IluroSport » La natació es converteix en esport (1920)

La natació es converteix en esport (1920)

Records… núm. 14

D’haver vist passar les motores de què parlàvem en el número anterior, un bon ensurt s’haurien emportat els intrèpids mataronins que a finals del segle XIX i principis del XX, gosaven tirar-se al mar, no exempts de protecció en forma de carabasses o de cinturons amb trossos de suro.
A la platja existien els banys “d’en Joan” citats ja l’any 1871, els “d’en Colom” o els “d’en Teis”, però no eren molts els mataronins que decidien “aventurar-se” a ficar-se dins de la mar. I el que s’ha de dir és que mai es banyaven junts homes i dones, a no ser que fossin de la mateixa família. Cap a l’any 1890 es deia que l’afecció a prendre banys de mar anava decreixent i l’activitat competitiva a casa nostra no es veia per enlloc…

Banyistes al mar a Mataró / Foto: Llibre “La Vida a Mataró al primer quart de segle”

Els inicis de la natació competitiva

A escala mundial possiblement les primeres competicions, tot i no haver-n’hi constància escrita, haurien tingut seu a les espectaculars termes romanes, on hi havia algunes piscines de prop de cent metres. Després durant molts segles es va oblidar fins que a Anglaterra, bressol de la majoria dels esports, l’any 1810, Lord Byron amant de la natació, la va voler popularitzar i va travessar l’estret dels Dardanelos a Turquia. Durant la primera època els reptes consistien a fer grans travesses, fins que l’any 1877 es van celebrar els primers campionats britànics.

L’any 1896 ja va haver-hi un parell de curses (100 i 1500 m lliures) als jocs olímpics d’Atenes, i l’any 1900 es van celebrar a París els primers campionats del món. Al nostre país els primers campionats es van celebrar l’any 1907 gràcies a l’impuls de Bernat Picornell, que va ser el fundador del Club Natació Barcelona, l’autèntic degà d’aquesta activitat esportiva.

Josep Oriol Tuñí / Foto: Llibre “La natació esportiva a Mataró (1919-1990)”

Aquí a Mataró, en la premsa de l’any 1904 hi ha constància que a les Festes de Les Santes es realitzaren proves de natació a la platja, però no apareixien els resultats. El punt clau perquè la natació es convertís en esport competitiu aquí a la nostra ciutat es va produir l’any 1919 quan el mataroní Josep Oriol Tuñí es va desplaçar a Barcelona per participar en el campionat de natació d’empleats de banca, que curiosament organitzava Joaquim Cuadrada i Esquerra un mataroní que residia a la Ciutat Comtal, que pertanyia al Club Natació Barcelona, i que era el campió d’Espanya de natació. En Josep Oriol Tuñí amb l’estil “doble over arm stroke” (que vol dir una cosa com “doble colpeig amb els braços per sobre l’aigua”) va saber remuntar en el darrer tram l’avantatge que li portava el barceloní Ferrer i va aconseguir un triomf que va servir per catapultar la natació esportiva a Mataró.

El primer “Festival de Natació”

El triomf d’en Josep Oriol Tuñí va animar a un grup d’amics a organitzar a la nostra ciutat un festival de natació, salts i waterpolo. En el llibre “La Natació Esportiva a Mataró” de Joaquim Ballescà i Prat, cita entre els organitzadors, a part del mateix Josep Oriol, hi figuraven el seu germà Lluís, els germans Majó, els germans Gnauk, en Josep M. Coll, en Francesc Casabella, en Joaquim Boter, en Lleó Strael i en Santi Fradera.

Gràcies a aquest grup de persones el dia 25 de juliol del 1920 va tenir lloc aquest festival de la natació, que comptà amb la col·laboració econòmica del diputat del districte el Sr. G. Maristany, Comte de Lavern, que hi participà amb 300 pessetes.

