IluroSport » La UE Mataronesa celebra les Noces d’Or l’any 1979… i el 75è Aniversari 18 anys després.

La UE Mataronesa celebra les Noces d’Or l’any 1979… i el 75è Aniversari 18 anys després.

Records… núm 152

L’any 1960 la UE Mataronesa feia ja cinc anys que havia celebrat les seves noces d’argent i, sota la presidència d’Enric Badia, vivia uns moments de força esplendor. En la temporada que havia acabat s’havia estat a punt d’assolir l’ascens a la 1a Categoria Regional, que era la que estava immediatament per sota de la 3a Divisió on jugava el CE Mataró, i on pocs anys abans hi havia aconseguit pujar la Penya X jugant-hi una temporada (veure Records 127). La ciutat s’estava expansionant, però de moment només hi havia un camp de futbol, l’actual Camp Municipal del Centenari, que era gestionat pel CE Mataró, i on també jugaven Mataronesa, Penya X i Juventus. Allà l’equip arlequinat, que jugava els diumenges a la tarda alternant amb l’equip groc-i-negre, viuria uns grans moments, abans de ser “desterrat” definitivament uns anys més tard.

Una promoció triomfant

La Unió Esportiva Mataronesa la temporada 60-61 va fer un bon campionat d’aficionats i, en uns temps en que no hi havia 2a Regional, novament va poder participar a la promoció d’ascens a 1a Regional. Aquesta la va començar amb una derrota a Vilassar de Dalt per 6-2, però guanyant el Palamós per 2-0 va posar la primera pedra per a l’ascens, que aconseguiria en empatar a dos gols a la darrera jornada al camp del Canet, amb un equip format per Domingo, Ortiz, Pelàez, Cot, Alemany, García, Rigual, Reverter, Lleonart, Forcano i Torres.

Equip de la Mataronesa de l’any 1960 / Foto: Arxiu JGC

Dues temporades a 1a Regional

La temporada 1961-62, per tant, la UE Mataronesa, que estava jugant al camp del Mataró, va aconseguir el somni de jugar per primera vegada a la 1a Categoria Regional, que era el quart nivell del futbol estatal, com es pot veure a la CRONOLOGIA DEL FUTBOL MATARONÍ.

Ho va fer en un grup ben potent, al costat de Vilassar de Dalt i Palamós -que també van pujar-, Anglès, Inbesa, Adrianense, Girona B, Arenys de Mar, Calella, Blanes, Lloret, Montgrí, Palafrugell, Cassà, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Penya Soler i Banyoles.

En el debut la Mataronesa, amb un equip format per Esplugas, Ortiz, Mataró, Pelàez, García, Cot, Esmerats, Lleonart, Vallmajor, Reverter i Esperalba, va rebre un sever correctiu perdent per 0-4 davant l’Anglès. La primera victòria arribaria a la tercera jornada superant l’Adrianenc per 3-1. Ja s’havien incorporat Martí, Mundo, Esteban, Torres i Barbena, després ho farien Puigdellívol, Claveria i Buesa, per completar una bona temporada en la qual s’aconseguiria la permanència derrotant per 3-1 el Banyoles en la darrera jornada.

La temporada 1962-63 no va ser tan bona. En un grup molt fort on entraven l’Olot, que va ser campió, Sant Celoni i Mollet, substituint a Inbesa, Adrianense i Montgrí, la Mataronesa es va veure relegada a la 16a i antepenúltima plaça, que va abocar l’equip al descens a 2a Regional, una categoria que es recuperava aquella temporada. L’equip base l’havien format Esplugas, Barbena, Clavería, Rodón, Roca, Vera, Esteban, Ruiz II, Vallmajor, Reverter i Jové, amb molta presència també d’Ortega, Buesa, Pelàez, Rodri i Cot.

Els resultats d’aquestes dues temporades a 1a Regional es poden veure al nostre CERCADOR DE RESULTATS

Llarga estada a 2a Regional

La Mataronesa va baixar per tant a 2a Regional, una categoria que a poc a poc es va anar potenciant, a mesura que el futbol anava arrelant a les poblacions dels voltants de Barcelona on arribava molta immigració. Per al club, començava una supervivència que s’aniria fent cada vegada més difícil i en la qual van tenir un paper primordial Enric Badia –el president–, Francesc Tristany, i sobretot Salvador Espelt, un d’aquests homes singulars que amb esforç, voluntat i passió es constitueixen en vitals per a la supervivència dels clubs modestos. Havia començat l’any 1934 com a jugador i després va fer de directiu, entrenador, secretari, cuidador de material i tot el que calgués, durant més de quaranta anys, rebent l’any 1963 la “Medalla de la Constància” a la Festa de l’Esport i l’any 1971 un homenatge per part dels jugadors. Posteriorment, l’any 1991, es crearia un Trofeu que portava el seu nom.

