IluroSport » Els primers passos de la històrica Unió Esportiva Mataronesa, la popular “Mataronina”

Els primers passos de la històrica Unió Esportiva Mataronesa, la popular “Mataronina”

Records… núm 151

Sempre solen ser confusos els inicis d’una entitat esportiva, i més a les primeres dècades del segle XX, en les quals l’activitat esportiva era bastant minoritària, i on moltes de les associacions eren gairebé colles d’amics. Aquest és el cas d’un dels clubs històrics de la nostra ciutat, com és la Unió Esportiva Mataronesa. Ho diem, perquè l’any 1997 aquest club va celebrar el seu 75è Aniversari, curiosament només 18 anys després d’haver celebrat les Noces d’Or. Per què va passar això? En aquells moments el seu president Andrés Barranco va fer constar: “Com a president de la UD Mataronesa i per la documentació que obra al meu poder la data fundacional de l’entitat es pot fixar l’any 1921, ja que del mes de gener d’aquell any procedien les bases fundacionals del club, signades per Idil·li Sahagún en nom de la Comissió Organitzadora. Es va presentar a la secció d’Associacions el dia 4 de febrer de 1921 i registrar amb la signatura de José Màrquez Caballero governador civil”. Arran d’això, l’any 2021 el club també va celebrar el seu centenari, 42 anys després de la celebració del cinquentenari.

Tanmateix, en aquest número dels “Records”, tot repassant els primers anys d’aquest històric club local, intentarem aclarir la qüestió, amb dades històriques procedents de diferents fonts, i que ens poden aproximar el més possible a la realitat… i d’aquesta manera cadascú es podrà formar millor la seva opinió al respecte.

Els primers passos de la “Mataronina”

La Unió Esportiva Mataronesa, popularment coneguda com la “Mataronina”, encarna en certa manera la continuïtat del Football Club Mataró, el primer club “seriós i ben organitzat” que hi hagué a la nostra ciutat -ho havíem vist en els Records 107-, i del qual mantindria els seus colors, negre i vermell.

La rivalitat entre Iluro SC i FC Mataró va acabar ràpidament amb aquest segon club, que va desaparèixer l’any 1915. Aleshores el primer es va “apoderar” del camp del segon, que estava situat a l’actual Ronda Alfons X el Savi, tocant a la paret del convent de les Caputxines, i que era molt més cèntric que el que estaven utilitzant (veure Records 108).

Però la gent del FC Mataró va mantenir les ganes, i l’any 1919 va fer un breu intent de ressorgiment, que acabaria l’any 1926, utilitzant com a terreny de joc el que hi havia sota l’actual Avinguda d’Amèrica, tocant al Passeig Rocafonda, i que abans havia estat el camp de l’Iluro.

En algun moment es va pensar que la documentació citada abans, aportada pel Sr. Barranco, podia ser d’aquesta època. No obstant això, estranyava el fet que quan s’havien celebrat les Noces d’Or no se’n tingués constància, quan vivien la majoria dels seus fundadors. Analitzant les dades vam poder comprovar que el Sr. José Márquez Caballero no era el governador civil l’any 1921. Aquest senyor, nascut a Moguer, va ser nomenat governador civil de Barcelona el mes de novembre del 1930 i va mantenir-se només fins a la proclamació de la República el 14 d’abril del 1931. Per tant sembla lògic pensar que va haver-hi una confusió respecte a la data, i que aquells escrits no eren del 1921, sinó que eren del 1931. De fet en el llibre de Santi Carreras “Història de més de cent anys d’esport a Mataró” es pot veure una part d’aquells escrits, que aquí sota reproduïm, i on queda clar que són de l’any 1931.

El que és ben segur és que la “Mataronina” en aquella època no va participar en cap campionat utilitzant aquest nom ni tampoc amb el d’Unió Esportiva Mataronesa. Per exemple en el llibre “La Vida a Mataró en el primer quart de segle XX”, quan es parla dels equips de futbol, no surt citada la Mataronesa. Com tampoc surt citat aquest club en un article de Lluís Soler Moreu, publicat a “Mataró Deportiu” el 7 de juny de 1923 i titulat “El futbol a Mataró”.

