IluroSport » Ignis Mataró elimina el campió suec i obté el tercer títol de lliga consecutiu (1973-74)

Ignis Mataró elimina el campió suec i obté el tercer títol de lliga consecutiu (1973-74)

Records… núm 122

L’Ignis Mataró femení havia aconseguit dos títols estatals, una fita que anys abans era impensable per a un equip de la nostra ciutat, i començava la temporada 1973-74, buscant el seu tercer títol consecutiu. El Picadero (que recuperava el seu nom) i el Creff de Madrid semblava que havien de ser els grans rivals. Tot estava a punt per al tercer episodi d’una meravellosa història… els precedents i la continuació de la qual es pot veure en aquesta CRONOLOGIA DEL BÀSQUET FEMENÍ.

Un primer partit que després es recordaria

Josep Ma Solà, que anava augmentant el seu prestigi com a tècnic, continuava com a entrenador i a la plantilla es registrava únicament la baixa de Rosa Ma Sierra, que abandonava el bàsquet després de vuit anys com a jugadora groc-i-negra, i era substituïda per la jove Pilar Rivas. Continuaven Carme Famadas, Joaquima Cot, Rosa M. Mas, Ma Teresa Planas, Olga Martínez, Teresa Fradera, Azutzena Llobet, Carme Brugué i Núria Rosell.

Curiosament la temporada, en la màxima categoria estatal, va portar un inici quasi calcat a l’anterior, amb una forta pallissa al Celta (73-29), que més endavant agafaria un valor decisiu, i més endavant, ja en el quart partit, guanyant per dos punts (43-45) a la pista del Picadero, tal com havien fet la temporada anterior. Es repetia la història i les mataronines obrien ben aviat la porta cap al títol. Però no seria tan fàcil…

Vibrant partit contra el campió suec

Mentrestant va arribar la primera eliminatòria de la segona participació mataronina en una Copa d’Europa contra l’equip suec del KFUM Soder d’Estocolm com a rival, que en el primer partit jugat a la capital sueca el 8 de novembre es va imposar per nou punts (61-52).

El campió suec i les jugadores d’Ignis Mataró abans del partit, amb l’homenatjada Rosa M. Sierra / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

El partit de tornada jugat el dia 15 de novembre en un Palau d’Esports que va registrar una magnífica entrada. Va ser nit d’homenatge a Rosa Maria Sierra, i ja en el partit l’equip mataroní ho va brodar a la primera part per acabar amb 37-19. Però a la segona els àrbitres van complicar la situació, eliminant molt aviat a Olga i Famadas. Les sueques remuntaren fins a igualar l’eliminatòria, i els darrers minuts es van jugar amb molts nervis per ambdues parts, fins que una cistella de Llobet va posar el definitiu 58-46 al marcador. Van jugar aquell partit Famadas (9), Rosell (6), Brugué (5), Llobet (8), Cot (16), Olga (14), Mas, Fradera, Rivas i Planas… i s’havien classificat per a vuitens de final.

En aquesta segona eliminatòria ja entre els 16 millors equips, jugada el 29 de novembre i el 6 de desembre, l’equip mataroní s’enfrontaria al campió polonès, el Lodzki. Aquest equip es va mostrar molt superior i no va donar cap mena d’opció, guanyant a Mataró per 47-79 i a Polònia per 96-55. Però per a les jugadores i els directius, en uns moments en què no era fàcil ni viatjar, ni molt menys visitar els països de l’Est, havia estat una gran experiència, degut sobretot al gran tracte rebut per part del club polonès.

L’equip mataroní sortint a la pista de la ciutat polonesa de Lodz / Foto: Arxiu JGC

Derrotes a Madrid… i a Galícia

Abans, i acusant potser el fet d’haver de jugar dos partits cada setmana, va arribar la primera derrota a la Lliga, a la pista del CREFF, on les madrilenyes, que també estaven imbatudes, foren clarament superiors (57-41). Fins al final de la primera volta cap dels dos equips va perdre cap més partit i, per tant, l’equip madrileny dominava la classificació amb dos punts d’avantatge, mentre Celta i Picadero estaven a sis. Semblava que la Lliga era cosa de dos…

No obstant això, en el primer partit de l’any, el Mataró ensopegava a Galícia, igual que la temporada anterior, en aquesta ocasió davant del Celta, perdent per 52-45. La pivot Maribel Lorenzo amb 29 punts havia trencat la defensa mataronina i el CREFF ja quedava a quatre punts. Per revalidar el títol no es podia perdre cap més partit i esperar l’ajut d’algun equip que derrotés les madrilenyes… i el Celta de Vigo ho va fer dues jornades més tard. Les mataronines van anar guanyant partits: Medina Madrid (94-27), Medina de Lleida (47-54), Picadero (55-46), però novament van caure derrotades a Galícia davant del Tabacalera (58-43) i tornaven a quedar a 4 punts.

