IluroSport » Amb la nova piscina del Centre Natació Mataró neix una estrella (1983)

Amb la nova piscina del Centre Natació Mataró neix una estrella (1983)

Records… núm. 84

La setmana passada parlàvem de la irrupció dins l’hoquei mataroní de Jaume Parera, però aquest cognom no només ha quedat gravat amb lletres d’or en la història de l’esport local per la tasca d’aquest inoblidable president, sinó que uns anys més tard, i aprofitant l’efecte positiu que es va produir l’any 1982 quan el Centre Natació Mataró va veure complert el seu somni de tenir una piscina de 50 metres (Records núm 72), naixeria una estrella que durant un bon grapat d’anys aportaria títols i medalles a l’esport local, primer en el club local i després en el CN Sant Andreu i el CN Catalunya.

Ma Dolors Jané torna al club com entrenadora

Al mes de setembre de 1983 el Centre Natació Mataró, desitjós de donar un bon aprenentatge a la gran quantitat de nedadors i nedadores que anava acollint a les seves noves instal·lacions va captar com a nova entrenadora a Ma Dolors Jané, una exnedadora del club de finals dels anys seixanta, que en els darrers temps s’havia anat fent amb un reconegut prestigi com a tècnica en el CN Premià. En el club premianenc la tècnica mataronina havia captat a alguna jove promesa i entre elles començà a destacar una joveníssima Sílvia Parera que, mataronina ella també, va venir cap al Centre Natació Mataró a finals de l’any 1983 seguint a la seva entrenadora.

Maria Dolors Jané

A finals d’aquell mateix any, Sílvia Parera amb només 14 anys (era nascuda el 5 de setembre del 1969) ja va entrar dins la taula de rècords del club amb un temps de 2:54.1 en els 200 m braça, que fou el seu primer rècord social i local, aconseguit a Sabadell el dia 29 de desembre, millorant en 7 dècimes el temps que tenia Anna Montlleó, des del febrer d’aquell mateix any. Després en vindrien molts altres… i a part dels rècords locals que aniria batent, s’aniria fent un lloc en els podis, primer en competicions catalanes i després estatals, primer de base i després absoluts.

Any 1984: aproximació a l’elit absoluta

L’any 1984 en el Campionat de Catalunya d’hivern per edats, va pujar quatre vegades al podi en la categoria de 15 anys, amb dos subcampionats, en les dues proves de braça, i dos tercers llocs, en les dues proves d’estils. També va pujar al podi, i només parlem de la natació femenina (de la masculina ja en parlarem en una altra ocasió), Núria Masriera que va ser 2a en els 200 m papallona. Encara a l’hivern i en els campionats estatals per edats Sílvia es va quedar a un pas del podi, sent 4a en les proves de braça.

S’ha de dir que el Centre Natació Mataró, que presidia Joan Serra Puigdesens, vivia uns moments florents. Havia rebut de la Federació Espanyola una placa amb motiu del 50è Aniversari (això sí amb una mica de retard), aquell any va ser seu d’un important festival internacional de natació sincronitzada i també s’hi van celebrar els campionats de Catalunya per edats, en els quals Sílvia Parera va ser campiona en les dues proves de braça i en els 200 estils amb 15 anys, Núria Masriera va ser 2a en 100 m. papallona i 3a en 200 m. papallona també amb 15 anys i Natàlia Ochoa i Anna Canal van ser terceres en 100 papallona i 200 esquena en 14 anys. Després en els estatals Sílvia va ser campiona en les dues proves de braça.

En els catalans absoluts Sílvia Parera ja fregava el podi quedant quarta en 200 braça, i completava la “temporada d’aproximació a l’elit” amb un 10è lloc en 200 braça en els campionats estatals absoluts.

1985: primera medalla mataronina en uns estatals absoluts

L’any següent vindria marcat per un fet ben destacat. Va ser en els campionats estatals absoluts d’hivern celebrats a la piscina del CN Sant Andreu i en els 200 m braça, Sílvia va acabar 3a amb un temps de 2:43.24, i d’aquesta manera obtenia la primera medalla de la natació mataronina en uns campionats estatals absoluts. Arran d’aquesta actuació la nedadora mataronina va ser seleccionada per anar a Cuba el mes d’abril amb la selecció catalana i allà va batre el seu primer rècord de Catalunya absolut, de moment en una prova de relleus, els 4×100 estils, junt amb Casadejús, Garcia i Mas.