Una mica més endavant, allà per l’any 1928, apareix per primera vegada a la premsa un equip que es presenta amb el nom de Joventut Mataronina. Juga alguns partits amistosos contra l’equip de futbol de la recent nascuda Associació Esportiva, que havia agafat el relleu de l’Stàdium, jugant al camp de Mossén Plandolit. Tanmateix, no està clar que aquest equip sigui el mateix que la Unió Esportiva Mataronesa.

En un dels partits, guanyat per la Joventut Mataronina per 3 a 2, van jugar pels guanyadors Bachs, Massuet, Bebi, Delcort, Gironés I, Casals, Rimblas, Masisern, Ponsà, Espàrrech i Casimir. I per l’Associació Esportiva ho feren: Pujol, Boixet, R. Berga, Prats, Jané I, Jané II, Llinés, Llopart, Tarròs, Cusachs i Cuní, amb alguns noms vinculats després al bàsquet i a l’atletisme.

En aquella època tots els equips de la ciutat estaven a l’ombra del potent Iluro SC, que després de la guerra seria el CE Mataró. S’havia acabat ja l’intent de ressuscitar el FC Mataró i, a part dels dos citats, també sortien citats a la premsa, i sense entrar tampoc en competició oficial, el Centre Mataroní i l’Iris.

En el butlletí editat l’any 1979, quan es van celebrar les Noces d’Or, en una època en la qual vivien encara molts dels seus pioners, es diu que el primer president l’any 1929 va ser Josep Espàrrach Massó, que el primer promotor fou Joan Boix, que havia estat membre del FC Mataró en els seus orígens, i que el primer equip estava integrat per Tarrós, Valldeperas, Puig, Comas, Sanabra I, Sanabra II, Feliu, Canadell, Sànchez, Simón, Boix, Enric, Vila, Grau i Ferret. Així mateix s’esmenta que el seu debut el van fer al camp de l’Stadium al Camí de la Geganta, que era el camp habitual que utilitzaven molts dels equips citats per fer els seus amistosos.

Del butlletí dels 50 anys de la UD Mataronesa (any 1979)

L’any 1931 es constitueix oficialment la Unió Esportiva Mataronesa

El 11 de març de 1931, quan ja s’acostava la proclamació de la segona república, al “Diari” de Mataró va sortir aquesta nota: “La Comissió organitzadora convida a tots els esportistes mataronins a la reunió que es celebrarà el vinent dissabte dia 14 a les quatre de la tarda, en el segon pis de l’Ateneo, per a constituir ràpidament el club Unió Esportiva Mataronesa i elegir la seva Junta Directiva”.

Va tenir lloc la reunió, en la qual es van aprovar els Estatuts, previament presentats al Govern Civil, tal com es pot veure en la imatge publicada una mica més amunt. Va quedar nomenat president Joan Bruguera, amb Idil·li Sahagún de vicepresident. Completaven la junta: Josep Barceló de comptador, Joan Boix de tresorer, Francesc Vallcorba de secretari, Ramon Astor de vicesecretari i Josep Pibernat, Isidre Clos i Lluís Torres coma vocals. Inicialment el local social de la popular “Mataronina”, com tothom el coneixia, estava situat a la Rambla Mendizàbal (nom que tenia la Riera) núm. 30, però ben aviat passaria al Cafè Ateneu.

Primer campionat federat

Pocs dies després ja es va convocar un “partit de selecció” al camp de l’Stadium al Camí de la Geganta, i el mes de juliol de 1931 la UE Mataronesa va causar alta a la Federació Catalana, jugant la temporada següent la Lliga Amateur. Aquest primer campionat oficial jugat per la UE Mataronesa era pràcticament de nivell comarcal. El campió va ser el Blanes amb 23 punts, per davant de l’Iluro “B” (20 punts), quedant l’equip negre i vermell, en setena i penúltima posició amb 10 punts.

El primer derbi local oficial jugat per la Mataronesa, va ser contra l’Iluro B i va acabar en empat a un gol. Per part de la Mataronesa, que encara no lluïa el seu jersei arlequinat que no adoptaria fins als anys cinquanta, van jugar Badia, Puig, Berney, Vilamanyà, Faura, Masferrer, Martínez, Cervera, Martí, Carretero i Badenes. Altres jugadors d’aquella primera temporada oficial van ser Pujol, Pérez, Jané i Boix.