Les grades del primer “Festival de Natació” del 1920. La foto segons algunes fonts podria ser del 1928 / Foto: Llibre “La natació esportiva a Mataró (1919-1990)”

El lloc escollit va ser el comprès entre els banys d’en Colom i els banys d’en Teis. Allà s’instal·là una àmplia tribuna, amb llotges que ocuparen les autoritats i un nombrós i selecte públic, que havia de pagar 50 cèntims i 1 pesseta per cadira i 12 pessetes per les llotges. Però molts més ho van seguir des de la platja.

L’única que no va col·laborar va ser la mar, i si bé es van disputar les proves de natació, va haver-se de suspendre l’exhibició de waterpolo que havia de fer l’equip del Club Natació Barcelona que havia de representar Espanya als Jocs Olímpics d’Anvers aquell mateix any.

L’entrenador del CN Barcelona, el suec Albert Berglund, actuà de jutge àrbitre de la competició. La primera cursa, de caràcter local i sobre 50 metres, va ser guanyada per Josep Majó. En els 100 metres s’imposà Enric Granados (CN Barcelona). Després es disputaren els 200 metres en els quals Josep M. Coll es proclamà primer campió de Mataró guanyant la Copa Ajuntament, i finalment Joaquim Cuadrada, que es preparava també per anar als Jocs Olímpics d’Anvers, va guanyar el Campionat Costa de Llevant sobre 1000 metres, demostrant bona forma de cara als Jocs Olímpics.

Joaquim Cuadrada el primer mataroní olímpic

Joaquim Cuadrada i Esquerra havia nascut a Mataró el 23 de juny del 1893. Residia a Barcelona i competia en el Club Natació Barcelona, on l’entrenava el suec Albert Berglund, i a l’inici de la dècada dels anys vint era considerat el millor fondista d’Espanya, cosa que quedava ben palesa tenint en compte que havia quedat campió d’Espanya tres vegades en 500 m (1918,1919 i 1920) i deu en 1.500 m lliures (de 1911 a 1914 i de 1916 a 1921). Però continuava molt vinculat a la seva ciutat natal i amb els joves que començaven a practicar natació i waterpolo aquí a Mataró.

Joaquim Cuadrada / Foto: CNB

Cuadrada l’any 1914 havia establert el primer rècord de l’hora a mar oberta amb un recorregut de 2.245 metres, que l’any 1917 va millorar fins a 3.100 metres. També l’any 1919 havia quedat cinquè a la travessia del Sena a París sobre un recorregut de prop de 12 km. Un dels seus objectius eren els Jocs Olímpics d’Anvers del 1920. Però Cuadrada, que era el primer nedador espanyol en participar en uns Jocs, a la ciutat belga no va tenir massa sort, i tot que era el millor fondista espanyol, no va passar de la primera eliminatòria dels 1500 metres, en part degut a la inexperiència i també pel fet de trobar-se nedadors que practicaven un estil, el “crawl”, que aquí encara no es practicava.

La competició de natació va començar el 23 d’agost. Les competicions no tenien un gran ressò a la premsa, però en un petit comentari entre línies en “El Mundo Deportivo” del dijous 2 de setembre del 1920 (el periòdic barcelonès era setmanal en aquells temps i només sortia els dijous) es pot llegir que Joaquim Cuadrada va quedar quart en la seva sèrie amb un temps de 28:01:02, quedant a quasi sis minuts del guanyador que va ser Norman Ross, dels Estats Units, que seria després el campió olímpic.

Neix el Club Natació Mataró

L’èxit del festival de natació celebrat per Les Santes del 1920 havia estat tan gran i l’ambient va créixer de tal manera, que el dia 25 d’octubre en una reunió al Centre de Dependents del Comerç i la Indústria, es va fundar el Club Natació Mataró, que no s’ha de confondre amb l’actual Centre Natació Mataró que naixeria dotze anys més tard.