Sílvia Parera va guanyar la primera medalla estatal de la natació mataronina / Foto: El Tot Esport

A primers d’any ja havia estat seleccionada per a l’equip estatal júnior i va viatjar a Itàlia, i en els campionats d’hivern havia obtingut els seus primers podis absoluts sent subcampiona en 100 m braça (1:17.28) i 200 m braça (2:45.24). A la seva ombra destacava Roser Chiva que va ser 2a en el Campionat d’Espanya d’edats (15 anys) en 400 m estils.

Una imatge del Campionat de Catalunya celebrat a Mataró l’any 1985 / Foto: El Tot Esport

A l’estiu als campionats catalans absoluts que es varen celebrar a les instal·lacions del CN Mataró, amb una organització perfecta, Sílvia Parera va obtenir un subcampionat en la prova curta de braça i el tercer lloc en la llarga, mentre que en els estatals només va poder ser sisena.

Sílvia Parera en els Campionats de Catalunya. Al fons encara es veu la silueta del Club Nàutic / Foto: Llibre “La Natació Esportiva a Mataró (1919- 1990)”

La temporada va acabar molt bé per a Sílvia Parera, ja que va actuar amb l’equip estatal absolut. Era la primera vegada que un representant de la natació mataronina acudia a la selecció absoluta, i va debutar internacionalment a la Copa d’Europa celebrada a Hertogenbosch (Holanda). Al costat de les grans potències (URSS, Alemanya, Holanda, Suècia o Itàlia) les nedadores espanyoles poc podien fer. Sílvia Parera va ser 13a en els 200 m braça i 14a en els 100 m braça d’entre les 16 participants. Però començava a agafar experiència…

1986: Primer títol i primer rècord estatals absoluts i participació al Mundial

L’any 1986 tenia una cita important: els Campionats del Món de Madrid. I Sílvia Parera va lluitar de valent per poder-hi anar… i s’ho va guanyar. Ja en els estatals d’hivern en piscina curta celebrats a Jérez, va obtenir el seu primer títol estatal, que també era el primer de la natació mataronina, en guanyar les dues proves de braça (1:13.85 i 2:37.89), sorprenent a tothom quan va superar Henar Alonso, una nedadora que estava entrenant als Estats Units. Ja abans s’havia confirmat com la millor bracista catalana obtenint els dos títols en els campionats de Catalunya, i afegint-hi el títol en els 400 estils.

Sílvia Parera declarava, en una entrevista a El Tot Esport, que estava ben mentalitzada per a sacrificar-se per obtenir altes fites esportives, amb la búlgara Natàlia Bogomeleva com a model, però sempre tenint en compte que s’ho passava molt bé nedant, i això ho demostraria amb la seva llarga trajectòria esportiva.

Portada de la revista El Tot Esport

En el Torneig internacional de Brussel·les va quedar 5a en els 200 m braça quedant-se a només 4 dècimes del rècord estatal absolut (2:41.70). Després en els catalans d’estiu va ser campiona en els 200 m braça, 2a en els 100 m i 3a en els 200 m estils. La preparació per als campionats estatals estava ben enfocada i a Madrid, en la primera competició que es disputava en la que seria seu dels mundials, ho va demostrar aconseguint el títol dels 200 m braça, superant novament Henar Alonso, i amb el 2n lloc en els 100 m braça i el 3r en 200 m estils. D’aquesta manera es guanyava plaça per als Mundials. Cal destacar també el fet que Roser Chiva es va ficar en una final B, quedant en 15è lloc en els 200 estils.

Vuit dies més tard, a la mateixa piscina madrilenya, va participar en els Campionats del Món. L’important era ser-hi, allà possiblement els nervis varen pesar molt i només va poder ser 23a en els 200 m braça (2:44.05) i 29a en els 100 m braça (1:17.54).

Un grup de nedadors del CN Mataró d’aquella època amb Mario Duro, Israel Gener, Quim Fernàndez, Jordi Àlvarez, Anna Montlleó, Roser Chiva, (darrere) Anna Canal, Sílvia Parera i Natàlia Ochoa (davant) / Foto: El Tot Esport

Abans d’acabar l’any encara va tornar a estar amb l’equip estatal a la Copa d’Europa a Malmoe (Suècia), on va quedar vuitena amb 2:37.16, marca que representava rècord estatal en piscina curta de 25 m. Era el seu primer rècord estatal!