La temporada següent, la 1932-33, amb un equip base format per Tarrós, Puig, García, Simón, Salvador, Sànchez, Canadell, Boix, Cañellas, Rectoret, Barnús i David, la Mataronesa va completar un bon campionat que el porta a la quarta plaça. Els jugadors fins i tot van rebre un homenatge.

Un equip de la Mataronesa de l’any 1933, on es pot veure que encara no porten samarreta arlequinada / Foto: Butlletí Noces d’Or

La Mataronina juga al camp del Passeig de Rocafonda

Un partit al camp del Passeig de Rocafonda

L’eufòria que regnava al club va fer que la UE Mataronesa aconseguís un contracte per reconstruir l’antic camp del FC Mataró, al costat del passeig de Rocafonda. Després de molt de treball es va inaugurar amb tota solemnitat el dia de Tots Sants de 1933. El primer equip va jugar contra l’Arenys de Mar (3-2) amb aquesta formació: Badia, Puig, Canadell, Simón, Riberaigua, Güell, Barnús, Martínez, Rectoret, David i Boix. L’equip va continuar jugant a la lliga amateur, fins que l’any 1936, quan el club era presidit per Rafael Abad, la guerra civil va tallar l’activitat.

Foto de l’equip de poc abans de la guerra al seu camp de Mataronina. I veiem a Badia, Coll, Espelt, Cervera, Bota, Aronis, Carbonell, Santos, Bermeu (drets); Panadero, Garcia, Boix, Buch i Juan Soler (amb gorra), ajupits / Foto: cedida per Rita Soler a “El Tot Mataró”

Tres anys més tard, passat el conflicte bèl·lic, mentre la població tornava amb dificultats a la normalitat, la “Mataronina” reprenia la seva activitat, i el dia 19 de novembre de 1939 ja jugava un partit al camp del CD Mataró, nou nom de l’Iluro SC, empatant a dos gols contra el reserva groc-i-negre. Havien jugat en aquest retorn: Badia, Thos, Panadero, Carbonell, Simón, Ponce, Espelt, Petit, Blanchart, Caudé, Morell i Cervantes. Ja havia debutat a l’equip Salvador Espelt, un nom que, junt amb el d’Enric Badia, quedaria ben lligat a la Mataronina.

Durant la temporada 1940-41 es va reobrir el camp de Rocafonda, molt malmès durant la guerra, i el mes de maig sota la presidència de Jaume Calsapeu, es van poder inaugurar les seves reformes, amb un partit davant del Cros de Badalona guanyat per 4-1. El club tenia el seu local social al Bar Canaletas i l’ambient anava en augment, com ho demostra el fet de fer-se la “Festa del Club” amb un ball al Monumental i de disposar d’una secció d’atletisme.

Atletisme al que ja es coneixia com a camp de la Mataronina / Foto: Llibre 75 anys d’Història del CA Laietània

Ascens frustrat a 1a Regional

Aquella temporada 40-41 la Mataronesa va quedar subcampiona de grup de la 2a Regional, per darrere del Premià i per davant del Masnou. La temporada 1941-42 va aconseguir el títol de campió del grup i després va superar una eliminatòria contra l’Esparreguera, guanyant per 1-2 a fora i per 5-3 a casa. D’aquesta manera es va guanyar el dret a participar la temporada següent a la 1a Categoria Regional “B”. Formaven la plantilla Tarrós, Castellà, Cabruja, Masisern, Puig, Espelt, Comas, Caude, Casademunt, Riera, Calsapeu, Tor, Boix, Palomer i Padrosa. Tanmateix, la Junta Directiva no va tardar a fer pública una nota en la qual manifestava que per dificultats econòmiques per afrontar els desplaçaments havia de renunciar a la categoria assolida.

Josep Teodoro, tot un puntal de la Mataronesa / Foto: Butlletí Noces d’Or

No obstant això, els socis van continuar manifestant el seu afany de practicar esport, oscil·lant l’equip entre la 2a Regional i la categoria d’aficionats, durant les temporades següents. Un dels puntals de l’equip durant aquells anys va ser Josep Teodoro, 17 anys al club i capità durant 8 anys, que va rebre la medalla d’or de la Federació Catalana de futbol per no haver estat mai expulsat durant tot aquest llarg període.

