IluroSport » L’inici del ciclisme i els primers velòdroms a Mataró (1892-1920)

L’inici del ciclisme i els primers velòdroms a Mataró (1892-1920)

Records… núm. 7

No cal dir que l’invent de la roda, perdut en el més remot dels temps, fou l’origen posterior de la majoria de mitjans de locomoció: un d’ells és la bicicleta. El precursor de la bicicleta fou el célérifère, que va néixer l’any 1790 creat pel francès De Sivrac. Era un vehicle de fusta de dues rodes que es desplaçava impulsat pels peus del conductor contra el terra. L’any 1855 un manyà de París, Ernest Michaux va donar un impuls notable amb l’invent del que després s’anomenarien pedals. I l’any 1861 va néixer el primer club ciclista: el “Veloce Club Paris”. L’any 1879 l’anglès Lawson va introduir la tracció posterior amb transmissió per cadena, donant-li ja una forma semblant a l’actual bicicleta, deixant a part la natural millora dels materials. I l’any 1882 ja començaren les proves ciclistes… Expliquem això perquè es pugui veure amb claredat que, com vàrem dir en el número anterior d’aquests “Records”, Mataró des del primer moment fou una ciutat oberta a la bicicleta i on els amants del ciclisme varen tenir ocasió de gaudir de valent…

El primer Velòdrom al Passeig del Callao

En efecte, l’any 1892 es va celebrar la primera cursa oficial de bicicletes a la nostra ciutat. D’aquesta manera un entreteniment que s’havia practicat de manera individual va deixar l’anonimat per passar a la categoria d’espectacle ple d’emoció.

Va ser amb motiu de les Festes de Les Santes de 1892. Es va improvisar una pista al Passeig del Callao, que podria ser el precursor del primer velòdrom, amb una tribuna amb capacitat per a 500 persones. El terra i el traçat res tenien a veure amb la perfecció dels actuals velòdroms, però tampoc era necessari, ja que muntar en bicicleta a finals de segle era gairebé una anècdota, plena de temeritat per part dels valents sportmens. Varen col·laborar-hi dues societats “velocipedistes” (com se’n deien aleshores) de Barcelona, però l’autèntic heroi d’aquella jornada va ser Fernando Klein, pioner per excel·lència del ciclisme local, que poc després guanyà una cursa a Olot. El festival va causar un gran impacte i va ser tot un èxit, de manera que ben aviat es va crear el primer club que fou el “Club Mataronès de Velocipedistas” que inicialment presidí el Sr. Antonio Viada.

El club comptava entre els seus socis il·lustres a Fernando Klein i al seu pare Augusto Klein, que foren grans impulsors del ciclisme, de l’esport i de la cultura a la nostra ciutat (residien a Mataró des de l’any 1883), i també a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.

Acta del nomenament de socis (1893)

L’any següent es creà el segon club: “El Pedal Mataronès”. Les dues societats rivalitzaven en l’organització de proves ciclistes i per exemple “El Pedal” va organitzar una prova “Mataró-Vilassar-Argentona”.

El mes de maig de 1893, amb motiu de la Fira, novament la pista del Passeig del Callao va viure uns “festivals velocipedistes” que novament tingueren un gran èxit. Paral·lelament Fernando Klein, continuava augmentant el seu prestigi, ja que guanyava una cursa a Figueres i també a Sevilla. Nota curiosa el fet que en ocasió de guanyar aquesta darrera cursa, als aparadors de “Casa Lluch” a la Riera es varen exposar els premis que va obtenir.

