IluroSport » Esdeveniment internacional a la nova pista central del Club Tennis Mataró (1973)

Esdeveniment internacional a la nova pista central del Club Tennis Mataró (1973)

Records… núm 172

Com vam veure en el número anterior Club Tennis Mataró va tenir una expansió molt forta al final de la dècada dels seixanta amb la inauguració de les seves noves instal·lacions al Veïnat de Mata. Aquell creixement no s’aturaria i quedaria ben palès durant la dècada dels setanta, tant pel que fa a les noves promocions de jugadors i jugadores que van anar pujant, com pel que fa a la capacitat organitzativa del club. Les Noces d’Argent s’acostaven amb un club eufòric…

Es posa en marxa la segona fase de les noves instal·lacions

L’any 1971, quan ja estava en marxa la segona fase de les obres de les noves instal·lacions, Lluís Montasell va acabar el seu mandat presidencial sent nomenat primer president d’Honor del club i rebent un homenatge. Va ser substituït per Agustí Pera, que ja havia ostentat el càrrec de president en un període anterior.

Lluís Montasell, a la dreta, rebent un obsequi de part de l’alcalde Pedro Crespo en l’homenatge que se li va retre / Foto: Ilurosport

Demostrant que els joves s’anaven fent amb un lloc entre les millors raquetes del club, Eduard Cot va obtenir el primer títol estatal del club, això sí a nivell universitari i en la competició de dobles, i poc després aconseguiria el triomf en el Trofeu Fira. Ell, junt amb un altre jove com Francesc Gallemí, al costat d’Antoni Campoy, Josep Montasell i Joan Ferrer, i les fèmines Mercè Vallmajor i Montse Sanllehí —que es repartien els títols dels Trofeus organitzats per la mateixa entitat— formaren el primer equip del club, que va participar en el Campionat de 3a, arribant a la final de la Consolació perdent contra el Sabadell.

Eduard Cot va ser campió d’Espanya Universitari / Foto: Butlletñi 25 Aniversari

El club mantenia l’organització de la Copa Nadal, Trofeu Les Santes, Trofeu Fira i Trofeu Mata, al costat dels Campionats Socials, i també demostrava la seva predisposició a promocionar el tennis entre la joventut, creant la seva Escola de Tennis, sota la direcció de José Alberto Moreno, tennista format al Club Tennis La Salud.

Inauguració de la pista central

L’any 1973 ja eren tres els equips del club inscrits al Campionat Català i el dia 10 de juny es va inaugurar la nova pista central de concursos, considerada una de les més maques de Catalunya en aquells moments.

Imatge de la pista central poc després de la seva inauguració / Foto: Arxiu JGC

Es va viure una esplèndida matinal, primer amb exhibició de joves jugadors del Barcino, que van deixar bocabadats als assistents, que començaven a somiar en tenir aviat jugadors sortits de la seva escola, que poguessin oferir aquell alt nivell de joc. Per tancar la matinal es van jugar les finals del Trofeu Fira on s’imposaren José Alberto Moreno i Montse Sanllehí. Unes setmanes més tard els ja veterans Antoni Campoy i Mercè Vallmajor encara van guanyar el Trofeu Les Santes.

Copa Princesa Sofía a Mataró

La tasca que estava fent Club Tennis Mataró va fer que la Federació Espanyola de tennis, que presidia Pablo Llorens, li oferís l’organització de la Copa Princesa Sofía, creada l’any anterior a imatge de la Copa Galea de júniors masculins. Les seleccions femenines juvenils (jugadores de menys de 18 anys) d’Anglaterra, Suècia, Romania, que havien superat les fases prèvies, i Espanya, que participava com a organitzadora, van fer que els dies 17, 18 i 19 d’agost, les pistes mataronines es veiessin plenes de públic entusiasmat, que podríem dir que va començar a aprendre a ser espectador de tennis “en directe”.

L’equip anglès i l’espanyol finalistes de la Copa Princesa Sofia / Fotos: Ilurosport

En semifinals Espanya va guanyar a Suècia (3-2) i Anglaterra a Romania (3-2). A la final Anglaterra (amb Thomson, Mottram, Patterson i Barker) va derrotar a les espanyoles (que formaven amb Mònica Alvarez, Maria Jesús Mateo, Carmen Chillida i Asunción Garriga Nogués) per 4-1, succeïnt així a Romania en el palmarès.

Pablo Llorens, president de la Federació Española, lliurant el trofeu a la capitana de l’equip anglès, en presència de Francisco Salas, alcalde de la ciutat, Francisco Platon, representant a Catalunya de la Delegación Nacional de EF y D, Carles Mons, delegat municipal d’esports, i Agustí Pera, president de Club Tennis Mataró.

Memorables “Noces d’Argent”

Durant l’any 1974 ja tothom pensava en la celebració dels vint-i-cinc anys que Club Tennis Mataró compliria l’any següent. Això no frenava l’expansió tant a nivell esportiu —completant ja equips júniors, cadets i infantils, tant en nois com en noies—, com en l’àmbit organitzatiu. En aquest aspecte cal destacar el Trofeu Mata, que incrementava notablement la participació forastera, i en el qual les millors actuacions locals van ser les de Joan de Caralt i Mercè Puy finalistes en infantils i júniors, respecrivament, i també amb el Campionat de Catalunya de 3a individual. En aquest Montse Sanllehí va arribar fins a semifinals i el guanyador en homes va ser un jove Fernando Luna en els inicis de la seva carrera i que anys després fitxaria per CT Mataró veure Records-33.