En el moment de la fundació ja es comptava amb 56 socis i el local social fou el de “la Sirena” als banys d’en Colom. El primer president va ser Josep Oriol Tuñí i amb ell formaren la junta Gaspar Coll, Francesc Majó, Lluís Tuñí, Joaquim Boter, Santiago Fradera i Francesc Casabella.

Aquell mateix any ja començà a jugar-se a waterpolo, o “polo aquàtic” com en deien, i a poc a poc aquest esport anà agafant adeptes, tot i que la mar dificultava molt les accions dels jugadors. Aquest esport havia nascut, com molts altres, a les Illes Britàniques, a finals del segle XX. Sembla que es va començar a practicar buscant un incentiu per fer més atractius els campionats de natació. El primer partit es va jugar l’any 1876 al Bournemouth Rowing Club, al costat del Canal de la Mànega. I el primer campionat es va disputar a Glasgow. Començaria la rivalitat entre anglesos i escocesos, i de seguida l’esport s’expandiria cap a Alemanya, Austria i Hongria, i també als Estats Units.

Es comença a jugar a waterpolo en competició oficial

El mes de febrer de l’any següent es va crear la Federació Catalana de Natació i entre els vuit clubs fundadors hi era el Club Natació Mataró. Aquell any 1921 ja va haver-hi enfrontaments de waterpolo contra altres equips. El primer del qual hi ha constància, encara amistós, va ser contra el Pop de Badalona. I el Club Natació Mataró, amb un equip reforçat per Joaquim Cuadrada, va guanyar per 7-1.

Poc després i ja en competició oficial, que s’havia de jugar fora de casa per manca d’instal·lacions adequades, el Club Natació Mataró va debutar a 3a Categoria Catalana jugant contra el CN Atlètic perdent per 3 a 1. Aquell primer equip, que tenim a la foto de sota (i els citem en ordre) el formaven Joan Majó, Josep Oriol Tuñí, Josep M. Fàbregas, Eduard Gnauck, Josep M. Coll, Francesc Casabella i Josep Majó. També jugaren Boter i Catà.

El primer equip de waterpolo del Club Natació Mataró / Foto: Llibre “La natació esportiva a Mataró (1919-1990)”

Aquell mateix any la Federació ja va encarregar al Club Natació Mataró l’organització del Campionat de Catalunya de 2.000 metres al mar, que es va realitzar dintre de la Festa de la Natació que tenia lloc el dia de Sant Jaume, el 25 de juliol, i que va ser guanyat per Joaquim Cuadrada, encara al CN Barcelona. El millor nedador del club local era Josep M. Coll que va aconseguir el campionat de Mataró i més endavant va tenir una bona actuació en el Campionat de Catalunya en piscina, en la prova de 500 m on va fer un temps de 7:29.

Gran progressió del Club Natació Mataró

El Molí d’en Llauder on es jugava a waterpolo / Foto: Llibre “La natació esportiva a Mataró (1919-1990)”

L’afecció al waterpolo anava creixent i els “polistes”, veient les dificultats que trobaven al mar, buscaren un lloc alternatiu al safareig del “Molí d’en Llauder” al Camí del Mig, on es començaren a entrenar i on la temporada següent ja jugarien alguns partits oficials amb el vistiplau de la Federació Catalana. Aquest safareig estava situat per sota del Camí del Mig, entre els actuals carrer Pizarro i Ronda Francesc Macià.

Una altra foto del safareig del Molí d’en Llauder / Foto: L’Abans

Eren uns temps en què a Mataró ja hi havia quasi un centenar de cotxes i s’havia començat a posar llambordes a alguns carrers, com Sant Josep, Sant Benet o Carles Padrós. La passió que hi havia uns anys abans pels “festivals velocipedistes” al Parc, s’havia traspassat a la platja i als seus “festivals marítims”. Com el de l’any 1922, celebrat com sempre el 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume, que portà a les autoritats, a tota l’alta societat de Mataró, i a la colònia estiuenca de les poblacions veïnes a omplir les llotges i cadires que es disposaren davant dels banys d’en Colom. Natació, salts i waterpolo feien les delícies dels assistents, i a poc a poc anaren naixent destacats especialistes dintre del club mataroní.

