IluroSport » Fent gols amb les mans: arriba l’handbol (1953)

Fent gols amb les mans: arriba l’handbol (1953)

Records… núm. 20

Si en el número anterior parlàvem dels primers passos de l’hoquei, gairebé de forma paral·lela arribava a la nostra ciutat un altre esport nou, que s’havia “presentat en societat” a Mataró en les Festes de Les Santes de l’any 1944. Es jugava en el mateix camp de futbol i els equips també tenien onze jugadors, però es jugava amb les mans: era l’anomenat “balonmano” a onze. Però anys més tard passaria a jugar-se en pista més petita i amb set jugadors.

L’handbol a onze en camp de futbol

Aquest esport havia estat creat a Alemanya a la segona dècada del segle XX, buscant una variant del futbol. Tenia semblances amb el bàsquet (el bot, la recepció i la passada), i amb intervenció dels tres factors bàsics de la pràctica atlètica: carrera, salt i llançament. Era, i és, un esport completíssim.

La seva presentació a la nostra ciutat va ser el dia 30 de juliol de 1944 al camp del Mataró. Per iniciativa del propi club groc-i-negre, es varen enfrontar el FC Barcelona i el Frente de Juventudes, que eren el campió i subcampió de Catalunya, guanyant els blaugranes per 4 a 2!! El resultat era molt curt pel fet que es jugava amb la pilota de futbol i l’àrea era de 13 metres, però tot i això, la premsa deia que havia agradat molt al públic assistent. L’any 1949 hi va haver un altre partit d’exhibició que enfrontà el FC Barcelona i el SEU, i que acabà amb 8-6. En la mateixa jornada es va celebrar també un partit d’exhibició de rugby.

Neix l’handbol a set

Aquí es va jugar però sense entrar en competició oficial i a més aquesta modalitat va anar a menys, en benefici de la modalitat jugada en sala i amb pilota més petita: l’handbol a set. Aquesta havia nascut al nord d’Europa utilitzant les seves sales cobertes i per poder jugar evitant la duresa dels seus hiverns. A Mataró va ser introduït a Mataró pel Sr. José Vàzquez, conegut com a “Pepiño” l’any 1953. Al mes de maig es va disputar un campionat escolar organitzat pel “Frente de Juventudes” quedant campió l’equip de Valldemia.

El dia 1 de novembre del 1953 es va celebrar a la pista central del Parc Municipal (segons els federatius d’aleshores “la més idònia de Catalunya”) un partit entre dues seleccions catalanes, del qual en parlàvem en el número anterior. Aquest matx servia com a preselecció per a la selecció espanyola que l’any següent havia de disputar el segon campionat del món (el primer sense continuïtat s’havia disputat el 1938), i del qual seria campió Suècia. Segons la premsa la presentació oficial d’aquest nou esport, que va ser presenciada per nombrós públic, fou “un gran èxit per la seva rapidesa i mobilitat”.

Les dues seleccions catalanes que van jugar a Mataró l’any 1953 / Foto: “El Mundo Deportivo”

Es van començar a formar equips de “penyes” i a l’estiu següent va tenir lloc un campionat local jugat a la pista de Santa Anna amb la participació de cinc equips: Karkallamps, Ibèric, Tàfer, Penya Sifon i Frente de Juventudes, i en aquests equips uns noms que es poden considerar els vertaders pedestals sobre els quals es va constituir la posterior història de l’handbol mataroní: Giménez, Castellà I, Puig, Font, Manté, Torrens, Molló, Llaudó i Castellà II; Floriach, Villarroya, Pujol, Rugama I, Rugama II, Pruna, Carlos Sànchez, Cateura i Ligos; Julià, Terés, Herberg, Briansó, Barbosa, Vallespí, Piñol, Mas i Roca; Muñoz, Bargués, Saltor, Roca, Bas, Martín, Balañà, Busquets, Codina i Ribas, etc…. A la ràdio local es deia: “Habrà que fijarse en los momentos presentes de un deporte, el balonmano a siete, ya que pueden ser históricos. Estamos en el verdadero nacimiento de este deporte”.

