IluroSport » Joan Parés, de Moto Club Mataró, obté el campionat d’Europa de resistència (1969)

Joan Parés, de Moto Club Mataró, obté el campionat d’Europa de resistència (1969)

Records… núm 160

El Gran Premi de velocitat de Mataró, que es va celebrar a l’inici dels seixanta durant quatre anys al circuit de les Rondes, va contribuir a augmentar la passió de molts joves de Mataró i el Maresme pel motorisme de velocitat. Entre els “velocistes” de Moto Club Mataró va començar a destacar en Joan Parés.

Joan Parès triomfa en costa i corre a Montjuïc

Joan Parés era un jove nascut a Mataró l’any 1943, que formant part de Moto Club Mataró, havia debutat l’any 1962 en curses motociclistes. El mes de març de 1965, quan encara no se sabia que aquell any ja no es disputaria el Gran Premi de Mataró, del qual havíem parlat en el número anterior, va guanyar la pujada a Montserrat. Era el primer d’una sèrie de grans èxits. Aquell mateix any 1965, amb la seva Derbi 75 cc., va guanyar la cursa en costa de Sant Mateu de Bages, i també a Santa Creu d’Olorda, la Sant Cugat – Tibidabo, i a Pont de Vilomara. Tot plegat el va portar al títol de Campió de Catalunya en la categoria “fins a 100 cc.” amb un claríssim avantatge sobre el segon.

Casualment, quan estàvem a punt de publicar aquest article, continuació dels Records-159, ens ha arribat la notícia de la mort de Joan Parés, esdevinguda el dia 28 de juliol. Es pot llegir la seva biografia en un article de motociclismo.es clicant aquí. EPD.

Una foto de Joan Parés de l’any 1966 / Foto: Ilurosport

Un altre fet remarcable d’aquell any va ser que, després de set anys, Moto Club Mataró va tornar a tenir representació a les 24 Hores de Montjuïc, on Adrià Vinardell i Josep Codolà van acabar en la 17a plaça amb una Montesa Impala.

Adrià Vinardell en les 24 Hores de Montjuïc / Foto: Ilurosport

Durant l’any 1966 Joan Parés va continuar fent bones actuacions, repetint alguns dels seus triomfs en carreres en costa i afegint triomfs com a Sant Feliu de Codines, a El Farell i a la Rabassada, ja amb una moto de 175 cc de cilindrada.
El moment de més intensitat de l’any per al motorisme mataroní es va viure al Circuit de Montjuïc en ocasió del XVI Gran Premi d’Espanya, puntuable per al campionat del món. Entre les dues proves puntuables, es va celebrar una cursa “Sport Nacional” de 250 cc. amb la participació de Joan Parés, que corrent amb una Ossa 175 cc., va ser el millor acabant en novena plaça, Adrià Vinardell i Ramón Tomàs.

L’any 1967 Parés va repetir triomfs en sis de les habituals curses catalanes en costa, i també va guanyar al Circuit de Torrent i a Vinarós, augmentant a poc a poc el seu prestigi en l’àmbit estatal. També va participar a les 24 Hores de Montjuïc acabant en 18a plaça amb J. Julià.

Josep Maria Llibre i Jordi Boquet / Foto: Ilurosport

De l’any 1966 cal destacar també la victòria de Josep Maria Llibre en la tradicional prova de regularitat dels “Collados del Maresme”, que organizava Moto Club Mataró. Jordi Boquet va quedar en segon lloc, per davant de Tom Arthur. Aquesta prova, que ja anava ampliant cap a altres comarques, va tenir un recorregut de 124 km, començant a Mataró i passant per Argentona, La Roca, Granollers, Balenyà, Seva, El Brull, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina, Arenys de Munt, Sant Vicenç de Montalt, Llavaneres, per acabar a la nostra ciutat.

Parés al Mundial i campió d’Europa de resistència

L’any 1968 Joan Parés va participar amb una Derbi 50 cc. en la categoria petita del Gran Premi d’Espanya, puntuable per al Mundial, que es va celebrar a Montjuïc, acabant en una esplèndida vuitena plaça. Hem de dir, com a curiositat, que el guanyador en 125 cc. d’aquell Gran Premi va ser Salvador Cañellas, que uns anys abans havia estat el triomfador del Gran Premi de Mataró, sent el primer motorista de l’estat espanyol que va guanyar una prova del Mundial.

Una altra imatge de Joan Parés del 1968 / Foto: Ilurosport

Posteriorment, Parés prendria part en el Premi Internacional de Madrid al circuit del Jarama, no puntuable pel Mundial, on obtindria un magnífic tercer lloc en la prova de 50 cc. darrere ni més ni menys que d’Angel Nieto i de l’anglès Barry Smith.
L’any 1969 formant parella amb Benjamí Grau va quedar tercer, tant a les 12 Hores del Jarama, com a les 24 Hores de Montjuïc, i van aconseguir el títol de Campions d’Espanya i d’Europa de resistència de 250 cc. També es va classificar en quarta plaça en el campionat d’Espanya de 250 cc. amb triomfs a Montjuïc, Xàtiva i en algunes proves en costa i un segon lloc al Premi Internacional de Jerez.

Durant els anys següents, quan ja formava part de l’equip oficial “Derbi” i havia perdut la vinculació directa amb Moto Club Mataró, durant uns anys va estar a l’elit estatal. Els anys 1971 i 1972 va assolir el subcampionat d’Espanya en la cilindrada petita dels 50 cc sempre per darrere de l’intocable Angel Nieto, però per davant d’una altra gran estrella com Benjamí Grau, un dels pilots catalans que han pogut un Gran Premi del Mundial (1974 a Montjuïc).

