IluroSport » El CE Mataró entra en una potentíssima 3a Divisió (1970)

El CE Mataró entra en una potentíssima 3a Divisió (1970)

Records… núm. 4

La temporada 1968-69 havia estat una bona temporada per al CE Mataró. Concretament aquella temporada l’equip mataroní havia retornat a la 3a Divisió després d’aconseguir el que havia estat el darrer títol important de la seva història fins aquell moment i que ho seria durant molts anys més.
En canvi aquell any, amb la presidència de Joaquim Spà, amb bones relacions amb l’Espanyol, que havia cedit uns quants jugadors, i de la mà de Basilio Nieto l’equip es va proclamar campió del primer campionat de Regional Preferent. Ho veurem amb més detall en un altre número… Era l’època dels Vila, Enri, Rodón, Roca, Ollé, Zamora, Salcedo, etc. I enmig de tots aquells jugadors començava a fer-se notar un jugador jovenet nascut a Tetuan, però que vivia a Mataró des de petit, que es deia José Antonio Ramos Huete, i que amb el pas del temps acabaria a les files del FC Barcelona, passant primer per l’Espanyol.

Canvi de president i nou entrenador per afrontar una temporada complicada

L’estiu va portar novetats, ja que el mes de juliol el president Joaquim Spà va dimitir, ja que aquell mateix estiu passaria a formar part de la gestora del RCD Espanyol, i poc després va ser elegit Jaume Badalona.

La temporada era molt important per al CE Mataró, ja que la Federació havia aprovat una reducció de grups de la 3a Divisió de cara a la temporada 1970-71. De 8 grups a tot Espanya es passaria a només 4, vaja com el que set anys més tard seria la 2a B. Això feia que només 8 dels 20 equips participants en el grup català tenien dret a entrar a la nova categoria, on s’ajuntarien amb equips catalans, valencians i balears en el grup 3r.

Amb poc temps es va fitxar d’entrenador a l’argentí Mario Leardi, tot un caràcter, i a bons jugadors com Nadal, Bilbao, Modesto, Oliver, Suades, etc. Els fitxatges, el nou entrenador… no semblava que els joves ho haguessin de tenir fàcil… Mario Leardi l’entrenador argentí, era un preparador jove de 32 anys molt conscient que era important el treball físic, tècnic, tàctic (sobre la pissarra), i també el psicològic, i va fer una gran pinya del seu equip, tot i les seves excentricitats en alguns casos.
Havia sortit del River Plate i havia jugat a la Universidad Catòlica de Xile, i a Itàlia havia estat al Lecce i ni més ni menys que al Milan. Com entrenador provenia del Ponferradina, ja que estava casat amb una espanyola i estava establert aquí. Només va estar una temporada entre nosaltres però deixar un record notable. I va coincidir amb un compatriota seu, José Angel Cavallero, que era l’entrenador del primer equip de bàsquet.

Gran inici de campionat amb remuntada memorable

El CE Mataró va començar el campionat de forma abassegadora, es va mantenir invicte en els set primers partits i estava en el tercer lloc a un sol punt del Badalona que era el líder. Però a la vuitena un fluix Montcada va trencar la imbatibilitat local.

Nadal, Suades, Bilbao, Enri, Ramos, Oliver, José Maria, Rodón, Vallhonrat, Ollé, Modesto, Zamora, Salcedo, Andrea i Ferrada en el partit del retorn mataroní a 3a jugat a Lloret / Foto: Ferran Ferrer, ILUROSPORT

