IluroSport » El GG Lluïsos organitza el primer “Cros Ciutat de Mataró” al Parc Municipal (1970)

El GG Lluïsos organitza el primer “Cros Ciutat de Mataró” al Parc Municipal (1970)

Records… núm 135

En el número anterior vam fer un parèntesi en la història atlètica de Lluïsos. Ara la reprenem en un moment en què aquest club s’acostava als seus 25 anys d’existència, però quan la secció atlètica de manera oficial encara no havia arribat als deu anys. Tot i això, la maduresa i l’empenta dels seus directius, presidits pel Sr. Antoni Colomer, va cristal·litzar en la revitalització de les proves de camp a través, del tradicional “cros”, a la nostra ciutat, que n’havia estat pionera l’any 1925, quan s’hi havien disputat els Campionats de Catalunya d’aquesta especialitat, organitzats per la secció atlètica del Club Natació Mataró. La nostra ciutat encara estava a l’espera de l’Estadi i aquesta era una manera de veure els millors especialistes catalans a la nostra ciutat.

La base lluïsenca progressa

Tot i estar sempre una mica a l’ombra del que era el principal club atlètic de la ciutat el CA Laietània, el GG LLluïsos feia una tasca esplèndida i en aquest número n’anirem fent una repassada. Bona prova d’aquest treball van ser durant l’any 1968 les actuacions de l’infantil Joan Codolà (4t provincial en 150 m) i del juvenil Manel Carreras (4t en 400 m), i durant l’any 1969 el subcampionat infantil provincial de Xavier Grau en llargada (5’21 m), el bon paper en els campionats catalans júniors de Carreras (5è en 200 m) i Joan Bosch (4t en triple) i les places de finalista en el provincial absolut a càrrec de Manglano (5è en llargada) i Oms (5è en javelina). A la vegada, floria una nova generació de noies encapçalades per Rosa Ma Floris, quarta al campionat cadet de llargada (4’20 m).

Una gran organització en el XXV Aniversari

La progressió, de tota manera, no era el que podria haver estat per les dificultats que trobaven els atletes per entrenar-se en bones condicions, per la manca d’instal·lacions adequades. Això feia que l’equip masculí continués a la 5a categoria i el femení estigués a 3a. Possiblement per aquest motiu es va donar una atenció especial al cros, i el club —en l’any en què complia el seu XXV Aniversari— va organitzar el primer “Cros Ciutat de Mataró” el dia 29 de novembre de 1970.

Aquell dia el Parc Municipal, on ja s’havien celebrat proves atlètiques durant la primera meitat del segle XX, rebia novament els atletes i ho feia enmig d’un ambient esplèndid, ja que moltíssima gent els va donar escalfor mentre observava de prop el seu esforç.

Sortida del 1r Cros Ciutat de Mataró dintre del Parc Municipal / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Les curses tenien la sortida i l’arribada dintre del Parc i el recorregut transcorria per l’actual avinguda del Corregiment, que aleshores era un autèntic descampat amb nombrosos tobogans, on el jovent gaudia de valent amb les bicicletes.

En les primeres curses, dedicades a les categories de base, va brillar Carme Valero, una prometedora juvenil de la Joventut Atlètica Sabadell, que només sis anys més tard, el 1976, arribaria a ser campiona del món absoluta de cros, i que no faltaria a la prova mataronina en els anys següents. En aquella cursa, l’atleta de Lluïsos Carme Bosch va arribar en tercera posició. En les proves masculines els millors mataronins van ser Francisco Pozo (Laietània) que fou 7è en júniors en prova guanyada per Jordi Dolz (FCB), i Francesc Xavier Parés (Lluïsos) 10è en juvenils, categoria en la qual el guanyador va ser Joan Rius (CN Barcelona).

Els atletes d’una de les proves de base pujant per l’actual Avinguda del Corregiment. Al fons a l’esquerra es pot veure la teulada de la piscina inaugurada aquell mateix any / Foto: Santi Carreras

Però el gran moment va arribar amb les proves sènior. En categoria femenina va triomfar Nieves Recuero (CNB), amb Carme Dalmau (Lluïsos) arribant en 18a plaça, i en categoria masculina va dominar Vicente Egido (FC Barcelona), un dels millors especialistes estatals en els 3.000  m obstacles, la prova de pista anomenada “cros de butxaca”. En el cros de veritat també s’hi movia bé i ho va demostrar a Mataró imposant-se a la resta dels millors “crosmen” catalans, com Menguán (Cornellà) i Marí (CNB). El millor mataroní va ser Santos Gonzàlez (Grup Gimnàstic Lluïsos) que va arribar en 41a posició. L’organització de la cursa havia estat perfecte, i això animaria a tothom a continuar en anys successius.

Segona edició del cros

Pel que fa a la competició en pista, durant l’any 1971, la lliga catalana va patir una reestructuració, celebrant-se ja en festivals on participaven sis equips conjuntament. L’equip de Lluïsos en nois va competir a 3a “C” i va acabar en quart lloc, i en noies ho va fer a 3a amb un tercer lloc final. La millor marca de la temporada, va ser la de la juvenil Mercè Macià, la que després seria destacada alpinista, que amb 1:04.6 va obtenir el primer rècord local per al seu club en la prova de 400 metres llisos.

L’any es va tancar amb la segona edició del cros Ciutat de Mataró, celebrada novament als voltants del Parc Municipal, amb triomfs sèniors de Vicente Egido (FCB), en categoria masculina, i Carme Valero (JA Sabadell) en la femenina. Pel que fa a la representació mataronina el millor van ser els tercers llocs de Francisco Pozo (CAL), en júniors, i de Mercè Macià, del club organitzador, en juvenils.

