IluroSport » La forta rivalitat local impulsa el Laietània entre els grans clubs catalans (1933-34)

La forta rivalitat local impulsa el Laietània entre els grans clubs catalans (1933-34)

Records… num 78

En el número anterior vàrem veure com Pere Bombardó va assolir el primer títol estatal per a l’atletisme mataroní. Aquest triomf va servir perquè aquest esport agafés una mica més de prestigi en l’àmbit local, encara que el seu autor decidís deixar els entrenaments durant un temps, i a causa de això no tornés a repetir els seus grans èxits. La supremacia del Laietània (que encara era secció del Grup Excursionista Laietània) es veia amenaçada per l’important progrés d’alguns joves de l’Iris i encara pel mig hi havia bones individualitats dels “fejocistes”. Això sí el que no es podia amagar era la forta rivalitat entre els dos primers clubs, que ja havia quedat palesa en ocasió de la presentació de l’Iris l’any 1932 i tornaria a demostrar-se un parell d’anys més endavant…

Interessants festivals atlètics

L’any 1933 el Laietània va celebrar encontres atlètics contra importants clubs que despertaren gran expectació. El primer amb la visita del GEiEG de Girona, va acabar amb victòria visitant per 40-43, destacant l’actuació del laietanenc Farinyes, que poc després fitxaria pel Barcelona, que va establir rècords locals en pes amb 11.15 m i en disc amb 36,47 m. Bombardó, tot i que no entrenava, encara va guanyar el salt d’alçada amb 1,65 m. En el segon es va rebre la visita de la UG Badalona i va acabar amb victòria local per 49-47. Destacaren el rècord local de Bombardó en salt de llargada amb 5,89 m, i el rècord júnior de Ramon Garangou en alçada amb 1,57 m. I és que anaven sortint magnífics atletes… Encara en un tercer es va derrotar una selecció de la comarca del Bages per 45-43. Observant els resultats es veu l’emoció que hi havia en aquests festivals atlètics on la puntuació per equips servia per mantenir viu l’interès en tot moment. Una cosa que actualment s’ha perdut.

Primers Campionats del Maresme

Poc després es van celebrar, organitzats per Laietània i en les pistes de Mossèn Plandolit, els primers Campionats del Maresme d’atletisme, amb participació de la UG Badalona, cosa que ja indica que era un Maresme “ampliat”, i que va ser triomfador per equips amb 132 punts, per davant del Laietània amb 114, i l’Iris amb 52 punts. En acabar la competició els delegats de la Federació, que l’any anterior havia prohibit la celebració del campionat local, van declarar que “organitzacions com les que porta a cap el vostre primer centre atlètic, honoren a una entitat i a l’atletisme català”.

Un salt de Salvador Rigual a les pistes de l’Stàdium / Foto: Butlletins CAL

Per part mataronina va destacar l’actuació del laietanenc Salvador Rigual, que va ser triple campió, en alçada amb 1,68 (ben a prop de la millor marca de Bombardó), en perxa (3,20 m), i en pes (10,36 m). Els altres campions mataronins foren Bombardó en javelina (38,54 m), Jané en disc (29,09 m), i Cot en 3.000 metres (9:58.4), per part laietanenca, i Ibern en 3.000 metres marxa (15:02.0), Boada en 800 m. (2:09.4), per part de l’Iris.

Salvador Rigual s’havia convertit en la gran figura de l’atletisme local i ho va demostrar en els Campionats de Catalunya i d’Espanya absoluts, celebrats a l’Estadi de Montjuïc, on va obtenir el subcampionat en la prova de salt d’alçada amb una marca de 1,65 m. També a nivell absolut Josep Ibern va aconseguir el títol provincial en la prova de marxa.

Tercer campionat local

A finals d’any se celebraren els tercers campionats locals, que també eren socials del Laietània, amb la següent classificació: Laietània 174 punts, Iris 104 i FJC 100, amb inoblidables proves de relleus, amb victòria laietanenca (Cabús, Pons, Bombardó i Jané) amb 52.2 en 4×100 sobre els “fejocistes” (Vallmajor, Viaina, Soler i Esquerra) i amb victòria de l’Iris (Carretero, Lladó, Ballescà i Boada) amb 4:07.2 en 4×400 m. sobre el Laietània (Cot, Nonell, Pons i Cabús).

