IluroSport » El femení del CE Mataró de bàsquet participa a la Copa d’Europa i obté el segon títol de lliga (1972-73)

El femení del CE Mataró de bàsquet participa a la Copa d’Europa i obté el segon títol de lliga (1972-73)

Records… núm 121

En els Records-25 havíem rememorat el primer títol aconseguit per l’equip femení del CE Mataró a la Lliga de 1a Divisió Estatal, trencant el domini de l’equip madrileny del CREFF. En aquells moments molta gent pensava que allò hauria estat “flor d’un dia”, però en els anys següents els èxits continuarien de la mà d’un jove tècnic, Josep Maria Solà, que havia estat peça clau d’aquell èxit junt amb un bloc molt compacte de jugadores, que tenien amb Rafel Alum un infatigable delegat. Tant uns com les altres estaven en disposició de demostrar que el primer títol no havia estat pas casualitat.

Vuit partits, vuit victòries, abans d’anar a Europa

La temporada 1972-73 l’equip d’Ignis Mataró havia de defensar el títol de campiones d’Espanya i havia de prendre part per primera vegada a la Copa d’Europa. Continuaven a l’equip Carme Famadas, Quima Cot, Olga Martínez, Carme Brugué, Rosa M. Mas, Rosa M. Sierra, Teresa Fradera, Ma Teresa Planas i Azutzena Llobet. Van deixar-ho Glòria Parés, Margarida Genisans i Teresa Riera, i per reforçar una mica l’equip, va arribar Núria Rosell, una pivot de 19 anys procedent del Joventut de Badalona.

Les jugadores del CE Mataró i del Celta abans del primer partit de lliga 1972-73 / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Va començar la competició i ja en el primer partit davant del Celta de Vigo (78-35) es va demostrar que el que s’havia fet la temporada anterior podia tenir continuïtat. En el segon partit es va guanyar a la pista del Picadero, l’actual Palau Blaugrana-2, on jugava el Filomàtic, nom que prenia l’equip barceloní, gràcies al seu patrocinador. L’equip mataroní va doblegar el de Neus Bertran, en un partit emocionantíssim que va acabar amb 46-48. Després Almudena, Medina i Stàndard de Madrid, Aguilas de Bilbao, CREFF de Girona, Filosofia de Madrid, varen anar caient posteriorment. Vuit partits, vuit victòries. Era un bon moment per atacar la primera eliminatòria de la Copa d’Europa…

Cau el campió de Portugal

I va arribar el parèntesi de la primera eliminatòria de la Copa d’Europa en què l’Ignis Mataró es va enfrontar a l’Acadèmica de Coimbra portuguès, contra el que ja havia jugat la temporada anterior a la Recopa. El debut a la Copa d’Europa es va produir el divendres 10 de novembre a la universitària ciutat de Coimbra i va tenir el resultat d’empat a 48, que ara seria impossible.
Van jugar aquest històric partit, per part mataronina: Famadas (1), Fradera (2), Brugué (15), Llobet (14), Rosell (10), Cot (4) i Planas (2).

Vuit dies després, el dissabte 18 de novembre, es va jugar al Palau d’Esports i la victòria va ser ben contundent per 71-34. Al descans estava tot ben decidit amb un 37-13. Van jugar aquell segon encontre, que va significar que el Mataró passés la primera eliminatòria, les següents jugadores: Famadas (6), Fradera (4), Brugué (15), Llobet (3), Rosell (8), Cot (10), Planas (6), Olga (15), Mas (4). Sierra, estava a la banqueta, no obstant estava lesionada i no va jugar.

L’equip al complet fent costat a Carme Famadas en l’homenatge que va rebre la capitana / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

En aquest darrer partit, que va ser televisat en directe, es va fer l’entrega del guardó de “millor jugadora espanyola” a Carme Famadas, que el rebia per segon any consecutiu acompanyant novament al madridista Brabender que repetia entre els homes. Raimundo Saporta president de l’AEBI (Asociación Española de Baloncestistas Internacionales) li va lliurar el trofeu.

Raimundo Saporta lliuran el trofeu de millor jugadora de la lliga 71-72 a Carme Famadas / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

Una dura ensopegada… que seria l’única

Però aquell parèntesi va treure una mica de concentració a la Lliga, on les mataronines van patir la primera derrota (45-35) a La Corunya davant del Tabacalera, amb un arbitratge escandalós que va matxucar les mataronines, que al descans només havien pogut anotar 12 punts! Però va ser només un petit entrebanc, després es va derrotar el CREFF de Madrid (66-50) i l’equip va tornar a agafar la bona ratxa, que ja no s’aturaria, derrotant el Little Kiss de València i acabant com a campió d’hivern.