Equip de la Mataronesa de la temporada 1964-65 amb Muñoz, Antonio, Triadó, Roca, Ruiz, Andiñach, Díaz, Farré, Riera, Fontdegloria, Giménez i Seico, que junt amb Villaba i Rodón van portar el pes de la temporada / Foto: Ilurosport

Un dels moments estel·lars d’aquelles temporades a 2a Regional es va viure la temporada 1965-66 en la promoció de permanència. S’havia perdut per 5-2 al camp de l’España de Barcelona, i en el partit de tornada al camp del Mataró van jugar Muñoz, Antonio, García, Guillén, Martí, Cot, Seico, Farré, Góngora, Riera i Recoder. Un gol dels visitants semblava posar-ho impossible, però amb tres gols a la primera part i tres més a la segona s’arribaria al 6-2, amb un paper transcendental de Riera, que va marcar 4 gols.

La temporada 1965-66 la Mataronesa va jugar, almenys alguns partits, amb un uniforme diferent a l’habitual. A la foto veiem a López, Farré, Antonio, Garcia, Bustos, Vila, Muñoz, Martínez, Giménez, Seico, Riera i Rodón / Foto: Ilurosport, F. Ferrer

La Mataronesa passa al Camí del Mig

Un equip de la temporada 1970-71 / Foto: Butlletí Noces d’Or

Des de la temporada 1970-71 es va regularitzar l’activitat de la Mataronesa al nou camp del Camí del Mig, mantenint-se a la 2a Regional, on es va trobar amb altres clubs mataronins: el CCD Salesianos Cerdanyola, que després prendria el nom de Turó, el Mataró Amateur, la Cerdanyola, la Penya X i finalment el Cirera. En aquells moments, ja s’havia creat la Preferent i la 2a Regional passava a ser el sisè nivell del futbol.

L’homenatge a Salvador Espelt, quan la Mataronesa ja jugava al Camí del Mig, on encara no hi havia grades / Foto : Santi Carreras, Ilurosport

L’equip va anar consolidant-se en el nou recinte de joc, on hi havia cada vegada més competència per fer-ne ús, i va obtenir bones classificacions, amb un 6è lloc la temporada 1973-74 i un 5è la 1976-77. que va ser la del primer ascens del Cerdanyola a 1a Regional, que feia que la Mataronesa ja deixés de ser el segon equip de la ciutat. Eren els temps de jugadors com Campos, Martí, Antonio, Pujol, Arnau (que uns anys més tard seria president del Club Tennis Mataró), Villalba, Marcelino, Redondo, Molina, Coronado, Medina, Jiménez, Palanco, Gonzàlez, Rafa, Nino, etc.

L’any 1979 es van celebrar les Noves d’Or

Durant el mes d’octubre del 1979 es van celebrar els actes commemoratius de les Noces d’Or, jugant en el partit més destacat la Mataronesa contra una selecció de Mataró. Aquell seria pràcticament l’últim acte important amb Enric Badia com a president del club, ja que després passaria a ocupar el càrrec Bartolomé Lora, per un temps curt.

En aquells temps al costat d’Enric Badia, formaven en la Junta Directiva Francesc Tristany, que uns anys després seria el president, Jesús Piernas, Vicenç Ferri, Francisco Montero, Salvador Espelt, Josep M. Fortiu, Joaquín Jurado, Servando Ricis, Andrés Padrós, Agustí Martorell, Antonio Ricis, José Sánchez, Estanislao Cosera i Manuel Gascón.

Imatge després del partit central de les Noces d’Or / Foto: Cedida per JA Ricis

Durant aquella temporada, la 1979-80, la UE Mataronesa va obtenir un excel·lent 4t lloc, en una competició en la qual la UD Cirera va obtenir el seu primer ascens a 1a Regional.

La temporada 80-81, en canvi, va ser dolenta i la Mataronesa va baixar a 3a Regional, retornant a 2a la temporada 1981-82, per baixar definitivament la 1982-83, això sí demostrant esportivitat fins al darrer partit en el qual es va derrotar el Parets per 3-1 privant-lo de l’ascens.

Revifalla espectacular de la mà d’Andrés Barranco

Durant la dècada dels vuitanta els equips de les barriades anaven a més i la Mataronina anava perdent posicions i va estar a punt de desaparèixer. Si això no va passar va ser pel treball de persones com Francesc Tristany, que ja era el president, Marcel Huix i Antonio García Puerta “Maño”, tots ells amb llarga dedicació a l’entitat. No obstant això, una dècada més tard, el club, sota la presidència d’Andrés Barranco i inicialment com a filial de la UD Cerdanyola, va fer una revifalla espectacular.

Andrés Barranco / Foto: El Tot Mataró

La temporada 1993-94 la UE Mataronesa va quedar campió de grup de 3a regional i va pujar a 2a Regional. La temporada 1994-95, l’arribada de Paco Clos a la banqueta, després de substituir Ildefonso Màrmol, va portar l’equip a 1a Regional després d’una temporada en què l’equip va acabar imbatut, amb 19 victòries i 14 empats. En foren protagonistes Manolo, Rico, Reixach, Moisés, Fontdegloria, Matías, Torres, Villa, Carles Romagosa, Alberto i Requena– l’equip del darrer partit–, i també Medina, Díaz, Delgado i García.

