IluroSport » La boxa troba un lloc a Mataró i durant vint anys hi ha gran rivalitat, fins la guerra civil

La boxa troba un lloc a Mataró i durant vint anys hi ha gran rivalitat, fins la guerra civil

Records… núm 140

La boxa, com els altres esports de lluita i combat, té les seves arrels en la llunyania dels temps. Plaute al segle II a.C. ja deia “homo homini lupus est”, o sigui l’home és un llop per a l’home, una cita que va popularitzar el filòsof anglès Hobbes al segle XVII. I és que des del primer moment l’home es baralla amb els seus semblants per l’afany de conquerir o per la necessitat de defensar-se. Després, amb les seves regles, s’acaba convertint en un esport.

Com a esport modern, la boxa, neix a Anglaterra al segle XVIII, quan James Figg comença a alternar l’esgrima de l’espasa amb la dels punys, i després quan Jack Brougthon comença a posar normes. Tot i això, els combats es feien a la clandestinitat, fins que al segle XIX, el Marquès de Queensberry imposa unes regles de “l’art pugilístic”, que publica l’any 1867, iniciant-se a partir d’aquell moment la regularitat en els campionats, i dins l’argot es comencen a fer famosos els noms dels seus cops: el directe, el crochet, l’uppercut o el swing.

Primers combats i primer club

A Mataró hi ha constància d’un intent de combat de boxa per Les Santes l’any 1909, però no es va poder disputar, ja que aquelles festes van ser suspeses pels fets de la “Setmana Tràgica” de Barcelona que van començar el dia 27 de juliol. L’any 1912 sí que hi va haver un combat d’exhibició durant la festa major quan al Parc s’enfrontaren Beiton i el Dr. Robert, del CN Barcelona. El fet que en un combat de boxa un dels contendents fos un doctor ja demostra el caràcter que tenia aquest esport en aquells temps.

El mes de maig de l’any 1919 es va constituir el Mataró Boxing Club, dedicat a la boxa i a la lluita grecoromana, i el seu president va ser el professor de boxa Josep Teixidó Jordà “Kamaloff” que havia estat el primer campió d’Espanya dels pesos pesants. El dia 10 d’aquell mes es va celebrar un festival benèfic al camp de l’Iluro SC, amb futbol, proves atlètiques, lluita grecoromana –on Teixidó es va enfrontar al campió català– i boxa. En aquesta darrera disciplina hi va haver un combat entre el mateix Teixidó i Kuchembecker del Gimnàs García de Barcelona, un esportista que també jugava a futbol, que va participar en les proves atlètiques i que era conegut a la nostra ciutat com a “Pablo”. Curiosament, mentre es desenvolupaven les diferents proves i combats la Banda Municipal amenitzava la matinal amb diverses composicions.

El mateix mes de maig es va celebrar un altre festival benèfic al Clavé, el teatre que estava situat a la Rambla, amb combats entre Fradera i Martí, Miquel i Learny, Tarafa i Alfonso, Valls i Fresno. Per Les Santes va haver-hi un altre festival al camp de l’lluro, amb un combat estel·lar entre Teixidó i Robert.

Combat de Kamaloff al camp de l’Iluro / Foto: Arxiu JGC

Semblava un bon moment, però el Mataró Boxing Club es va dissoldre l’any següent pel que feia a l’activitat boxística, tot i que uns quants dels socis varen mantenir altres activitats culturals mantenint el nom.

Els teatres cedeixen l’escenari a la boxa

La boxa va continuar, tanmateix l’escenari va anar canviant i així a Les Santes de l’any 1921 es va celebrar boxa al teatre Euterpe, situat al costat de la presó, no obstant això van rebre més aplaudiments els combats de lluita grecoromana que no pas els de boxa. El mes d’octubre es va inaugurar una sala de boxa al Casal. I el mes de juliol al Clavé es va organitzar una vetllada amb una exhibició entre Teixidó i Al Baker, i combats amb la participació de Jané, Becerra, Marín i Commeleran enfrontats a boxejadors barcelonins. En una altra ocasió va combatre el campió del món amateur Jink Sikit, malson dels americans.

Al Teatre Clavé també s’hi havien celebrat combats de boxa / Foto: Llibre “La vida a Mataró al primer quart de segle”

Després d’un temps de decadència en el sempre complicat camp organitzatiu, l’any 1923 va venir el campió valencià Corsó que va muntar una secció de boxa a l’Iris, destacant els Patuel, Serra i Fàbregas entre altres.

Augmenta la passió per la boxa

La passió que despertaven els combats en aquells anys, queda reflectida en un fet com era que a Chicago el 22 de setembre de l’any 1927 es reunissin 120.000 persones per veure el combat entre Gene Tunney i Jack Dempsey, pel qual el primer, que era el campió del món, va cobrar un milió de dòlars, o com el que, disputat entre el boxejador basc Paulino Uzcudun i Primo Carnera, que va omplir l’Estadi de Montjuïc l’any 1930.

Combat Uzcudun – Carnera a Montjuïc l’any 1930 / Foto: La Vanguardia

Possiblement, aquella passió que es vivia per la boxa a finals dels anys vint va portar a un grup de joves, aquí a Mataró, a la pràctica de la boxa per pura afició. Un d’ells era Joaquim Alís, que a poc a poc va anar agafant la responsabilitat de fer d’entrenador. L’any 1930 es va reconstituir el Boxing Club Mataró amb seu al Cafè Clavé i sota la direcció de Josep Pando, i a la primera vetllada celebrada a l’Iris contra el Gimnàs Torrents de Barcelona va combatre Joaquim Alís fent nul amb Ruiz.

