IluroSport » El Club Escacs Cerdanyola arriba al seu zenit i tres jugadors arriben a mestres internacionals

El Club Escacs Cerdanyola arriba al seu zenit i tres jugadors arriben a mestres internacionals

Records… núm 148

En el número passat vàrem veure els primers anys del Club Escacs Cerdanyola fins que va arribar al moment de la seva consolidació com a entitat amb l’organització del seu Primer Open Ciutat de Mataró, en uns moments en què molts clubs d’escacs havien fet aquest pas. Ara ens falta veure com aquest club mataroní també arribaria aviat al seu zenit a escala esportiva, que malauradament i a causa de la modèstia de l’entitat no es va poder mantenir, ja que molts dels seus jugadors van buscar nous camins per dedicar-se professionalment als escacs, això sí, arribant a uns nivells altíssim.

Ascens a 2a Catalana

L’any 1989 va venir marcat per l’ascens “per equips” a la 2a Catalana, després d’haver arribat al club un altre jove valor de 20 anys com era el peruà Arturo Vidarte. Hi havia valors ja consagrats, al costat de joves promeses i veterans il·lusionats.
Una de les joves promeses era Manuel Granados, que a Tremp es va proclamar Campió de Catalunya infantil, anant posteriorment als campionats d’Espanya on seria 13è. La seva gran qualitat ja el va portar amb la selecció catalana juvenil a un encontre disputat a Euskadi.

Però els ja consagrats també progressaven i Fermín Gonzàlez va quedar 8è en els Campionats Individuals absoluts de Catalunya, va guanyar el Torneig Open de Sant Andreu, i junt amb Alcolea, Vidarte i Granados van aconseguir dos títols més en guanyar la Copa Catalana de 1a provincial contra el Piera i el Campionat de Catalunya de rapidesa de 2a Catalana. Ja se’ls començava a conèixer com els “quatre magnífics”…

Fermín Gonzàlez, Arturo Vidarte (a dalt); Manuel Granados i Antonio Alcolea (a sota) / Fotos: historiasdecerdanyola.blogsspot.com

L’èxit que havia tingut el primer Open Ciutat de Mataró va donar més ànims per afrontar el segon, que es va celebrar a l’estiu, amb victòria de Fernando Méndez (Vulcà), amb Vidarte com a segon amb els mateixos punts.

Consagració del jove Manuel Granados

El campionat per equips 1989-90 va portar el retrobament dels dos equips mataronins, ara a 2a Catalana i en el derbi encara es va imposar la veterania del CE Mataró que va guanyar per 7-3. Al final de la competició el CE Mataró (amb un equip format per Fàbregas, S.Gonzàlez, Vila, Bas, Nieto, Comelles, Arroyo, Saleta, Casademont i Taberner) va acabar en 4t lloc. Els “mataronins” havien estat a punt de poder jugar la fase d’ascens, però varen ensopegar al final contra el Gaudí. El CE Cerdanyola va acabar en sisena plaça.

Però si en l’àmbit d’equips el CE Mataró mantenia la seva superioritat, individualment els grans èxits eren per als joves del CE Cerdanyola. Així Fermín Gonzàlez va quedar tercer al Campionat de Catalunya absolut i Feliciano Martín va pujar a preferent. Una altra destacada de la temporada va ser Mercè Romera que va fer seu el títol de campiona de Catalunya de cadets escolars.

Però aquell any va ser el de la definitiva consagració de “Manolito” Granados que a Tolosa en el Campionat d’Espanya cadet va superar Tattersall i Narciso, que eren els favorits, aconseguint el títol de campió d’Espanya i classificant-se per al mundial de 1991. També va actuar en els d’Espanya absoluts al costat de Fermín Gonzàlez quedant classificat en el lloc 27è ex-aequo, mentre el seu company va acabar 15è.

Però aquell gran any de Granados no es va tancar aquí, ja que el jove mataroní també va guanyar el III Open Ciutat de Mataró, imposant-se a Yepes (Foment) i Martí (Viladecans). En el transcurs del torneig es va retre un homenatge al veterà Gaspar Bravo de CE Mataró que havia deixat de jugar per malaltia.

Ascens a Divisió d’Honor sense passar per la 1a

L’any 1991 el campionat de clubs va ser llarg, però en arribar al mes de maig el CE Cerdanyola s’havia proclamat campió de grup imbatut, amb 7 victòries i 4 empats, mentre que CE Mataró s’havia de conformar amb la cinquena plaça del grup, tot i que en l’enfrontament directe havien empatat. Com a campions de grup de 2a va correspondre l’honor de jugar el “play-off” d’ascens, que aquella temporada podia proporcionar l’ascens directe a Divisió d’Honor.

