, Unitex i Grup Sant Jordi. Però no eren les úniques, ja que pràcticament a cada carrer hi havia un grup de nois disposats a desafiar als d’altres carrers. Al carrer Prat de la Riba, n’hi jugaven uns que en un principi s’autodenominaven Penya Llagosta a causa dels jerseis vermells que portaven, no obstant això canviaria de nom ben aviat i acabaria sent la de més llarga vida.

Amb els colors de l’Atlètic de Bilbao neix la Penya X

En aquells anys en què la gent vivia molt de portes enfora i els nens i nois es passaven moltes hores al carrer, una de les cases més conegudes pel jovent del carrer Prat de la Riba era la de Can Cuní, on el “senyor Ciano”, sastre de professió i admirador de les belles arts i també de l’esport, tenia les portes obertes perquè aquest jovent trobés una estona de descans enmig dels partits que jugaven sota els plataners del carrer. Així al costat de gent de lletres com Josep Punsola o Josep Reniu, s’hi aplegaven afeccionats al futbol, entre ells els fills de la casa, Salvador —principal impulsor en aquells primers anys d’aquell grup futbolístic— Melcior i el germà gran Francesc. Allà hi havia fotos emmarcades dels principals equips de futbol, entre ells el de l’Athletic de Bilbao, del qual el propietari n’era un gran entusiasta, i els seus colors vermell i blanc, serien els que acabaria portant aquella penya.

Una foto d’un equip precursor de la Penya X (any 1933) amb Bernada, Sans, Bosch, Narcís, Pérez, Buch, Galceran, Riera, D.Farré (drets) i J.Farré, Gibert, Fàbregas, Pons, Barbena, Boada i Pérez (ajupits) / Foto: cedida per Sr. Barbena al Tot Mataró

Els orígens d’una entitat, sobretot quan comença de forma modesta com aquesta, sempre són complicats de definir exactament. Sabem que ja l’any 1932 en alguns campionats de penyes apareix ja la Penya X. Perquè aquest nom? Es diu que després de rebre durant un temps el nom de Penya Llagosta, perquè duien samarretes vermelles, es va fer una reunió per tal d’oficialitzar l’entitat i quan algú va preguntar: “I quin nom li posarem?”, un altre va respondre: “Fot-li X”. I així va quedar, i va ser com si aquella lletra, que es fa servir per representar les magnituds variables en matemàtiques, signifiqués una finestra oberta de bat a bat per a tothom sense distincions de barris, idees o condicions. I la Penya X va anar guanyant simpatia i popularitat.

El primer equip

La data de fundació no es pot saber de forma exacta, però hem de considerar l’any 1935, ja que ens hem de refiar del què van agafar com origen els membres de l’entitat en els seus primers temps, en concret quan van celebrar el 25è aniversari l’any 1960. Tot i que Salvador Cuní, es pot considerar el fundador, junt amb Juan Pérez, Antoni Manau i Ramon Illana, el primer president efectiu va ser el seu germà Francesc de Paula Cuní.

Un dels primer equips de la Penya X (any 1935), al camp de l’Stàdium, amb Salvador Cuní, Bruguera, Muntaner, Manau, Noya, Alzaga, Calvo, Abril, Niubó, Peiró, Martí i Clopés / Foto: Ilurosport

Aquell any 1935 la Penya X va quedar campiona en un “campionat de carrers” per davant de Lluïsos, Creus, Rierot, Havana i Camí Fondo. Arran d’aquest triomf es va reptar l’infantil de l’Iluro, perdent per 2-1. Destacava en aquell primer equip la presència de dos noms, dels quals ja n’hem parlat en aquests Records, com el porter Martí (veure Records-30), que jugaria a 1a divisió, i el mig centre Niubó (veure Records-68 i Records-69), que seria capità del Mataró i arribaria a jugar al Mallorca a 2a Divisió. Després d’ells i deixant clar que la principal tasca de la Penya X era la de la promoció, altres jugadors sorgits del club com Estrems i Xirau jugarien a 1a Divisió, Comas i Olivares ho farien a 2a i Fradera, Serra, Roy, Morell o Guerrero, entre altres, jugarien a 3a Divisió, la majoria al Mataró.

Quatre jugadors destacats de la pedrera de la Penya X / Foto: Butlletí Noces d’Or

Tres presidents

Només un any després de la seva fundació vindria l’impacte de la guerra civil que robava els millors anys d’aquell jovent, i on a més perdria la vida Salvador Cuní. Tot i aquest cop, o possiblement per fer-ho en memòria seva, la Penya X es va reorganitzar ràpidament. Com a nova equipació van acabar comprant unes samarretes “com les de l’Atlhetic de Bilbao”, que totes juntes van costar 76 pessetes.

