IluroSport » La UD Cerdanyola passa a ser el millor equip de la ciutat (1990)

La UD Cerdanyola passa a ser el millor equip de la ciutat (1990)

Records… núm 39

Les decepcions futbolístiques possiblement van provocar que la Junta Directiva del club groc-i-negre no estigués per a celebracions i d’aquesta manera el 75è Aniversari del CE Mataró va passar gairebé sense que ningú ho notés. Possiblement va faltar la col·laboració de més gent implicada, però la qüestió fou que les Noces de Platí passaren desapercebudes quan haurien pogut fer despertar records entranyables per a molta gent…
La cloenda de les Noces de Platí del CE Mataró , celebrada el dia 12 d’octubre del 1988 al migdia, va ser un partit contra el Sant Andreu, que en aquells moments era el líder de 3a Divisió i on destacava la presència de l’ex-espanyolista Solsona. Poc atractiu per a una fita tan assenyalada i poc públic a les grades. Al final 1-3 i punt i final. O punt i seguit, perquè la història continuava i el CE Mataró començava el seu camí cap al Centenari… Però pel mig es va trobar en una situació inèdita fins aquell moment, ja que un altre equip de la ciutat li va passar per damunt.

1989-90: En el quart intent s’interposa el Vilassar de Mar

És curiós el fet de veure com tres equips maresmencs com Calella, Malgrat i Premià s’havien interposat en el camí del conjunt que fins aleshores havia estat l’equip més destacat del Maresme. I no s’acabà aquí…

La temporada 1989-90 començava amb un al·licient més, ja que la UD Cerdanyola havia assolit l’ascens a 1a Regional i per tant després de quatre temporades de separació es tornaven a trobar els que en aquells darrers anys eren els dos principals equips de la nostra ciutat. Era la sisena vegada que es trobaven en la mateix competició el CE Mataró i la UD Cerdanyola i en totes elles l’equip groc-i-negre havia quedat per davant. Això havia passat en tres ocasions a finals dels anys setanta (dues a 1a Regional i una a Preferent) i en dues a meitat dels vuitanta (totes dues a Preferent).

El CE Mataró estrenava president en la persona de Tomàs Pallarès i també tenia l’arenyenc Manuel Riba com a nou entrenador. La UD Cerdanyola presidida per Miguel González i amb Lolo Flores d’entrenador afrontaven una temporada ambiciosa, però que a l’hora de la veritat va ser decebedora. El Mataró tenia les baixes importants, respecte a la temporada anterior, de tres puntals com Vidal, Moscoso i Murcia. Els fitxatges eren una incògnita i va rebre la primera bufetada en tota la cara: Vilassar- Mataró 3-0. Ben aviat seria destituït l’entrenador i agafaria el càrrec Agustí Berenguer, que tampoc tindria massa sort.

El Cerdanyola començà més afortunat guanyant els “milionaris” del Dante (equip que havia estat premiat per la grossa de Nadal dos anys abans) per 2-0. L’equip de Lolo Flores havia començat bé.

El primer derbi local jugat al camp del Mataró, amb molt de públic a les grades i alguna baralla al final del partit, el va guanyar l’equip groc i negre per 3-1 amb gols de Bernat, Xavi Salvador i Torrecillas per als locals, i Coronado per als visitants.

Però al final de la primera volta, força discreta per ambdues parts, el Cerdanyola acabava setè amb 19 punts i el Mataró novè amb 18, i el cop definitiu va arribar en el primer partit de la segona volta quan el Vilassar de Mar guanyà al camp del Mataró per 0-4, amb una exhibició de contraatac del petit Fernàndez, ben “proveït” pel veterà Guri i per Nieves.

Arran d’aquesta victòria els blanc-i-vermells es varen “disparar” i des del moment que la Cerdanyola va frenar el que era líder, La Mina, derrotant-lo per 1-0, els vilassarencs ja no cedirien el primer lloc i acabarien sent campions.

Vaga dels jugadors del CE Mataró, que es veu superat pel Cerdanyola

La temporada 1989-90 va ser complicada per al CE Mataró / Foto: Arxiu JGC

La segona volta va ser molt trista per al Mataró, amb una “plantada” dels jugadors del primer equip en ocasió del partit al camp del Dante, que varen haver de jugar els juvenils, perdent per 5-1, i també amb derrota en el derbi local al camí del Mig davant de la Cerdanyola per 4-1, amb gols de Martínez, Ramón (2) i Delgado per als locals, i d’Alfa el de l’honor groc-i-negre.

