IluroSport » Inauguració del nou camp de l’Iluro, amb presència de Joan Gamper (1917)

Inauguració del nou camp de l’Iluro, amb presència de Joan Gamper (1917)

Records… núm 142

L’Iluro, tot i que quasi no jugava fora de Mataró, agafava prestigi, no obstant això la definitiva expansió del club va arribar l’any 1917, quan només tenia quatre anys de vida amb el trasllat del terreny de joc, des del camp del Tir –situat entre els actuals carrers de Mossen Molé, Passeig Rocafonda i Avinguda d’Amèrica, en aquells moments molt allunyat del centre de la ciutat– cap al del Foment, situat al costat del convent de les Caputxines i ja una mica més a prop de la zona urbanitzada. La inauguració havia de ser sonada i el president del club, Jaume Baladia, va utilitzar els seus vincles amb l’entitat més potent del futbol català perquè fos present en aquell dia 8 de juliol de 1917 tan important per a l’entitat i per al futbol mataroní.

Joan Gamper present a la inauguració

L’aspecte que va presentar el nou camp de l’Iluro el dia 8 de juliol del 1917 era brillantíssim, en ocasió de celebrar-se el festival amb què es va inaugurar el nou terreny de joc de l’equip groc-i-negre, ja que a més de la immensa gentada que el va omplir, la premsa deia que “li van donar color i vida a l’espectacle les elegants senyoretes amb els tons clars dels seus vestits”.

Imatge del camp de l’Iluro el 1917, amb unes tribunes que després desapareixerien / Foto: MASMM

La festa va començar amb una cursa atlètica per equips, amb dos de l’Iluro i dos del Barcelona, guanyada per un dels representatius de la secció atlètica blaugrana integrat per García, Calvet, Blanch i Cortés. La cursa local dels 500 metres la va guanyar Adrià Giménez. En acabar les proves van ser lliurades als jugadors de l’lluro unes medalles, donades pel diputat Carles Padrós, com a reconeixement de la seva brillant temporada. La cloenda del festival va ser un encontre de futbol on Iluro SC i FC Barcelona es varen disputar l’espectacular “Copa Iluro”, que durant tota la setmana havia estat exposada a la “Confiteria Miracle”.

L’equip de l’Iluro en el dia de la inauguració del camp, amb públic seguint el partit des de les “Germanetes dels Pobres”, com es coneixia la Llar Cabanellas / Foto: Llihre “Història de l’Iluro SC”, cedida en el seu moment per Juan Ramos

L’equip amfitrió va jugar amb Salvi, Pujol, Salas, Nogueras, Blanco, Basart, Reig, Alfaro, Ruhí, Massó i Ramos. L’equip visitant va presentar un equip de luxe amb Bru, Reguera, Pedret, Baonza, Sancho, Amat, Bo, Rovira, Martínez, Suqué i Viñals. El FC Barcelona va guanyar per 0-1 amb gol de Martínez.

L’esdeveniment va ser tot un èxit, i cal destacar que va ser-hi present el president del FC Barcelona, Joan Gamper, acompanyat de la seva esposa i de diversos directius. Després d’aquest gran festival les relacions entre Iluro i FC Barcelona es van fer més estretes encara, i el “mànager” blaugrana, Jack Greenwell, va entrenar durant l’estiu a l’equip ilurenc. El tècnic anglès fins i tot va arribar a jugar a les files mataronines en uns partits de les Festes de Les Santes, en els quals l’Iluro va derrotar una selecció de jugadors barcelonins per 3-2, i al Sants per 4-3.

Gamper i Greewell / Fotos: elperiodico.com i viquipedia

L’afició gira l’esquena a l’equip

De l’equip que un any abans havia quedat campió del litoral només quedaven Salvi, Pujol i Salas, i la majoria de jugadors nous, a part de Ramos i Nogueras, arribaven de fora de Mataró. Això va provocar que a poc a poc l’aficionat deixés d’anar al camp, demanant indirectament a la Junta Directiva que obrís la porta als jugadors de casa, perquè a més començava a pujar un equip infantil de gran qualitat, format per jugadors de menys de 15 anys i davant del qual alguns equips de Barcelona no s’atrevien ni a jugar per por de perdre. En una ocasió l’Avenç va acceptar el repte, però va portar jugadors sèniors dels seus equips reserves i, tot i això, va perdre per 4-2.

Els directius van rebre la demanda dels afeccionats i van fer el canvi amb celeritat. Passat l’estiu es va jugar un amistós contra el Badalona, amb derrota per 1-2, però amb la satisfacció de presentar un equip “amateur” format íntegrament per jugadors de Mataró: Agell, Garriga, Salas, Nogueras, Jubinyà, Vila, Serra, Fàbregas, Camats, Roca i Lleonart.

Equip amb jugadors locals… i amb alemanys

El campionat es feia esperar, els resultats dels amistosos no eren del tot satisfactoris i l’afecció novament s’impacientava, i es tornaven a demanar reforços per augmentar la vàlua de l’equip.

Mentrestant l’Stàdium jugava un amistós, perdent per 0-1, contra el Mataró FC, que intentava un ressorgiment, i precisament d’aquests equips van arribar alguns reforços a l’Iluro, com Pujol i Alberto de l’Stàdium, i Mirats i Martí del Mataró FC.

