IluroSport » El Palau rep el Pre-Europeu amb un mataroní a la selecció espanyola (1969)

El Palau rep el Pre-Europeu amb un mataroní a la selecció espanyola (1969)

Records… núm. 46

A finals dels anys seixanta del segle XX, amb la inauguració del Palau d’Esports la nostra ciutat estava a la cresta de l’ona del bàsquet estatal, tot i que la temporada del primer equip no havia estat tan bona com s’esperava. Però no tot es centrava en el primer equip, i el club i amb ell el bàsquet mataroní es feia notar en molts altres aspectes i la nostra ciutat es donava a conèixer arreu de l’Estat espanyol gràcies a la tasca d’aquella junta presidida per Josep Mora i també per la dels jugadors i jugadores que escampaven el nom de la ciutat per tots els racons de la península.

Torneig Pre-Europeu a Mataró

La inauguració del Palau, amb els elogis que va tenir la instal·lació, va merèixer que la Federació Espanyola designés la nostra ciutat com a seu del Torneig Preeuropeu. Per tant, la selecció espanyola visitaria Mataró en competició oficial per primera vegada.

El Torneig de classificació per a l’europeu es va celebrar entre els dies 14 i 18 de maig del 1969, vivint-se unes jornades de gran bàsquet al Palau d’Esports mataroní, que per uns dies va ser un dels centres del bàsquet europeu. A part de la selecció espanyola, hi participaren les de Suïssa, Bulgària, Bèlgica i Egipte (aleshores República Àrabe Unida). No eren equips de gran nivell, però és que Espanya, tot i les victòries del Real Madrid en l’àmbit de clubs, pel que feia a la selecció encara s’estava fent un lloc entre les millors seleccions europees.

La selecció espanyola abans del seu primer entrenament a les portes del Palau / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Un punt més d’atracció per a l’afeccionat era la presència a la selecció de Joan Martínez el base mataroní, que havia estat guardonat feia poc amb la “Challenge Damm” al jugador més regular de la lliga 1968-69, i que així obtenia un reconeixement a la seva gran categoria. Antonio Díaz-Miguel era el seleccionador i junt amb Joan Martínez, va cridar a Alocén, Brabender, Buscató, Escorial, Luyk, Enric Margall, Alfonso Martínez, Martínez Arroyo, Vicente Ramos, Emiliano i Sagivela. Indubtablement Joan Martínez estava enmig d’un autèntic reguitzell de figures, però va complir de forma esplèndida…

Joan Martínez

El dia 14 al migdia es va fer la recepció dels equips a l’Ajuntament i aquella mateixa tarda es va celebrar la cerimònia inaugural i els primers partits. Espanya no va tenir problemes per derrotar la fluixa Suïssa (93-52) i Joan Martínez va fer el seu debut oficial (la setmana anterior ja havia jugat un amistós contra Cuba) anotant 4 punts. En la segona jornada Espanya descansà i en la tercera es va superar Bèlgica per 78-64, sense que Martínez anotés cap punt. En la quarta jornada Espanya es va desfer d’Egipte còmodament (91-42) amb 12 punts del base mataroní i finalment en el darrer partit Espanya va derrotar Bulgària (72-68), anotant-se el primer lloc, en una brillant exhibició de “Nino” Buscató i dels madridistes Emiliano i Luyk. La classificació final fou: Espanya 8, Bulgària 6, Bèlgica 4, Egipte 2 i Suïssa 0, classificant-se els dos primers per a l’Europeu de Nàpols.

La selecció espanyola al Palau amb Joan Martínez (segon a baix per l’esquerra) i el doctor Ignacio Cardenal (primer a dalt per l’esquerra) / Foto. Santi Carreras, Ilurosport

Guardó per als internacionals mataronins

En el partit de l’última jornada no va intervenir-hi en Joan Martínez, però sí que va recollir una distinció del Patronat Municipal d’Esports com a premi per la seva internacionalitat. En aquest homenatge l’acompanyaren i també foren guardonats els altres mataronins que havien assolit la internacionalitat fins aquell moment: els jugadors Jordi Bonareu, Francesc Ramón i Josep Maria Soler, l’àrbitre Carles Bagué, que amb vint-i-sis anys havia estat un dels àrbitres internacionals més jove del món i ja feia quatre anys que ostentava aquesta categoria, i l’entrenador Antoni Serra, que acabava d’estrenar-se com a seleccionador estatal juvenil i deixava de ser entrenador del CE Mataró per a la temporada següent. També cal dir que en aquest preeuropeu el Dr. Ignacio Cardenal, a qui veiem a la foto de l’equip al costat dels jugadors (segon a dalt a l’esquerra), va ser el metge de la selecció, un càrrec que ja havia ostentat en ocasió dels Jocs del Mediterrani del 1955, quan Jordi Bonareu era destacada figura de l’equip espanyol.

Els guardonats amb les autoritats / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Esportiva- Mataró “B”, un derbi a 3a Divisió

En el número anterior ja havíem parlat del què havia fet el CE Mataró a la 1a Divisió en la temporada 1968-69. L’altre equip important de Mataró en categoria masculina, l’Associació Esportiva, no estava travessant massa bon moment i jugava dues categories per sota, a la 3a Divisió. No va tenir una temporada massa afortunada, quedant a la classificació per darrere del segon equip del CE Mataró Molfort’s que també el derrotà en l’últim partit de campionat en un derbi que va tenir gran emoció (62-59).