Cal destacar també el fet que Ma Dolors Jané, que va ser la seleccionadora estatal en categoria júnior, va rebre aquell any el premi al “Millor entrenador d’Espanya de 1986”. Era un bon reconeixement a la tasca que estava fent amb els seus nedadors.

1987: Consolidació com a millor bracista espanyola

L’any 1987 va ser l’any de consolidació com a millor bracista estatal. En la temporada d’hivern en piscina curta va ser campiona de Catalunya en 100 i 200 m braça, amb rècords estatals (1:12.80 i 2:34.50) i d’Espanya també en les dues proves (1:12.58 i 2:35.27). Va actuar a Tenerife en la “Copa Atlàntic” internacional sent tercera en les dues proves de braça i posteriorment va anar a Buenos Aires a la “Copa Llatina” sense poder pujar al podi (4a i 5a, en 200 i 100 m braça respectivament).

En la temporada d’estiu, ja “avorrida” del seu domini en braça (campiona catalana en 100 i 200 m amb 1:17.76 i 2:42.84) va començar a “tocar” més les proves d’estils i va ser 3a tant en 200 m com en 400 m. Posteriorment en els estatals celebrats a les piscines Picornell de Barcelona va ratificar la seva condició, quedant campiona en 100 m braça amb 1:15.27 i en 200 m braça amb 2:39.20 i va afegir el subcampionat en 200 m estils amb 2:24.50 a poca distància de Natàlia Autric que feia valer la seva superior capacitat en el tram d’esquena.

Amb aquests títols es va guanyar la plaça per als Europeus d’Stuttgart, però allà no va rendir com s’esperava, ja una mica passada de forma, i va haver-se de conformar amb un 18è lloc en els 200 m braça amb un temps de 2:40.12. També va participar en els Jocs del Mediterrani a Síria, quedant-se prop de les medalles, sent quarta en 100 m braça (1:19.05) i en 200 m braça (2:46.93), molt lluny dels seus millors registres. En les dues proves va guanyar la italiana Dalla Valle.
De la resta de nedadores del club destacà Iolanda Santillana, que va quedar 5a en els catalans i 9a en els estatals de la seva edat també en 200 m braça.

82 rècords locals en 4 temporades

A finals de l’any 1987 la Sílvia va tornar a seguir la seva entrenadora, Ma Dolors Jané, fitxant pel CN Sant Andreu, junt amb altres nedadors mataronins, i allà, com ja veurem més endavant, va continuar la seva progressió.
Durant aquells quatre anys al Centre Natació Mataró, havia batut 69 rècords del club, que és com dir locals, en proves individuals i 13 en proves de relleus, i tenia tots els rècords femenins amb excepció dels 200 metres esquena: en 50 m. lliures (27.55), en 100 m lliures (59.97), en 200 m lliures (2:10.98), en 400 m lliures (4:36.34), en 800 m lliures (9:21.62), en 100 m braça (1:12.58), en 200 m braça (2:34.50), en 100 m papallona (1:06.59), en 200 m papallona (2:27.54), en 100 m esquena (1:11.51), en 200 m estils (2:21.83), en 400 m estils (5:02.90), en 4×100 m lliures (amb Roser Chiva, Eva Viciano i Anna Canal) amb 4:14.87, en 4×100 m estils (amb les mateixes companyes) amb 4:40.25 i en 4×200 m lliures (amb Roser Chiva, Anna Montlleó i Natàlia Ochoa) amb 9:19.29. Quasi res!!

Sílvia Parera (1a a l’esquerra) en la Nit de l’Esport de 1985, junt amb altres premiats / Foto: Llibre “50 anys de Festa de l’Esport de Mataró”

Havia rebut tres vegades el premi de millor esportista de Mataró: el 1985 en infantils, i el 1986 i 1987 en juvenils. L’any 1988 ja no va entrar en l’elecció perquè ja no estava en un club de la ciutat i, en aquells moments, la normativa ho imped

Havien estat tres temporades de gran activitat, però els seus grans triomfs, fins i tot a escala internacional, encara estaven per arribar, i en la seva consecució no estaria sola com a representant de la natació mataronina, perquè quasi paral·lelament, durant aquells primers anys de disposar de la piscina olímpica, va aparèixer en escena un nedador local que també se situaria a l’elit estatal i mundial i l’acompanyaria en la majoria de competicions d’alt nivell en què va participar. D’ell en parlarem en el pròxim número d’aquests Records.