IluroSport » Mataró vivia un gran ambient de boxa a la dècada dels quaranta del segle XX

Mataró vivia un gran ambient de boxa a la dècada dels quaranta del segle XX

Records… núm 138

La guerra civil havia tallat l’activitat en molts esports i costava arrencar de nou, però tot i que eren temps durs, l’esport es vivia amb gran intensitat i alguns, com el bàsquet, recuperaven la seva activitat. També un esport com la boxa, que ja havia tingut destacats valors abans de la guerra va renéixer amb força i les vetllades, celebrades en diversos recintes de la ciutat, van captivar durant molts anys a gran nombre d’aficionats, com ho feia arreu del món, convertint-se possiblement en l’esport més portat al cinema, tant per la seva espectacularitat com pel “tenebrós” món que l’envoltava al màxim nivell. I així a imatge dels Joe Louis, Jack Dempsey o Rocky Marciano, els púgils més destacats es convertien en autèntics herois per als afeccionats.

La boxa torna de la mà de Joaquim Alís

El dia 1 de març de 1941 a la premsa local apareixia un article titulat “El boxeo vuelve” en el qual s’informava del decidit propòsit de reprendre l’activitat boxística a Mataró tallada absolutament des d’abans de la guerra. Sota la direcció de Joaquim Alís, que va ser el principal “responsable” d’aixecar novament l’afició pugilística mataronina des de darrere les cordes —al gimnàs del Frente de Juventudes, i enquadrats en l'”Obra Sindical d’Educación y Descanso”— es preparaven els boxejadors que es presentarien a la nostra ciutat poc després.

Joaquim Alís, a la dreta, recuperador de l’ambient de la boxa a Mataró, amb Galiana, el gran talent que va descobrir / Foto: Arxiu

Joves com Thos, Imbernon, Santiago, Anglada, Bancells, Cucurell, Tubert, Ortín, Andrés Giménez i Joaquim Martínez, es fixaven en la figura de Trincher, que ja havia estat professional abans de la guerra i que també tornava a l’activitat, i ells anirien també veient com se’ls obrien les portes del camp professional.

Ben aviat en una vetllada celebrada a l’Olímpia de Barcelona, entre una selecció catalana i una de valenciana, va participar-hi el mataroní Andrés Giménez, que va fer nul davant del valencià Cebrián.

El mes de maig al Salón de Educación y Descanso (abans Teatre Ateneu i a partir del 1949 Teatre Borràs) ja va tenir lloc una vetllada. També se’n disputaven al saló Tívoli. Per Les Santes d’aquell any se’n va celebrar una a l’embalat del Parc, on va debutar al camp professional Giménez amb un triomf per KO sobre Ribera, i fins i tot se n’havia celebrat alguna a la pista de bàsquet del CE Mataró.

“Jim” Martínez nou ídol local

Aquell mateix any 1941, Josep Thos va arribar fins a la semifinal del Campionat de Catalunya amateur, però ben aviat l’ídol local va ser un company seu, Joaquim “Jim” Martínez, de vegades també anomenat “Petroli”, que es va erigir en capdavanter, en popularitat, d’aquest entusiasta grup que durant la dècada dels quaranta van ressuscitar l’ambient pugilístic a Mataró, fins al punt de fer insuficient el local d'”Educación y Descanso”, el popular Ateneu. Amb un temperament molt fort, gran vitalitat i valentia, posseïa una esquerra diabòlica, tant fulminant com precisa, que tombava els contraris, guanyant els combats per K.O. i fent embogir el públic.

Jim Martínez / Foto: Arxiu JGC

El mes de febrer del 1944, es va proclamar campió de Catalunya “amateur” guanyant en la final a Aparicio (Sants) i el mes de desembre, amb tan sols vint anys, ja va fer el seu debut professional amb un triomf. Després va venir un any 1946 pletòric, amb molts triomfs per KO i una llarga gira, amb una victòria a Tetuan sobre Ben Buker davant 6000 espectadors. L’any 48 va debutar al Gran Price de Barcelona, guanyant al madrileny Castellanos. L’any 49 van continuar els seus bons resultats i fins i tot i va acceptar de forma temerària combats amb contrincants amb molt més pes que ell.

Sorgeixen nous valors i creix l’afició

Però a part de Jim Martínez, el treball de Joaquim Alís anava donant els seus fruits i apareixien nous valors com Ortín, que va quedar campió de Catalunya l’any 1945. Era l’any en què va arribar a Mataró un jovenet que es deia Exuperancio Galiana, que seria una gran figura. Ell volia ser torero, no obstant això els seus pares no els van deixar. Va treballar a la foneria Roure al carrer Gravina, i després en un altre treball va conèixer a Jim Martínez, que el va animar a provar la boxa. Quan va anar a veure a Joaquim Alís amb només 14 anys per tal de començar a boxejar, aquest li va dir: “De moment no, encara has de menjar moltes farinetes”. Era una anècdota que més endavant, quan ja era famós, recordaria el seu protagonista, que l’any 1947 després d’haver posat quilos, disputaria el seu primer combat, encara dintre del pes mosca, perdent contra el seu company Pedro Rivas.