S’ha de dir que era la segona temporada en què hi havia derbis en categoria estatal entre equips dels dos clubs mataronins, però en l’anterior ocasió, la temporada 1962-63, havien tingut lloc a la 2a Estatal i havien estat entre els primers equips de les dues entitats.

Els equips del CE Mataró B i de l’Esportiva en el derbi jugat al Palau / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Jugaren pel Mataró: Fité I, Fité II, Pujol, Fors, Costart, Vidal, Cedrún i Caminada, i per l’Esportiva ho feren: Estrada, Mons, Mauri, Vilalta, Lázaro, Xaudaró, Cabot, Torner i Esteve. Eren temps de transició per a l’entitat del Centre Catòlic, que encara hauria d’esperar tres anys més per recuperar el lloc que havia ostentat a 2a Divisió.

El sènior femení acaba en quart lloc a la lliga estatal

L’equip femení de Mataró Molfort’s havia aconseguit la temporada 67-68 el seu primer subcampionat de la Lliga (veure Records 66) i estava agafant gran prestigi en l’àmbit estatal. La temporada 68-69 començava en un format diferent, ja que la competició s’estructurava en quatre grups a tot Espanya, i en la primera fase l’equip mataroní, que dirigia el jove Josep Maria Solà i que tenia en Rafel Alum un infatigable delegat, no ho va tenir fàcil, ja que es classificaven dos equips i la lluita amb Picadero i Joventut va ser fortíssima.

L’equip mataroní estava format per Carme Famadas, Joaquima Cot, M. Rosa Forns, Margarita Genisans, Glòria Parés, Rosa M. Mas, Montserrat Pera, Rosa M. Sierra, M. Rosa Sans, M. Teresa Planas i Olga Martínez. En respecte a l’equip subcampió d’Espanya de la temporada anterior, entraven les tres últimes i plegaven M. Teresa Rossell i Ana M. Gallemí.

L’equip femení del CD Mataró Molfort’s de la temporada 1968-69, amb Alum (delegat), Mas, Planas, Sierra, Cot, Pera, Forns, Solà (entrenador), Parés, Sans, Famadas, Genisans i Martínez/ Foto: Santi Carreras, Ilurosport

A la primera fase el Mataró només havia perdut a la pista del Joventut (46-34), però arribà la polèmica arrel d’un partit a Saragossa. L’equip mataroní es presentà a jugar a 2/4 de 12, ja que el partit era a les 12, i quan arribà al pavelló es trobaren que havien canviat l’hora a les onze, sense que cap comunicació hagués arribat al CE Mataró. No van acceptar cap explicació i van tancar l’acta, i tot quedà en mans del Comitè de Competició.

En el darrer partit de lliga el Mataró Molfort’s visitava la pista del Picadero i en un gran partit es va guanyar per 36-40, assegurant la classificació per a la fase final, junt amb el Joventut. Posteriorment arribà l’ordre de jugar el partit a Saragossa i un empat a 27 donà el títol del grup al Mataró Molfort’s amb 25 punts, per davant de Joventut amb 24 i Picadero amb 22.

En la segona fase, per a la qual es classificaren vuit equips de tot Espanya, separats en dos grups de quatre, l’equip mataroní també es va proclamar campió de grup per davant de Medina de la Corunya, Medina de Madrid i Standard de Madrid, havent perdut només un partit a la pista del Medina madrileny. D’aquesta manera es guanyaven el dret a jugar la fase final que es va disputar a finals d’abril a Madrid, a la pista del Canoe, en terreny “neutral”.

L’actuació de l’equip va ser fluixa i en el primer partit sortiren acomplexades davant del Creff de Madrid, intocable campió espanyol que repetiria títol un cop més, i perderen per 54-20. Després encara acusant la forta derrota, varen perdre davant del Medina de la Corunya (al qual s’havia derrotat les dues vegades en la segona fase) i les victòries sobre Disa de Tenerife i Tabaquero de la Corunya no varen servir per pujar del quart lloc final.

Carme Famadas internacional

Si ja hem parlat del bon debut internacional de Joan Martínez, també Antoni Serra va començar bé la seva etapa de seleccionador estatal juvenil amb un triomf als Jocs de la FISEC i en altres tornejos d’alt nivell europeu. Però ja acabada la temporada Carme Famadas, el “cervell” de l’equip femení, i Rosa M. Mas, foren preseleccionades per a la selecció estatal. Però després d’un torneig entre Catalunya, Castella i Galícia, celebrat a Madrid, només la primera fou cridada per primera vegada a la selecció estatal absoluta. Com a cosa curiosa (ja se sap, allò del centralisme), s’ha de dir, tot i que Catalunya guanyés a Castella, foren 7 les seleccionades madrilenyes, per només tres de catalanes…

Carme Famadas / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Carme Famadas va debutar el 28 de setembre en un amistós contra Cuba, en el qual jugà deu minuts (“pesaven” més les jugadores madrilenyes!), anotant 4 punts.

En aquell Palau d’Esports inaugurat aquella temporada i que era dedicat primordialment al bàsquet, ben aviat hi recalaria temporalment un altre esport, que sempre ha tingut un marcat caràcter “itinerant” per tota la ciutat, i on a poc a poc també agafaria força la seva secció femenina…