Equip de la Mataronesa de la temporada 1947-48, encara amb samarreta a ratlles verticals / Foto: Butlletí Noces d’Or

La trompada forta es va rebre l’any 1947 quan se’ls va fer fora del camp que ocupaven, quan es va començar a urbanitzar aquella zona propera a l’actual Avinguda d’Amèrica. La ciutat es quedava amb un sol terreny de joc i a més l’ascens del CE Mataró a 3a Divisió, i la sembra de la gespa, va portar a un descoratjador pelegrinatge de la Mataronesa per diversos camps del Maresme. Francesc Roy, Valentí Carbonell i Josep Marot passaren per la presidència en aquells anys tempestuosos, en què l’entitat va estar ben a prop de la desaparició. No obstant això, es va sobreviure…

A la dècada dels cinquanta l’equip va començar a portar la samarreta arlequinada amb els colors negre i vermell, i no sabem si en el canvi va poder influir el fet que en els anys anteriors hi havia una penya molt popular a Mataró, que era la Penya Iñesta, amb el nom d’un jugador de l’Iluro SC, i que vestia una samarreta d’aquestes característiques.

L’equip de l’any 1950, en la primera foto que hem trobat amb la samerreta arlequinada / Foto: Arxiu JGC

La temporada 1953-54 ja jugant al camp del Mataró formaven la plantilla Gascón, Riera i Llauder (porters), Teodoro, Serra, Sedó, Calvo, Comas i Pons (defenses), Albert, Royo, Blanch i Bertran (mitjos) i Vergés, Boix, Abella, Martori, Hospital, Pi, Piqué, Casajuana i Oller (davanters).

Un equip de la UE Mataronesa de la temporada 1953-54 al camp del Mataró / Foto: Arxiu JGC

Enric Badia nou president

Durant la temporada 1954-55 la Mataronesa va celebrar el seu XXV Aniversari, com queda palès en aquesta notícia del diari “Mataró” del 5 de febrer del 1955, escrit pel prestigiós periodista esportiu Lluís Casas “Balón”.

Durant el mes de juliol va accedir a la presidència Enric Badia Viadiu. Poc pensava el nou president, en aquells moments, que es passaria vint-i-cinc anys en el càrrec…

Enric Badia, un quart de segle president de la Mataronesa / Foto: Butlletí Noces d’Or

L’equip a causa d’una remodelació de categories va ser convidat a jugar la temporada 1955-56 novament a la 2a Regional. La Mataronesa va jugar amb un equip base integrat per Riera, Boix, Terra, Teodoro, Estrada, Albert, Pons, Colomé, Hospital, Marc i Planas. Durant l’estiu anterior el jugador Sedó havia fitxat pel Barça, on va jugar les categories inferiors.

Havien coincidit amb la Penya X que travessava el seu millor moment i que acabaria la temporada com a subcampió i pujant a 1a Regional, on jugaria una sola temporada. La classificació la va encapçalar la Gramenet, per davant de la Penya X, Vidreres, Montmeló, Caldes de Montbui, Ripollet, Arenys de Mar, Malgrat, Inbesa, Sant Pol, Mataronesa (per tant en onzè lloc), Argentona, Premià de Mar i Vilassar de Mar.

La Mataronesa aviat tornaria a caure a la categoria d’aficionats. El bon paper realitzat durant la temporada 59-60, va permetre que l’equip fos convidat a jugar la promoció d’ascens a 1a Regional, en un grup de vuit equips, quedant en tercer lloc per darrere de Blanes i Cassà, que serien els dos equips que pujarien.

Sempre a l’ombra del CE Mataró, la “Mataronina” s’havia mantingut com el segon club de la ciutat pràcticament durant tota l’època de la postguerra, amb l’excepció d’aquell parell d’anys en què va ser superada per la Penya X. I així es mantindria fins a la forta irrupció dels equips de futbol de les barriades de Cirera i Cerdanyola ja als anys setanta, com veurem en el pròxim número d’aquests Records.