IluroSport » Els inicis del futbol a Cirera (1962-1976)

Els inicis del futbol a Cirera (1962-1976)

Records… núm. 23

En el número anterior parlàvem dels moments d’il·lusió que es vivien al C.E. Mataró arran del seu ascens a 3a Divisió l’any 1969. Precisament en aquelles mateixes dates a la barriada de Cirera, començaven a trobar un lloc on poder practicar el futbol, després d’uns anys de practicar-lo on bonament podien.

La inauguració del camp va ser un punt d’inflexió

Va ser el dia 8 de juny de 1969 a les 11 del matí, quan l’alcalde de la ciutat Sr. Pedro Crespo Gil, acompanyat de l’alcalde del barri Sr. Diego Sánchez, va inaugurar el camp situat al costat de la carretera, una mica més amunt de les últimes edificacions, i una mica més avall i a l’altra banda dels terrenys destinats a l’Estadi Municipal d’Atletisme, aleshores encara en projecte.

Ja en la crònica d’aquella inauguració es deia que “era una magnífica tasca social i esportiva la que calia esperar de la nova instal·lació la qual, en honor de la veritat s’ha de millorar, tant pel que fa al terreny de joc, com a la tanca interior i exterior, com dels vestidors”. Però de moment els equips del Club Deportivo Cirera i del Centro Social Cirera, ja podien disposar d’un terreny de joc i no s’haurien de desplaçar fora de Mataró per jugar els seus partits.

L’alcalde de l’època Pedro Crespo fent la sacada d’honor / Foto: Butlletí XXV Aniversari de la UD Cirera

Els protagonistes de la jornada inaugural foren per part del CD Cirera: Pulido, Calero, García, Ruiz I, Ruiz II, Barroso, Paquillo, Moreno, Planas i Rodríguez, entrant després Martínez i Pintor; i per part del Social Cirera: Palma, Pepillo, Mateo, Manolo I, Manolo II, Cordobés, Mena, Benito, Leiva, Capilla i Solà, després Salvà i Reina. El resultat fou d’empat a tres gols i en els penals s’imposà el Social Cirera.

Una barriada molt futbolística

El futbol a Cirera havia començat a primers dels anys seixanta quan alguns afeccionats es començaren a reunir al bar “El Túnel” i acabaren creant l’any 1961 el Club Deportivo Cirera, equip pioner del futbol a la barriada. Els impulsors d’aquell primer club eren els mateixos jugadors, la majoria molt joves, amb poques persones grans al costat… i amb pocs ajuts i sense camp propi no era fàcil sobreviure.

Primer equip del CD Cirera / Foto: Butlletí XXV Aniversari UD Cirera

Però ho varen aconseguir a còpia de pagar-se els desplaçaments i de fer algunes rifes en els camps de Canet, Argentona, Vilassar o Arenys on havien d’anar a jugar. Inicialment es jugaven només amistosos però ben aviat arran de la creació del Centro Latino de Deportes el gener d’aquell any 62, el club es va inscriure en aquesta organització on es va jugar des de la temporada 62-63 fins a la temporada 69-70 en què l’equip ja s’integraria en les competicions federades en la categoria d’aficionats.

Uns anys més tard, en concret l’any 1966, va començar a néixer una altra entitat al Centro Social de Cirera, quan un grup d’amics varen fundar un equip de veterans, que jugaven al camp de Vista Alegre i als terrenys on ara hi ha l’Institut Alexandre Satorras. L’any següent, el 1967, amb el suport d’alguns d’aquests veterans es va fundar el Centro Social Cirera, conegut per tothom per “El Social”. Es va integrar d’entrada en el Centro Latino de Deportes, però també havia de jugar els seus partits fora de Mataró i hi havia dificultats per tirar endavant.