Velòdrom del passeig de la Geganta

Ja en aquells moments es parlava de la construcció d’un nou Velòdrom més adequat. Una idea del dinamisme amb què es va tirar endavant el projecte, ho dona el fet que el dia 28 de juliol ja s’inaugurava el Velòdrom del Passeig de la Geganta. Estava situat a l’actual Parc Municipal, on ara la forma i les corbes peraltades encara denoten l’existència allà d’aquesta antiga pista, que era de terra i tenia 333 metres de corda. Estava construït d’acord amb els millors models de l’estranger i al seu voltant s’instal·laren nombroses llotges, que s’ompliren a vessar el dia de la inauguració, que pel fet de coincidir amb la Festa Major va tenir encara més esplendor. Es varen celebrar cinc curses amb diferents nivells i els guanyadors foren: Fontanals a la prova local, Fernando Klein a la prova regional, Luís Del Campo a la Nacional, Sanromà a la de consolació i Besconais a la Internacional, per davant de Smits i Brau.

Plànol del Velòdrom / Foto: Llibre “Més de cent anys d’esport a Mataró”

Els dos clubs mataronins ben aviat acabaren per unir esforços i el 23 de setembre de 1893 els dos clubs existents a Mataró es van fusionar i dels dos va sortir el “Sport Mataronès”, presidit pel Sr. Fernando Klein i que l’any 1898 es fusionaria amb la “Societat Columbòfila Missatgera”, l’entitat esportiva mataronina més antiga i habitual col·laboradora en els festivals ciclistes. L’entitat tenia la seva seu a la Rambla núm. 10. Aquest club va mantenir l’afecció al ciclisme a la nostra ciutat mitjançant festivals que atreien molt de públic al Velòdrom. Durant aquest final de segle les carreres ciclistes eren els actes que captivaven més a la gent durant la Festa Major.

En aquests festivals participaven els millors especialistes de l’estat al costat de destacats afeccionats locals com Manuel Pascual, Ramon Torrens, Espiell, Julià, Isern, Pla, Ricard i Bonaventura Carbonell.

L’any 1894 es creà la raó social “Parque de Mataró” englobant Velòdrom i la plaça de toros recentment inaugurada aquell any i l’any següent la societat propietària ja va cercar els terrenys.

La cursa ciclista: Moment culminant de la festa major

L’any 1898, a causa de la guerra de Cuba, l’Ajuntament va suprimir les festes oficials i no va haver-hi curses. Però sí que va haver-n’hi ja l’any següent i és curiós reproduir el que es llegia al Diari de l’època en relació amb les curses de les Festes de Les Santes de l’any 1899: “Por demás pintoresco y animado era el aspecto que presentaba ayer por la tarde el Velódromo, lleno por completo de un público que puede catalogarse en seis o siete mil personas, entre las cuales figuraban distinguidas familias de la localidad y también venidas de las colonias veraniegas de Argentona y Caldetas. En lo alto de los terraplenes y en todos los puntos desde donde podía dominarse la pista, veíanse espectadores en apiñados grupos. Dio comienzo la fiesta con la anunciada suelta de palomas mensajeras y en medio de los acordes de la orquesta mataronesa La Lira, colocada en el centro de la pista, se dio principio a las carreras.”

En aquella ocasió foren guanyadors Manuel Pascual en la cursa local, amb la qual es va proclamar campió de Mataró i Masferrer en la regional. L’alcalde Sr. Cabañes, que presidia, fou l’encarregat de repartir els premis. S’ha de dir que en aquesta ocasió la pista del Velòdrom va ser endreçada gràcies a una col·lecta feta pel club “Sport Mataronès” que va permetre fer la cimentació d’aquesta.

El Velòdrom del que seria el Parc Municipal / Foto: Llibre “La Vida a Mataró al primer quart de segle”

Aquest era el moment culminant de cada any ciclista, però s’ha de dir que durant l’any es feien moltes sortides-excursions, i també curses de llarg recorregut com una Mataró- Sabadell de l’any 1902, on participà el mataroní Ramon Torrents, que aquell mateix any establí el rècord Mataró – Arenys en 17:46. També l’any 1902 se celebrà un campionat per equips sobre 25 km guanyat per l’equip de José de Palaus, superant el de Ramon Torrents. També consta el pas de curses organitzades per la Unión Velocipédica Española, i per a les quals a la premsa es demanava als veïns de la carretera de Barcelona a França que no reguessin per evitar relliscades dels ciclistes.

