IluroSport » El “hockey” prova sort a l’Iluro SC, fa quasi un segle, i més endavant al CN Mataró i CE Mataró

El “hockey” prova sort a l’Iluro SC, fa quasi un segle, i més endavant al CN Mataró i CE Mataró

Records… num. 53

El primer partit d’hoquei a la nostra ciutat es va celebrar el dia 30 d’agost de 1925. Era de “hockey”, pronunciant-ho en anglès, amb la h aspirada, com els agrada dir-ho als practicants d’hoquei herba o terra. Va ser d’exhibició i va tenir lloc al camp de l’Iluro. Era un partit a benefici de les “Germanetes dels Pobres” i s’enfrontaren els equips del Terrassa FC contra una selecció del Pompeya de Barcelona, guanyant els primers per 5-0. Com es pot veure la ciutat egarenca ja dominava aquell esport en els seus primers passos…

Un esport d’orígens molt llunyans

L’hoquei sobre herba, o hockey, és un dels esports d’equips més populars arreu del món i els seus orígens són molt llunyans. Sembla que poden venir d’Àsia, a la zona actual de la Índia i el Pakistan, tot i que també hi ha gràfics mostrant persones jugant amb pals a l’antic Egipte, fa quatre mil anys. L’hoquei modern aquí a Europa es popularitza, com molts altres esports, a Anglaterra al segle XIX, i l’any 1908 a Londres va ser olímpic, tot i que no arrelaria en els Jocs fins a partir del 1920. L’any 1923 ja hi ha constància de la federació l’espanyola i de la catalana, i els primers clubs són a Terrassa i Barcelona. Hiu ha constància que aquell mateix any a l’Iluro SC ja es va voler fer una secció, de la mà de Santiago Fradera i Joaquim Boter, però encara hauria d’esperar una mica.

El primer partit de l’Iuro va ser contra un Barça “camuflat”

L’exhibició que hem citat a la introducció va servir per acabar de fer prendre la metxa dels aficionats mataronins a aquest esport, que el dia 1 de novembre d’aquell any 1925 disputaren el primer partit d’hoquei d’un equip de la nostra ciutat. D’aquesta manera era el tercer esport d’equip, que es jugava a la nostra ciutat, després del futbol i el waterpolo.

El primer partit va ser contra el FC Barcelona, però amb el nom d’Amateur, ja que sobre el club blaugrana pesava una desqualificació en aquells moments. L’equip de l’Iluro el va capitanejar Esquius i va formar així: Casabella; Esquius, “Peret” Vila; Arnau, Salas, Alcaide; Diví, Subirà, Roca, Canet i Julià. Alguns eren o havien estat jugadors de l’equip de futbol, altres havien fet atletisme, i com es pot veure la formació era amb el mateix 2-3-5 amb què els onze jugadors de futbol es distribuïen sobre el terreny de joc. Destaca la presència de Miquel Roca, pare d’una gran dinastia esportiva de la qual ja hem parlat en aquestes pàgines. El partit acabà en empat a un gol, sent Canet, jugador de l’equip de futbol, l’autor del gol ilurenc.

L’equip el formaren Casabella, Vila, Esquius, Arnau, Canet, Alcaide, Salas, Roca, Julià, Subirà i Diví / Foto: Llibre “Història de l’Iluro SC”

Continuen els amistosos

L’equip va anar consolidant-se i el dia 6 de gener del 1926 es jugà novament al camp de l’Iluro contra l’Europa, amb les inclusions a l’equip de Majó i Palaus, per Canet i Julià. Guanyà l’Europa per 0-1. Després d’aquest partit sorgiren diferències entre la Junta de l’Iluro i els jugadors, i es va adoptar el nom d’Amateur SC, i amb aquest nom es jugà el dia 19 de març novament contra l’Europa, amb victòria per 3-0, i amb gols de Reniu (un altre futbolista que debutava), Subirà i Roca. La premsa deia: “Seria de desitjar que es trobés públic que s’aficionés a aquest esport, corresponent als esforços que fa l’equip local per aclimatar-lo entre nosaltres, junt amb més suport de l’Iluro. Que no tot s’acaba amb el futbol!!”. Ben aviat es recuperà la samarreta i el nom de l’Iluro i es jugà novament contra l’Europa perdent per 2-3 i després empatant a un gol al seu camp.

S’entra per primera vegada en competició oficial amb poc èxit

Després d’aquesta arrencada en forma d’amistosos, l’Iluro entra en el campionat de Catalunya de la temporada 1926-27. En el grup jugaven Terrassa, Polo, Barcelona i Tarragona i en el grup B hi entraren l’Iluro, Universitari, Júnior, Galenos i Catalunya.
El primer partit de campionat es jugà el dia 14 de novembre de 1926, al camp de l’Iluro contra el Catalunya de Les Corts i els groc-i-negres guanyaren per 2-1, marcats tots dos pel capità Esquius. L’equip va ser: Canet, Palaus, Vila, Arnau, Salas, Majó, Roca, Subirà, Esquius, Viladevall i Diví.

Després la resta de resultats foren aquests: Universitari- Iluro 8-0; Galenos- Iluro 1-0; Iluro- Júnior 2-2; Catalunya- Iluro 1-0; Iluro- Universitari 0-3 (amb molt de pùblic pel prestigi que tenia l’equip barceloní); Iluro- Galenos 0-1; Júnior- Iluro 2-0.
Només un triomf en el primer partit, i tan sols quatre gols marcats en tot el campionat, no era un bagatge massa encoratjador.