Primer equip del Social Cirera / Foto: Butlletí XXV Aniversari UD Cirera

Veient la importància de disposar d’un camp de futbol, es va fer a l’Ajuntament la petició d’uns terrenys per fer-hi un camp. Uns dies després es va procedir al mesuratge dels terrenys cedits i donà un resultat que no convidava massa a l’eufòria, ja que mesuraven 64 metres per 42 metres, insuficients per a un camp de futbol. Tot i això es va condicionar, ampliant-lo una mica, fent unes casetes i sense tanques ni grades, es va obtenir un lloc on poder jugar a futbol, es va inaugurar com hem dit a la introducció el dia 8 de juny, i allà a partir de la temporada 69-70 els dos clubs de la barriada van anar rivalitzant de valent, dividint als afeccionats, que es convertiren gairebé en enemics, i quan jugava el rival contra un equip de fora, preferien que guanyés el visitant. Després, per si amb dos equips no n’hi havia prou, va néixer un tercer club: el Club Deportivo Inmaculada, només dedicat a juvenils…

Comença l’activitat federada

La temporada 69-70 el Club Deportivo Cirera jugà el Campionat de Catalunya d’aficionats en el grup 13, acabant classificat en un discret 6è lloc d’entre 8 equips. El Social s’hi incorporà la temporada següent, la 70-71, i ja es varen viure els primers derbis. En una crònica de l’època a la revista “Ilurosport” es deia que en un partit entre el CD Cirera i el Vilassar, un senyor que no era de la barriada s’estranyava que hi hagués tants seguidors de l’equip foraster, però en realitat eren seguidors del Social animant els vilassarencs… i el mateix exactament passava en la situació contrària. Al final es classificà millor el CD Cirera que fregà la possibilitat de jugar la promoció d’ascens a 2a regional (encara no hi havia la 3a) però li privà el Masnou, que el superà per dos punts.

La temporada 71-72, el final del campionat d’aficionats va ser molt polèmic. Quan s’havia arribat a la jornada final encapçalava la classificació el Santa Maria de Premià amb 47 punts, però el CD Cirera i la UD Cerdanyola estaven darrere amb 45 i amb dos partits pendents. El Social havia quedat en cinquè lloc amb 36 punts. Per falta de dates, la Federació va dictaminar que la UD Cerdanyola -que no era l’equip més fort de la barriada, ja que a 2a regional estava jugant el CCD Salesianos Cerdanyola, que després seria el Turó- i el CD Cirera anessin a jugar a Sant Adrià per decidir qui jugaria la fase d’ascens. En aquell partit va guanyar per 2-1 la UD Cerdanyola, que la temporada següent jugaria a 2a Regional. Per part del CD Cirera jugaren Adrián, Vinardell, García, Iglesias, Moreno, Villalba, Redondo I, Redondo II, Prados, Leiva (Giménez) i Villalobos (Planas).

La temporada 72-73 els dos equips de Cirera repetirien en el grup 13è de la categoria d’aficionats i en aquesta ocasió la temporada va ser millor per al Club Social Cirera, que amb un equip bàsic format per Calvo, Solà, Mateo, Noé, Bravo, Benítez, Núñez, Gregorio, González, López i Manzano, va quedar segon a només dos punts de la Penya X, que va ser campió de grup i pujaria a 2a regional. El CD Cirera quedà en 7è lloc amb 31 punts, però posteriorment va guanyar la Copa Primavera que es jugava a final de temporada en derrotar a la final el Juventus en la tanda de penals. L’equip guanyador del CD Cirera el van formar durant tot el torneig: Soriano, Lara, Notario, García, Calero, Villalba, Gordillo, Jiménez, Leiva, Moreno, Planas, Giménez, Villalobos, Vilardell i Martínez.

Aquest equip del CD Cirera va guanyar un dels primers títols, la Copa Primavera 72-73 / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

Els dos equips cirerencs “fundadors” de la nova 3a regional

La temporada 73-74 va portar la novetat de la categoria de 3a regional. L’increment d’equips a tota Catalunya possibilitava aquesta nova categoria, en la qual el Maresme comptaria amb un grup propi. I el CD Cirera i el CS Cirera formaren a la línia de sortida disposats a ser dels equips capdavanters i mantenint encara viva la seva rivalitat. Al costat dels dos equips cirerencs van jugar aquella primera temporada també tres equips més de la nostra ciutat: el Juventus AC, el Santa Maria de Mataró i l’Atlético Mataró. La Lliga però va ser dominada pel Canet i en segon lloc quedà el Barato de Vilassar. El CD Cirera va ser el millor equip de Mataró classificant-se 7è amb 41 punts i el Social va ser desè amb 36 punts.