Joan Parés davant Ángel Nieto en un aprova del Mundial a Brno / Foto: wiquipedia

Al Mundial del 1971 va aconseguir la seva millor classificació amb l’onzè lloc final, i l’any següent va obtenir el seu únic podi, pel tercer lloc al Gran Premi de Suècia. L’any 1975 va assolir un tercer subcampionat d’Espanya en la cilindrada petita em el que va ser el seu últim any en competició oficial. Després va seguir lligat a la marca Derbi, treballant en el departament de competició fins a la seva jubilació.

Es funda Escuderia Mataró

Tot i aquests èxits de Joan Parés, a finals dels anys seixanta, quan presidia el club Lluís Murlans, l’interès principal de Moto Club Mataró, tal com ja n’havíem parlat als Records-12, va fer un gir important cap al motorisme de muntanya, cap a la nova modalitat del “trial” que començava a fer furor.

Aleshores l’any 1970 es va fundar un nou club, Escuderia Mataró, que sota la presidència de Joan Bou volia donar un impuls a l’automobilisme -cosa que va fer i de la qual en parlarem en una altre número-, però que aviat va donar cabuda també a especialistes de la moto.

Jordi Lluís continuador de la “saga dels Boquet”

A finals d’aquell any un jove Jordi Lluís Boquet, que a casa seva vivia intensament el món de les motos i que portava en el seu nom compost els del pare i l’avi (dels quals n’havíem parlat en el número anterior d’aquests Records), va continuar la saga iniciada per aquests. Va guanyar la cursa en costa a Coll Formic en 50 cc. amb una “Ducson” i a una mitjana una mica per sobre dels 60 km/h. En aquesta pujada va començar una llarga carrera que es veuria recompensada amb molts èxits.

La famiila Boquet als anys setanta. Jordi Lluís és el primer de l’esquerra, Lluís, l’avi, el 2n per la dreta, i Jordi, el pare, el tercer per la dreta / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

L’any 1972 Jordi Lluís Boquet, amb la seva Montesa, va quedar campió de Catalunya júnior, amb una gran victòria a Tarragona, superant ni més ni menys que a Ricardo Tormo, el que després seria gran as de la motocicleta a escala mundial. Va fer també un segon lloc a Cullera, en un d’aquests circuits valencians que eren un bon banc de proves duríssim per la gran afició que hi havia allà pel motorisme, i també un segon lloc absolut a la pujada a Sant Feliu de Codines. El jove pilot mataroní anava ben acompanyat sempre per l’argentoní Miquel Perajoan que va fer un tercer lloc al Jarama i un segon a Vinaròs.

Quan començava la temporada de competicions de 1973 un jove pilot d’Escuderia Mataró, que residia a Granollers, Juan Gea, va trobar la mort en una prova a Gandia. Poc abans havia quedat segon a Castelló en júniors demostrant unes grans condicions que van quedar tallades en sec. Va ser un cop dur per a l’entitat, però els pilots ja sabien els riscos que assumeixen i tots ells, inclòs el seu germà Francisco, van tornar a la competició.

Jordi Lluis Boquet en una cursa / Foto: Ilursport

Aquell any ja en categoria absoluta Jordi Lluís Boquet va quedar setè al Premi Internacional de Madrid en 250 cc. i també va competir en 750 cc. amb “Norton” quedant novè, per darrere de destacats asos internacionals d’aquella gran cilindrada.
Per la seva part Perajoan, formant equip amb el barceloní Carol, va acabar en tercer lloc de la categoria de 250 cc. a les 24 Hores de Montjuïc, aconseguint el subcampionat d’Espanya de resistència.

Retorna la velocitat a Mataró, ara al polígon Espartero

Escuderia Mataró vivia tals moments de gran eufòria, que va llançar-se a recuperar aquell Trofeu de Velocitat que s’havia celebrat deu anys enrere durant la Festa Major. Salvant molts inconvenients, va poder organitzar durant les Festes de Les Santes el I Trofeu de Velocitat del Maresme, evidentment canviant la ubicació, que va anar a parar a un circuit al Polígon Espartero.

Des de les motos més petites fins a les de 750 cc. van fer les delícies dels espectadors. Xavier Mira i Josep Maria Mallol van guanyar en júniors en 75 cc. i 250 cc. respectivament, mentre que els millors sèniors van ser Joan Sanllehí en 250 cc. i Jaume Samaranch en 750 cc. També va ser-hi present Ricardo Tormo que va haver d’abandonar. Miquel Perajoan va ser el més destacat d’Escuderia Mataró quedant tercer en 250 cc.

Miquel Perajoan rebent el seu premi de tercer classificat / Foto: Ilurosport, Santi Carreras

L’any 1974 es va celebrar la segona edició, que seria l’última, millorant molt la participació amb triomfs de Benjamín Grau en 50 cc. i en 250 cc. i de Joan Parès (ara amb Moto Club Cadena) en 125 cc. D’entre els pilots mataronins Jordi Lluís Boquet va quedar quart en 125 cc. i Miquel Perejoan tercer en 250 cc. en la categoria absoluta, i Antoni Carbonell 5è en 50cc i José Sieiro 5è en 250 cc en la categoria júnior.

Tres imatges del 2n Gran Premi disputat l’any 1974 / Fotos: Ilurosport, Santi Carreras
JL Boquet, Carbonell, Perajoan i Sieiro amb els seus trofeus / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Però el gran èxit d’aquell 1974 arribaria el mes de juliol a les 24 Hores de Montjuïc, com veurem en el pròxim número.