L’equip del CE Laietània del 1933 / Foto. Butlletí Laietània

Val la pena citar els campions d’aquests campionats locals que eren els primers amb la participació dels tres clubs locals i que foren aquests: Esquerra (FJC) en 60 m amb 7.4, Jané (CEL) en 80 m amb 9.6, Boada (I) en 200 m amb 26.6, Ballescà (I) en 400 m amb 1:00.3, Boada (I) en 800 m amb 2:19.4, Cot (CEL) en 1.500 m amb 4:29.4 i en 3.000 m amb 9:50.2, Pera (CEL) en 5.000 m amb 18:07.2, Ibern (I) en 3.000 marxa amb 15:50.0, Cruzate (FJC) en pes amb 10,05 m, Viayna (FJC) en disc amb 30,98 m, Rigual (CEL) en javelina amb 37,20 m i perxa amb 3,00 m; Vidal (CEL) en martell amb 30,90 m, Bombardó (CEL) en alçada amb 1,65 m i en llargada amb 5,79 m i Berga (FJC) en triple amb 12,26 m.

Equip de l’Iris AC / Foto: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria
Equip dels Fejocistes / Foto: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria

A finals d’any arribava el moment de les curses al carrer i camp a través. El laietanenc Grau Cot va guanyar la 3a Volta a Mataró a peu, que va tenir una fluixa participació forana, ja que pel mateix dia la Federació va autoritzar la Volta a l’Hospitalet. El guanyador va fer un temps de 22:26.3, superant a Jaume Llopart de l’Iris, club que va dominar per equips. El laietanenc després seria 6è en la Volta a Barcelona.

Grau Cot durant una cursa / Foto: Butlletí CA Laietània

Gran organització del Campionat Català de Cross

El 29 de gener de 1934 el C.E. Laietània va tenir l’honor de ser l’organitzador del XIX Campionat de Catalunya de Cros. Era la segona vegada que es disputava a la nostra ciutat, ja que l’any 1925 l’havia organitzat el Club Natació Mataró.

Sortida del Campionat de Catalunya de Cros, on es poden veure a Grau Cot, al centre amb la samarreta laietanenca, i més cap a l’esquerra de la foto als atletes de l’Iris amb les tres anelles a la samarreta/ Foto: Llibre Història CA Laietània

Fou un gran esdeveniment esportiu. La sortida, i l’arribada també, va ser al davant de les pistes del Laietània al Camí de la Geganta. El recorregut, proper als 12 km, com es pot observar en el gràfic de sota, va passar pel costat del camp de l’Iluro, cap al cementiri i el Desvio, fins la carretera de Mata, pel tornar pel mateix lloc i anar pel camí de la Geganta (encara no hi havia les Rondes) cap als Borots, seguint cap als Salesians per la Carretera d’Argentona, passant per sota el Turó de Cerdanyola, pràcticament fins a l’entrada d’Argentona, i tornant per la Riera d’Argentona fins al Camí del Mig, passant per Can Nonell i altra vegada al Camí de la Geganta per arribar davant les pistes laietanenques.

Recorregut del Campionat de Catalunya de Cros / Foto: Història del CA Laietània en imatges

El campió va ser Manel Andreu (Nurmi) amb 39:02.0 i el millor classificat mataroní va ser Jaume Llopart (Iris) en el lloc 27è, avançant-se en aquesta ocasió al seu gran rival, el laietanenc Cot. Era molt interessant la pugna que mantenien aquests dos atletes per ser el millor mataroní en aquestes proves de camp a través. Van arribar 53 atletes i a part dels dos mataronins citats també van arribar Autònom Alabart, Emili Bone, Jaume Lleonart i Ginés Egea, tots de l’Iris AC.

Manel Andreu va ser el guanyador del campionat / Foto: Hemeroteca El Mundo Deportivo

Cal dir que la premsa barcelonina, a les pàgines de “El Mundo Deportivo”, va destacar la magnífica organització en tots els aspectes d’aquest campionat i també el gran suport que van rebre els atletes per part del públic mataroní.