Segona temporada encara més decebedora

Si la temporada 26-27 havia estat fluixa, la següent encara va deixar els ànims més baixos. Durant l’estiu s’havien jugat amistosos a Masnou, Argentona i Calella, perdent-los tots, fins que el 2 d’octubre l’equip retrobà la victòria a Masnou per 0-1 amb gol de Roca. El seguiment sobre el què feia l’equip al llarg de la temporada es fa cada vegada més difícil, perquè la premsa li donava molt poca importància. Es jugà en un grup format per Joventut Terrassenca, Galenos de Barcelona i Masnou. En el darrer partit es jugava al camp del Polo, contra el Masnou i el que perdia aquell partit seria el cuer. No hi hagué constància del resultat final, i aquell fou el darrer partit oficial d’aquest intent d’implantar l’hoquei sobre terra. Un dels darrers equips fou aquest: Viladevall II, Esquius, Reniu, Diví, Arnau, Majó, Roca, Filbà, Spa, Viladevall I i Subirà.

Un partit de rugbi

Curiosament, i suposem que per l’afany de tastar coses noves, l’any següent, ja sense hoquei, es va poder presenciar un partit d’exhibició, en aquest cas de rugbi, un altre esport nou a Mataró. Va ser entre el Barcelona i el Sants, amb victòria dels primers per 33-6. Però tampoc va arrelar. Ben aviat arribaria el bàsquet, que si que quallaria bé en l’afecció local.

Molts anys després reneix la idea al Centre Natació Mataró

Setze anys després, al mes de novembre de 1943, el Centre Natació Mataró va crear una secció d’hoquei per tal de practicar aquest esport en el temps d’inactivitat natatòria, quan evidentment no hi havia piscines cobertes, ni climatitzades. Per tirar endavant aquell nou intent el club tenia la col·laboració de Josep Serrahima, jugador del Júnior de Barcelona, i que en aquells moments residia a Mataró.

El primer partit del qual hi ha constància fou contra el Cros de Badalona, amb victòria del CN Mataró per 0-1, amb gol de Viladevall, i poc després abans d’acabar l’any es jugà al camp del Mataró contra el mateix rival, acabant novament amb victòria mataronina per 1-0, amb gol de Serrahima. L’alineació del CN Mataró fou: Josep M. Castellsaguer porter, Francesc Arenas, Joaquim Vicens, Josep Esperalba, Serrahima, Claudi Mayol, Joan Riera, Carles Trabal, E. Viladevall, Francesc Cruzate i Àngel Fábregas, jugant també Josep M. Rodón, Roura i Barbany.

Un equip del CN Mataró dels anys quaranta al camp del Mataró de futbol / Foto: L’Abans

L’equip va quedar inscrit al campionat de Catalunya de 2a categoria junt amb Polo B, Júnior C, Barcelona B, Cros i FJ Badalona. Alguns dels resultats foren: CNM- FJ Badalona 3-0; Barcelona B- CNM 1-1; FJ Badalona- CNM 1-3; CNM- Cros 0-0. O sigui que l’equip no ho feia malament… Però ben aviat el fet de jugar al camp del Mataró va fer que es tornés a inscriure com a secció del CD Mataró. I ja aquell mateix any 1944 es va jugar amb el nom del principal club futbolístic de la ciutat.

Homenatge al Terrassa a Mataró

Però pel que tenim constància, la secció no participà en competicions oficials i només jugà alguns amistosos. Cal destacar un “Torneig Maresme” en què el CD Mataró va guanyar en la final el Júniors “D” per 3-2.
El darrer partit del qual queda testimoni escrit es va jugar el dia 20 de maig de 1945 al camp del CD Mataró. Fou un partit contra el CD Terrassa, campió d’Espanya, i en el qual el club mataroní homenatjava els campions d’Espanya. Va arbitrar un àrbitre internacional, el senyor Francino, i el partit acabà amb un 2-5 favorable als campions d’Espanya. Destacava la premsa el magnífic partit de Castellsaguer a la porteria mataronina i també l’actuació de Cruzate, Serrahima i Riera. Però aquí s’acabà tot.

A la foto superior veiem un dels equips del CD Mataró format per: Viladevall, Castellsaguer, Roca, Esquius, Arenas, Esperalba, Cruzate, Riera, Vicens, Serrahima i Trabal. En aquell segon intent de l’hoquei al club groc-i-negre, hi eren presents alguns dels jugadors que havien format part de l’Iluro quasi vint anys abans, com Esquius, Roca i Viladevall. Eren ja jugadors força veterans, però la seva afició per aquell esport els havia quedat a dintre i tornaven a practicar-lo.

Però novament va tornar a mancar suport i aquest nou intent també acabaria per frustrar-se. S’haurien d’esperar molts anys més perquè, sota el nom d’Iluro HC, tornés l’hoquei herba, o hockey, a la nostra ciutat. D’això tindrem ocasió de parlar-ne més endavant…

Si en aquest número hem vist com l’Iluro SC va participar en els primers intents de l’hoquei a la ciutat, en el pròxim número veurem com l’entitat gric-i-negra també va participar en els primers passos d’un altre esport a la nostra ciutat.