IluroSport » Etapa de crisi i esperança a l’hoquei mataroní, en els darrers anys d’EC Mataró (1982-89)

Etapa de crisi i esperança a l’hoquei mataroní, en els darrers anys d’EC Mataró (1982-89)

Records… núm 114

Les dues últimes setmanes hem parlat de les crisis per les quals van passar els esports de bàsquet i d’handbol de la ciutat, i que desembocaren en la desaparició, definitiva en el primer cas i temporal en el segon, dels equips del CE Mataró de bàsquet i de l’equip masculí del Joventut Mataró d’handbol. També en aquells temps, als anys vuitanta, un altre club històric dins de l’esport mataroní com era la secció d’hoquei patins d’Esport Ciclista Mataró que havia arribat al màxim nivell estatal (veure Records 19, Records 67, Records 43, Records 44, Records 83) passava moments crítics, en una instal·lació degradada i amb poc suport d’una afecció que anys abans l’havia omplert en ocasió de la Copa d’Europa. La temporada 81-82 EC Mataró havia baixat a la 2a Divisió, caient en un pou del qual li costaria molt sortir. Però la gent de l’hoquei patins, amb Jaume Parera al capdavant, es resistien a abandonar i lluitarien contra moltes adversitats, ressorgint quasi del no-res, quan en molts moments s’estava a punt d’anunciar la desaparició de la secció.

1982-83: Força desànim

La temporada 82-83 a la 2a Divisió Estatal, el jugador Joan Bosch, acabava de treure’s el carnet d’entrenador i va dirigir l’equip fent també de jugador, en un equip on formaven Faura, Salvador Garcia, Pastó, Bernat Ximenes, Josep Maria Parera, Febrero, Jaume Parera, Gràcia, Carles Ximenes i Terra, jugadors que formarien la base de l’equip durant els anys següents.

L’equip de 2a Estatal, amb Joan Pagès (delegat), Bosch, Ximenes, Pastó, Febrero, Josep M. Parera, Lluch, Serra, Carles i Terra. / Foto: Llibre “50 Anys d’Hoquei a Mataró”

Van acabar en cinquè lloc, amb 21 punts, per darrere d’Arenys de Mar (30), Gramenet (28), Manlleu i Taradell (26). Com a cas curiós citar que en un dels darrers partits de la temporada, jugat a Santa Coloma de Gramenet, dues mil persones veieren el partit, mentre a Mataró eren “quatre gats”. Com per desanimar-se…

1983-84: Remodelació de categories i es cau a 2a Catalana

La temporada 83-84 es remodelaren les categories, introduint-se les categories catalanes. Josep M. Spà, va tornar al càrrec d’entrenador i Esport Ciclista Mataró queia a la 2a Divisió Catalana, perquè en l’eliminatòria prèvia per entrar a 1a Catalana, es va perdre a Vic per 6-9 davant del Maristes de Barcelona. Al desembre la situació del club era angoixant, però al mes de gener començava a renéixer l’esperança, gràcies sobretot a l’ambient que creaven els alevins i els pares.

L’equip d’ECM d’aquella temporada amb Josep M. Spà (entrenador), Terra, Pastó, Garcia, Ximenes, Jauem Parera, Portillo, Josep M. Parera, Gracia, Febrero, Faura, Reche i Serra / Foto: Llibre “50 anys d’hoquei a Mataró”

Finalment, EC Mataró va acabar subcampió de 2a Divisió per darrere del Gramenet, després de guanyar per 2-0 el Sant Andreu en el darrer partit. En la promoció d’ascens es va jugar contra el Santa Perpetua i l’Hospitalet, equip que entrenava l’exmataroní Carbonell, i que és el que va aconseguir l’ascens, guanyant al Velòdrom per 2-4 en un darrer partit vibrant.

1984-85: Homenatge a Salvador Garcia

Al setembre tornava a haver-hi molt de pessimisme, però a la base hi havia molts nois apuntats, i es tenia la col·laboració de Tinet Rodón, i això semblava insuflar nous ànims. Va fer molta il·lusió el primer triomf dels alevins allà pel mes d’octubre de 1984. L’equip sènior patia les baixes de Febrero, Josep Parera i Bernat, incorporant-se només Carles i Marc Cristòfol.
Jugant novament a 2a Catalana es va obtenir al final el quart lloc amb 30 punts per darrere de Canet (35), Esplugues (33) i Sarrià (31).

Al maig va arribar una altra adversitat quan uns lladres van robar el material per valor de dues-centes mil pessetes, als vestidors del Velòdrom, impedint que l’equip pogués acabar la seva participació en la Copa Federació. Però de seguida es va produir un acte que va significar la reafirmació de l’hoquei patins mataroní amb l’homenatge a l’exporter i entrenador Salvador Garcia. Es va jugar un partit entre el primer equip i una selecció, on jugaren exjugadors emblemàtics, com Josep M. Spa, Tinet Rodón i Meya entre altres, i que va acabar amb empat a 5 gols.

Foto de família en l’homenatge a Salvador Garcia i amb el president Jaume Parera al mig, darrere l’homenatjat / Foto: El Tot Esport

1985-86: Rodón porta l’equip cap a la 1a Catalana

La temporada 85-86 va portar el retorn de Valentí Rodón. Després de marxar encara molt jove d’EC Mataró, a principis dels setanta, perquè es fitxaven jugadors forans (perquè passa tan sovint això!!), havia estat a Arenys de Munt -on va quedar subcampió de la Recopa d’Europa 1976-77-, a Vic i finalment al Maçanet. Ara tornava amb 38 anys, ja amb un fill jugant als alevins, per fer d’entrenador, tot i que acabaria jugant. Es va aconseguir arreplegar tots els jugadors de la nostra ciutat formant una plantilla tota de casa: Josep Faura, Carles i Marc Cristòfol, Jaume Febrero, Antoni Martínez, Josep Terra, Jaume i Josep Parera, Carles i Bernat Ximenes, Ramón i Miquel Serra.