Dos ídols de l’afició omplen el Gayarre

L’any 1932 el club informava que era lamentable que per falta d’un local adequat per als entrenaments, boxejadors de gran qualitat com Valero, Trincher i Alís no poguessin anar al campionat de Catalunya, i finalment es va inaugurar una sala al carrer Concepció.

Barranco, Trincher, Alís / Foto: Arxiu JGC

L’any 1933 van sorgir dos ídols per als aficionats: Ramon Trincher, que va arribar a la semifinal del campionat de Catalunya, i Josep Barranco, que seria el primer professional i que guanyava quasi tots els combats per KO, amb un brillant triomf contra Miró que era el campió d’Aragó. El dia 19 de juliol del 33 un altre local va obrir les portes a la boxa, el Cinema Gayarre –on després estaria el Cinema Serra– celebrant-se una vetllada amb un ple com no s’havia vist mai segons deia la premsa. L’organitzador era el Sr. Estruch, que havia vist un filó a Mataró i ja era el manager de Trincher i Barranco, i tots dos varen fer vibrar els seus seguidors.

Torna Teixidó i s’obre una forta polémica

A començaments d’aquell any ja s’havia parlat del retorn de Josep Teixidó a Mataró, després de 14 anys d’absència, en els quals havia actuat fins i tot a París. Deia que pensava viure a Mataró d’on guardava els millors records de la seva vida esportiva. Però d’entrada es va establir una forta polèmica entre ell i Alís que va transcendir als diaris de l’època amb escrits, rèpliques i contrarèpliques, per uns malentesos que no se solucionarien mai. El 6 de setembre de 1933 es va inaugurar la Sala Teixidó, al carrer Guifré, i ben aviat la polèmica va augmentar quan Trincher va passar d’Alís a Teixidó. I per acabar d’embolicar la troca, el dia 19 de setembre a la nit s’anunciaven dues vetllades a Mataró, i a la mateixa hora, una organitzada per Teixidó al Modern i l’altre per Estruch al Bosque, un altre teatre que obria les portes a la boxa. Va tenir molta més assistència la del Modern, ja que en ella hi boxejava gent de casa, entre ells l’ídol local Trincher. En canvi al Bosque hi va haver una escassa assistència pel fet que els boxejadors eren forans.

Boxejadors de l’any 1935, amb Josep Teixidó “Kamaloff” (2n per l’esquerra) amb Beltrán, Giménez i Floriach / Foto: El Tot Mataró, cedida per S.Floriach

Durant un temps va seguir la tibantor i quan una empresa muntava una vetllada l’altra ho feia simultàniament. La forta rivalitat, acabaria provocant que Estruch deixés d’organitzar a Mataró. Teixidó va continuar fent-ho amb presència fins i tot d’un campió del món, com Alfred Brown.

Poc després la Sala Teixidó va passar al carrer del Parc i deien que era una de les millors d’Espanya i reunia més de quaranta alumnes. Els seus boxejadors eren Minguell i Rodolfo Díaz –que aviat es van fer professionals–, Ramon Trincher, Joaquim Llovet, Josep Pando, Josep Bosch, i els germans Esteve i Cullet, que participaven en les vetllades celebrades al Modern i també anaven a Barcelona. Per aquesta sala passaren molts dels millors boxejadors estatals, com Paulino Uzcudun.
En una de les vetllades al Modern va debutar el joveníssim Thos, que després de la guerra tindria bones actuacions, i l’any 34 un dels deixebles de Teixidó, Madí, va arribar a la final del campionat de Catalunya amateur.

Alís reactiva l’Iris, Alegria obre una filial i Teixidó tanca la sala

El setembre de 1935 Alís va reobrir la secció de boxa de l’Iris BC, amb molt de vigor, ja que estava recolzada per aquella societat recreativa, i el mes de setembre ell mateix va fer una breu reaparició perdent als punts contra el professional Guerrero. Gairebé simultàniament un dels clubs barcelonins més destacats del moment, l’Alegria Boxing Club, que regia el Sr. Macario Bueno va captar a Trincher, i aquest va muntar una filial a Mataró, amb el Sr. Pando de cuidador, i organitzant unes vetllades molt interessants. A finals del 1935 Teixidó va tancar la seva sala, quedant a Mataró la de Trincher i la d’Iris Boxing Club.

Durant els anys previs a la guerra civil, la gran figura va ser Ramon Trincher que va obtenir destacades victòries professionals sobre Tony Martínez, Cañadas, Esplugas i Serrano, per culminar al mes d’abril i en vetllada celebrada al Modern, amb una victòria sonada sobre el campió d’Espanya Riambau.

L’Iris que tenia una bona colla de boxejadors com Anglada, Portolés, Lladó, Escobar, Esteve, va participar en els Campionats de Catalunya i sobretot van destacar Santiago Rancho, que va establir una bona rivalitat amb Trincher, i Giménez II, que l’any 1937 va ser seleccionat per a l’Olimpiada Popular d’Anvers. Però la guerra tallaria l’activitat quan hi havia un gran ambient boxístic a la ciutat.

Hem parlat en aquest número d’un esportista “total” com era Kuchembecker. En el pròxim número parlarem dels primers contactes seus amb l’esport mataroní.