Pedro Rivas va ser el primer rival de Galiana / Foto: Caballé, Arxiu JGC

L’any 1948 va ser l’eclosió de Josep Campeny, que va quedar subcampió d’Espanya “amateur”, perdent la final davant del campió valencià Gimeno a València i que després va ser preseleccionat olímpic. L’any 1949 va obtenir la internacionalitat amb la selecció espanyola en una gira per Itàlia i posteriorment després de guanyar diversos combats contra professionals va fer el seu debut en aquest camp amb victòria sobre Àvila.

Les vetllades a Mataró se succeïen, ara al Pati de la Unió de Cooperadors. Se’n celebraven pràcticament una cada quinze dies, amb la intervenció de joves boxejadors mataronins com Collado, Novellón, Guevara, Vivas, Rangil, Pedro Rivas, Campeny, Sivilla, Subirà o Galiana, o altres ja consagrats com Jim Martínez.

Galiana campió de Catalunya “amateur” amb 17 anys

La progressió de Galiana, al que a poc a poc se l’aniria coneixent pel “nom artístic” de Fred, era evident i començava a captivar a l’afició mataronina que veia en ell el seu nou ídol. L’any 1949, només amb 17 anys ja va aconseguir el títol de campió de Catalunya amateur del pes ploma, derrotant a Palos al Price, i la setmana següent va rebre l’homenatge de l’afició en una vetllada celebrada en el seu honor.

L’any 1950 no va tenir tanta sort i va perdre en la final davant Carmona, que abans havia derrotat també al mataroní Rivas, i que va rebre el trofeu al millor combat del campionat pel seu triomf en quarts de final. Ben aviat tots dos van debutar en el camp professional. Galiana ho va fer el mes de juny derrotant Caballero als punts en un combat a quatre assalts. A finals d’any va fer-ho Rivas en el pes lleuger amb triomf sobre Mazas.

Poc després del seu debut, en concret el mes de juliol, va participar en la inauguració del Pavelló d’Esports de Barcelona, una instal·ació descoberta que hi havia entre Gran Via i el carrer Sepúlveda, que comptava amb velòdrom, i on s’hi instal·laven grades desmuntables quan hi havia boxa o esports de pista, aplegant a 12.000 espectadors. En Galiana, disputant un dels combats teloners, es va imposar en el seu debut internacional a l’italià Sisalle.

Galiana va participar en la inauguració del Pavelló d’Esports de Barcelona l’any 1950 / Foto: Hemeroteca El Mundo Deportivo

Un Catalunya – Francfort al Velòdrom

L’any 1951 va aparèixer un altre destacat boxejador. Va ser Filbà, que va quedar campió de Catalunya en el pes semipesant, guanyant en la final a Vallès de Sabadell. El boxejador mataroní va participar amb la selecció catalana amateur en un enfrontament contra Francfort caient derrotat. Aquest enfrontament internacional entre Catalunya i Francfort es va repetir pocs dies després al Velòdrom de Mataró, que va registrar un ple absolut. En aquesta ocasió van actuar els mataronins Novellón, que va fe nul, i Guevara, que va perdre. El combat de fons, d’àmbit professional i a part de l’encontre internacional, el van celebrar Galiana i Ray Lewis, guanyant el mataroní, enmig de l’entusiasme dels afeccionats, per abandó del seu rival en el 5è assalt.

“Jim” Martínez campió de Catalunya durant dos mesos

L’any 1951 Jim Martínez, va assolir el seu cim en obtenir el títol de campió de Catalunya professional derrotant Angel García, en un Borràs atestat de gent. Jim Martínez ja era campió de Catalunya professional en uns temps en què abundaven les figures. Només li va faltar una mica més de tècnica, perquè amb la seva valentia i astúcia hagués pogut arribar molt més alt en el món de la boxa. No li va durar massa el títol, només dos mesos, perdent-lo davant del mateix rival a Sant Boi. Enmig havia tingut temps de derrotar l’americà Ray Lewis.

A finals d’any va anar a Granollers com entrenador, però no podia estar sense boxejar i va reaparèixer, no obstant això la seva “estrella” ja s’anava apagant. Amb 34 anys encara va anar a Vigo, on va fer un gran combat amb el negre Embareck. Molt animat volia continuar, però, ben aconsellat, va preferir deixar-ho. De procedència modesta, la boxa li havia donat un gran incentiu a la seva vida i una gran popularitat.

Galiana campió de Catalunya professional

El mes d’octubre de 1951, poc més d’un any després de fer el seu debut professional i amb només 20 anys, Fred Galiana, que estava en 56,5 kg, va disputar el títol de campió de Catalunya del pes ploma, al Pavelló d’Esports de Barcelona, davant del detentor del títol que era Gonzalo. Va guanyar el combat per punts i d’aquesta manera va aconseguir el títol, i l’endemà ho va celebrar davant dels assistents del Mataró – Manacor de futbol, on va fer la sacada d’honor, rebent l’aplaudiment dels afeccionats.

Galiana quan va obtenir el primer títol professional l’any 1951 / Foto: Arxiu JGC

L’any 1951 dos boxejadors mataronins s’havien apoderat del títol català, però estava ben clar que un ho feia a l’ocàs de la seva carrera i l’altre a l’albada. S’havia acabat l’època de Jim Martínez i començava la de Fred Galiana, que seria tot un ídol de l’afició mataronina, que sovint es desplaçaria en gran nombre a Barcelona a veure els seus combats. Dels seus èxits posteriors en parlarem en el pròxim número.