Aquell mateix any 1922 en Santi Fradera es va proclamar a la piscina de l’Escullera de Barcelona, subcampió de Catalunya de salts de palanca. Pau Estapé, resident al Masnou, va quedar campió en els 2.000 m mar i l’equip de waterpolo després d’una magnífica temporada es va proclamar campió de Catalunya de 3a, superant els equips B del CN Atlètic i del CN Barcelona, pujant a 2a categoria. Els protagonistes, que veiem a la foto de sota en l’ordre que citem, foren Francesc Casabella, Josep Oriol Tuní, Francesc Majó, Josep M. Coll, Joan Majó, Eduard Gnauck, Josep Majó.

L’equip del Club Natació Mataró que va pujar a 2a Catalana / Foto: Llibre “La natació esportiva a Mataró (1919-1990)”

El “cant del cigne” del Club Natació Mataró

La progressió del club era gran, amb molts associats i èxits esportius en l’àmbit català, i el portà a inaugurar un nou local social al primer pis del Centre Mataroní. El Club Natació Mataró es mantenia viu, i així ho indicava el fet que es creessin seccions d’atletisme i tennis. L’ambient de la natació era intens, amb bones organitzacions i el seu moment culminant es vivia al festival del dia de Sant Jaume, la festa del club, que durant uns anys fou l’acte més rellevant de les Festes de Les Santes, i on destacaren nedadors locals com Carlos Sánchez de Boado, Cirés, M. Cuadrada. Lluís Cabañes, Julià i Subirà, al costat de destacats forans com Artigas (Atlètic), Segalés (CN Barcelona).

L’any 1928 es va canviar de dia, celebrant-se el 29 de juliol, que va ser una Festa de la Natació esplendorosa davant dels “Banys Nous de la Verge del Carme”, però fou el cant del cigne… Començaren a sorgir moltes dificultats, sobretot perquè no es disposava de piscina, i els nedadors es van anar desanimant, i ja no hi havia ànims per celebrar la Festa de la Natació, reemplaçada per la que se celebrava a Arenys de Mar, on ja s’estava construint el port.

L’activitat de la natació mataronina quedà centrada en proves de llarga distància, com el Campionat de Catalunya de 2.000 m mar, on destacaren Francesc Roy i Pere Feliu, o la Travessa al port de Barcelona de 1929, que seria la darrera prova en què participaria el Club Natació Mataró, ja que en acabar aquell any deixaria d’existir.

El waterpolo també té dificultats

Quant al waterpolo, l’any 1923 es començaren a trobar amb dificultats per utilitzar la “piscina” del Molí d’en Llauder, però tot i això es va participar a 2a Catalana, jugant sempre fora de casa, en un campionat amb només tres participants caient davant del CN Barcelona B i CN Sabadell. Aquest campionat anava perdent interès i l’any següent es jugà a partit únic entre l’equip mataroní i el CN Barcelona B. Van guanyar els barcelonins ajudats tan clarament per l’àrbitre, que l’equip mataroní es retirà abans d’acabar. Durant els anys següents es va estar uns anys a 2a i uns altres a 3a sense massa brillantor. A part dels ja citats cal destacar a Roca, Lluís Tuñí, Cabot, Jesús Cuadrada i Julià. Però l’empenta de tots ells no va ser suficient i l’any 1928 ja no es va començar el campionat.

Però el waterpolo a Mataró no moriria mai i molts anys després disposaria ja d’unes instal·lacions molt més adequades i arribaria a la màxima categoria catalana, fins i tot amb un jugador internacional, com veurem en el pròxim número.