A la primera ronda el CE Cerdanyola va eliminar el Sant Josep de Badalona a doble partit. L’equip estava a un pas de l’ascens, però el rival de semifinals era el potentíssim Xec de Terrassa, amb l’inconvenient afegit d’haver-se de jugar l’encontre a la ciutat egarenca. L’equip tenia alguna baixa (Santos Namay i Carlos Martín) i van haver d’intervenir Benítez i Ruiz, de l’equip “B”. Per acabar de complicar la situació un dels cotxes que efectuaven el desplaçament va tenir avaria i això va provocar que es perdessin tres punts, un per arribar tard (Ruiz) i els altres dos pels mateixos nervis de la situació (Benítez i Martín). De la resta de partides només es podien cedir una derrota i unes taules, però l’esperança va créixer quan a les 11 del matí Fermín, Alcolea i Granados ja havien guanyat les seves partides i totes tres exactament en divuit jugades!

Manuel Castro va donar el punt decisiu per a l’ascens a Divisió d’Honor / Foto: historiasdecerdanyola.blogspot.com

Vidarte va fer pujar el quart punt ben aviat, Mata va perdre, però el president Bollero va fer taules. Tot quedava en mans de Manuel Castro que jugava contra Guzmán un jugador molt superior. Tanmateix, el va derrotar donant l’ascens al CE Cerdanyola, que així arribava al seu zenit: la Divisió d’Honor catalana. A la final es va perdre davant del Sitges, un equip molt superior, per 8 a 2, però el més important ja s’havia fet…

“Els quatre magnífics” guanyen Copa Catalana

Demostrant que aquell ascens era ben meritori dues setmanes més tard es va disputar la Copa Catalana d’Escacs Actiu (partides ràpides) per eliminatòries entre vuit equips. En quarts de final el CE Cerdanyola va derrotar el Barcino, en semifinals el Barberà i en la final al potent Foment per 2,5 a 0,5. S’havia aconseguit el títol absolut superant a tres equips de la màxima divisió catalana, i havia estat obra de Fermín Gonzàlez, Antonio Alcolea, Arturo Vidarte i Manuel Granados, els quatre millors “taulers” del club.

Al mes de juliol, la Festa Catalana dels Escacs celebrada a Piera gairebé va ser la Festa del CE Cerdanyola per la gran quantitat de trofeus obtinguts durant l’any i que varen tenir colofó amb el triomf de Fermín Gonzàlez en el campionat de Catalunya de partides ràpides celebrada en aquella festa.

L’equip amb les premis rebuts a la Festa Catalana dels Escacs del 1992 / Foto: historiasdecerdanyola.blogsspot.com

A finals de juliol, Manuel Granados, després de quedar 3r al campionat juvenil català, va anar al Brasil per participar en el campionat del món sub-18, quedant en el lloc 24è de 35 participants, entre els quals destacava Valdimir Kramnik, que es convertiria en poc temps en un dels millors jugadors del món.

El IV Open “Ciutat de Mataró” va adquirir ja el caràcter d’internacional i el va guanyar el búlgar Trichkov, seguit del soviètic Sokoliev.

Debut i comiat de la Divisió d’Honor

L’any 1992 es va produir el debut a la Divisió d’Honor i es va produir amb victòria a les instal·lacions del Congrés de Barcelona per 4-6. Van jugar en aquell debut Vidarte, Fermín González, Alcolea, Granados, Sànchez –nou fitxatge arribat de l’Amistat de Premià–, Castro, Feliciano Martín, Pons –arribat de l’Arenys–, Carlos Martín i Namay. Però aquell triomf va ser l’únic perquè després Vulcà, Terrassa, Sitges, Centelles, Foment Martinenc i UGA, serien rivals insuperables, i van enviar l’equip mataroní novament a la 1a Divisió Catalana. No obstant això, l’experiència va ser esplèndida… i després del català per equips, “els quatre magnífics” van guanyar novament la Copa Catalana, superant el Barcino en la final.

