IluroSport » El CE Mataró participa en la Copa del Generalísimo (1970)

El CE Mataró participa en la Copa del Generalísimo (1970)

Records… núm 79

En aquest repàs que fèiem (això era a principis d’aquest segle XXI) per la història de l’esport mataroní volíem continuar, com s’havia fet en els números anteriors amb l’atletisme, però un motiu ben concret, com va ser la participació del CE Mataró en la Copa del Rei, va fer canviar els plans, i vam tornar al futbol…
En els “Records núm. 4” havíem vist com l’any 1970, el CE Mataró va superar una dura garbellada i es va mantenir en una 3a Divisió que havia de ser pràcticament com seria després la 2a Divisió B, que aleshores no existia. Aquest fet, més la inauguració de la il·luminació elèctrica, li varen proporcionar al club la possibilitat d’intervenir per primera vegada en la seva història en la Copa d’Espanya, aleshores, naturalment, Copa del Generalísimo…

La Copa d’Espanya de futbol, amb Carlos Padrós de promotor

Si bé en l’actualitat la gran competició futbolística en l’àmbit estatal és la Lliga, no va ser la primera competició que es va disputar a nivell estatal, ja que va començar la temporada 1928-29, quan ja hi havia una altra competició, la Copa d’Espanya, que feia temps que rutllava.

El futbol, tal com el coneixem actualment, neix a Anglaterra l’any 1863, i de les illes va arribar per mar a les nostres terres i el primer club català es va fundar l’any 1898 a la vila marinera de Palamós. L’any següent es va fundar el FC Barcelona, i després vindrien altres equips, la majoria ja desapareguts com el Català, l’Hispània o l’Escocès, fins que arribaren el Nàstic, l’Espanyol, l’Europa, el Sabadell, el Terrassa, i també aquest esport arribaria a la nostra ciutat, però això és una “altra història” de la que tractarem en una altra ocasió. Ara centrem-nos en la Copa…

A Catalunya ja s’havia jugat una competició anomenada Copa Macaya, la primera edició de la qual, disputada l’any 1901, va guanyar l’Hispània, però la primera competició en l’àmbit estatal es va jugar l’any següent.

Tot va començar l’any 1902 amb motiu de la coronació d’Alfons XIII, quan el president del Real Madrid senyor Juan Padrós, va organitzar un Torneig anomenat “Concurso Madrid Foot-Ball” o “Copa de la Coronación” amb la participació de Madrid i News, de la capital d’Espanya, Biscaia i Atlètic del País Basc, i FC Barcelona i Espanyol de Catalunya. La final es va jugar el 15 de maig de 1902 entre el Biscaia i el FC Barcelona, amb triomf basc per 2-1.

Una de les dades que vinculen a la nostra ciutat amb aquest partit és que va ser arbitrat pel senyor Carlos Padrós, germà del president i també fundador del Real Madrid, junt amb el seu germà i Julián Palacios. Ell va ser diputat en Corts a la capital d’Espanya pel districte de Mataró, en les eleccions dels anys 1910, 1914 i 1916. I en aquest últim any va ser impulsor de les obres del “Desvio” de la nostra ciutat.

Carlos Padrós, fundador del Real Madrid i diputat a les Corts espanyoles pel distrcite de Mataró / Foto Wiquipedia

A causa de l’èxit del torneig, l’any següent, el 1903, Carlos Padrós va promoure la primera edició del Campeonato de España Copa de Su Majestad el Rey, que es va jugar a l’Hipòdrom de la Castellana, en un torneig amb sistema lligueta i en la qual només van participar l’Espanyol, el Real Madrid i l’Athlethic de Bilbao, que va ser el primer campió.

Després durant un bon temps va ser la gran manifestació futbolística estatal, amb fortes polèmiques en els anys inicials, ja que sempre se celebrava a Madrid, organitzada per la Federació Madrilenya, i els clubs sovint es negaven a anar-hi, fins que l’any 1910 la va organitzar ja la Federació Espanyola. El seu nom va ser Copa de España, fins que l’any 1939 i després del parèntesi de la guerra, passà a denominar-se Copa del Generalísimo, i després de la mort del dictador va ser la Copa del Rey, però donant continuïtat al seu palmarès.

El CE Mataró en una fortíssima 3a Divisió

Però tornem al principi de a dècada dels anys setanta del segle XX… Després de la forta renovació de la 3a Divisió, el CE Mataró va entrar en una competició tan forta com uns anys més tard seria la 2a Divisió B, ja que era la “categoria de bronze” del futbol estatal i havia quedat reduïda a quatre grups a tot Espanya.