Imatge de la segona edició del cros, amb el laietanenc Francisco Pozo (segon per l’esquerra) / Foto: Ilurosport

Arriba l’Estadi però el cros continua al Parc

L’any 1972 va portar la inauguració de l’estadi atlètic, que tant esperaven els atletes, però no va ser reeixida del tot perquè el terra no es va assentar i no tardaria a quedar abandonat per un temps.

Durant aquell any, el GG Lluïsos va aconseguir l’ascens a 3a “B” en una promoció en què van superar a Calella i Santa Coloma. Va haver-hi també el primer enfrontament entre els equips mataronins GG Lluïsos – CA Laietània per equips, en ocasió d’un Trofeu Maresme on els laietanencs s’imposarien amb 343 punts, a Calella (278), Lluïsos (220) i GEiEG (196).

El dia 26 de novembre amb 800 participants va arribar la tercera edició del cros, i Vicente Egido i Carme Valero van fer el seu “hat-trick” particular. El mataroní més destacat novament va ser Pozo (CAL) (3r en júniors) i el més ben classificat de Lluïsos va ser Francisco Garcia que fou 11è en infantils.

Primers títols estatals d’atletes dels Lluïsos

L’any 1973, l’equip de Lluïsos va participar en la 3a “B” però el seu progrés es va fer més evident amb la consecució dels rècords locals de les proves de relleus, que els laietanencs tardarien uns anys a recuperar. Primer, amb Llinàs, Carreras, Taberner i Castellà, van marcar 3:31.6 en els 4×400, i després Batet, Carreras, Grau i Llinàs van situar el rècord de 4×100 en 44.7.

Però el gran “heroi” de la temporada va ser Vicenç Ortiz que va obtenir per al seu club el primer títol de campió d’Espanya. Va ser en llançament de pes juvenil, amb un llançament de 13,56 m (pes de 6 kg) després d’haver quedat campió català. L’any següent repetiria el títol català, no així en el cas de l’estatal, ja que s’hauria de conformar amb el 5è lloc.

Vicenç Ortiz, primer campió d’Espanya d’atletisme del GG Lluïsos / Fotos: Ilurosport

En el “IV Cros Ciutat de Mataró” nova victòria de Carme Valero, amb el seu quart triomf a Mataró, en sènior femenina, i del seu company del Sabadell Josep Pro en masculins. El millor col·locat dels mataronins va ser el laietanenc Bravo 3r en infantils i la millor dels Lluïsos, una joveneta Maria Luisa Novo va arribar en quart lloc en cadets.

Carme Valero i Josep Pro, rebent el guardó de mans de Carles Mons, delegat municipal d’esports / Fotos: Santi Carreras, Ilurosport

Aquesta atleta lluïsenca seria la gran revelació de l’any 1974 i donaria al seu club el segon títol estatal en dues temporades. Durant l’hivern ja va quedar campiona d’Espanya escolar cadet a Tarragona amb l’equip del Cor de Maria, escapant-se amb cinc atletes més i fulminant-les amb el seu esprint. Després en els campionats cadets de Catalunya va guanyar en 300 m i en 600 m, mentre la seva companya Ester Ruiz quedava segona en 300 m i 3a en 150 m, i l’equip format per Lluís, Ruiz, Cornellas i Novo es proclamava campió català en 4×300.

Maria Luisa Novo, la segona campiona d’Espanya dels Lluïsos / Foto: Ilurosport

I la cosa no va acabar aquí, ja que en els campionats d’Espanya celebrats a Granada, M. Lluïsa Novo es va proclamar campiona en 300 m amb 42.5, completant una temporada excepcional, que tindria continuïtat l’any següent. En efecte l’any 1975, va quedar campiona provincial cadet de cros, i repetiria el títol de campiona d’Espanya de 300 m per segon any consecutiu amb un nou rècord estatal de 42.2.

També apareixia una gran velocista, ja que Ester Ruiz va aconseguir el títol de campiona catalana juvenil en 100 m. (12.8) i 200 m. (26.6), i a més va quedar 5a en els estatals juvenils i 4a en els catalans absoluts.

Ester Ruiz, campiona catalana juvenil en velocitat / Foto: Ilurosport

L’any 1974 havia d’acabar amb el V Cros Ciutat de Mataró com havia passat cada any, però no va ser així. Per problemes de calendari es va celebrar el mes de febrer del 1975. Per un costat va haver-hi novetats perquè la guanyadora femenina no va ser Carme Valero, sinó Encarna Escudero, mentre que categoria masculina va guanyar Jaume López Egea. Tanmateix, els mataronins s’anaven col·locant entre els millors, com la laietanenca Maria Boixet (CAL) 2a en séniors, i sobretot amb el primer triomf mataroní després de cinc edicions gràcies a Maria Luisa Novo (LL) en cadets.

Poc es podia esperar en aquells moments que aquesta organització acabaria sent una de les més tradicionals del circuit català i que arribaria a les cinquanta edicions, cosa que es va celebrar degudament l’any 2020.

Els cartells de les cinquanta primeres edicions del Cros Ciutat de Mataró

Aquella edició va marcar un punt d’inflexió perquè seria la darrera edició que se celebraria al Parc Municipal. Buscant una ubicació més idònia, quan la ciutat anava creixent, s’aprofitaria la definitiva inauguració de l’Estadi per celebrar-lo pels seus voltants. També altres esports en molts moments, com veurem en el pròxim número, van haver de buscar alternatives per al seu desenvolupament…