IluroSport » El millor any del CA Laietània, amb els equips a 1a Estatal i un títol europeu júnior (1993)

El millor any del CA Laietània, amb els equips a 1a Estatal i un títol europeu júnior (1993)

Records… núm 184

En el número anterior vàrem veure com el salt amb perxa va donar grans satisfaccions a l’atletisme mataroní, però com dèiem no va ser l’única especialitat que destacava i com si la contemplació dels grans atletes als Jocs Olímpics de Barcelona hagués animat al jovent a practicar aquest esport, l’atletisme mataroní va viure uns grans moments en els anys següents, això sí fruit del bon treball de captació que s’havia realitzat a les escoles en els anys anteriors.

Acord del Laietània amb el Canet

En la temporada d’estiu de l’any 1992 el Centre Atlètic Laietània havia competit amb el nom de CA Laietània- CNF, degut a una fusió amb el CN Figueres, com havíem vist en els Records-116 i Records-156. Tanmateix, a final d’any es van canviar una mica els termes de l’acord conservant els atletes empordanesos sèniors, però sense haver de portar les sigles del club figuerenc.

A la vegada va arribar a un acord amb l’Sport Canet per tal que les promeses més destacades del club maresmenc, entre les quals destacaven els germans Ricard i Sílvia Fernàndez, fitxessin pel Centre Atlètic Laietània, i el seu tècnic Antonio Hernàndez col·laborés a la direcció tècnica dels fondistes del club. Tot plegat va servir per formar un equip, tant masculí com femení, de gran potencial, amb molts atletes vinguts de fora, que va obtenir uns resultats molt destacats, que van portar a qualificar l’any 1993 com el millor de la història del club fins aquell moment.

L’equip femení puja a 1a Estatal

L’equip laietanenc femení de l’any 1993

L’equip femení va competir a la 2a Categoria Estatal. Va superar dues garbellades prèvies, guanyant el fetsival celebrat a Sabadell davant l’equip local, el Pollenca i el Poblenou, i després quedant segon a la semifinal al Serrahima de Barcelona, per darrere de Pontevedra i per davant a Aurrerà Vitória i Tenerife.

Gràcies a això l’equip laietanenc va participar a la final de la 2a Estatal disputada a Salamanca aconseguint el quart lloc estatal de la categoria, per darrere de Maybe Gijón, Univerisdad Salamanca i Pontevedra. Aquesta plaça de ben segur que hauria pogut ser millor sense les baixes de Mireia Lluch, Isabel Martínez i Eva Velasco, que havien destacat a les semifinals, sobretot la primera amb un rècord local en els 400 m llisos de 54.91. Les millors actuacions a la final van ser les de Laura Bosch, Anna Perlàsia i Núria Velasco, que van quedar segones en llargada (5,83 m), 400 m (57.49) i 100 m (12.53). Van completar l’equip Jordana Garcia, Yolanda Giménez, Sílvia Jiménez, Cristina Faucon, Montse Rivera, Sílvia Fernàndez, Maria Tió, Beatriu Frances, Cati Faucon, Magda Isarn, Kareen Garcia, Ester Barbero, Nuri Lladó, Belén Dopazo, Cristina Postigo, Anna Ortiz Jiménez, Anna Puig, Anna Ortiz Verdura, Eulàlia Salazar i Lídia Triguero.

A la lliga catalana aquest equip també va tenir una gran actuació amb un tercer lloc superat només en la final a quatre, pel FC Barcelona i el CA Vic i per davant del GG Barcelonès.

L’equip femení del Laietània, amb entrenadors i directius a Salamanca / Foto: Llibre “La Història del CAL en imatges”

Posteriorment, i a causa d’una nova estructuració de les categories, es va saber que l’equip havia assolit l’ascens a 1a Categoria Estatal, on va competir l’any 1994. A la fase prèvia disputada a Can Dragó es va obtenir el segon lloc darrere del GG Barcelonès i per davant de l’AA Catalunya i el Reus Ploms, obtenint la classificació per a la semifinal. Aquesta es va disputar a Vic, i l’equip laietanenc va quedar per darrere de l’equip local i del GG Barcelonès, i per davant del GEiEG, sense poder accedir a la final. Van aconseguir victòries Jordana Garcia en 200 m (25.27) i Anna Belen Ortiz en llargada, i van completar l’equip Anna Sarrà, Raquel Campos, Anna Perlàsia, Sílvia Jiménez, Cristina Faucón, Isabel Martínez, Maria Tió, Elena Pérez, Cati Faucón, Betriu Francès, Laura Garcia, Mònica Delgado, Laura Bosch, Sandra Rigall, Eulàlia Salazar i Anna Puig.

A la lliga Catalana, amb moltes baixes, el CA Laietània va acabar en setè lloc.