La Cerdanyola, que ja era presidida per Bartolomé Benítez des del mes de març, va fer una gran segona volta i acabà a només 4 punts del campió (52 del Vilassar, per 48 de la UD Cerdanyola) i ja es preveia que la temporada següent podria ser l’equip a batre. El Mataró acabà en un discret 6è lloc amb 38 punts. Per primera vegada a la història la UD Cerdanyola havia quedat per damunt de l’equip groc-i-negre.

La plantilla de la UD Cerdanyola (és del juny del 1989, amb Celso, Coronado, Rueda, Chico, Cebriàn, Beltran, Manolo, Teo, Delgado, X (drets) ; Carlos, Garcia, Nino, Chacho, Perea, Franck, Cabrezas, Rafa, Burguillos (ajupits) / Foto: fb UD Cerdanyola, José Manuel Castillo

La UD Cerdanyola només va necessitar 20 jugadors i Rueda va jugar tots els partits i Pereira va ser el màxim golejador amb nou gols. L’equip base va ser Manolo (David), Quintanilla, Beltrán, Delgado, Rueda, García, Frank, Perea, Carlos, Pereira i Nino. També aportaren bastant Cabeza, Manté, Martínez i Coronado.

El Mataró, cosa demostrativa de com va anar la temporada, va fer jugar 33 jugadors i va tenir com a equip base el següent: Lancho, Pi, Fuertes, Expósito, Anglada, Rafa Gómez, Torrecillas, De Gea, Javi, Alfa i Boba. El que va jugar més partits va ser Torrecillas amb 32 i el màxim golejador va ser Alfa amb 10 gols. Però de 103 gols marcats en la temporada anterior, s’havia passat a menys de la meitat.

S’ha de dir que en aquella temporada els dos equips mataronins també s’enfrontaren en la Copa Generalitat, amb doble empat a 1 i es classificà el Mataró en la tanda de penals. Posteriorment els groc-i-negres eliminarien el Merengues de Sabadell i caurien davant del Badalona.

1990-91: Tres equips de Mataró a 1a Regional

La UD Cirera debutava a la 1a Regional per primera vegada a la seva història / Foto: UD Cirera

La temporada anterior havia acabat amb l’ascens de la UD Cirera per primera vegada a la seva història a 1a Regional, cosa de la qual ja en parlarem en un altre número, i això va fer que també per primera vegada la temporada 90-91 hi hagués tres equips de la nostra ciutat en aquesta categoria. A més hi havia la novetat que donaria l’ascens als tres primers classificats, a causa de la creació més amunt de la 1a Catalana, per damunt de la Preferent i per sota de la 3a Divisió Estatal.

Bartolomé Benítez president de la UD Cerdanyola / Foto: El Tot Mataró

En el CE Mataró continuava Tomàs Pallarès a la presidència i Antoni Samblàs era el nou entrenador, a la UD Cerdanyola Bartolomé Benítez era el president i Josep Pérez “Ferris” era el nou entrenador, passant Lolo Flores a secretari tècnic, mentre que a la UD Cirera el president era Francisco Melero i l’entrenador Francisco Cortés.

Plantejaments molt diferents en els tres equips: el Mataró i la Cerdanyola buscant desesperadament l’ascens, però mantenint el seu equip base de la temporada anterior els del Camí del Mig i remodelant molt l’equip amb nous fitxatges els groc-i-negres, i la UD Cirera cercant la permanència, confiant en la seva pedrera.

Començà el campionat, i ben aviat arribà la primera decepció groc-i-negra provocada, com no?, per la derrota davant de l’Obreros per 0-1 en la segona jornada. La Cerdanyola començà embalat guanyant els cinc primers partits i arribant eufòric al primer derbi al camp del Mataró.

Equip del CE Mataró de la temporada 1990-91 amb Juárez, Nacho, Expósito, Mármol, Roland, Roberto, Lancho, drets, Luís (massatgista), Alfa, Elías, Mariano, Ramos/ Foto: CE Mataró

Una gentada impressionant al camp amb tres aficions molt interessades i es repetí el resultat de la temporada anterior: 3-1 favorable al Mataró, que feia perdre el lideratge a la Cerdanyola a mans de l’Estrella La Salud. Havien marcat pel Mataró, Ramos, Alfa i Roland i pels visitants Rueda de penal.