Un sensacional Ignis Mataró- CREFF de Madrid

S’acostava el partit que podia decidir la lliga al Palau, però feia falta una altra ensopegada madrilenya. I es va produir en la jornada anterior al gran duel. El Picadero va guanyar a Madrid (49-55) fent un gran favor a l’equip de Josep Ma Solà. No obstant això, amb tanta ensopegada dels dos de dalt, el Celta ja havia atrapat el Mataró i era un nou candidat al títol.
Va arribar l’Ignis Mataró- Creff de Madrid. Per obtenir el lideratge s’havia de guanyar de 17 punts, perquè a Madrid s’havia perdut de 16, i el partit va començar amb les mataronines molt nervioses, sense cap mena d’encert i als 13′ de joc el marcador estava empatat a 17 punts i Quima Cot, una de les grans anotadores de l’equip, tenia quatre personals. Al descans s’havia obert una petita escletxa (28-23) i això va donar confiança per a la represa.

L’inici de la segona part va ser brillant, com si els nervis s’haguessin quedat al vestidor… o haguessin canviat de bàndol. Jugadores internacionals com Navío, Suàrez, García Drake o Coro Domínguez les veien quadrades davant de la intensitat de la defensa local, que recuperava moltes pilotes i això permetia el contraatac, una de les grans armes de l’equip. Als 6 minuts de la represa l’equip local ja dominava per 38-26. Núria Rosell va fer el seu millor partit sota cistella anotant 21 punts, i el final de partit es va convertir en un festival mataroní, que va acabar amb 30 punts d’avantatge 64-34. A la segona part les madrilenyes només havien anotat 11 punts! Si no es tornava a fallar, el títol podria ser novament per al Mataró.

Tercer títol de Lliga consecutiu

I no es va fallar ni davant l’Hispano Francès (39-51), ni contra el CREFF de Girona (47-36), ni davant del Little Kiss a València (52-58), i davant del PEM de Barcelona es va revalidar el títol amb un triomf per 63-39 al Palau.

Alegria al Palau pel tercer títol de lliga… que seria l’últim / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Al final Ignis Mataró quedava campió igualat a 38 punts amb el Celta de Vigo, i superant-lo pel bàsquet-average, gràcies a aquell primer partit al Palau d’Esports de Mataró en què s’havia guanyat de 44 punts, i que ja havíem dit a l’inici que s’acabaria recordant.

La classificació va quedar així: IGNIS CE MATARÓ 38, Celta Vigo 38, CREFF Madrid 36, Tabacalera Coruña 33, Picadero 32, PEM Barcelona 20, Hispano Francès 18, Medina Lleida 16, CREFF Girona 14, Dimar Little Kiss València 8, Universitari València 1.

L’equip campió de lliga amb Josep Maria Solà (entrenador), Rosa M. Mas, Quima Cot, Azutzena Llobet, Pilar Rivas, Núria Rosell, Rafel Alum (delegat), Olga Martínez, Teresa Fradera, Ma Teresa Planas, Carme Famadas, Carme Brugué i Sr. Martínez (massatgista).

Poques setmanes després, a la Copa, es va repetir també la història de la temporada anterior i es va arribar a la final, però es va perdre, en aquesta ocasió davant del CREFF de Madrid per 64-48, després d’haver eliminat el Celta en semifinals (66-58).

Josep Maria Solà seleccionador estatal absolut

El mes de gener, Josep Maria Solà ja havia debutat com a seleccionar estatal en solitari. I en el debut, en uns amistosos contra Portugal, resolts amb facilitat, va comptar amb Famadas, Cot, Rosell i Olga per a l’equip sènior, i amb Llobet i Rivas per al júnior.

Josep Maria Solà / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

Després, amb Famadas, Rosell i Cot a l’equip, Espanya va jugar la fase prèvia del Campionat d’Europa a La Corunya. Van perdre contra Iugoslàvia, però es va superar Suècia, Anglaterra i en el partit decisiu a Bèlgica i per primera vegada a la història, l’equip espanyol es va classificar per a una fase final, de la mà del tècnic mataroní.

Abans de la fase final una selecció espanyola “B” on jugaven Nuri Rosell i Carme Brugué va guanyar a Viena el títol dels Jocs de la FISEP.

A la fase final de l’Europeu jugada a Itàlia, es va topar amb la “muralla de l’est”: Polònia (84-50), Bulgària (84-67) i Romania (76-72). Van ser-hi presents Carme Famadas i Quima Cot al costat de jugadores com Neus Bartran, Rosa Castillo, una pivot que agafaria el relleu de Famadas com a millor jugadora espanyola, Conchi Navío, Ángeles Liboreiro, Fina García, Mely Suàrez o Maribel Lorenzo, que marcarien l’inici d’una nova etapa per al bàsquet femení estatal, que començava a ficar el nas entre l’elit europea i va acabar en l’onzè lloc al final.

La selecció espanyola que va anar a l’Europeu, amb Quima Cot i Carme Famadas (1a i 3a ajupides començant per l’esquerra) i amb Josep Maria Solà com a seleccionador / Foto: Todocoleccion

L’any següent, Solà va portar l’equip júnior espanyol fins al sisè lloc del campionat d’Europa, una fita mai aconseguida fins aquell moment, i continuaria durant uns anys com a seleccionador estatal.

Acabava la temporada, però com que no sempre pot anar tot bé, l’equip mataroní es quedava sense firma patrocinadora, i Josep Maria Solà decidia deixar el club per dedicar-se plenament a la tasca de seleccionador estatal. Començava una nova etapa per al club i també per a l’equip femení de l’entitat groc-i-negra… però el que estava clar era que el bàsquet femení s’havia consolidat plenament a la nostra ciutat, no com altres esports que, com veurem en el pròxim número, tindrien moltes més dificultats…