Posteriorment l’equip es va mantenir a la 1a Estatal els anys 1995 i 1996, però va baixar l’any 1997, començant a acusar les baixes que s’anaren produint a l’equip.

Es pot ampliar el detall de les atletes dels diferents anys en aquesta mateixa web a l’apartat Plantilles Atletisme Femení

L’equip masculí també arriba a la 1a Categoria Estatal

L’equip masculí l’any 1993 va quedar campió de la 2a Categoria Catalana pujant novament a la 1a Divisió després d’uns anys d’absència. Entre els atletes més destacats hi havia en Xavier Camps, Josep Blas Serrano, Ricard Fernàndez, Bernat Buscà, Ferran Molero, Gabriel Martínez, Xavier Agustí, Javi Rodríguez, Dani Corado, Enric Estivill i Joan Jordan.

L’any 1994 l’equip masculí encara va adquirir més potencial amb noms com Jordi Mimbrero, Marco Cepeda, Juanjo Romero, Francisco Ortega, Rafael Garcia, Marc Pagès o Ivan Tirado, i va quedar subcampió de 2a Estatal per darrere del Nerja i per davant de l’AA Catalunya, pujant a 1a Divisió Estatal. Van destacar els triomfs de Josep Blas Serrano en 800 m (1:58.8), Víctor Morente en 1.500 m (3:57.2), Rafael Garcia en 10 km marxa (41:27.7), Gabriel Martínez en perxa (4,70 m), Javi Rodríguez en pes (14,11 m) i Ivan Tirado en disc (43,44 m).

En l’àmbit català cal destacar el tercer lloc que va aconseguir al Campionat de Catalunya de clubs de 1994, amb 159 punts, per darrere de FC Barcelona (210) i GEEG (177), i per davant de Sabadell (150), Manresa (149), AA Catalunya (145), Reus Ploms (142) i Poble Nou (127). Van aconseguir el triomf en les seves proves: Gabriel Martínez en perxa (4,75 m), Blas Serrano en 800 m (1:54.67) i Morente en 1500 m (3:53.54). L’any 95 es va baixar una posició, quedant per darrere de FC Barcelona, AA Catalunya i GEiEG.

L’any 1995, a la categoria de plata de l’atletisme espanyol el Laietània va disputar l’encontre d’ascens a la Divisió d’Honor, la màxima categoria estatal, quedant en quart lloc superat per AA Catalunya, Helios de Saragossa i Monzón. Cal destacar les victòries de David Pujolar en 800 m (1:52.50) i d’Edu Pèrez en triple salt (14,25 m), dos dels incorporats aquell any, i de Víctor Morente en 1500 m (4:00.20), Ricard Fernàndez en 5.000 m (14:53.72), Javi Rodríguez en pes (15,38 m) i Gabriel Martínez en perxa (4,80 m), completant aquell amplíssim equip, que va ser el millor del Laietània a la seva història fins aquell moment, atletes com Pagès (2n en alçada amb 2,01 m), Moreno, Tortell, Romero, Cabrera, Vergara, Bentkib, Garcia, Mimbrero, Serres, Lafuente, Méndez, Consegal, Estivill, Sàez, Novakoski, Cerrillo, Granadero, Masoliver, Pera, Caparrós, Casellas, Molina, Raul Fernàndez, Burgos, Agustí, Carrión, Martín i Albiol.

La temporada següent ja no podria mantenir la categoria, començant una forta davallada de l’atletisme laietanenc en les competicions d’equip.

Igual que en el cas del femení, es pot ampliar el detall dels atletes que hi havia en els diferents anys clicant Plantilles Atletisme Masculí.

Magda Isarn i Mirei Lluch campiones de Catalunya absolutes

Els grans resultats també van arribar individualment i així l’any 1993 Magda Isarn es va proclamar campiona de Catalunya de pista coberta en 60 m. tanques amb una marca de 8.93, mentre que Cristina Faucon era segona en 1500 m, Sílvia Fernàndez 3a en 3000 m, Xavier Camps 3r en 800 m i Meritxell Filbà i Francisco López, de Lluïsos, quedaven tercers en pes i en triple. En el campionat estatal Anna Perlàsia va quedar 4a en 800 m.

Magda Isarn campiona de Catalunya en 60 m tanques en pista coberta

En els campionats de Catalunya d’hivern de llançaments dos laietanencs van obtenir títols: Fco. Javier Rodríguez en pes amb 14,41 m i Anna Puig amb 37,70 m en javelina.

Mireia Lluch

A l’aire lliure Mireia Lluch es va proclamar campiona de Catalunya absoluta de 400 m llisos amb un temps de 55.97. En el campionat estatal absolut, la més destacada va ser Meritxell Filbà, de Lluïsos, que va quedar quarta en pes amb 14,08 m, mentre que Mireia Lluch i Anna Perlàsia del Laietània van classificar-se 5a i 7a en 400 m i 800 m, la segona amb nou rècord local de 2:08.55.