S’ha de pensar que al grup I hi havia equips com l’Orense, el Torrelavega, el Sestao o el Barakaldo, al grup II hi eren l’Eibar, el Salamanca, el Valladolid, l’Osasuna o el Tenerife i al grup IV el Badajoz, el Huelva, el Mérida, el Jerez, el Granada i el Múrcia. El CE Mataró va quedar enquadrat en el grup III junt amb 9 equips catalans més (Terrassa, Badalona, Girona, Europa, Barcelona Atlètic, Calella, Tarragona, Tortosa i Júpiter), set valencians (Mestalla, Paiporta, Llevant, Acero de Sagunto, Gandia, Algemesí i Alcoià) i tres de balears (Atlètic Balears, Eivissa i Poblenc).

Presidia el club mataroní Jaume Badalona, però l’artífex de l’èxit esportiu de la temporada anterior, l’argentí Leardi, va deixar el càrrec d’entrenador, sent substituït per Antoni Camps, un ex-jugador groc-i-negre, que la temporada anterior havia dirigit amb gran èxit el Calella, ficant-lo també en aquesta fortíssima lliga.

Antoni Camps, que havia estat a la portada del número 1 de la revista Ilursport, ara tornava al club groc-i-negre com entrenador

La temporada s’enfocava amb ganes i el mes d’agost, aprofitant la nova il·luminació, i aprofitant la gran colònia d’andalusos i murcians existent a Mataró, es jugaren dos amistosos contra que ompliren les grades. Es va perdre per 1-2 contra els andalusos, on destacava la presència del defensa ex-espanyolista Mingorance, i es va guanyar per 1-0 als murcians.

Pel CE Mataró contra el Córdoba van jugar els que podem veure en la foto de la portada de l’article: Nadal, Martí, Rodri, Camps, Bilbao, Ferrada, Enri, Modesto, Vallhonrat (drets) , Simón, Salcedo, Fausto, Andrea, Oliver, Juanito i Ramos.

Córdoba i Murcia (en aquest cas amb un curiós cartell d’ànim) van ser rivals en dos amistosos de pretemporada / Foto: Ilurosport

La plantilla groc-i-negra patia la baixa del seu capità Salvador Rodón, i també de tres titulars més indiscutibles com Suades, Oller i Zamora, incorporant a Camps, Fausto, Daniel, Rodri i Simón. El debut a la lliga va ser esperançador amb victòria sobre el Júpiter per 1-0. Jugaren Nadal, Ramos, Camps, Ferrada, Modesto, Bilbao, Simón, Martí, Fausto, Oliver i Salcedo. Després Daniel al descans va substituir Martí i va marcar el gol de la victòria. També va entrar Andrea.

Daniel va marcar el primer gol de la temporada que donà un triomf, que després costarien molt d’aconseguir / Foto: Santi Carreras

El Mataró entra a la Copa

Un premi afegit per haver entrat en aquesta categoria, era poder participar en la Copa d’Espanya, aleshores del “Generalísimo”. Els clubs modestos es mostraren queixosos que els “grans” no entressin en el primer sorteig, i aquest va emparellar l’equip groc-i-negre amb la SD Huesca, que jugava al grup II de 3a.

El partit d’anada es va jugar el dia 14 d’octubre a Mataró. Van jugar en el debut groc-i-negre en aquesta competició: Nadal, Graupera, Bilbao, Enri, Modesto, Oliver, Daniel, Ramos, Fausto, Andrea i Juanito. Cap al final entraren Simón i Rodri.

Quan es va jugar aquest partit el Mataró no havia aconseguit cap més victòria a la Lliga (Barcelona Atlètic- Mataró 5-1, Mataró- Europa 0-1, Nàstic- Mataró 2-2, Mataró- Mestalla 0-0, Gandia- Mataró 1-1, Mataró- Acero 1-2), i arribava a aquest partit amb la moral molt baixa i a més va rebre un gol en fred. Però possiblement el fet de ser una competició nova, va donar ales als mataronins, que varen capgirar el marcador amb gols de Juanito i de Ramos, aquest després d’esplèndida jugada personal.

Després a la lliga tot va continuar igual i fins que va arribar la tornada a Osca els resultats no van acompanyar. Derrota a les illes (Poblenc- Mataró 3-1) i empat a casa (Mataró – Alcoyano 2-2), amb problemes amb l’àrbitre, que igual que havia passat quinze dies abans contra l’Acero donava validesa a un gol visitant mentre el “linier” tenia la bandera aixecada.