Baixa l’interès

L’any 1903 el Torrent de Can Torner va fer de les seves i les seves aigües varen inundar el Velòdrom. Haurien de passar encara uns anys, concretament fins a l’any 1916, abans no comencessin les obres de la canalització de les aigües, que seria coneguda com el “desvío”.

L’any 1904 es va pavimentar la pista interior del velòdrom, però anava baixant una mica l’interès per les curses ciclistes…
L’any 1905, concretament el dia 30 de novembre, l’Ajuntament, que presidia l’alcalde Sr. Antoni Sans, va procedir a la compra i presa de possessió del Parc- Velòdrom, després d’haver fet el pagament del primer termini de 7.000 pessetes (42 euros actuals) al Sr. Rafael Carreras representant de la societat propietària fins aquell moment. D’aquesta manera la instal·lació quedava oberta al públic des de les 8 fins a les 17 hores, i així tots els ciutadans podien gaudir-ne. Cada vegada va ser més Parc i menys Velòdrom i l’any 1907 ja no hi va haver carreres ciclistes per les Festes de Les Santes.

El Míting Ciclista del 1911 / Foto: Llibre “La Vida a Mataró al primer quart de segle”

L’any 1911 es va produir una revifalla de l’ambient ciclista a Mataró, ja que el dia 9 de juny d’aquell any es va organitzar un Míting Ciclista, anomenada també Festa del Pedal, que acabà a la nostra ciutat. Mataró, ja demostrava gran moviment esportiu i va rebre la “caravana ciclista” de forma molt hospitalària. Més de mil ciclistes varen entrar per sota d’un bonic arc que a la Rambla va col·locar Sport Mataronès i que deia “El sport mataronés a los ciclistas catalanes”.

Aquesta trobada ciclista va fer renéixer l’ambient ciclista i l’any 1914 es va fundar el “Club Pedal Mataroní” presidit pel Sr. Arcadi Arissó, i al seu costat s’hi va sumar amb entusiasme l’afecció mataronina que despertava d’uns anys de letargia i s’arribà quasi al centenar de socis ràpidament.

Velòdrom del Camí de Mata

L’obra més positiva del Club Pedal Mataroní fou la construcció del “Nou Velòdrom del Camí de Mata”, planejat en família i construït pels socis i incondicionals a base d’unes accions de 25 pessetes.

La pista, molt més petita que la del Parc, que com hem dit ja estava en desús, comptava amb 133 metres de corda per 4 d’ample, estava pavimentada de ciment i tenia un aforament de més de 1.000 persones. Va ser inaugurada el dia 30 de juliol de 1916, amb un atractiu festival presidit pel diputat Sr. Carlos Padrós i l’alcalde Sr. Josep Fradera. Destacava la presència del campió d’Espanya Joaquin Rubio al costat d’altres corredors vinguts de fora de Mataró i enfrontats a una selecció mataronina on destacaven Arissó, molt bon coneixedor de la pista, al costat de Duran, Delhort, Roqueta, Fuster, Sardanyons, Parull o Borrell.

El Velòdrom del Camí de Mata / Foto: Arxiu JGC

Durant els anys de la primera guerra mundial (1914-1918) es varen celebrar en aquesta pista interessants proves de mig fons darrere motocicleta (on destacaren els mataronins Juan Roig i José Bosch), resistència, carreres a l’americana (l’any 18 se’n va fer una de 3 hores, on van cobrir 91 km, guanyada per la parella Casas-Pont) i de persecució i primes, on destacà José Manent. Però la “febre” durà poc i aquesta pista va desaparèixer ben aviat i als anys vint s’hi va entrar amb l’afecció ciclista altra cop adormida.

Aquell Camí de la Geganta on havia nascut la “febre ciclista”, anys després viuria el naixement d’altres “febres” esportives i d’entitats que amb el pas del temps anirien arrelant fort en l’esport de Mataró. D’una d’elles en parlarem en el pròxim número.