Francesc Cuní seria president durant els primers anys de la postguerra. Després aquest gran home d’esport va ser president de l’Esportiva i també estaria molt vinculat al Centre Natació i al Centre Atlètic Laietània. L’any 1944, quan el club ja tenia la seva seu local a l’Ateneu, va deixar la presidència en mans d’Eduard Berga, que venia de Juventus, equip de futbol del qual havia estat fundador al pati dels Lluïsos, però d’on venia amb la promesa de no tornar a posar-se en el món del futbol. Arribava per muntar un torneig de ping-pong (secció creada després de la guerra, junt amb una d’escacs, i una de bàsquet femení), no obstant això poc després ja seria el president… i ho seria durant més de 40 anys, fins a finals dels anys vuitanta, celebrant les Noces d’Or i inaugurant l’any 86 un nou local social a l’Avinguda del Maresme.

Berga, Cuní, Bruguera i Miquel / Foto: Butlletí Noces d’Or de la Penya X

Poc més tard seria rellevat per Antoni Bruguera, que després d’haver estat jugador del millor equip del club als anys cinquanta i entrenador durant més de vint anys, el va dirigir des de la presidència. Ells, això sí, estarien ajudats per un grup de persones com Joan Olm o Josep M. Miquel que durant moltíssims anys estarien a la Junta Directiva.

Filial del CE Mataró

Tornant a l’activitat pròpiament esportiva, s’ha de dir que després de la guerra civil la Penya X va utilitzar el camp del CE Mataró, participant en campionats locals.

Foto de la temporada 1940-41 al camp del CE Mataró, amb curiosa disposició semblant a la tàctica del 2-3-5 que s’utilitzava en aquells temps, amb porter, dos defenses, tres mitjos i cinc davanters. A baix a la dreta Francesc Cuní, el president / Foto: Arxiu JGC

La temporada 44-45 la Federació va obligar als clubs que tinguessin un segon equip jugant al campionat d’aficionats, i això va fer que el CE Mataró demanés a la Penya X si volia ser “el seu equip aficionat”. El club va acceptar i va jugar amb el nom de Penya X del CD Mataró, i fins i tot va jugar amb els colors groc i negre. En aquell campionat la Penya X va quedar campiona de grup i va ser eliminada pel FC Barcelona “amateur” a la pròrroga.

L’equip de la Penya X del CD Mataró, amb els colors gorc-i-negre, amb Serra, Casabella, Oliver, Colomer, Briera, Pera, Arañó, Badia, Pérez, Plaja i Massachs / Foto: Butlletí Noces d’Or Penya X
Equip que la temporada 1945-46, reforçat amb jugadors del CE Mataró, va guanyar un amistós contra l’Espanya Industrial, filial del Barça. A la foto podem veure a: Olivares, Espinosa, Mompart, Cabrincha, Carrés (que molts anys m´és tard seria president del CE Mataró), Niubó, Bernat (drets), Tort, Torruella, Petit i Torrent (ajupits) / Foto: Arxiu JGC

La temporada següent la Penya X encara va jugar com a filial del Mataró, però l’any 1947 va retornar a les competicions de l'”Organización Sindical de Educación y Descanso”, i va jugar-hi fins a la temporada 1951-52.

Ascensos ràpids fins a 1a Regional

La temporada 1952-53 la Penya X ja va ingressar a la Federació Catalana de futbol, jugant la competició d’aficionats.

Equip de l’any 1952 amb Sánchez, March, Palou, Roselló, Garcia, Vila, Fradera, Calafell, Miravete, Isern i Sans/ Foto: cedida per F.Cuní al Tot Mataró

La categoria de la Penya X va quedar demostrada ràpidament, ja que la temporada 53-54 ja va jugar la promoció d’ascens a 2a Regional i va aconseguir l’ascens junt —atenció—, amb la Gramenet, club aleshores modest, però que aviat arribaria a la 3a Divisió. En el partit decisiu van guanyar a Sant Hipòlit de Voltregà per 0-1 amb gol de Serra de falta directa, i l’equip estava format per Graupera, Sans, Vila, Arbonés, Fradera, Sànchez, Miravete, Serra, Domènech, Manent i Morral.

La temporada 1954-55 va jugar-la a 2a Regional, com a filial del Mataró, i va quedar en cinquè lloc, en un campionat dominat pel Fabra Coats de Barcelona, i on la Penya X va quedar per damunt d’equips com el Premià de Mar i el Vilassar de Mar.

Un equip de la millor època de la Penya X, al camp del Mataró, on podem veure al que seria president Antoni Bruguera (tercer a dalt per l’esquerra) / Foto: Arxiu JGC

La temporada 1955-56 la Penya X va quedar subcampió de grup, en un campionat en què també participava la UD Mataronesa, que va quedar en 10è lloc. D’aquesta manera va poder jugar la promoció, que es disputava en forma de lligueta. La Penya X va acabar en cinquena posició, que d’entrada no donava l’ascens —que va ser per la Gramenet i Seu d’Urgell—, però l’assoliria uns mesos després, quan es va confirmar l’ampliació de la 3a Divisió a dos grups a Catalunya. Aquell any també varen pujar a 1a Regional equips com el Figueres i el Gavà. Com es pot veure els rivals de la Penya X eren de categoria.