A la portada de l’Ilurosport es reflectien, en les fotografies de Santi Carreras, els dos gols en orsai

En el partit de tornada a Osca, la cosa no podia començar millor, ja que Modesto, de penal, va avançar els groc-i-negres. Però també els aragonesos foren capaços de capgirar el marcador, com ho havia fet el Mataró quinze dies abans, i a cinc minuts del final marcaren el 2-1, que va portar a la pròrroga. En aquesta, la moral era local i arribaren dos gols més, que feren curta la primera participació mataronina en la Copa d’Espanya.

Retrobament més de trenta anys més tard amb la Copa… i amb la SD Huesca

32 anys va tardar el CE Mataró a tornar a jugar la Copa i va ser a Can Peixauet, a Santa Coloma de Gramenet / Foto: El Tot Esport

Fem un parèntesi en la història dels anys setanta, per dir, tot i que ja ens ocuparem d’això en una altra coasió més àmpliament, que la temporada 2002-03 el CE Mataró va tornar a jugar a la Copa d’Espanya, que ja era del Rey, caient eliminat davant el Gramenet (1-0 a Santa Coloma i 1-1 a Mataró).
Més de trenta anys més tard del que ens ocupa en aquest article, també que es va tornar a jugar contra la SD Huesca. Primer en la lliga de 2a Divisió B de la temporada 2001-02, guanyant a Mataró per 4-1 i a Osca per 0-1. Després encara va haver-hi un altre doble enfrontament amb l’equip oscenc a la Copa RFEF de la temporada 2004-05, amb victòria a Mataró per 3-1 i derrota a Osca per 1-0. Aquella va ser una competició de molt bon record ja que l’equip groc-i-negre va acabar proclamant-se campió superant al Benidorm, en final disputada a doble partit.

La Lliga va ser un calvari

Tornant a la temporada 1970-71… L’equip no va aixecar cap a la Lliga: Calella- Mataró 4-2, Mataró- Badalona 1-2, Eivissa- Mataró 2-1, Mataró- Girona 0-2, Tortosa- Mataró 1-0. El Mataró ja era cuer, però va reaccionar amb una victòria espectacular per 3 a 0 sobre el Llevant, actualment equip de 1a Divisó però que aleshores estava també a la zona baixa de 3a, i una altra sobre el Paiporta per 2-0, que va deixar a la cua aquest equip valencià, tot i que enmig s’havia perdut a Algemesí per 2-1.

Però l’alegria va durar poc: Atlètic Balears- Mataró 0-0, Mataró- Terrassa 0-1, amb incidents i clausura del camp finalment aixecada, Júpiter- Mataró 1-0, Mataró- Barcelona Atlètic 1-1. El Mataró era altre cop a la cua i va dimitir l’entrenador, agafant el càrrec Murueta, que tampoc va aconseguir redreçar la marxa de l’equip, que es va passar cinc partits sense marcar cap gol: Europa- Mataró 2-0; Mataró- Nàstic 0-1, Mestalla- Mataró 4-0, Mataró- Gandia 0-0, Acero- Mataró 2-0, i això provoca la dimissió del president Jaume Badalona, agafant el càrrec temporalment el vicepresident Fernando García.

Agonia fins al final… amb alegria a la Fira

Davant del Poblenc a casa es va marcar però no es va passar de l’empat a un gol i després altre cop derrotes i problemes amb el gol: Alcoià- Mataró 1-0, Mataró- Calella 0-0, Badalona- Mataró 1-0, Mataró- Eivissa 1-0 (per fi una victòria després de tres mesos!), Girona- Mataró 2-0. La victòria sobre el Tortosa per 2-0, seria la cinquena i última del campionat. Fins al final agonia: Llevant- Mataró 2-1, Mataró- Algemesí 0-2, Paiporta- Mataró 1-1, Mataró- Atlètic Balears 0-2 i Terrassa- Mataró 3-1.

Tristesa i grades buides al final de la temporada 1970-71 / Foto: Ilurosport

El Mataró va acabar cuer, baixant a 1a Regional, junt amb Júpiter i Paiporta, en un campionat dominat pel Mestalla, filial del València, amb 55 punts, que va pujar a 2a Divisió, i Girona, amb 52 punts, que va jugar la promoció, però sense poder retornar a una categoria que ja havia conegut uns anys abans. Per darrere d’aquests dos quedaren: Terrassa 49, Barcelona Atlètic 49, Europa 44; Alocià 43, Calella 42, Gandia 41, Algemesí 39, Poblenc 37, Badalona 36, Llevant 35, Nàstic 35, Tortosa 34, Acero 34, Eivissa 34, Atlètic Balears 31, Júpiter 27, Paiporta 23 i CE MATARÓ 20.