Però durant l’estiu va arribar una bomba i fou que la Federació va sancionar el CD Cirera amb la pèrdua de la categoria per no haver-se presentat a jugar un partit. El fet era que el club mataroní va anar-hi quan s’havia de jugar i no es va presentar l’àrbitre, va tornar a presentar-se a la segona vegada i tornà a faltar l’àrbitre, i a la tercera i tenint en compte que el partit era intranscendent ja no es va presentar… De tota manera el club presidit aleshores per Francisco Granados va continuar endavant novament a la categoria d’aficionats.

Mentrestant s’havia produït la fusió entre el Social i l’Inmaculada formant-se el UDIS (Unión Deportiva Inmaculada Social) Cirera, nom amb el qual el club participà per primera vegada a 3a Regional la temporada 74-75. Aquella temporada es va produir un fet lamentable quan el jugador Ángel Manzano Vaca, conegut per “Fleitas” va morir als 22 anys a Pineda en el transcurs d’un partit. Ell és recordat amb un Torneig que anualment s’organitza a la barriada de Cirera. A la classificació final d’aquesta 3a regional l’UDIS Cirera quedà en 8a posició amb 35 punts, en un grup on la UD Cerdanyola, que havia baixat, fou segon amb 59 punts.
Per la seva part el CD Cirera es va proclamar campió del grup d’aficionats pujant novament a 3a regional.

Per tant la temporada 75-76 els dos equips es tornaven a trobar a 3a regional. Ja hi havia hagut converses per tal d’aconseguir la fusió però de moment no havien donat el seu fruit i els dos equips continuaven sent rivals. En un campionat en què la UD Cerdanyola es va proclamar campió destacat amb 57 punts, el CD Cirera fou 7è amb 40 punts i l’UDIS Cirera va ser 9è amb 36 punts. I lògicament, veient com el Cerdanyola aconseguia l’ascens, a Cirera augmentaren les converses per tal d’arribar a una fusió…

Arriba la fusió

Va costar, però la fusió va arribar. El mes d’agost els dos clubs van fer les seves assemblees i amb un vot negatiu en un i dos a l’altre es va aprovar la unió, i amb aquesta unió va sorgir el nou club: la Unión Deportiva Cirera, amb una Junta Directiva forta formada per vint persones disposades a vincular a tota la barriada amb el nou club i també amb moltes ganes d’escalar categories en l’àmbit esportiu. El primer president va ser José Rodríguez, que era president del CD Cirera, quedant Francisco Melero, que era el president de l’UDIS, com a vicepresident, junt amb Enrique Barroso.

El primer equip de la UD Cirera després de la fusió / Foto: Ilurosport

L’entrenador va ser Rafael Redondo i formaren la primera plantilla els porters Alfonso Berrocal i Pedro Tesoro i els jugadors Juan Bravo, Vicente Jiménez, Marcial Serrano, Antonio Mena, Juan Redondo, José López, Gregorio Marín, Juan Moreno, Francisco Gordillo, Pascual Notario, José Giménez, José Gonzàlez, Juan Sánchez, José Redondo, Juan Calero, José Moreno i Antonio Ramos. El camp havia estat millorat de forma molt considerable des de la seva inauguració gràcies a l’esforç i el treball personal dels mateixos directius i associats, tot i la poca subvenció del Patronat d’Esports, i en ell el nou club esperava millorar notablement el seu rendiment. Però encara hauria d’esperar unes temporades per veure acomplert el somni de l’ascens a la 2a regional…

En canvi en el pròxim número parlarem d’una “fusió” espectacular que es va produir aquell mateix any i que sí va portar un ascens esperat en un club que en aquells moments s’havia convertit en equip “ascensor”…