El 29 de juliol de 1954, una selecció de Mataró, formada tota ella per jugadors de menys de 20 anys, s’enfrontà al Joventut de Barcelona (reunió de jugadors de la capital, on destacaven Saiz i els germans Ros) perdent per 8-16. L’equip mataroní el formaren: Floriach, César, Barbosa, Ligos, Herberg (6 gols), Terés (1), Pruna (1), Jordà, Ribas i Balañà.

Aviat es va saltar a l’àmbit comarcal i el Sr. Joaquim Vallespí, un afeccionat d’Arenys de Mar va organitzar a finals de 1954 un torneig amb la participació de l’Arenys, el Calella i els quatre equips mataronins, guanyant l’Arenys i quedant subcampió la Penya Sifon. L’equip del Frente de Juventudes va quedar en tercer lloc al Campionat Provincial i el jugador Herberg va ser proclamat el millor jugador del Torneig, i el mes de juny va empatar contra el de Granollers, que era el subcampió d’Espanya. Es deia a la premsa: “Un partido que demuestra las grandes posibilidades de este deporte en nuestra ciudad si se le sabe apoyar como es necesario”.

Primers equips federats a DC Mataró i CD Mataró

L’handbol, aleshores per a tothom “balonmano”, anava arrelant a Catalunya i a Mataró les penyes es van anar fusionant i es convertiren en equips federats com a seccions del Deporte Ciclista Mataró i del Club Deportivo Mataró, dos clubs ben atents al naixement d’aquest nou esport, i participaren respectivament als campionats catalans de 2a i 3a categoria per primera vegada la temporada 1955-56.

L’equip del DC Mataró jugava a la pista central del Velòdrom, i va jugar el seu primer partit oficial a Barcelona a la pista del Claret, el dia 9 d’octubre de 1955, guanyant per 5-7, i en el primer partit federat jugat a Mataró la setmana següent va perdre per 5-9 davant del C.F. Barcelona. Jugaren: Giménez, Barbosa I, Gasull, Manté, Cotet, Puig, Ribas, Castellà, Barbosa II, Balañà, Lobera, Mas i Plana. Va acabar la temporada en el sisè lloc del grup i es mantenia la categoria, però durant l’estiu canviarien les coses i el DC Mataró va dissoldre la secció.

Bargués, Ligos i Carlos Sánchez tres dels pioners de l’handbol mataroní / Foto: Ilurosport

Per la seva part el CD Mataró alternava les seves actuacions entre la pista de bàsquet del costat del camp de futbol i la pista central del Parc. El seu primer partit oficial, a 3a Categoria, va ser contra l’Arenys de Mar guanyant per 12-9 i va acabar la temporada en primer lloc del seu grup, en la fase final va quedar subcampió darrere del Sant Quirze i va obtenir l’ascens a 2a Catalana. Formaven l’equip: Bargués, Aymerich, Herberg, Clavell, Roca, Cateura, Terés, Busqué, Martí, Saltor, Banchs, Carlos Sànchez i Ligos. Destacaven les “revesses” de Terés, l’agilitat de Saltor, el llançament i la velocitat d’Herberg…

Un fet curiós d’aquesta temporada va ser que en la Copa Presidente que es jugà en acabar la Lliga es va produir un insòlit empat a zero gols (amb 7 penals fallats!!) en un partit entre l’Arenys de Mar i el CD Mataró. També ja cap a final de temporada es jugà a la pista del Camp Municipal contra el Granollers, que era el campió d’Espanya, aconseguint un molt honrós resultat de 16-21.

Als campionats d’Espanya de 2a Categoria

Per a la temporada següent, la 56-57, el CD Mataró sota la presidència a la secció del Sr. Antoni Mas, fill del president del club, va aconseguir un equip excepcional que varen recordar els afeccionats al llarg de molt de temps. En tasques directives hi figuraven el senyors Pere Terés, que es va haver de fer càrrec de la presidència ben aviat en deixar-ho el Sr. Mas per motius personals, Lluís Saltor, tot un puntal de la secció, Salvador Roca, Antoni Castellsaguer, Miquel Bas, Manuel Agustí, Joaquim Saltor i Joaquim Parera.