Nova polèmica entre Iris i Laietània

Equip del CE Laietània del 1934, amb les sigles CEL a la samarreta / Foto: Llibre Història del CA Laietània en imatges

El mes de maig el Laietània va tornar a organitzar els campionats locals i novament va sorgir la polèmica rivalitat, ja que mentre a Mataró venien atletes de Badalona convidats, els atletes de l’Iris decidien anar a Granollers per competir en els campionats del Vallès. En aquests campionats cal destacar el triomf de Joan Nonell, que seria president l’any següent, en 800 m amb 2:16.0, de Bombardó en alçada amb 1,70 m, quan ja havia tornat als entrenaments, i la “triple corona” de Rigual en perxa, disc i javelina amb 3,20 m, 30,89 m i 40 m justos. Aquest últim atleta també seria el més destacat en els campionats del Maresme celebrats a Badalona, on obtindria els títols en perxa i javelina, i posteriorment seria el primer campió de Mataró de pentatló amb 2.088 punts, seguit per Arnó i Cabús.

Un CE Laietània molt fort

La gent jove començava a animar-se a fer atletisme i començaven a celebrar-se també festivals per atletes infantils, on començaven a destacar noms com Arnó o Dormuà, i en els Campionats de Catalunya júniors Ramon Garangou i Joan Vidal aconseguien el títol de campió en salt d’alçada (1,60 m) i pes (10,95 m), i Cabús i Pi obtenien el subcampionat en 400 m i en marxa.

Fins i tot es competia amb un segon equip, que portava per nom “Penya Nurmi” en honor al gran fondista finlandès Paavo Nurmi, que havia col·leccionat medalles als Jocs Olímpics, i on destacaven noms com Arnó, Dormuà, Codolà, Ventura, Cabús i Garangou.

Un equip del Laietània del 1934 / Foto: Butllet´í CA Laietània

El mes de setembre del 1934 el CE Laietània va obtenir una victòria de gran prestigi per 49-45 davant d’un equip molt potent com era el Júniors de Barcelona, que comptava amb diversos campions d’Espanya com Serrahima, Montotó o Ricart. Per part laietanenca obtindrien la victòria Sans en 800 m, Cervera en 3.000 m, Bombardó en llargada amb 5,66 m, i Rigual i Bombardó ex-aequo, tant en alçada com en perxa, amb 1,66 m i 3,10 m. Aquestes serien les darreres victòries de Bombardó, ja que l’any següent es traslladaria a Castelló. A més Vidal va establir un nou rècord en pes amb 11,25 m.

La premsa deia: “El Laietània és, en aquests moments, capaç de guanyar a qualsevol equip de la península. El Júniors es presentà al complet i va caure”. Posteriorment també guanyaria als Atletes Units de Girona per 44-54, amb rècords de Sans en 800 m amb 2:09.2 i de Jané en 300 m. amb 39.2. El Laietània s’havia fet amb el domini local, i se situava entre els millors equips catalans.

Cros femení per primera vegada

Ja cap a final de l’any 1934 cal destacar el subcampionat obtingut per Leonor Pérez, de l’Iris, en el Campionat de Barcelona femení de cros. Tot i que era el seu debut, va quedar només per darrere de Joaquima Andreu del Sarrià, germana de Manel Andreu.

Leonor Pérez en el segon lloc / Hemeroteca El Mundo Deportivo

Aquest atleta del Sarrià Esportiu, en Manel Andreu, que ja havia quedat campió de Catalunya a Mataró, també va ser el guanyador del III Campionat de Mataró de Cros, que aquest any organitzava l’Iris, amb sortida i arribada a la Riera davant del Círcol Catòlic. El guanyador va invertir un temps de 26:37.0 en els 7,5 km de la cursa. El campió mataroní va ser Grau Cot del Laietània, que arribà en quart lloc. Jaume Fernàndez va ser el campió de Mataró de neòfits, mentre que Jaume Llopart, que va ser millor de l’Iris, en aquesta ocasió va arribar en el 13è lloc. A part del citats també van arribar Alfons Cervera, Agustí Bru i Josep Fornés del CE Laietània, Autònom Alabart, Josep Boada, Joan Thos i Josep Gil de l’Iris i Josep Quadrada dels Fejocistes.

El grup d’atletes que van prendre la sortida a la Volta a Mataró l’any 1934 / Foto: Llibre 75 anys d’història del CA Laietània

L’any següent, en el qual el Laietània ja seria club atlètic independent, passant a ser Centre Atlètic Laietània, veuria l’aparició d’una gran figura com la d’Ernest Pons, de qui ja vàrem parlar en aquests records, però amb el pas del temps a les files laietanenques continuarien sortint grans atletes que aportarien molts títols.