Més endavant, quan el mes de novembre es va disputar un amistós contra l’Universitary de Barcelona, que es va perdre per 1-3, van jugar amb l’Iluro dos jugadors alemanys: Kuchembeker i Strantz, i després també jugaria un tercer, Dahms. No obstant això, el que faria una més llarga estada a Mataró va ser el primer que era conegut amb el nom de “Pablo”, que era el seu nom de pila traduït al castellà. Era un bon jugador, molt combatiu i es va guanyar la simpatia dels seguidors groc-i-negres.

Josep Serra torna a la presidència

El dia de Reis de 1918 es va celebrar l’Assemblea del club, en la qual es va nomenar nou president, en la persona de Josep Serra Simon, que de fet no era nou, ja que havia estat el primer president de l’entitat l’any 1913. A la seva Junta hi destacava la presència de Jaume Subirà, que havia estat el màxim impulsor del club en els primers moments, i també Conrad Gnauck, Martí Fradera i Joan Escapa membres de la primera Junta Directiva. Semblava que es volia tornar als orígens…

El campionat 1917-18 porta una nova ordenació de categories

L’anunci del nou campionat 1917-18, va portar la decisió de modificar les categories catalanes, en un temps en què encara no hi havia categories d’àmbit estatal. A la 1a categoria, al costat del grup A format pels més grans: FC Barcelona, Espanyol, España, Sabadell, Internacional i Atletich Sabadell, es formava un grup B, de nivell inferior, amb Avenç, Universitary, Sants, Badalona, Terrassa i Júpiter. Però el més important és que es creava una 2a categoria, amb la presència al grup A, el de més categoria, de l’Iluro, al costat de Manresa, Martinenc, Europa, Andreuenc i Granollers. Per fi l’equip mataroní podria sortir a jugar en competició oficial sortint de la “closca” comarcal on havia estat tancat fins aquell moment. Però el campionat no va començar fins al mes de gener de 1918…

Foto d’un equip de la temporada 17-18, amb una uniformitat molt relativa, amb diversos models de samarreta. Podem veure a Pujol, Adrià Giménez, Roca, Palaus, Llinàs, Pons, Sànchez, Kuchembeker, Camats, Agell i Puig/ Foto: Llibre “Història de l’Iluro SC, cedida pel Sr. Pons

El debut va ser esplendorós amb una victòria per 6-2 contra l’Andreuenc. Van jugar Agell; Nogueras, Lleonart; Dahms, Kuchembeker, Palaus; Fàbregas, Sauleda, Puig, Alcaide i Salas. Després van empatar amb l’Europa a 1 gol i van perdre al camp del Granollers per 4-3, en un partit que estrenava una forta rivalitat entre els clubs de les capitals del Maresme i del Vallès Oriental.

Mal paper a la lliga, malestar i forta crisi

Després d’un inici ambiciós, ben aviat va arribar la decepció quan l’Iluro va haver de cedir els punts al Manresa perquè no va poder efectuar el desplaçament, i després quan va perdre al camp del Martinenc per 2-0. La marxa en el campionat es va anar descomponent, quan el partit contra l’Andreuenc no es va jugar per falta d’àrbitre i quan tampoc van anar al camp de l’Europa. Els darrers partits, l’Iluro ja no els va jugar i el campionat va acabar amb més pena que glòria, amb l’Europa campió i l’Iluro en l’última posició. Aquest comportament de l’equip, que ja començava a ser considerat l’emblema esportiu de la ciutat, va provocar novament fortes crítiques a la premsa, on s’escrivia això: “Com a sportmen i com a mataroní, no puc més que lamentar el trist i ridícul paper que l’Iluro SC ha representat en el campionat. De forma irremissible està a la cua del seu grup, víctima de la política funesta que per al foot-ball mataroní va adoptar aquest club”. Novament, es criticava el fet d’haver fet desfilar per l’equip a tants jugadors forasters, que havien tancat la porta a molts jugadors locals.

L’infantil de l’Iluro guanya al del FC Barcelona

Si els grans feien un trist paper, l’infantil de l’Iluro omplia de joia a tots els afeccionats, i es deia fins i tot que el que s’havia de fer era passar-lo íntegrament al nivell més alt. Però abans de fer el salt encara van donar grans lliçons de futbol als rivals de la seva edat, amb victòries per 11-0 sobre l’Andreuenc i sobretot amb una victòria per 4-0 sobre l’infantil del FC Barcelona aconseguida el 23 de juliol. Formaren l’equip d’aquest gran èxit esportiu: Sauleda, Cabot, Fradera, Claus, Pons, Trías, Rosich, Bonamusa, Llinàs, Felisart i Rovira.

L’equip infantil de l’Iluro amb Felisart, Rosich, Diví, Bonamusa, Rovira i Diamant (a la fila del darrere), Claus,, Pons i Trias (fila del mig); Cabot, Sauleda i Fradera (fila de davant) / Foto: Llibre “Història de l’Iluro SC”

Després, en els amistosos de final de temporada, alguns dels seus elements ja van ser cridats a formar part del primer equip, com en ocasió d’una visita d’un equip de l’Espanyol que, amb alguns titulars, va caure derrotat per 5-0, davant d’un equip format per Agell, Puig, Lleonart; Roca, Kuchembeker, Palaus; Giménez, Llinàs, Camats, Pons i Salas.

Semblava que aquest seria el darrer partit de “Pablo” Kuchembeker a l’Iluro, però encara tornaria en el campionat següent. De tota manera abans encara hi hauria una nova crisi, com veurem en el pròxim número.