Meritxell Filbà uns anys, quan competia amb el Laietània

També van començar a caure rècords masculins en mig fons i fons, com els de 800 m i 1500 m, batuts per Josep Blas Serrano i Víctor Morente, amb temps de 1:50.69 i 3:49.60.

Víctor Morente

Ricard Fernàndez (CAL) campió d’Europa júnior

Però el protagonista de la gran gesta de l’any, va ser el canetenc Ricard Fernàndez, que als campionats celebrats a Sant Sebastià, en la prova de 10.000 m celebrada en dia 30 de juliol es va proclamar campió d’Europa de la categoria júnior.

Ricard Fernàndez, amb el destacat fondista osonenc Pere Casacuberta / Foto: Llibre “La Història del CAL en imatges”

Uns mesos abans ja havia establert el rècord local amb una marca propera als trenta minuts, i enfrontat als millors fondistes europeus júniors, va fer una cavalcada sensacional en les 25 voltes a l’estadi d’Anoeta, que el va portar a registrar una esplèndida marca de 29:37.50, que evidentment va representar un nou rècord local. D’aquesta manera i per primera vegada un atleta militant a un club mataroní va obtenir un títol continental, i aquest èxit el va portar a ser escollit com el millor esportista sènior de la nostra ciutat a la Nit de l’Esport.

Ricard Fernàndez arribar a la meta com a campió d’Europa / Foto: Llibre “La història del CAL en imatges”

Molts èxits a la base

Molts dels atletes laietanencs citats i alguns altres, i també alguns dels GG Lluïsos que indiquem amb les seves sigles, van aconseguir èxits destacats en els campionats individuals de base, tant de pista coberta, com de cros, com a l’aire lliure, en categories de base, i en l’àmbit català i estatal, en el que com ja hem dit va ser el millor any de l’atletisme mataroní fins aquell moment. Es van aconseguir prop d’un centenar de medalles en els diferents àmbits durant aquell any 1993.

Anna Ortiz Jiménez

Resumim en el següent quadre, els medallistes estatals i els campions catalans:

PISTA COBERTA
Campionats Estatals Júniors: Anna Belén Ortiz 2a en llargada (5,34 m).
Campionats Estatals Cadets: Gabriel Martínez 1r en perxa (4,30 m), Sílvia Fernàndez 1a en 3000 m (10:08.29), Josep M. Moreno 2n en 60 m t. (8.49), Eulàlia Salazar 3a en pes (12,35 m).

CROS
Campionat Estatal Cadet: Sílvia Fernàndez 3a.

AIRE LLIURE
Títols de Campions de Catalunya
ALEVINS: Joan Planas en perxa (2,60 m); INFANTILS: Gabriel Méndez en perxa (3,40 m), Sandra Rigall en llargada (4,86 m), Anna Sarrà en 80 m tanques (12.78); CADETS: Gabriel Martínez en perxa (4,65 m), Ivan Tirado en pes (13,99 m) i disc (44,80 m), Eulàlia Salazar en pes (13,25 m), Cristina Garcia (LL) en javelina (36,66 m); JÚNIORS: Anna Ortiz Jiménez en llargada (5,38 m), Javi Rodríguez en pes (14,75 m), Manuel Cabrera en 10.000 m. (33:32.0); PROMESES: Josep Blas Serrano en 800 m (1:52.31), Cristina Faucon en 3.000 m (10:58.01), Fernando Molero en alçada (2,00 m) i Francisco López (LL) en triple (14,06 m).

Medalles en campionats d’Espanya
CADETS: Gabriel Martínez 1r en perxa amb nou rècord de Mataró de 4,70 m, Eulàlia Salazar 1a en disc (35,60 m), Jordana Garcia 1a en 4×100, Josep Ma Moreno 2n en 110 m tanques (15.07), Sílvia Fernàndez 3a en 3000 m (10:08.4) i Cristina Garcia (LL), 3a en javelina (35,76 m).
JÚNIORS: Ricard Fernàndez 1r en 10.000 m (30:30.36), Javi Rodríguez 1r en disc amb nou rècord local de 44,44 m i 2n en pes amb 15,00 m, també rècord local, Anna Belén Ortiz 2a en llargada (5,73 m amb vf).
PROMESES: Jordi Carrión 2n en decatló (6522 punts) i Meritxell Filbà (LL) 2a en pes (13,71 m).

Però de tota manera si aquell any havia estat bo, els èxits continuarien de forma notable durant els anys següents, com veurem en el pròxim número, convertint el Centre Atlètic Laietània en un dels clubs més potents de Catalunya dels anys noranta.