La setmana següent el Cirera va fer un recital al Camí del Mig guanyant a la Cerdanyola per 0-3, amb gols de Cristóbal, Villa i Leiva. I com que el Mataró tampoc rutllava com ho demostra la derrota a Cardedeu per 4-2, ben aviat saltaren els dos entrenadors i ocuparen els seus llocs dos antics ocupants de les respectives banquetes: Moscoso al Mataró i Lolo Flores a la Cerdanyola.

El Mataró anava donant baixes i fitxant jugadors, però no aconseguia acoblar un conjunt i acabà l’any amb una escandalosa derrota davant del Dante per 1-4 (en la mateixa jornada en què el Cerdanyola guanyava al camp del Fuertebesós per 0-6 i assolia el lideratge) i després una altra davant del Cirera per 0-2 (amb gols de Rafa Donoso i Biri) en el darrer derbi de la primera volta. Aquesta acabà amb el Cerdanyola de líder amb 24 punts i el Mataró com a tercer equip de la ciutat amb 18 punts i el Cirera just al mig amb 20.

El Cerdanyola campió de 1a Regional puja a Preferent

El Mataró va tenir un inici espectacular de la segona volta amb quatre victòries consecutives abans del derbi del Camí del Mig. Però aquest partit, amb un ple històric a les grades, va significar la confirmació del líder que guanyà per 3-1 i l’enfonsament moral del Mataró. El partit va ser poc vistós i els quatre gols arribaren a pilota parada: Aragón marcà dos gols de penal i Rueda un de falta per als locals i Elías va marcar també de falta per al Mataró. Des d’aquest moment la Cerdanyola ja només deixaria una jornada el lideratge i a falta de tres jornades compartia el compartia amb l’Artiguense i portaven vuit punts al tercer, cosa que els assegurava l’ascens, ja que les victòries encara valien dos punts.

El Mataró va cedir també en el darrer derbi al camp del Cirera per 3-2 (gols de Rafa, Ramón i Villa per als locals, i Nacho i García per al Mataró), perdent així les possibilitats de quedar en tercer lloc.

Al final en la darrera jornada la Cerdanyola derrotà l’Artiguense per 1-0 i acompanyà l’ascens amb un merescut títol, gràcies al gol de Pereira. Els del Camí del Mig acabaren amb 52 punts, un més que l’Artiguense i 6 més que el Cardedeu, que també assolia l’ascens. El Mataró acabà 5è amb 42 punts i el Cirera 7è amb 42.

La UD Cerdanyola campió de 1a Regional va pujar a Preferent / Foto: fb UD Cerdanyola, José Manuel Castillo

El campió havia utilitzat només 21 jugadors: els porters Manolo i David, els defenses Quintanilla, Martínez, De Gea, Cebrián, García, Juanito i Beltrán, els migcampistes Rueda, Coronado, Perea, Pereira, Rafa Gómez, Delgado i Virgili, i els davanters Frank, Aragón, Bernat, Cabeza i Miki Luque. Cabeza, Bernat i De Gea foren els que jugaren més partits (32) i Cabeza amb 17 i Bernat amb 14 foren els màxims golejadors.

En el Mataró molts més jugadors i un equip base format per Lancho, Juárez, Expósito, Nacho, Mármol, Ramos, Roberto, Mariano, Fernández, Alfa i Roland. El que jugà més partits va ser Expósito amb 33 partits i el màxim golejador va ser Nacho amb 18 gols.

El Cirera també va mantenir un bloc força compacte format per Masferrer, Cristóbal, Sanz, Rafa, Jiménez, Moisés, Teruel, Romero, David, Marcos, Ramón, Villa, Alba, Leiva i Biri. Els que més partits jugà va ser Villa amb 33 i el màxim golejador va ser Leiva amb 12 gols.

En la Copa Generalitat d’aquella temporada 1990-91 el Cirera eliminà la Cerdanyola (0-1 al Camí del Mig) però després va caure eliminat davant el Vilassar de Mar.

Així el Mataró havia desaprofitat la cinquena oportunitat de pujar a Preferent, que hauria d’esperar una mica més encara. S’havia de veure també si el fet de veure com un equip d’una barriada de la ciutat passava a estar en una categoria de nivell superior del que portava el nom de la ciutat motivaria l’entitat groc-i-negre o l’ensorraria… En el pròxim número veurem com continuà aquesta història.

AGRAÏMENTS PER LA MILLORA DE L’ARTICLE a Roland Ledo