IluroSport » El pavelló del Velòdrom impulsa la boxa i acull un Espanya – Itàlia (1967)

El pavelló del Velòdrom impulsa la boxa i acull un Espanya – Itàlia (1967)

Records… núm 94

La boxa ha estat possiblement l’esport més portat a la pantalla del cinema, i títols com “Más dura serà la caída”, “Marcado por el odio”, Toro Salvaje”, “Rocky” o “Million Dollar Baby”, han estat grans èxits a les cartelleres cinematogràfiques, en alguns casos acompanyats per premis a la cerimonia dels Òscars. El títol de la primera que hem citat, reflecteix molt bé el que passa sovint en el món de la boxa. Es passa en poc temps de l’èxit, amb moltíssima gent que et dona copets a l’esquena, a l’anonimat, oblidat per quasi tothom. I el que és pitjor, de vegades, amb seqüeles en la salut dels seus practicants.

Juan Pinto s’enfronta al campió del món José Legrà

L’any 1965 per al món boxístic mataroní, va començar amb un combat històric per Juan Pinto quan es va enfrontar a Madrid, amb l’extraordinari José Legrà, que era el campió del món del pes lleuger. El combat acabà amb el lògic triomf de Legrà, però el mataroní va resistir els vuit assalts perdent als punts.

Juan Pinto / Foto: Arxiu JGC

Després durant l’any el mataroní conservaria el títol regional guanyat l’any anterior, i optaria al títol estatal dels superlleugers, perdent el mes de desembre davant Madrazo, que un parell de mesos abans també havia derrotat el mataroní Cabrera, tot i que aquest durant bona part del combat va anar dominant el seu rival, que finalment va imposar la seva veterania.

Títol estatal per a Navarro Moreno, que se situa entre els deu millors del món

Navarro Moreno després d’una de les seves victòries sobre Robinson Garcia/ Foto: Ilursoport

El que sí que va aconseguir el títol estatal del pes superwèlter, va ser el canetenc d’Esport Ciclista Mataró, i deixeble de Josep Campeny, Andrés Navarro Moreno. Era un dels ídols de l’afecció mataronina i va proclamar-se campió d’Espanya al mateix Velòdrom mataroní derrotant el canari Cesáreo Barrera, que feia dos anys que ostentava el títol. La qualitat del canetenc va quedar palesa posteriorment amb dues victòries memorables davant del cubà “Robinson” García, un dels millors pesos wèlters del món. La premsa barcelonina destacava que el boxejador d’Esport Ciclista Mataró estava situat entre els deu millors del món en el seu pes…

Navarro Moreno campió d’Espanya / Foto: Arxiu JGC

En el camp “amateur” el millor va ser el títol obtingut per Enrique Del Amo, del Club Alís, en el pes wèlter, mentre que Pedro Pinto (Pinto II com se’l coneixia, ja que per davant anava el seu germà Juan) i Alfer, d’Esport Ciclista Mataró, obtenien el subcampionat. Del Amo va actuar amb la selecció catalana en un encontre internacional contra l’equip alemany “Kamp-Linfort”, fent nul amb Kolbach. També a final d’any va tornar l’activitat boxística al Saló Astòria en vetllades “amateurs” organitzades per Esport Ciclista Mataró. En una d’elles el montgatí d’Esport Ciclista Mataró José López Gallego es va proclamar campió de Catalunya del pes mosca. Com es pot veure Mataró aglutinava afeccionats a la boxa de tota la comarca.

Trist final per a Rafael Fernández

El fet més trist va venir a final d’any. Rafael Fernández, del que ja havíem parlat en el número anterior d’aquests Records, havia tingut una temporada irregular, demostrant la seva qualitat, tot i perdre, davant d’un dels millors del món com era Ben Alí, però cedint el seu títol català a Chinea el mes de novembre. Possiblement, ja l’afectava una lesió a l’ull que acabaria amb un despreniment de retina que l’obligaria a deixar la boxa, esport del qual havia fet la seva professió. La boxa mataronina i catalana va estar al seu costat i el mes de març de 1966 se li va retre un homenatge benèfic, que tenia ben merescut.

Rafael Fernández / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Durant aquells anys va començar a destacar dintre de la boxa un nom que marcaria una època i no precisament pels seus cops de puny, sinó pels seus crits de presentació. Parlem, és clar, de l'”speaker” Antonio Góngora, que es convertiria en quasi imprescindible en totes les vetllades de boxa, tant al Velòdrom mataroní, com a Barcelona, al Gran Price. Per altra part també seria col·laborador de la revista Ilurosport.