Victòria a Budapest

En Copa d’Europa arribaren els vuitens de final, amb un rival de consideració, el TFSE Budapest, que era el campió hongarès. El primer partit es va jugar el dijous dia 7 de desembre al Palau d’Esports i l’equip mataroní va plantar cara, cedint només per 4 punts (54-58), tot i no poder comptar amb Brugué, ni Sierra, i estar Carme Famadas lleugerament lesionada.

Les jugadores de l’equip hongarès saludades en la recepció a l’Ajuntament pel Tinent d’Alcalda Francicso Salas, i els dos equips a la pista del Palau d’Esports abans del partit / Fotos: Santi Carreras, Ilurosport

A Hongria es va rebre una acollida sensacional, lloada pels directius mataronins en tornar a casa. A la pista, i després de “sorprendre” els seguidors locals amb les faldilles amb què encara jugaven les mataronines, aquestes varen fer un partit sensacional guanyant per 57-59, que no va servir per passar l’eliminatòria però sí per demostrar la gran qualitat de l’equip. Cal dir que faltant cinc minuts per al final guanyaven per 52-57 i faltant 25 segons per 55-59. En l’última jugada les hongareses van forçar personal i van convertir els dos tirs lliures. Les protagonistes d’aquell sensacional triomf, tot i perdre l’eliminatòria, van ser: Cot (21), Mas (14), Olga (12), Famadas (6), Fradera, Brugué, Llobet (4), Rosell (2), Planas i Sierra.

Passeig a la segona volta de la Lliga

La segona volta de la Lliga va ser un passeig, sense perdre cap partit, amb grans exhibicions, fins i tot contra les immediates seguidores: contra Picadero Filomàtic (55-41 al Palau) i davant del CREFF (49-65 a Madrid), aquest darrer ja amb el títol a la butxaca, que s’havia aconseguit a falta de tres jornades per al final.

Olga Martínez en el partit contra el Filomatic Picadero al Palau / Foto: Santi Carreras

Al final el Picadero quedava a sis punts, i més endarrere Celta, Creff de Girona, Tabacalera i Creff de Madrid. I haguessin pogut d’acabar imbatudes sense l’espoli patit a La Corunya a la primera volta. Poc després Carme Famadas seria escollida per tercer any consecutiu la millor jugadora espanyola.

Rafel Alum (delegat), Rosell, Mas, Planas, Llobet, Josep M. Solà (entrenador), Cot, Olga, Fradera, Brugué i Famadas (en aquest partit estava absent Sierra, lesionada bona part de la temporada) / Foto: Santi Carreras

La classificació final va ser aquesta: IGNIS CE MATARÓ 42, Picadero 36; Celta Vigo 30; CREFF Girona 29, Tabacalera Coruña 28, CREFF Madrid 28, Aguilas Bilabo 18, Dimar València 16, Median Madrid 14, Standard Madrid 13, Filosofia Madrid 9, Almudena Madrid 0.

Després a la “Copa del Generalísimo” celebrada a Alcoi, el Mataró, que va superar Tabacalera i CREFF de Girona, va arribar a la final contra el Picadero Filomàtic. No obstant es va veure que aquesta competició no lligava amb l’equip mataroní i el Picadero, molt motivat, va aconseguir el triomf per 39-46.

Josep Maria Solà en un “triumvirat” com a seleccionador

Ja al mes de gener de 1973, el jove tècnic mataroní Josep Maria Solà havia rebut el “premi” de dirigir la selecció estatal absoluta, en un triumvirat format junt amb Itas Pozas (CREFF Madrid) i Manuel Fernàndez (Tabacalera). I això que fins aquell moment era entrenador “amateur”…

La primera cita va ser classificar l’equip júnior, on figurava la mataronina Azutzena Llobet, per al Campionat d’Europa. En el Preeuropeu celebrat a Alemanya, Espanya es va jugar la classificació en el darrer partit contra Suècia, guanyant per 55-28, amb 15 punts de la pivot mataronina, que va ser la màxima anotadora del partit. Després a l’Europeu, la jugadora no va poder ser-hi per lesió i Espanya va acabar en vuitena plaça.

Aquests triomfs tenien efecte positiu a la pràctica d’aquest esport entre les dones a la nostra ciutat i cal destacar que l’equip de l’Esportiva va jugar a 1a Provincial, que durant aquella temporada va competir un equip de Ninis a la competició de l’OAR i també es va celebrar un Torneig Escolar amb la participació de 10 escoles de la ciutat i que va guanyar l’Immaculada Concepció. Evidentment d’aquí havien d’anar sortint nous valors, mentre l’equip dirigit per Josep Maria Solà buscava un tercer títol consecutiu…