Portada del butlletí del 25è Aniversari de Club Tennis Mataró

Per celebrar les Noces d’Argent de l’entitat, la Federació va concedir l’organització de la Copa Jean Becker per cadets masculins, amb victòria d’Espanya sobre Argèlia per 5-0. Després es va celebrar la primera edició de les 24 Hores amb gran èxit, i finalment el dia 28 de setembre, en l’acte central, es va inaugurar el local social que era l’edifici que s’havia trobat a faltar durant aquells primers anys en aquelles magnífiques instal·lacions. Abans es va disputar la final del Trofeu de Plata del 25è Aniversari per jugadors de 2a i 3a i que va ser guanyat per Raul Hidalgo i Montserrat Magret, tots dos de l’Hispano Francès. Entre els jugadors mataronins, Montse Sanllehí va ser finalista i Antoni Campoy i Josep Montasell semifinalistes.

El primer equip el formaven Francesc Gallemí —convertit en el millor jugador del club i guanyador del Trofeu de Les Santes dos anys seguits—, Josep Montasell, Antoni Campoy, Fernando Carrasco, Joan Ferrer; i les dones Montse Sanllehí i Mercè Puy. Entre els joves destacaven Jordi Font —guanyador en infantils del Trofeu Mata—, Imma Gurri —finalista també en infantils—, Nicolau Guanyabens, Pili Olivares, Montserrat Llinés i Maria Assumpció Vallmajor, que foren semifinalistes.

L’Escola de Club Tennis Mataró l’any del 25è Aniversari / Foto: Butlletí 25è Aniversari

Neix Club Tennis Les Sureres

L’any 1974 i demostrant l’augment de l’afició pel tennis, va començar a funcionar, nascut al voltant de la urbanització del mateix nom, el Club de Tennis Les Sureres sota la presidència d’Isidre Briera. Aquell mateix any al mes d’octubre van organitzar el “I Trofeu Ciutat de Mataró” guanyat per Josep Montasell i Assumpció Vallmajor. L’any 1976 un equip de Les Sureres dintre de la seva modèstia ja va participar al campionat de 3a Categoria.

CT Mataró juga a 2a Estatal

L’any 1977, la incorporació de jugadors forans de 2a categoria (Pedro Loewe, Jordi Marfà, Fernando Casado, Antoni Durall, Enrique Molina i Sixte Cambra) va permetre que per primera vegada l’equip de Club Tennis Mataró pogués jugar el Campionat de 2a categoria, amb un sènior completat per Francesc Gallemí i amb Montse Sanllehí, Imma Gurri —guanyadora, tot i la seva joventut, del Trofeu Fira— i Montse Llinés com a representació femenina.

En el primer encontre es va perdre per 2-7 davant del RCT Barcelona B, però va ser una magnífica experiència enfrontar-se al degà del tennis català. A final de temporada la mateixa formació va aconseguir el triomf en el Torneig Quatre Ciutats amb victòria sobre el Sabadell per 5-4.

L’equip masculí va participar per primera vegada al Campionat d’Espanya de Clubs de 3a Categoria. El CT Mataró va derrotar Terrasa (1-8), Turó (6-3), Avilés (7-2) i Hispano Francès (9-0) i RC Náutico de Tenerife per 4-5. Això va permetre jugar la final estatal perdent davant del Pedralbes (on jugava el famós Joan Gisbert) per 7-2. Després es va jugar una promoció, aquí a Mataró davant del Santander, i guanyant-la per 7-2, amb un equip format per Loewe, Marfà, Molina, Cambra, Durall, Gallemí i Sans, Club Tennis Mataró va pujar a 2a Categoria Estatal.

L’any 1978 el club ja tenia vuit equips en competició. L’equip sènior A va cedir davant del Sabadell en el campionat de 2a categoria amb un equip format per Marfà, Marré, Díaz, Sans, Teixidó, Durall i les fèmines Llinés i Viñolas.

A finals d’any en el Campionat d’Espanya, ja de 2a categoria, el Mataró va perdre davant l’equip de l’Internacional de Madrid i del Club de Tennis València, però va salvar la categoria guanyant a Santander per 4-5.

Apareix un jugador amb gran futur

El local social va col·laborar de forma molt important en l’increment de l’ambient de club durant els anys següents a la seva inauguració. S’hi celebraven tornejos de “pares i fills”, de “matrimonis”, etc… però també es treballava de valent amb la base, i tothom esperava que aquella tasca es veiés recompensada amb l’aparició d’una gran figura…

L’any 1979 va pujar a la presidència Ramón Roca, rebent un homenatge Agustí Pera que deixava el càrrec rebent la insígnia d’or de la Federació. Aquest organisme també va premiar el club per la seva tasca formativa, que anava traient fruits com es demostrava en el Trofeu Mata, on Montse Vintró (infantils), Montse Llinés (júniors), David de Miguel (infantils) i Jordi Font (Júniors) van obtenir el títol, i amb el tercer lloc obtingut per l’equip infantil format per De Miguel, Barbosa, Llinés i Pruna en els Campionats estatals.

David de Miguel i Montse Vintró, van passar a la fase estatal del Trofeu Alonso d’infantils i en aquest Campìonat d’Espanya oficiós van caure, respectivament, en quarts de final, davant del que seria campió, i en semifinals. En el mateix campionat, De Miguel va quedar subcampió en dobles, i posteriorment va ser cridat a la selecció espanyola infantil, actuant contra França, Alemanya i Itàlia, i sent l’únic jugador espanyol imbatut en aquests encontres.

David de Miguel, una figura que començava a despuntar

S’estava forjant la primera gran figura del tennis mataroní a escala estatal. Només faltava que anés confirmant el que havia apuntat en la seva etapa infantil. En el pròxim número veurem la seva progressió.