A la desena jornada, que es jugava el dia 9 de novembre, visitava el camp del CE Mataró un ambiciós Girona (aleshores encara Gerona, clar) que anys enrere havia jugat 8 temporades a la 2a Divisió i que, evidentment, no volia perdre’s l’ocasió d’entrar a la nova categoria. L’inici del campionat dels blanc-i-vermells havia estat tan bo com el dels mataronins i els dos equips estaven igualats a 12 punts… i a l’inici del partit els gironins estigueren fulminants. Havien passat vint minuts i el porter local, Nadal, que veia la seva tasca perjudicada pel sol que li tocava de cara, ja havia recollit tres vegades la pilota de dintre de la seva porteria. Els afeccionats, que recordaven la derrota davant del Montcada quinze dies abans, ja temien per una golejada escandalosa.
A les files locals un jove Ramos, titular indiscutible des del primer partit com a lateral dret, havia hagut de suplir a Oliver al centre del camp per sanció d’aquest. Fins aquell moment l’equip havia estat quasi inamovible amb un clàssic 4-3-3 i amb un onze que els afeccionats d’aquells temps recitaven de memòria: Nadal; Ramos, Bilbao, Suades, Ferrada; Modesto, Rodón i Oliver; Ollé, Zamora i Salcedo.
El pas de Ramos al centre del camp va permetre l’entrada d’Enri, que junt amb Andrea i Juanito eren dels pocs jugadors que movien l’equip bàsic. Això en una temporada en la qual per primera vegada s’havia introduït la possibilitat de fer tres canvis de jugadors al llarg del partit, ja que fins aquell moment només podia ser canviat el porter.

L’extrem Ollé decisiu en una gran remuntada contra el Girona / Foto: Santi Carreras, ILUROSPORT

El Mataró no es va rendir i els seus jugadors ho donaren tot. Ollé amb remat oportunista als 32′, Zamora, amb una de les seves habituals rematades de cap (com rematava aquest jugador!), als 42′, posaren l’esperança a les cares dels seguidors locals que moments abans estaven abatuts.
I la cosa continuà. Ollé, l’escorredís extrem dret local, va marcar l’empat al cap de 7 minuts de la represa i poc després provocà un penal, que transformà Salvador Rodón en el que seria el 4-3 definitiu. Fins al final quedava més de mitja hora, que fou angoixant, perquè els mataronins acusaren l’esforç i el Girona atacà de valent buscant la victòria, que el final es quedaria a casa.

El lamentable partit “del transistor”

A part d’aquesta memorable remuntada, el campionat va tenir altres moments molt interessants. La victòria a Lloret, en el retorn a la 3a Divisió, amb dos gols de Salvador Rodón, que havia estat “desposseït” de la capitania, que havia anat a parar a mans de Bilbao. La segona a casa contra el Nàstic, amb dos gols de Zamora, que situà l’equip groc-i-negre entre els líders. Magnífics empats a 2 gols als camps del Calella i el Badalona, en les dues ocasions també amb dos gols de Zamora, que els marcava a parells. Victòria sobre el Lleida per 3-0, en partit de ple hivern d’aquells que havien de començar a les tres de la tarda, perquè encara no hi havia llum artificial, en aquella ocasió amb dos gols de Salcedo, un extrem esquerre molt tècnic.

Però cal destacar sobretot un partit suspès contra el Badalona per una censurable agressió a un linier. Tot va esdevenir quan el Mataró guanyava per 1 a 0 i un xut badaloní va entrar per un forat que hi havia al lateral de la xarxa.

Mentre Nadal tapa bé l’angle, la pilota xutada per un davanter badaloní va entrar per un forat lateral / Fotos: Santi Carreras, Ilurosport

L’auxiliar va donar per vàlid el gol de l’empat i un espectador el va deixar KO amb un cop de transistor, que era el que tenien els espectadors més a mà, ja que escoltaven així el que passava a la 1a Divisió, quan quasi tots els partits es jugaven a la mateixa hora. El partit es va suspendre i es va continuar uns dies després al camp de l’Europa a porta tancada, acabant amb el mateix empat a un.

En el camp del Mataró es va viure una d’aquestes situacions lamentables, que no s’haurien de produir mai en un recinte esportiu / Foto: Santi Carreras

Important victòria al Camp Nou

I ja prop del final del campionat, el diumenge 24 de maig el CE Mataró va obtenir una victòria quasi definitiva al “Camp Nou”. En el gran coliseu blaugrana es va enfrontar amb el Condal, que era el nom del filial del Barça a les 19 hores, en un partit que es va jugar després d’un Barça – Celta de Copa. L’equip groc-i-negre va guanyar per 0 a 1 amb un gol de Juanito, quan faltaven dos minuts per al final del partit. Amb els dos punts pràcticament es va aconseguir la classificació per a la nova categoria, cosa que es va confirmar a la penúltima jornada guanyant per 2-1 el Gramenet, amb gols de Modesto, i com no, de Zamora.