Això sí en un amistós de la Fira, l’equip groc-i-negre va ser capaç de derrotar l’Espanyol per 2-0, amb gols de Badalona i Robles. I l’equip blanc-i-blau havia format amb tot un equipàs: Bertomeu, Osorio, Griffa, Martínez, Lico, Glaria, Pepín, Solsona, Docal, Carbonell i José María.

Estadística final

Durant la temporada van jugar 33 jugadors, un clar símptoma de què la cosa no havia anat bé. L’equip bàsic el formaren Nadal (30 intervencions), Ramos (que va jugar els 38 partits sencers i que en acabar la temporada fitxaria per l’Espanyol), Jimeno (20), Juanito (28), Modesto (30), Bilbao (32), Alonso (23), Sarabia (18), Fausto (29), Oliver (35) i Salcedo (23). També intervingueren De Pablo (7), Vallhonrat (3) i Bañasco (1), a la porteria, i com a jugadors de camp: Daniel (20), Ferrada (18), Rodri (16), Camps (14), Martí (14), Graupera (13), Andrea (11), Enri (9), Robles (9), Salvi (6), Badalona (6), Rosa (4), Floriach (4), Simón (2), Maturana (2), Jose Maria (1), Diego (1), Marín (1), Yela (1). Va costar molt fer gols, només 27 en 38 partits i el màxim golejador va ser Fausto amb 7 gols.

Un equip d’aquella temporada 1970-71 amb Nadal, Ramos, Camps, Ferrada, Enri, Modesto, Bilbao, Vallhonrat, Antoni Camps (entrenador), Daniel, Andrea, Simón, Martí, Fausto, Oliver i Salcedo. / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Alguns dels jugadors, com Jose Maria, Robles, Badalona, Floriach, Diego i Marín, pertanyien al segon equip groc-i-negre que jugava a la 2a Regional i que va acabar en esplèndid sisè lloc, en un campionat que dominaren Vilassar i Premià. També van jugar aquesta competició Mataronesa, que va acabar en 12è lloc i CCD Salesianos, que va acabar en 16è lloc.

Per a la temporada següent, ja amb Blai Busqué escollit com a nou president, es confirmava la marxa de Salcedo al Deportivo de la Corunya, compensada per la tornada de Zamora al Mataró, després d’una temporada a l’Europa.

Ramos marxa per jugar amb els dos principals equips catalans i també a les seleccions catalana i espanyola.

José Antonio Ramos (podeu veure la seva biografia esportiva més ampliada clicant sobre el nom) va fer una gran temporada jugant tots els partits sencers, cosa que ja havia fet la temporada anterior. L’Espanyol el va fitxar i la temporada 1971-72 amb només 20 anys va debutar a la 1a Divisió, on jugaria durant 5 temporades a la 1a Divisió amb l’equip blanc-i-blau, disputant 124 partits.

Pocs jugadors poden dir que han vestit les samarretes d’Espanyol, Barça, Catalunya i Espanya. El mataroní Ramos és un d’ells.

El dia 9 de juny de 1976 va jugar amb una selecció catalana un partit al Camp Nou contra una selecció russa (en uns temps en què encara hi havia la Unió Soviètica) que acabà amb empat a 1 gol, que incloïa jugadors no nascuts a Catalunya, però que jugaven aquí, entre ells Johan Cruyff.

La temporada següent, la 1976-77, Pepito Ramos va fitxar pel Barça, on va jugar-hi durant sis temporades, disputant 208 partits, entre oficials i amistosos. Va conèixer molts entrenadors com Michels, Rifé, Helenio Herrera, Kubala i Latek. I va ser partícip de quatre títols importants: dues Copes del Rei (1977-78 i 1980-81) i dues Recopes (1978-79 i 1981-82).

També ser internacional amb la selecció espanyola en quatre ocasions entre 1975 i 1977. Va debutar el 12 d’octubre del 1975 al Camp Nou contra Dinamarca (2-0), amb Ladislao Kubala com a seleccionador i en partit d’Eurocopa. Després a Munic (22 maig 1976 també en partit d’Eurocopa) amb derrota per 2-0 contra la potent selecció d’Alemanya Occidental. Finalment dos amistosos l’any 1977 amb victòria a Dublín davant Eire (0-1), també a Berna contra Suïssa per 1-2.