Antoni Mas, president de la secció d’handbol del CE Mataró / Foto: Butlletí “50 anys d’handbol a Mataró”

El CD Mataró va participar a 2a Categoria gràcies al seu ascens, i en ella es va trobar també amb el San Fernando de Mataró. Es varen produir els primers “derbis” oficials entre equips de la nostra ciutat. El primer jugat a la pista del Parc el va guanyar el CD Mataró per 6-10. El CD Mataró va acabar subcampió de Catalunya de 2a Catalana després de perdre davant del Centre Industrial de Sabadell per 6-12 en una final, jugada a Granollers, que al descans estava molt igualada (5-6) però on l’equip s’enfonsà al segon temps. La jugaren: Giménez i Aymerich porters; Clavell, Gasull, Busqué, Bertrán, Saltor, Puig, Gudayol, Roca i Plana.

Es va anar després als Campionats d’Espanya de 2a Categoria a Alacant, perdent davant del Pizarro de Elda (10-13) i del Cuartel de la Montaña de Madrid (7-8), després d’uns partits on els àrbitres no varen ajudar gens. Després encara es jugà la promoció per pujar a 1a Catalana però no es va aconseguir l’ascens, que aconseguiren GEEG i Sabadell.

Ascens a 1a Catalana

La temporada 1957-58 la secció d’handbol del CD Mataró arribaria a la seva plenitud i d’allà en poc temps cauria al no-res. Es jugava a la pista del Camp Municipal, protegint degudament els taulers de vidre del bàsquet, i amb un equip molt complet format per Giménez, Bargués, Aymerich, Balañà, Gudayol, Roca, Cateura, Puig, Castellà, Herberg, al qual s’havia recuperat, Saltor, Narbón, Gasull, Plana, Ribas i Barbosa, es va quedar subcampió de grup amb 26 punts, a dos punts de la Salle Montcada. En l’encreuament amb l’altre grup es va perdre en semifinals davant del San Fernando de Terrassa per 13-12, però tot i això s’aconseguí l’ascens a 1a Categoria junt amb els egarencs, Arrahona de Sabadell i Montcada.

Aquell any també havia jugat a la pista del Velòdrom, un altre equip, el DC Mataró Maxbel, que quedà campió de 3a Catalana aconseguint l’ascens a 2a.

El BM Mataró agafa el relleu i juga a Primera Catalana

Però després de l’èxit va venir el conflicte i arriba la ruptura amb el CD Mataró, i es van haver de buscar nous camins per al progrés de l’handbol.
Aleshores els Srs. Saltor, Terés i Roca fundaren una nova entitat que englobava a les que hi havia, i que s’anomenà Balonmano Mataró, que fou qui va ocupar el lloc deixat pel CD Mataró, jugant a la 1a Catalana la temporada 58-59, al costat de Barcelona, Artextil, Arrahona i OAR Gràcia, tots tres de Sabadell, Terrassa, GEEG, Palautordera, Montcada i UG Badalona. Dels grans equips catalans només faltava el BM Granollers, que aquella temporada va participar, i la va guanyar, en la primera edició de la Divisió d’Honor estatal.

Aquella mateixa temporada, i a causa del fet de jugar a 1a Categoria, es va haver de formar un equip juvenil, que es va iniciar al pati de Santa Anna i que comptava amb un grup format, entre altres, per Bonet, Vilamanyà, Bofill, Gorgas, Lobera, Narbon, Camero, Gelmà, Bonany i José, i que és l’equip que tenim en la foto de portada d’aquest article.

Un equip del BM Mataró de la temporada 1958-59 / Foto: Butlletí 50 anys d’handbol a Mataró

Al magnífic equip que hi havia, s’hi va incorporar l’internacional Illa i es va debutar a Palautordera perdent per 22-15. Els partits de camp propi es jugaven a la Pista del Casal, a la Muralla de la Presó, i en el debut es va perdre davant del Barcelona per 10-26. En el partit de la segona volta contra el Palautordera (guanyat per 20-11) va haver-hi una “tangana” enorme, acabant fins i tot amb detencions per part de la Guàrdia Civil. Es va tancar el camp, els directius i molts jugadors van plegar, l’equip va anar de mal en pitjor i va acabar avant-penúltim, però tot i això es va mantenir la categoria.

Eren moments d’incertesa, com tots els esports passen en algun moment. En el pròxim número parlarem d’uns moments de crisi d’un altre esport.