La Penya X era el segon equip de la ciutat, jugant a la 1a Regional

D’aquesta manera la Penya X va jugar la temporada 56-57 a la 1a Regional Catalana, categoria que estava aleshores immediatament per sota de la 3a Divisió. La Penya X era el segon club de la ciutat per darrere del CE Mataró.

L’equip de la Penya X de la temporada 1956-57 a 1a Regional/ Foto: Ilurosport

La plantilla estava formada per Carbonell, Bruguera, Palou, Lafuente, March, Passi, Sans, Bertran, Ros, Isern, Manent (que en aquest ordre els veiem a la foto superior, junt amb el massatgista Manent), i a més Riera, Vilà, Martín, Miravete, Abril, Algarra, Bartolo, Reniu, Mas, Agustín, Cabrera, Sànchez i Fradera. Tots ells varen viure el millor moment de la Penya X.

En el grup li va correspondre jugar amb el Banyoles (que va ser el campió, i al camp del qual va debutar la Penya X perdent per 2-1), Rubí, Girona “B”, Palafrugell, Coma Cros de Badalona, Sant Cugat, At. Sabadell, Blanes, Arenys de Mar o La Garriga. La Penya X va acabar en novena posició mantenint còmodament la categoria.

Tot i el bon paper realitzat, la Penya X va haver de desistir la temporada següent a causa de la despesa econòmica que significava i a la falta d’un terreny de joc propi. Va agafar el seu lloc a la 1a Regional el segon equip del CE Mataró.

Treball amb la base… i retorn a 2a Regional

Aleshores, al temporada 1957-58, es va crear un equip juvenil, d’on ben aviat sorgiria Mariano Roy que seria titular indiscutible de la selecció catalana, i recalaria aviat en el primer equip del CE Mataró. Durant un bon grapat d’anys la Penya X només va dedicar-se a treballar la base.

L’equip juvenil de la Penya X de la temporada 1957-58, on destacava Mariano Roy (al mig a baix) / Foto: Butlletí Noces d’Or de la Penya X

L’any 1970, quan va anar a jugar al Camí del Mig es va recuperar l’equip aficionat, assolint l’ascens a 2a Regional la temporada 72-73, després de quedar campions de grup de la categoria Aficionats per davant del Social Cirera.

En el debut a la 2a Regional la Penya X va fer un inici sensacional guanyant els quatre primers partits, entre ells un derbi al Camí del Mig contra la Mataronesa per 1-3. Van jugar: Pedrera, Moreno, Pozo, Campoy, López, González, Tente, Curro, San Antonio, Felipe i Julio (Enrique).

L’equip que va retornar a la 2a Regional, amb el president Antoni Bruguera a dalt a la dreta / Foto: Ilurosport, Santi Carreras
Un altre equip de la Penya X jugant al Camí del Mig, en la seva millor temporada a 2a Regional, amb Sala, Mario, Curro, Amor, Galera, Marini, Baca, Gil, San Antonio, Romano, Capilla, Pedrín, Julio i Tente / Foto: Ilurosport

Mantindria la categoria de 2a Regional durant cinc temporades, compartint-la amb altres equips de Mataró com Turó, Mataronesa o Cerdanyola, i la millor classificació a 2a Regional va ser la temporada 1974-75 amb un desè lloc. La 77-78 va baixar a la 3a Regional, creada pocs anys abans. Jugaren a la Penya X en els darrers partits a 2a aquests jugadors destacats com Jódar, Juanito, Galera, Mario, José Maria, Llavador, Romano, Palma, Julio, Pereira i Plumed.

L’equip de la Penya X de la temporada de les Noces d’Or: Gil II, Torres, Buxeda II, Pozo, Gibert (el que seria president del CE Mataró), Ferrer, Gil I (drets) , Piquer, March, Juanito, Manga, Riera i Luís (ajupits) / Foto: Butlletí Noces d’Or de la Penya X

Des de la temporada 78-79 la Penya X va jugar a 3a Regional, però sense poder retornar a categories superiors. Va tancar la seva trajectòria la temporada 2002-03 amb un 11è lloc en aquesta categoria. Pel mig, com ja havíem dit, l’any 1985 l’entitat va celebrar les seves Noces d’Or.

L’any 1987-88 la Penya X va tornar a jugar una temporada com a filial del CE Mataró al Municipal del Centenari. La darrera gesta de la Penya X es va produir la temporada 89-90 quan l’equip juvenil va pujar a 1a Divisió Catalana.

L’equip de la Penya X de la temporada 1987-88 / Foto: El Tot Esport

Això és un resum de la llarga trajectòria de la simpàtica Penya X, que sempre va ser un viver constant de jugadors. Un dels que va sorgir d’aquesta inesgotable pedrera, i que va ser puntal important del CE Mataró durant els anys seixanta, va ser peça clau en la consecució d’un important triomf del club groc-i-negre, com veurem en el pròxim número.