L’equip campió de 2a Catalana / Foto: El Tot Esport

L’equip va començar llançat: Jesús M. Josep- ECM 3-12, ECM- Esplugues 9-5. Però a la sisena jornada es va perdre per 2-3 davant del Llavaneres, i després 1-3 davant l’Arenys de Munt i 3-2 a Malgrat. Els equips de la comarca s’indigestaven… Va tornar a posar-se els patins Rodón i la cosa va canviar. A la segona volta Llavaneres – ECM 0-6, Arenys Munt – ECM 0-1, ECM – Malgrat 4-3, per acabar amb un 1 a 4 a la pista del Barcino. ECM pujava a 1a Catalana, en quedar campió amb 29 punts, per davant d’AE Sarrià (26), Esplugues (21), Malgrat i Llavaneres (19).

Un partit al Velòdrom d’aquella temporada 1985-86 / Foto: El Tot Esport

El treball amb la base es converteix en prioritari

A més, el que era el més important de cara al futur, mig centenar de jugadors formaven part de les plantilles del club. L’equip infantil va quedar campió del torneig provincial i entre ells destacaven Eduard Gonzàlez, Marc Ortner i Ismael Parera que eren preseleccionats per a la selecció comarcal infantil. Completaven l’equip Rovira, Perajoan, Vilana, Lladó, Jiménez, Jubany i Montserrat. Els entrenaven Salvador Garcia i Tinet Rodón.

L’equip infantil amb Salvador Garcia (a l’esquerra) i Tinet Rodón (a la dreta) / Foto: Arxiu JGC

1986-87: Descens immediat

Però al mes de juny, després de la tradicional festa, novament va retornar el pessimisme. Rodón plegava i també ho deixava Febrero, un dels puntals de l’equip. Josep Alonso tornava a ser l’entrenador el primer equip. La pista del Velòdrom estava sent arranjada i l’equip havia de jugar els primers partits en pista contrària, sense trobar el lloc a la 1a Catalana. Una derrota davant del Caldes per 5-3 en la darrera jornada va abocar al descens, ja que l’equip va acabar en el penúltim lloc amb 16 punts, a 18 del campió l’Sfèric de Terrassa que, curiosament, havia caigut a Mataró per 8-3 en la penúltima jornada. Havien jugat Faura, Josep M. Parera, Bernat Ximenes, Jaume Parera, Cristòfol, Terra i Javi Planta.

1987-88: Promoció sense èxit

La temporada 87-88 es retornava, per tant, al “pou” de la 2a Catalana. Salvador Garcia es feia càrrec de l’equip sènior, que comptava amb la mateixa plantilla de la temporada anterior, més alguns joves que anaven pujant del juvenil. Un 4-6 a Arenys de Mar donava esperances, però la cosa es va anar espatllant. Però una nova reacció amb cinc victòries consecutives al final, la darrera a Tona per 1-3, va donar el segon lloc a 5 punts del Bétulo i un per davant del Sarrià, possibilitant jugar la promoció d’ascens. En aquesta no va haver-hi sort…

L’equip sènior amb Salvador Garcia d’entrenador / Foto: El Tot Esport

S’afrontava la darrera jornada en tercer lloc, i pujaven tres equips, però tot estava de cara perquè n’hi havia prou amb guanyar el Ribes de Fresser al Velòdrom, que era el quart classificat. La decepció va ser majúscula en perdre per 3-5. Josep Parera, casat el dia abans, no va jugar el partit i això es va notar.

Èxits a la base

L’equip juvenil que entrenava Joan Pagès amb els peralts del Velòdrom al darrere/ Foto: Arxiu JGC

L’equip juvenil del club, entrenat per Joan Pagès, i que comptava amb els germans Ortner, Lladó, Vilana, Parera, Rovira, Montserrat i Minguillón, va quedar campió de grup de la lliga provincial. També va retornar al club Josep Alonso, que havia estat entrenador del primer equip una dècada abans, i ara es feia càrrec de l’equip benjamí. La base funcionava i començava a triomfar. Era el projecte de futur que s’anava posant en marxa.

L’equip benjamí preparat per Josep Alonso (a la dreta) a la pista del Velòdrom/ Foto: Arxiu JGC

88-89: Esperances frustrades

La temporada 1988-89, el Mataró Bofisa aspirava a l’ascens, de la mà de Bellver el nou entrenador —que ja havia estat jugador del club uns quants anys abans—, però es va quedar per darrere de Caldes, Tona i Roda de Ter, en una competició on hi havia només vuit equips. Pràcticament, es mantenia el mateix bloc de jugadors, amb els Faura, Josep Parera, Bernat, Carles Ximenes, Terra, Cristòfol, Javi, més els joves Rovira i Lladó. Però semblava que només amb la gent de casa costaria molt anar cap amunt.

La temporada es tancava amb la bona notícia d’un acord amb el Patronat Municipal d’Esport: el “Pla de Millora”, que contribuiria a la promoció de la base i a la vegada significava una bona injecció econòmica, que es podia afegir al del patrocinador “Bofisa”. La següent seria molt millor com veurem en el pròxim número d’aquests Records.