Un equip de la temporada 1996-97 / Foto: El Punt

A la nova categoria la Mataronesa hi va jugar tres temporades. La primera, la 1995-96, amb Lolo Flores d’entrenador i amb les incorporacions de Salva, Deme, Molinero, Cabezas, Fuster, Xena i Serra, va acabar en novena plaça una per darrere del Cirera. La segona, que era la 1996-97, sota la direcció d’un tècnic experimentat com Antonio Muñoz, i amb els fitxatges de Cachi, Carlos, Rueda, Isidro, els germans Andrade i el porter David entre altres, ho va fer en cinquena plaça una per davant de la Verdiblanca.

Celebració avançada del 75è Aniversari

A finals de la temporada 1996-97, es va celebrar el 75è Aniversari amb un torneig que va concloure el 24 de juny del 1997, dia de Sant Joan, i que va guanyar el CE Mataró superant a la final a la Mataronesa per 2 a 6. La celebració de l’aniversari, va sorprendre tothom, ja que en teoria no corresponia celebrar-lo fins a l’any 2004, i va ser degut al fet que comentàvem al principi del número anterior i explicat en aquest retall del bloc de la UD Mataronesa.

El problema, com ja vam explicar en el número anterior, és que la data dels documents, en les quals es basava aquest avançament, era errònia. No eren del 1921 com es deia, sinó que un temps després es va saber que en realitat eren del 1931, com es pot veure en l’original dels mateixos.

No obstant això, la data fundacional del 1921, tot i estar basada en una errada, ja no ha estat rectificada posteriorment, i ha quedat com a bona. No és té en compte que en l’època en que vivien alguns dels seus fundadors, que donaven com a data fundacional l’any 1929, es van celebrar les Noces d’Or l’any 1979, amb total acceptació per part de la Federació Catalana. Coses que passen… .

Breu estada a Preferent al costat de la UD Cerdanyola

En la tercera campanya a 1a Regional, la temporada 1997-98, novament de la mà de Paco Clos es va assolir l’ascens a Preferent, del qual ja n’havíem parlat als Records-59, després d’acabar en segon lloc del grup i superar la promoció davant del Viladecans.

La plantilla de l’equip que va obtenir l’ascens de la mà de Paco Clos / Foto: El Tot Mataró

La temporada 1998-99 a Preferent la UE Mataronesa es va trobar amb la UD Cerdanyola, que acabava de baixar dues categories en dos anys. Els arlequinats van tenir les baixes de Miki i d’Isidro, que havien estat pilars fonamentals de l’ascens, i l’inici de campionat no va poder ser pitjor encaixant un 1-5 davant del Canovelles. La primera victòria, per 1-0 davant del Marca l’Ham, no va arribar fins la novena jornada, i aviat Paco Clos va ser substituït. Amb Fèlix Pedro Sànchez a la banqueta l’equip arlequinat, que s’havia reforçat, va fer una gran segona volta, amb una ratxa d’onze partits sense perdre, inclosa una gran victòria per 3-2 sobre la UD Cerdanyola, que era líder i que acabaria sent campió. Van jugar aquell partit en el qual l’equip arlequinat va demostrar merèixer una millor classificació: Mane, Delgado, Xavi Mataró (Casas), Serrano, Pons, Medina (Xena), Andrade I, Fermín Mataró, Marcos (Natan), Campoy i Andrade II. Semblava que la salvació estava a l’abast, però en un darrer i dramàtic partit es va cedir al Camí del Mig per 2-4 davant del Poble Sec, que era un rival directe, i es va perdre la categoria.

La classificació va ser aquesta: CERDANYOLA 68; Martinenc 64, Sant Quirze 54; Cassà 53, Marca de l’Ham 53; Pomar 49; tregurà 48, San Cristóbal 47, Sant Julià 47, Poble Sec 46, Gironella 45, Sants 44, Canovelles 43, Sant Celoni 43, Lloret 43, MATARONESA 40; Singuerlín 31, Abadessenc 25.
També es poden veure els resultats de la temporada al CERCADOR DE RESULTATS

Equip de la Mataronesa de la temporada 1999-2000 / Foto: El Punt

En la temporada següent, la 1999-2000, encara amb Fèlix Pedro Sànchez a la banqueta, mantenint el bloc anterior i amb fitxatges com Nacho, Àlex Pastor o David Franco, es van quedar a un sol punt de poder jugar la promoció, tot i guanyar en l’última jornada a l’Arrabal per 4 a 1. Els primers llocs de la classificació els van ocupar: l’Alzamora (79), Torre Llobeta (56), Santo Cristo i MATARONESA (55), Vilassar de Dalt, Alella i Arrabal (52).

Aquell va ser el cant del cigne de l’equip arlequinat, ja que després començaria un descens vertiginós baixant a 2a Regional l’any 2001, i caient novament al pou de la 3a Regional la temporada 2005-06, i després, amb la remodelació de categories a la 4a Catalana la temporada 2011-12. Tot això ja és una altra història, que en el número següent deixarem aparcat per parlar d’una altra entitat que s’acosta al segle de vida.