Jugadors del CE Cerdanyola amb Espartero, Alcolea, Mata, Rodríguez, Edgar, Muñoz, Fermín González, Feliciano Martñin, Manuel Castro (a dalt), Carlos Martñin, Manuel Granados, Molina, J.Martín, Olívia, Carlitos Martín (a sota) / Foto: historiasdecerdanyola.blogspot.com

Demostrant altre cop un alt nivell organitzatiu, el club mataroní va celebrar el campionat de Catalunya femení, que va comptar amb la participació de la mataronina Mercè Romera i que va ser guanyat per Inma Hernando del Foment.

El V Open “Ciutat de Mataró”, que va assolir una participació rècord de 71 jugadors, va ser guanyat per Dimitrov, un altre búlgar, tot i que Granados, que poc abans havia guanyat l’Open Gaudí, va empatar amb ell.

Comença el declivi

L’any 1993 començaria la “fuga de talents” quan Vidarte va marxar a l’Olot, i continuaria a finals de l’any 94 amb la marxa de Granados al Foment i l’any 97, amb la de Fermín Gonzàlez al CE Terrassa. Això, i el fet que la tasca en l’àmbit escolar havia baixat, va portar a una forta davallada del nivell del club, que va anar perdent potencial. L’any 1993 va quedar en 4t lloc de 1a Divisió, per darrere d’Olot, Catalonia i Barcelona, després quedaria 5è l’any 1994 i el 1995, i finalment l’any 1997 baixaria a 2a Catalana. Encara assoliria alguns èxits en la Copa Catalana d’escacs “ràpids”, però gràcies a l’equip B guanyador de la de 2a Provincial l’any 1994 i el 1996.

Èxits de Fermín González i Manuel Granados

En l’àmbit individual continuaven els èxits: Manuel Granados va quedar campió de Catalunya juvenil el 93 i el 94 (amb Feliciano Martín 2n) i guanyador a Platja d’Aro l’any 93, 4t al campionat d’Espanya juvenil del 94, va guanyar a Badalona i va quedar subcampió català ja amb el Foment, i amb aquest equip va quedar campió estatal de 1a Divisió pujant a Divisió d’Honor Estatal l’any 1997.

Manuel Granados

Per la seva part Fermín Gonzàlez, que ja havia entrat en les llistes FIDE amb un ELO de 2435, va guanyar a Jan Timman en unes simultànies del Corte Inglès, va guanyar l’Open Gaudí i va formar part de la selecció catalana al campionat d’Europa l’any 93 i va guanyar el VII Open de Mataró l’any 94. L’any 96, encara al CE Cerdanyola, va ser a un pas de guanyar l’Open de Barcelona, però va perdre amb el marroquí Hamdouchi en la darrera partida, mentre que als estatals absoluts una derrota davant del madrileny Sansegundo el va enviar al 13è lloc.

Fermín González

Fermín González i Manuel Granados, els dos millors jugadors sortits del club, van assolir el títol de mestres internacionals, reservat a l’elit dels escacs, i superat només per títol de gran mestre, dels quals a Espanya n’hi ha ben pocs. Tots dos s’han dedicat als escacs professionalment. Manuel Granados estava a primers de l’any 2004 en el lloc 65è del ranking estatal amb un ELO de 2396 i Fermín Gonzàlez estava en el lloc 105 amb un ELO de 2357.

També ho va aconseguir Arturo Vidarte, que l’any 1997 quedaria campió català absolut. Aquell mateix any Fermín Gonzàlez va fer un gran campionat d’Espanya quedant-se a un pas del títol.

Antonio Alcolea i Manel Castro van completar el repòquer de mestres catalans del club, i després ho van ser Namay. De 100 que n’hi havia a Catalunya sis havien sortit del CE Cerdanyola. Un balanç sensacional per aquell club que havia nascut de forma tan modesta. Actualment el jugador del club que ocupa la millor posició al rànquing és Diego Aguilar, un jugador invident que arribà al club el 1991, com ho explica ell mateix en aquest escrit inferior.

Emotiu escrit de Diego Aguilar explicant els seus primers anys al CE Cerdanyola / Foto: historiasdecerdanyola.blogspot.com

L’any 2021 Manuel Granados (Foment Martinenc) era el 108 del rànquing espanyol, amb un ELO de 2400 i Arturo Vidarte (CE Mollet) el 131 amb 2381. Dels jugadors del CE Cerdanyola el més destacat és Diego Aguilar, jugador invident, que és el 198 amb 2341 i Antoni Alcolea és el 273 amb 2302.

L’any 1998 es va tornar als col·legis, l’Open passa al Pavelló de Cirera, i es canvia de seu portant el local social al centre cívic de Can Morros. Semblava com si tot tornés a començar vint anys després…