Els detalls de la temporada

La classificació final a la lliga de 3a Divisió va ser aquesta: Terrassa 56, Badalona 54, Girona 51, Europa 50, Condal 48, Calella 47, Nàstic i MATARÓ 46, que foren els equips classificats per a la “nova 3a”, i per darrere quedaren, descendint a Preferent, Figueres, Lleida, Gramenet, Atlètic Catalunya (2n filial del Barça), Santboià, Gavà, Lloret, Montcada, Vilanova, Reus, Vilafranca i Olot.

El president Jaume Badalona, l’entrenador Mario Leardi, Enri, Nadal, Suades, Xanco, Bilbao, Ferrada, Ramos, Rodón, Vallhonrat, massatgista, Ollé, Zamora, Modesto, Oliver, Salcedo i Juanito / Foto: ILUROSPORT, Santi Carreras

El Mataró va guanyar 18 partits, en va empatar 10 i en va perdre 10, amb 46 gols a favor i 44 en contra.
Els jugadors que intervingueren foren: Nadal (38), Ramos (38), Suades (32), Ferrada (35), Rodón (31), Bilbao (36), Ollé (36), Modesto (36), Zamora (37, i màxim golejador amb 20 gols), Oliver (34) i Salcedo (35), que com hem dit formaren l’equip bàsic, gairebé inamovible, Enri (21), Busquets (1), Pera (2), Graupera (2), José Maria (5), Xanco (13), Juanito (7), Comas (1), Melchor (1), Sojo (1), Jaime (1).

Pepito Ramos en un partit del CE Mataró / Foto: ILUROSPORT

Cal observar que el jove Ramos va jugar tots els partits del campionat, i molts ulls es començaren a fixar en ell…. La temporada següent tornaria a repetir-ho jugant altra vegada tots els partits i l’Espanyol l’acabaria fitxant debutant a la 1a Divisió amb només 20 anys. Iniciava una gran trajectòria, de la que parlarem en un altre número, que el portaria al Barça i a les seleccions catalana i espanyola.

Inauguració de la llum elèctrica

Una imatge del primer partit jugat amb llum artificial contra el FC Barcelona / Foto: Santi Carreras, ILUROSPORT

Quasi acabant la temporada, el dia 20 de maig, es va inaugurar la llum elèctrica del camp, amb la visita del FC Barcelona que va guanyar per 1-3. El partit va servir per homenatjar a Salvador Sadurní, el porter blaugrana que deu temporades abans havia jugat al CE Mataró, cedit pel Barça. L’equip que presentà el Barça va ser aquest: Sadurní, Franch, Roca, Romea, Sanjuán, Casasas, Pellicer, Martí Filosia, Zaldúa, Garcia Castany i Nieto. Faltaven la majoria de titulars i el públic d’entrada manifestà la seva disconformitat, però aviat canvià d’actitud davant del bon joc dels blaugranes. Pel Mataró jugaren els titulars habituals. Marcà primer Martí Filosia, empatà Salcedo, i després Garcia Castany i Laredo, que havia entrat a la segona part posaren l’1-3 definitiu.

Salvador Sadurní el porter del FC Barcelona, que havia jugat cedit al Mataró la temporada 1959-60, rebent un obsequi del president del CE Mataró, Jaume Badalona / Foto: Santi Carreras, ILUROSPORT

D’aquesta manera la llum artificial donava més brillantor als moments d’esplendor del futbol mataroní. Paral·lelament, i també sota els focus, i amb molta força, s’anava obrint pas una nova estrella en el firmament esportiu local, de la qual en parlarem en el pròxim número.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *