IluroSport » El “foot-ball” arriba a la ciutat i neix el primer club federat, el Mataro FC (1911)

El “foot-ball” arriba a la ciutat i neix el primer club federat, el Mataro FC (1911)

Records… núm 107

En el número anterior d’aquests Records parlàvem d’una històrica Copa Catalunya d’automobilisme de nivell internacional celebrada a Mataró l’any 1910, i aquells eren també els moments en què el futbol començava a arribar a la nostra ciutat.

El naixement del “foot-ball”

El “foot-ball”, com se’n deia aleshores, havia nascut, almenys en la forma actual, l’any 1863 a Anglaterra, tot i que havia tingut una prehistòria en forma de jocs semblants que es practicaven arreu del món. Es parla per exemple de jocs que tenien els xinesos, els japonesos o els grecs, i sobretot d’aquell “calcio” italià de l’edat mitjana, que possiblement és l’antecedent directe més immediat del futbol.

No obstant, va ser el dilluns dia 26 d’octubre de 1863, a la Freemason’s Tavern de Londres, quan es fixaren una regles de joc que ben poc s’han modificat fins a l’època present. De tota manera vuit anys abans a Sheffield ja hi havia un club que està considerat el més antic del món.

Segons sembla en aquesta taverna es fixaren les regles del foot-ball (imatge antiga de blog.20minutos.es i nova de Diario As)

D’Anglaterra aquest esport es va exportar a tot el món, sobretot a través dels mariners, i això va fer que els primers clubs de la península naixessin a localitats de la costa, com és el cas del Recreativo de Huelva, fundat el 1889. A Catalunya la primera notícia apareix l’any 1892 i parla d’uns partits jugats entre el Reial Club de Regates i el British Club a Can Tunis, barriada de Barcelona entre Montjuïc i el Llobregat. No obstant el primer club federat, el degà, és el Palamós, fundat el 1898. L’any següent es va fundar el FC Barcelona i l’altre l’Espanyol. Havent arribat a la capital, no podia tardar en escampar-se i ben aviat arribaria a la nostra ciutat aquesta moda esportiva…

El futbol arriba a Mataró

No és fàcil determinar amb exactitud com va començar el futbol a la nostra ciutat, tenint en compte el caràcter experimental dels seus primers intents, però sembla que el primer intent s’havia produït l’any 1901, quan al Velòdrom (actual Parc Municipal) alguns aficionats a l’esport que eren membres de la “Real Mensajera de Iluro”, una de les entitats esportives més antigues de la ciutat i dedicada bàsicament a la columbòfila, van practicar alguns entrenaments futbolístics. El diari “Mataró Deportiu” anys després, i parlant dels orígens del futbol, citava entre els seus pioners d’aquells temps als esportistes mataronins Subirà, Serra, Isern, Margens, Esquerra i Soler, i afirmava que el seu uniforme era un jersei blanc amb ratlles verticals vermelles. Fou el primer intent, això no obstant, va ser breu.

L’any 1903 encara es demanava per part d’alguns esportistes que es tallessin alguns arbres que hi havia a la “pelousse” del Velòdrom al Parc Municipal, que molestaven a aquells que volien practicar l’esport del “foot-ball”. Passats uns anys aquella pista central del Parc Municipal, es va anar convertint en camp de futbol agafant com a porteries dos arbres, amb una corda lligada que feia de travesser…

Primers clubs organitzats

Els primers clubs degudament organitzats varen néixer l’any 1911. L’any abans la Parròquia de Sant Joan i Sant Josep havia inaugurat un “pati d’esbarjo” en un solar del carrer Lepanto, en el qual els joves podien practicar diversos jocs i esports (el foot-ball entre altres), sota la direcció dels pares escolapis de Santa Anna. Allà el mes d’abril de 1911, va néixer el Catalunya SC amb Salvador Garriga com a primer president. Per altra part, del grup que practicava al Parc Municipal, la majoria sorgits del Foment Mataroní, va néixer el Mataró FC aquell mateix mes. A la premsa es recollia que l’equip el formaven J. Soler, L. Vives, Ximenes, V. Vives, Mirats, A. Soler, Bartra, A. Cambra, Josep M. Bertran, que n’era el capità, Cuadrada i Carbonell, amb Rifà i S. Cambra de reserves.

Equip ben pintoresc d’aquella primera època del Mataró FC, al camp del Foment, amb la LLar Cabanelles al darrere / Foto: Arxiu JGC

També a Valldemia es jugava a aquest nou esport, i sense que passés massa temps també es va formar l’Stàdium al camp del Camí de la Geganta, i també hi havia equip a Santa Anna amb Joan Duran de president i Antoni Fàbregas de capità.

El primer partit relativament oficial, tot i que sense ser encara federat, del que va quedar constància el va jugar el Catalunya al camp del Vilassar, amb només deu jugadors: Fontrodona, Candit, L. Valls, J. Duran , Ferrer, Carreras, Garriga, Pujol, G. Duran, J. Valls. La superioritat vilassarenca va ser manifesta i van acabar guanyant l’encontre per 3 a 0. El 25 de març va jugar-se la tornada al Parc Municipal de Mataró i el resultat va ser ben diferent, ja que el Catalunya va guanyar per 8-2. En aquesta ocasió van jugar: E.Mas, Alomà. Pujol, Valls, Duran, Roca, Pruna, Garriga, Ferrer, Fontrodona i G.Duran.

La premsa de l’època en feia el següent comentari: “Destacar que el “referee” (tal com se li deia a l’àrbitre) Sr. Joaquim Soler (que pocs dies després seria el primer president del Mataró FC) va ser molt imparcial i a més va donar a entendre que coneixia molt bé el reglament, ja que va assenyalar totes les faltes”…

El primer partit de rivalitat local

Finalment, el 14 de maig, després d’un intent fracassat, ja que el Catalunya només tenia vuit jugadors, es va jugar el primer partit de rivalitat local, que va acabar amb empat a tres gols, però curiosament jugat per dos equips de set jugadors. Pel Catalunya SC ho feren Mas, Valls, Fontrodona, Garriga, Ferrer, Teixidó i Duran i pel Mataró FC ho van fer Soler, Ximenes, Vives, Cuadrada, Mirats, Bartra i Bertran. La premsa deia “Ens permetem recomanar a ambdós clubs la importància que ha de tenir estudiar una millor combinació que compensaria l’esforç envejable que desenvolupen en el joc”. O també: “El match en general resultó soso. El Mataró parecía sentir el tiempo, poseídos todos de extraordinaria apatia. El Cataluña jugó con más brío, finalizando el match con empata a 3 goals”. Com es pot veure, això només feia que començar, però els crítics ja van aparèixer ràpidament…

A Valldemia hi havia un potent equip format bàsicament per jugadors interns / Foto: Llibre “Més de Cent Anys de l’Esport a Mataró”

El 16 de juny el Catalunya va jugar a Valldemia, on en aquells temps hi havia molts alumnes interns de fora de la ciutat, perdent per 4 a 0, davant d’un equip que es considerava imbatible. Poc després el Mataró hi va empatar a zero gols.

El Mataró FC és el primer club federat de la ciutat

Els dos equips, Mataró FC i Catalunya SC, començaren a comprendre que anirien millor ajuntant esforços i així va néixer de forma oficial el primer equip federat de la nostra ciutat, el Mataró Foot-Ball Club, com a secció del Foment Mataroní, que li cediria el seu camp d’esports. El primer president va ser Josep Soler Moreu i en la Junta del qual formaven Narcís Ricart i Antoni Cambra, que van fer totes les gestions perquè el club entrés a la Federació i pogués participar ja en un campionat.

Per apreciar com es veia, en aquells temps remots, un esport que ara coneix tothom reproduïm una nota publicada al diari “La Costa de Llevant” el dia 12 de desembre de 1911: “Ja és un fet la institució d’un club seriós a la nostra ciutat. La important entitat Foment Mataronès, amb sa constància i laboriositat, acaba d’agregar a ses múltiples seccions, un magnífic camp de Sports, en el que amb el nom de “Mataró Foot-Ball Club” s’han organitzat els “teams” que portaven a cap el desenrotllo del sport anglès”...

El dia 14 de novembre ja es va jugar al camp del Foment, tot i no haver estat encara inaugurat oficialment, un partit entre el Mataró FC i l’Sporting Catalunya de Barcelona, que acabà amb victòria dels visitants per 1 a 3.

El Mataró FC es va inscriure en el campionat de Catalunya de 2a categoria, que es va anomenar de “júniors”. En el campionat van participar 21 equips, jugant-se a una sola volta, tot i que no es van completar tots ells. Al de 1a Categoria només hi havia sis equips, que eren Espanyol, España, FC Barcelona, Universitary, Numància i Català, que acabaren en aquest ordre.

En el primer partit de la lliga de “júniors” l’equip mataroní es va desplaçar a Barcelona per jugar al camp del Sarrià. Aquest primer partit oficial es va perdre per 1-0 i jugaren per part mataronina: Cuadrada, Vives L., Mirats, Alomà, Duran, Cambra A., Soler J., Carbonell, Bartra, Ximenes i Soler A. La premsa deia: “A la segona part es va lluir el goal-keeper (Cuadrada) que va fer meravelles, havent-hi moments en què hi havia un autèntic bombardeig a la porteria “blau-cuir”, estavellant-se els blancs contra la nostra bona defensa”. D’aquest text es dedueixen els colors que portava l’equip del Mataró FC.

L’equip mataroní va acabar en 18è lloc, guanyant només 2 partits dels 14 disputats i patint alguna derrota dolorosa com un 0-11 davant del Barcino.

La inauguració del camp del Foment

Ben aviat va arribar el gran dia, el de la inauguració del nou camp del Foment Mataroní, que a partir d’aquell moment seria el del Mataró FC. Estava situat tocant al convent de les Caputxines, on ara hi ha la ronda Alfons X el Savi, per tant, una mica per sota de l’actual Camp Municipal, i tocant també a la pujada al cementiri, actual Passeig Cabanelles. Tenia unes dimensions de 91 m de llarg per 55 d’ample.

La presidència de la inauguració del Camp del Foment, amb el cementiri al fons / Foto: Revista Stàdium

La Junta Directiva havia aconseguit per a la solemne inauguració un partit d’alt nivell entre el Barcelona i el Català, que es disputarien la “Copa Iluro” el dia 1 de gener de 1912. Va ser un partit dominat pel FC Barcelona, que va entusiasmar als afeccionats locals, i que va guanyar per 7-0.

Imatge del partit inaugural / Foto: Revista Stàdium

Durant l’any 1912 el Mataró FC va continuar sent l’equip capdavanter de la ciutat i més quan momentàniament es van incorporar dos jugadors barcelonins, Bori i Fàbregas, amb els quals el Mataró va guanyar per 4-1 l’aleshores “invencible” Valldemia, com ja hem dit abans amb majoria de jugadors forans que estaven interns a l’escola. El camp estava ple de públic que va presenciar, segons es va dir, el millor partit mai vist a Mataró. Formaren: Castro, Ximenes, Cuadrada, Durán, Bori, Soler, Bartra, Cambra, Fàbregas, Carbonell i Mirats.

El Campionat de Catalunya de la temporada 1911-12, va acabar molt tard i en ell el Mataró FC no s’hi va lluir massa, acabant en 18a posició dels 21 participants. Només es van guanyar dos partits, davant el Mercantil de Barcelona (4-2) i el quart equip de l’Espanyol (3-2), però es van patir 14 derrotes, alguna de molt dolorosa com un 0-11 davant el Barcino. A la part final del campionat ja havien desaparegut els jugadors barcelonins i entraren altres jugadors com Camats, Marín o Ruiz.

Curiosa foto d’un equip del Mataró FC d’aquella primera època feta al pati del convent de les Caputxines, amb G. Duran, Soler, Rifà, Cuadrada, Mirats, Nogueras (drets) i Manent, Sabatés, Camats, Gómez i Pujol / Foto: Llibre “Història de l’Iluro SC”

El futbol mataroní estava en plena formació, i l’any següent començaria a haver-hi desavinences i la inauguració del nou camp de tir propiciaria el naixement d’un nou club futbolístic a la nostra ciutat. I això ho veurem en el pròxim número.