Antonio Góngora, amb Cassius Clay, o Muhamad Alí com es vulgui, quan va venir a Barcelona l’any 1972 / Foto: Arxiu JGC

Inauguració del Pavelló del Velòdrom

El Velòdrom, amb el seu pavelló cobert i l’anunci de la inauguració d’aquest de la revista Ilurosport / Foto: Javier Fosas, Fotos de Mataró

El dissabte 13 de novembre del 1965 es va produir la inauguració del Pavelló del Velòdrom amb una vetllada en la qual va tornar a la “seva ciutat” Fred Galiana. El polèmic boxejador havia “abandonat” a l’afició que l’havia acompanyat en els seus primers passos i feia molts anys que no apareixia per la nostra ciutat. Ja en ple declivi de la seva carrera va tornar i va derrotar per punts el valencià Ferri, que va subtituir a l’anunciat Escuín, en una vetllada que va servir per inaugurar la coberta de la “pelousse” del Velòdrom mataroní, i on, posteriorment, durant uns anys s’hi celebrarien moltíssimes vetllades.

Fred Galiana, a la dreta, en el seu retorn a Mataró, en ocasió de la inauguració del pavelló del Velòdrom / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Esportivament parlant l’any boxístic 1966 no va començar bé, ja que Juan Pinto va perdre el títol català davant de Román, de Sant Cugat, que es va mostrar més ambiciós i combatiu que el mataroní. En el camp “amateur” brillaren Salvador i Del Amo, del club Alís, internacionals amb la selecció catalana, i López Gallego d’ECM, campió de Catalunya en el pes gall. A finals d’any Del Amo i Pedro Pinto van fer el salt al professionalisme, debutant ambdós amb victòries que refermaven les seves àmplies possibilitats, que sobretot el segon acreditaria amb cinc victòries abans d’acabar l’any.

Del Amo i Pedro Pînto / Foto: Ilurosport

Fusió Esport Ciclista Mataró- Gimnàs Alís

Juan Roig havia estat delegat de la secció de DC Mataró en els darrers anys, i la seva magnífica tasca el va portar l’any 1967 a un càrrec federatiu i va ser substituït per Francisco Obiols, que ja portava també uns bons anys dintre de la directiva de la secció. Sigui com sigui, el cas és que al cap de poc temps es va produir la unió dels dos grups pugilístics que havien estat funcionant de forma independent durant més de tres anys, i els mànagers Alís i Campeny a partir d’aquell moment van decidir treballar plegats pel bé de la boxa mataronina. Hi havia quaranta boxejadors, destacant De Paco, que va reaparèixer, Del Amo, els germans Pinto, Marcial, Forbe i Kid Koleta entre els professionals i Peña, campió de Catalunya dels lleugers, i els germans Rubio i Salvador entre els “amateurs”.

Joaquim Alís i Josep Campeny / Foto: Ilurosport

Altres fets importants que es van aconseguir van ser l’ajut federatiu per tal de millorar el gimnàs que Esport Ciclista Mataró tenia al Velòdrom que s’estava fent insuficient per la gran “clientela” que hi havia, i també la signatura del patrocini de “Tejidos Trabal” per a la secció de boxa de l’entitat.

Pedro Pinto nou ídol de l’afició local

L’afecció a la boxa a la nostra ciutat era impressionant i durant l’any 1967 el Velòdrom mataroní pràcticament acollia un parell de vetllades cada mes, amb Pedro Pinto com a gran ídol en aquells moments.

Gran ambient al Velòdrom en les vetllades de boxa / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

El mataroní portava ja quinze combats com a professional, amb només dues derrotes, i afrontava el repte d’aconseguir de nou per a Mataró un títol català professional davant de García Puente que l’havia guanyat uns mesos abans. El dissabte dia 9 de setembre novament el Velòdrom va vibrar. En aquella vetllada va actuar també un jove Antonio Rubio que ja era campió català “amateur” i que ben aviat robaria el cor dels afeccionats tal com ja havíem parlat en els “Records núm 5”. Després Salvador va derrotar el montgatí format a ECM, López Gallego, que ja estava en un gimnàs barceloní, per donar pas al combat estel·lar.

Pedro Pinto / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

Pedro Pinto va ser molt superior en tot moment al campió català i, després de dominar-lo totalment ,el va tombar al vuitè assalt i l’àrbitre va decretar la seva inferioritat. Pedro Pinto era el nou campió català per K.O. tècnic, i mantindria el seu títol durant uns quants anys.

Encontre Espanya – Itàlia “amateur” al Velòdrom

L’any 1967 va acabar amb un esdeveniment important, ja que es va disputar al Pavelló del Velòdrom un encontre internacional entre les seleccions amateurs d’Espanya i Itàlia, que ja començaven a preparar els Jocs Olímpics de Mèxic de l’any següent. En l’equip espanyol, que podem veure en la foto de portada d’aquest article, hi va figurar el mataroní Antonio Rubio (tercer per l’esquerra a la foto), que va guanyar per punts davant Pieracci en el pes gall. L’encontre acabà en empat amb tres victòries per bàndol i un matx nul.

Si en l’esport de la boxa durant molts anys va haver-hi esforços duplicats, amb dos clubs a la nostra ciutat, el mateix passaria en un altre esport de molta tradició a la nostra ciutat. D’això en parlarem en el pròxim número…